La revisió i la construcció d'una historiografia de l'art amb perspectiva de gènere ha esdevingut un dels reptes urgents que entoma aquesta disciplina acadèmica. En parlem a la ContrapART amb l'especialista Elina Norandi, professora i crítica d'art que està impulsant estudis i exposicions sobre artistes invisibilitzades o desconegudes. Actualment, ha dirigit el llibre “Cent dues artistes”, publicat dins la col·lecció Univers Art, del Grup Enciclopèdia, i comissariat l'exposició “Feresa de silenci” al Museu d'Art de Girona, dos projectes que reflecteixen la lluita de les dones artistes per desenvolupar la seva obra i que desvetllen noves tesis sobre la història de l'art català. Conversem amb Elina Norandi sobre com ha estat el procés de recopilació d'aquestes creadores catalanes, i com la recuperació del seu patrimoni artístic i vital està centrant interessos i actuacions dins l'àmbit cultural del nostre país, que impliquen noves mirades i nous cànons del món de l'art.

https://www.universliterari.com/es/libro/cent-dues-artistes_BCM0020077

https://museuart.cat/dones-artistes-revista-feminal/

La ContrapART:

Sintonia d’IEX Cosmonauta, “Dopamina hiperbòrica” (2022); cortesia de l’artista.

https://lacontrapart.cat/

https://www.instagram.com/lacontrapart/

En la imatge promocional d’aquest episodi: cobertes del llibre "Cent dues artistes" (Univers, del Grup Enciclopèdia) i del catàleg de l'exposició "Feresa de silenci" (Museu d'Art de Girona).

A la ContrapART encetem nou any descobrint la figura de Mey Rahola, pionera de la fotografia artística identificada amb la modernitat a Catalunya. Entrevistem Lluís Bertran i Roser Cambray, comissaris juntament amb Roser Martínez d'una doble exposició al MNAC i al Museu de l'Empordà que rescata el llegat inèdit de Mey Rahola, valorant-ne la trajectòria i l'obra. Amb ells ens endinsem en un projecte fascinant de recuperació d'un fons d'autoria femenina, reivindicador del rol artístic d'una dona moderna, relacionada amb Cadaqués i amb l'exili de la guerra, que als anys trenta del segle passat obté una projecció pública i participa en els moviments de renovació estètica de la fotografia. Des d'un imaginari visual que abraçarà tant els recursos avantguardistes com els postulats de la fotografia humanista, la mirada transformadora i ètica de Mey Rahola, se suma ara a la recuperació de la memòria de dones artistes oblidades per la història.

https://www.museunacional.cat/ca/mey-rahola-1897-1959-la-nova-fotografa

https://www.museuemporda.org/exposicions/mey-rahola-desig-dhoritzons/

La ContrapART:

Sintonia d’IEX Cosmonauta, “Dopamina hiperbòrica” (2022); cortesia de l’artista.

https://lacontrapart.cat/

https://www.instagram.com/lacontrapart/

En la imatge promocional d’aquest episodi: fragment d’una de les fotografies de Mey Rahola presents a l’exposició “Mey Rahola: Desig d’horitzons” (Museu de l’Empordà).

En aquest nou episodi de la ContrapART, tenim el plaer de conversar amb Mireia Rosich, historiadora de l'art i directora de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Autora del llibre “L'essència del mite”, publicat recentment, Mireia Rosich explora dotze figures femenines de la mitologia clàssica, i amb una proposta original i transversal, s'endinsa en el ressò contemporani d'uns relats sobre l'ésser humà. Més enllà de ser una especialista en l'estudi dels mites i de la simbologia, Rosich lidera avui un dels museus més destacats del nostre país, i el seu testimoni ens permetrà conèixer les tasques i els reptes que configuren l'essència de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Comptant amb la visió cultural àmplia i constructiva que defineix la nostra convidada, abordarem nous camps d'acció museística, per continuar repensant els nostres museus com a eines de saviesa i de sensibilitat, com ho són els mites revisitats per Mireia Rosich.

https://editorialkairos.com/catalogo/lessencia-del-mite-versio-en-catala

https://victorbalaguer.cat/

https://xarxa.museunacional.cat/

La ContrapART:

Sintonia d’IEX Cosmonauta, “Dopamina hiperbòrica” (2022); cortesia de l’artista.

https://lacontrapart.cat/

https://www.instagram.com/lacontrapart/

En la imatge promocional d’aquest episodi: fragment de "Circe oferint la copa a Odisseu" (John William Waterhouse, 1891).

