Avui us portarem un segon audio parlant dels foners balears. Els fenicis i els cartaginesos van tenir un paper crucial en la història de les Illes Balears. Els cartaginesos van aprofitar l'habilitat dels balears amb la fona per reclutar-los com a mercenaris. Els foners balears eren famosos per la seva precisió i força . Aquests mercenaris van tenir un paper destacat en diversos conflictes: Van participar en les guerres sicilianes al segle IV aC4. Van formar part de l'exèrcit d'Anníbal durant la Segona Guerra Púnica (219-201 aC).

Diuen que Anníbal el considerava irreemplaçables. Aquesta relació entre les Balears i els pobles fenici i cartaginès va marcar profundament la història de les illes, diferenciant-les de la resta de la península Ibèrica durant gran part de l'antiguitat.

El rei, suprem cap polític, religiós i militar, obrava per i per a l'organització gentilícia, constituint un autèntic primer entre iguals (primus inter pares), així que sobre ell requeia la confiança dels patres.

Les dades que ens reporten la tradició i l'anàlisi d'algunes fonts extra jurídiques permeten identificar l'existència de dos òrgans més d'exercici del poder polític a l'organització llatí savina: el consilium regium i els comicis.

Les tauletes de maledicció, conegudes en llatí com "tabellae defixionum", eren un fenomen fascinant i fosc de la vida quotidiana a l'antiga Roma. Aquestes petites làmines, generalment fetes de plom, eren utilitzades per invocar els déus o els esperits dels morts per causar mal a un enemic o rival.

Aquestes tauletes ens ofereixen una visió única de les creences populars, les supersticions i les pràctiques màgiques de l'antiga Roma. Reflecteixen les tensions socials, les rivalitats personals i les angoixes quotidianes dels romans comuns, proporcionant als historiadors una finestra fascinant a la vida diària i la mentalitat de l'època.

Tot i ser considerades pràctiques il•legals i immorals per molts, les tauletes de maledicció eren sorprenentment comunes, demostrant la persistència de les creences màgiques en una societat que es considerava avançada i racional.

Els romans no només estimaven els seus gossos en vida, sinó que també els honoraven després de la mort amb emotius epitafis. Aquestes inscripcions funeràries ens revelen la profunda connexió emocional que existia entre els romans i els seus fidels companys canins. S'han trobat nombrosos exemples arreu de l'antic Imperi Romà. Fins i tot s'han descobert cementiris específics per a mascotes, demostrant que els romans consideraven els seus gossos com a membres estimats de la família.

Aquestes inscripcions no només ens parlen de l'amor pels animals, sinó que també ens ofereixen una visió íntima i emotiva de la vida quotidiana a l'antiga Roma, mostrant-nos que l'afecte pels gossos és un sentiment que ha perdurat al llarg dels segles.

A l'antiga Roma, la bellesa femenina era un aspecte molt valorat i cultivat. Les dones romanes dedicaven molt de temps i recursos a cuidar la seva aparença, seguint uns cànons estètics que han influït en la cultura occidental fins als nostres dies.

Els ideals de bellesa romans incloïen una pell clara i suau, cabells llargs i abundants, i una figura esvelta però amb corbes. Les dones utilitzaven diversos mètodes i productes.

Aquests ideals i pràctiques de bellesa no només reflectien l'estètica de l'època, sinó que també eren un símbol d'estatus social i refinament cultural en la societat romana.

Si voleu participar i recrear aquí teniu el correu per a informació:

Els fenicis i els cartaginesos van tenir un paper crucial en la història de les Illes Balears. Els cartaginesos van aprofitar l'habilitat dels balears amb la fona per reclutar-los com a mercenaris. Els foners balears eren famosos per la seva precisió i força . Aquests mercenaris van tenir un paper destacat en diversos conflictes: Van participar en les guerres sicilianes al segle IV aC4. Van formar part de l'exèrcit d'Anníbal durant la Segona Guerra Púnica (219-201 aC).

Diuen que Anníbal el considerava irreemplaçables. Aquesta relació entre les Balears i els pobles fenici i cartaginès va marcar profundament la història de les illes, diferenciant-les de la resta de la península Ibèrica durant gran part de l'antiguitat.

La seguretat de l'emperador depenia en gran mesura de la Guàrdia Pretoriana, que tenia un paper crucial en la selecció i deposició dels emperadors. Les legions, distribuïdes per les fronteres, garantien la pau dins i fora de l'Imperi.

Malgrat això la vida dels emperadors estava sovint marcada per la inestabilitat i el perill. Els emperadors romans des d'August fins a Vespasià van tenir finals diversos, sovint marcats per la violència i la inestabilitat política. Però què vam dir abans de morir?

Diuen que Ròmul va dir que s'alegrava de ser considerat pels seus homes digne del tron. Però que no acceptaria el poder fins que la divinitat ho confirmés per mitjà d'auguris favorables.

A l'aire lliure en un espai obert, va oferir els sacrificis que prescriu la llei, i va suplicar al sobirà Júpiter i als restants déus a qui havia fet protectors de la colònia que, si volien que la ciutat fos regida per ell, apareguessin signes celestes propicis. Després de la pregària, un llampec va creuar d'esquerra a dreta.

L'àguila era un símbol de poder suprem i protecció divina per als romans, associada amb Júpiter, el déu principal. Va esdevenir l'emblema principal de les legions romanes després que Gai Mari l'establís com a insígnia principal l'any 104/103 aC. La pèrdua d'una àguila en batalla es considerava una humiliació extrema, i els romans feien tot el possible per recuperar-les. L'àguila va continuar sent un dels principals símbols de la història romana i emblema militar fins i tot després de l'arribada del cristianisme com a religió oficial al segle IV dC.

La "romanitat" es refereix a l'essència i la continuïtat de la cultura romana al llarg del temps, més enllà de la caiguda de l'Imperi Romà. Aquest concepte engloba la persistència dels valors, les tradicions, les institucions i les pràctiques culturals que van sorgir a l'antiga Roma i que van continuar influint en les societats posteriors.

La romanitat es manifesta en diversos aspectes de la vida moderna, com ara el dret, l'arquitectura, la llengua i l'organització social. Aquesta herència cultural romana ha deixat una empremta profunda en moltes civilitzacions europees i mediterrànies. La perdurança de la cultura romana es pot observar en l'ús continuat del llatí en àmbits acadèmics i religiosos, en la influència del dret romà en els sistemes jurídics moderns, i en la presència d'elements arquitectònics i artístics d'inspiració romana en moltes ciutats europees.