Es poden contar històries de drogoaddicció sense caure en moralismes, ni romantitzant l'autodestrucció? La llengua oral té cabuda en la literatura? La realitat és un material literari vàlid? Són els premis literaris l'únic mitjà viable per a publicar literatura en català? En aquest capítol, intentem desgranar tots aquests interrogants a partir de la novel·la «Els dies bons» i ho fem acompanyades de la mateixa autora: Aina Fullana, en directe, des del Centre de Cultura Contemporània Octubre de València dins del cicle "La podcastera de l'Octubre" organitzat per Acció Cultural del País Valencià.

Tornem amb nova temporada i parlem de la ciutat; ho fem a través de dues obres molt diferents: "Poeta en Nueva York" de Federico García Lorca i "El malestar de las ciudades" de Jorge Dioni. Entre la poesia i l'assaig, reflexionem sobre com són les ciutats del present i com les habitem (si és que encara ens deixen fer-ho), sobre els espais urbans com a espais literaris, parlem de memòria i sona molta, molta música. A més, comptem amb moltes veus amigues que ens acompanyen en totes aquestes cabòries per fer d'aquest INTRAMURS un programa coral dels que més ens agraden.

Arriba ja el nostre tradicional sopar a la fresca per tancar temporada. En aquesta ocasió i des del mas de Quim, parlem de l’amistat. Pot ser l’amistat revolucionària en temps d’individualisme flagrant? Fan mal les amigues? Ens agrada massa fer exaltació de l’amistat? Què passa amb la incomunicació entre amics? Intentem resoldre aquests interrogants, com sempre, a partir del pensament, de la literatura, però també de les nostres pròpies experiències.

Comencem amb «La amistad» de Simone Weil, a partir del qual revisem la check-list del que la filòsofa considera que ha de ser una bona amistat; ens endinsem en l’univers dels videojocs amb «Demà, i demà, i demà» de Gabrielle Zevin, el gran súper vendes de què tothom no para de parlar des que va arribar la primavera, que ens conta l’amistat entre Sadie i Sam des que són xiquets fins que es fan grans; per últim, parlem d’amistat masculina a partir de «Los bloques naranjas» de Luis Díaz, editat per Sabina Urraca, un poemari en prosa que explora aquest vincle en l’adolescència.

Acompanyeu-nos en aquest tancament de temporada i gaudiu del nostre 3x11: FRESQUES I AMIGUÍSSIMES!

Arriba ja el nostre tradicional sopar a la fresca per tancar temporada. En aquesta ocasió i des del mas de Quim, parlem de l’amistat. Pot ser l’amistat revolucionària en temps d’individualisme flagrant? Fan mal les amigues? Ens agrada massa fer exaltació de l’amistat? Què passa amb la incomunicació entre amics? Intentem resoldre aquests interrogants, com sempre, a partir del pensament, de la literatura, però també de les nostres pròpies experiències.
Comencem amb «La amistad» de Simone Weil, a partir del qual revisem la check-list del que la filòsofa considera que ha de ser una bona amistat; ens endinsem en l’univers dels videojocs amb «Demà, i demà, i demà» de Gabrielle Zevin, el gran súper vendes de què tothom no para de parlar des que va arribar la primavera, que ens conta l’amistat entre Sadie i Sam des que són xiquets fins que es fan grans; per últim, parlem d’amistat masculina a partir de «Los bloques naranjas» de Luis Díaz, editat per Sabina Urraca, un poemari en prosa que explora aquest vincle en l’adolescència.
Acompanyeu-nos en aquest tancament de temporada i gaudiu del nostre 3x11: FRESQUES I AMIGUÍSSIMES!

Són temps d'extrems. De sequeres i inundacions, de conflictes mediambientals i turisme de masses, i nosaltres tornem a Ràdio Godella amb un nou episodi dedicat a l'aigua. I ho fem, com sempre, des de múltiples perspectives literàries. Des de "l'Espanya submergida" de Detendrán mi río, obra de Virginia Mendoza publicada per Libros del K.O. i la memòria desapareguda al fons dels pantans anirem nedant a contracorrent de les novetats per parlar de la primera novel·la d'Irene Solà, Els dics, guanyadora del premi Documenta de l'Altra editorial l'any 2017. Enmig, ens apuntarem a un viatge en creuer de la mà de David Foster Wallace per qüestionar el model turístic de masses i la seua sostenibilitat.