El vampir és un dels personatges de ficció més duts a la pantalla de cinema, d'ençà que Bram Stoker li donés el nom de “Dràcula” a la seva novel·la homònima, de la qual se celebren cent setanta-cinc anys de la publicació. També fa cent anys que Murnau li va atorgar al vampir el nom de “Nosferatu”. A l'episodi d'avui de la ContrapART, parlarem d'aquest mite i de la seva representació amb Joan Español, expert en cinema vampíric, qui des de la Comunitat Valenciana repassarà alguns títols imprescindibles per endinsar-nos en els misteris de Dràcula, en la seva estètica i en la seva ànima immortal. Joan Español ens proposa un recorregut per les versions d'aquells grans directors i grans intèrprets que han anat configurant amb el seu art el gènere vampíric. Perquè Dràcula, malgrat que no existeixi, és una icona viva, amb un poder de fascinació universal, que ha esdevingut un mirall de la nostra societat i un doble dels nostres anhels i els nostres malsons.

La ContrapART:

Sintonia d’IEX Cosmonauta, “Dopamina hiperbòrica” (2022); cortesia de l’artista.

https://lacontrapart.cat/

https://www.instagram.com/lacontrapart/

En la imatge promocional d’aquest episodi: Christopher Lee com a "Dràcula" al film de Terence Fisher de 1958.

A La ContrapART encetem nova temporada, conversant amb l'artista gironina Patrícia Maseda, qui ens explicarà com desenvolupa el seu procés creatiu amb l'escultura en paper, i amb unes obres que defineix com a “volums imaginaris”. Patrícia Maseda és l'artífex d'unes peces especialment originals, sorgides d'un reguitzell d'idees i de referents mitològics, simbòlics, filosòfics, literaris i visuals. Amb un clar domini tant de l'acte inventiu com de l'acció manual, l'escultora dona forma a un material fràgil i efímer com ho és el paper, i seguint la intuïció dels seus plecs, els atorga un sentit que, entre el visible i l'invisible, interpel·la la nostra mirada activa. Convençuda que l'art és una acció cultural transformadora, Patrícia Maseda ha exposat en diversos espais i contextos, i amb ella abordarem projectes passats i futurs, i l'aspecte instal·latiu d'unes obres riques d'elements expressius, que convoquen el poder de la fantasia.

https://patriciamaseda.com/

https://pbs.twimg.com/media/FL57YyRXsAY7Dtb.jpg

https://www.huffingtonpost.es/entry/la-memoria-o-el-arte-de-dar-forma_es_6140cbdfe4b00ff836f2ba74

http://hunterartmagazine.com/patricia-maseda/

La ContrapART:

Sintonia d’IEX Cosmonauta, “Dopamina hiperbòrica” (2022); cortesia de l’artista.

https://lacontrapart.cat/

https://www.instagram.com/lacontrapart/

En la imatge promocional d’aquest episodi: Patrícia Maseda, "Kaos" (2021).

Des d’aquesta primavera, la presència artística catalana es fa sentir a França, atès que al Museu d’Orsay de París poden visitar-se simultàniament dues exposicions sobre l’arquitecte Antoni Gaudí i l’escultor Aristides Maillol. A l’episodi d’avui de La ContrapART tenim el plaer de conversar amb dues historiadores de l’art involucrades en cadascun d’aquests projectes: Carme Rodríguez, professora de Teoria i Història de l’Arquitectura i coordinadora científica de la càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya, i Cristina Rodríguez, professora d’Història de l’art de la Universitat de Barcelona i especialista en producció escultòrica a Catalunya als segles XIX i XX. Carme Rodríguez i Cristina Rodríguez, investigadores i expertes en Gaudí i Maillol respectivament, ens explicaran les característiques de la seva participació en les mostres parisenques, mentre ens endinsen en reflexions i mirades noves sobre dos creadors fonamentals de la modernitat catalana i internacional.

https://www.musee-orsay.fr/fr/agenda/expositions/gaudi

https://www.musee-orsay.fr/fr/agenda/expositions/aristide-maillol-1861-1944-la-quete-de-lharmonie

https://www.museunacional.cat/ca/gaudi

https://catedragaudi.upc.edu/ca

https://futur.upc.edu/179809

https://webgrec.ub.edu/webpages/000012/cat/cristinarodriguez.ub.edu.html

La ContrapART:

Sintonia d’IEX Cosmonauta, “Dopamina hiperbòrica” (2022); cortesia de l’artista.

https://lacontrapart.cat/

https://www.instagram.com/lacontrapart/

En la imatge promocional d’aquest episodi: muntatge amb fragments de les obres “Projecte per a l’església de la colònia Güell” (Antoni Gaudí, cap a 1908-1910; Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona) i “Mediterrània” (Aristide Maillol, 1923-1927; Museu d’Orsay, París), juntament amb el logotip del Museu d’Orsay.

A la ContrapART donem la benvinguda a Guillermo Navarro, professor, dissenyador gràfic i comissari de l'exposició “Manolo Prieto y la medalla”, que actualment pot visitar-se a la Fundació Osborne del Puerto de Santa María, després del seu pas per la Reial Casa de la Moneda de Madrid. Com ens explicarà Guillermo Navarro, es tracta d'una oportunitat única per conèixer l'artista gadità Manolo Prieto, popularment conegut per la publicitat del Toro Osborne, i un dels mestres indiscutibles de la medalla europea a la segona meitat del segle XX. Aprofundirem també en la trajectòria professional del mateix Navarro, destacat estudiós de monedes i segells, per entendre les connotacions artístiques, polítiques i socials d'aquestes imatges tradicionalment lligades a l'ostentació del poder, com mostra el seu darrer projecte: “25 anys de pau? El llavat d'imatge del franquisme el 1964”, al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat.

https://blog.uclm.es/cic/files/2018/03/RUPTURA_CAT_DIG.pdf

https://www.fundacionmanoloprieto.org/

https://www.museocasadelamoneda.es/exposiciones-temporales/manolo-prieto

https://www.huffingtonpost.es/entry/anversos-y-reversos-de-manolo-prieto_es_620fc057e4b08ee35ee1c3cb

https://www.elpuertodesantamaria.es/la-fundacion-osborne-vuelve-a-poner-en-valor-el-legado-de-manolo-prieto-en-su-tierra-natal

https://publicaciones.uclm.es/autorretratos-del-estado-i/

https://publicaciones.uclm.es/autorretratos-del-estado-ii-el-sello-postal-del-franquismo/

https://publicaciones.uclm.es/autorretratos-del-estado-iii-el-sello-postal-de-la-transicion-y-la-democracia/

http://www.muvim.es/va/content/25-anos-paz-llavat-dimatge-del-franquisme-1964-0

La ContrapART:

Sintonia d’IEX Cosmonauta, “Dopamina hiperbòrica” (2022); cortesia de l’artista.

https://lacontrapart.cat/

https://www.instagram.com/lacontrapart/

En la imatge promocional d'aquest episodi: Manolo Prieto, "Mujer / Hombre" ("Hombre") (s/d), Fundación Manolo Prieto.