Submergiu-vos i acompanyeu-nos en aquest programa! Disfruteu-lo!

Nou episodi gravat en directe a l'IES Lluís Vives amb Gemma Martínez i Laura Bellver, coautores de "Venim de lluny. Història del feminisme al País Valencià" (Sembra llibres). En aquest episodi parlem de la relació entre literatura i feminismes des de diferents punts de vista. Des de l'assaig històric i la reivindicació d'una memòria feminista i obrera a la nostra terra fins a l'Argentina de Camila Sosa, autora que a la seua genial novel·la "Las Malas" (Tusquets) posa sobre la taula molts dels debats actuals que afecten als feminismes. També ens ocuparem del paper dels homes a aquest moviment de la mà de bell hooks i el seu "La voluntat de canviar", editat per Tigre de Paper.

Agraïm al CEFIRE Plurilingüisme la seua convidà a fer aquest programa dins de les seues jornades de formació Coeduca. Jornades de lectures diverses en literatura infantil i juvenil.

En literatura, l’origen de classe, el treball, l’esgotament, la precarietat no només travessen el fet d’escriure, sinó que també són eixos temàtics dels textos (i paratextos) de les mal anomenades “noves veus” del sistema literari actual. Per a mostra, tres botons: "El power ranger rosa", "Consum preferent" i "Supersaurio", tres primeres novel·les publicades entre 2020 i 2023, en què els respectius protagonistes han hagut d’emigrar a Berlín per assegurar-se un sou, fan trajectes eterns en guagua per arribar a una feina que detesten o malden per trobar un punt d’ancoratge en una Barcelona turbocapitalista en què tot trontolla. Però són realment nous aquests temes en la literatura? És l’èxit precari un fenomen exclusiu del moment actual? O és que ara les creadores en parlen més? No serà que ens hem passat de rosca i ara és guai mostrar-se precari? En aquest programa, gravat en directe des de l'EOI València-Saïdia, intentem respondre totes aquestes preguntes a través de la literatura actual acompanyades per Christo Casas, autor d’El Power Ranger Rosa i com ell mateix es defineix “marica de classe obrera amb l’esperança d’abolir el treball assalariat”.

Escriure sobre la pròpia experiència és un exercici literari individualista i narcisista? Existeix això de "la literatura femenina"? Com ha estat la recepció per part de crítica i lectores d'aquest tipus d'obres? En aquest programa, ens endisem de ple en el gran mar que és l'escriptura del jo, practicada a més per dones, i ho fem acompanyades de Lidia Caro Leal a partir de la seua novel·la "Los años que no" i també d'altres dues obres que s'inclouen dins d'aquest gran gènere: "Nada" de Carmen Laforet i "Memòria de noia" d'Annie Ernaux.  

En aquest episodi Quim Ruiz, Lourdes Frasquet i Empar Puerto parlen des de Vila Gadea, a Altea, de l'escriptora valenciana Carmelina Sánchez-Cutillas. I no ho fan sols: la veu de l'actriu Marina Mulet i la guitarra de Rosario Centelles acompanyen tota aquesta dissertació desplegant els versos més significatius de l'escriptora, perquè Carmelina SC per sobre de tot va ser poeta. També s'hi parla de la construcció de la veu litèraria de l'obra de Carmelina Sánchez-Cutillas a través de tres arestes: gènere, clau nacional i classe i es lligen fragments de les seues cartes on escriu sobre la necessitat de ser reconeguda pels cercles literaris del moment i de la maternitat, entre altres coses. Per últim, es fa un poc de literatura comparada entre els principals tòpics literaris de la novel·la Matèria de Bretenya, un dels coming of age més universals de la nostra literatura. 

Qui no ha sentit mai l’anhel d’escapar, de fugir, de viure altres vides per burlar el destí que sembla que se’ns haja assignat per nàixer en un indret concret del món? En els llocs on no passa res i les vides transcorren anodines, aquest desig es multiplica; si el context és opressiu, ofega i asfixia, marxar-se’n esdevé necessitat. És llavors quan, d’una manera o una altra, a l’horitzó es perfila la promesa d’una vida millor.

Aquest desig també té presència en la literatura i en aquest capítol explorem eixes ànsies d’esperança a partir de les obres "Brodats" de Marjane Satrapi; "Tostonazo" de Santiago Lorenzo i "Facendera" d'Óscar García Sierra. Tanquem, així, la trilogia que hem construït amb els nostres anteriors capítols "Mons possibles" i "Fa calor".