A l'episodi d'avui de la ContrapART conversem sobre art i salut amb dos científics i investigadors de prestigi internacional, Salvador Macip i Marco Calabria, dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya. Estem honorats que ens presentin el projecte de recerca que estan impulsant, pioner al nostre país, que mesura l'impacte de les arts escèniques com a eina terapèutica, i que compta amb la participació del Teatre Lliure. Salvador Macip i Marco Calabria, metge i neurocientífic, respectivament, defensors de les connexions entre les ciències i les arts, i de com aquestes poden aplicar-se de forma curativa, ens informaran del desenvolupament d'un estudi acadèmic i experimental que vol quantificar tant els beneficis en la salut del teatre, com valorar quines són les patologies amb una resposta més positiva al tractament a través de les diferents arts.

https://www.uoc.edu/portal/ca/news/actualitat/2022/064-beneficis-teatre-persones-deteriorament-cognitiu-lleu.html

http://lab.macip.org/

https://marcocalabria.cat/about-me/

La ContrapART:

Sintonia d’IEX Cosmonauta, “Dopamina hiperbòrica” (2022); cortesia de l’artista.

https://lacontrapart.cat/

https://www.instagram.com/lacontrapart/

En la imatge promocional d'aquest episodi: muntatge de "Crim i càstig" (de Fiódor Dostoievski, adaptació i direcció de Pau Carrió, 2022) al Teatre Lliure (fotografia: © Sílvia Poch).

El retrat, el paisatge, la natura morta, la pintura d'història... Qui no ha sentit anomenar aquests termes en relació amb les obres d'art? Són els gèneres artístics, i en l'episodi d'avui de la ContrapART, Pere Parramon i Xavier Medina s'aproximen a les característiques principals d'aquest tipus de classificació de les obres d'art, a partir dels temes que s'hi representen. Els gèneres artístics, encara que poden canviar segons l’època i els condicionaments culturals, la moda o les exigències del mercat artístic, es mantenen inalterats en la seva essència, i, per tant, la seva tradició històrica és sempre contemporània. Com en altres ocasions, a la ContrapART us proposem reflexions en veu alta sobre l’art, i sens dubte qüestions com el gènere, l'estil i la categoria estètica són fonamentals per entendre’l i per esbrinar què mou als artistes a representar uns motius o uns altres.

La ContrapART:

Sintonia d’IEX Cosmonauta, “Dopamina hiperbòrica” (2022); cortesia de l’artista.

https://lacontrapart.cat/

https://www.instagram.com/lacontrapart/

En la imatge promocional d'aquest episodi: Karen Knorr, "The Pencil of Nature" (fragment, 1994); col. particular.

En aquest episodi de la ContrapART, tenim el plaer de conversar amb Antoni Gelonch, qui a banda de ser advocat, escriptor, mecenes i comunicador, és reconegut com a col·leccionista d'art. Amb seu a Lleida, la col·lecció Gelonch Viladegut compta amb un fons extens i significatiu de gravats i llibres d'art, que l'ha convertida en la més important de l'Estat, i una de les més rellevants d'Europa. Amb Antoni Gelonch descobrirem les obres de la col·lecció, les exposicions que ha organitzat i la transcendència històrica i estètica del gravat, i comentarem la tasca pública del col·leccionista, en la seva defensa del paper social de l'art i de la cultura. Com a escriptor prolífic, repassarem alguns títols publicats per Antoni Gelonch, que actualment està presentant el llibre “Camus versus Sartre. Entre la llibertat i la justícia”. I amb la claredat i la perspicàcia que caracteritzen el seu discurs, Gelonch també ens oferirà reflexions personals sobre el panorama cultural a Catalunya.

https://gelonchviladegut.com/ca/

https://vienaedicions.com/autors/antoni-gelonch

La ContrapART:

Sintonia d’IEX Cosmonauta, “Dopamina hiperbòrica” (2022); cortesia de l’artista.

https://lacontrapart.cat/

https://www.instagram.com/lacontrapart/

En la imatge promocional d'aquest episodi: Eugène Delacroix, "Hamlet et Horatio devant les fossoyeurs" (litografia, 1843); Col·lecció Gelonch Viladegut.