Benvinguts i benvingudes a "La Nostra ROMA", el vostre programa de podcast dedicat a explorar els secrets i les meravelles de l'antiga Roma.

Els déus "indigetes" romans constitueixen una de les categories més fascinants i distintives de la religió de l'Antiga Roma. Es tracta de divinitats originàries del propi territori romà, no importades d'altres cultures, i la seva funció principal es limita a complir un acte molt concret i específic. .

El terme "indigetes" ve del llatí i significa literalment "originaris del país" o "oriünds". Aquestes deïtats formen part de la religió més antiga i autòctona de Roma, i solen acompanyar a l'ésser humà des del naixement fins a la mort, ocupant-se de cada petit detall de la vida quotidiana. Per exemple, hi ha déus que vetllen per la concepció, el part, el creixement, l'alimentació i fins al plor dels nounats. Moltes d'aquestes divinitats formen part de les anomenades indigitamenta, llistes sagrades que els sacerdots romans utilitzaven per a assegurar-se d'invocar a la deïtat correcta en cada ritual..

Benvinguts i benvingudes a "La Nostra ROMA", el vostre programa de podcast dedicat a explorar els secrets i les meravelles de l'antiga Roma.

En aquest ficció es respirava un aire de celebració. Els carrers empedrats, testimonis de segles de història, ara bullien amb l'alegria d'una unió que prometia unir dues famílies de diferent importància de la ciutat. La jove Nerita, amb els cabells arrissats en vuit trenes elaborades, esperava el moment que canviaria la seva vida per sempre. Al seu voltant, la remor de la multitud i els acords suaus de la lira creaven una melodia que semblava beneir la unió que estava a punt de tenir lloc.

Benvinguts i benvingudes a "La Nostra ROMA", el vostre programa de pòdcast dedicat a explorar els secrets i les meravelles de l'antiga Roma. A la mitologia romana, la deessa Libertas, personificació de la llibertat, és sovint representada al costat d'un gat. Aquesta associació pot ser, reflecteix l'esperit independent i autònom que se li atribueix a la deessa, així com el paper dels gats en diverses cultures com a guardians i símbols de llibertat.

Els gats es van pegar a les persones des del moment en què aquestes ‘van inventar’ l'agricultura, en plena revolució del neolític. L'agricultura permet l'assentament fix i el magatzematge de cereal en graners i sitges. Per descomptat aquests graners s'omplien de ratolins amb facilitat, així que els gats van ser benvinguts. A poc a poc, aquests animals passarien de ser esquerps i salvatges a formar part de les vides dels humans.

Les representacions en pintures, mosaics i objectes quotidians són la prova que els gats, el mateix que en l'actualitat, es fan amos de les cases dels seus amos i campen a pler per cellers i menjadors.

Benvinguts i benvingudes,

Avui, ens endinsarem en dos temes fascinants que van deixar una empremta indeleble en la història i la cultura romanes.

En primer lloc, descobrirem la importància religiosa del Circ Màxim, un lloc que no només va ser l'escenari d'emocionants carreres de quadrigues, sinó també un espai sagrat on es duien a terme rituals i celebracions en honor dels déus. A més, ens submergirem, amb Maribel Bofill, en l'apassionant món del teatre al carrer a l'antiga Roma. Explorarem com les obres teatrals es van convertir en una part essencial de la vida quotidiana, portant diversió, crítica social i reflexió als ciutadans romans. Descobrirem com els actors i les companyies teatrals van recórrer els carrers de la ciutat, convertint cada racó en un escenari improvisat.

La Llei de les Dotze Taules va ser el primer codi legal escrit de l'antiga Roma. A mitjan segle V aC, Roma estava immersa en un conflicte social entre patricis i plebeus. Davant la pressió dels plebeus, els patricis van acceptar la creació d'una comissió especial per redactar un codi de lleis escrit. Aquesta comissió va ser coneguda com el decenvirat.

El 451 aC, es va suspendre el govern normal dels cònsols i es va establir un decenvirat, un grup de deu homes. Aquests decemvirs van tenir poders absoluts i van treballar durant dos anys per elaborar el codi legal. Es van presentar les deu primeres taules, i el 450 aC, es van afegir dues taules més, completant així les Dotze Taules. Aquestes lleis van ser aprovades per l'assemblea centuriada, un pas crucial per garantir la seva legitimitat i acceptació per part de tots els ciutadans.

La mentalitat romana és la mentalitat del pagès i del soldat; no la del pagès i la del soldat per separat, sinó del soldat-pagès, i, en general, això és així fins al segle II.

El treball pagès és “inajornable” perquè les estacions no esperen a l'home. La rutina és la llei de la seva vida; les èpoques de sembra, germinació i recol•lecció li succeeixen en un ordre establert.

La seva vida és la vida mateixa de la Terra. Si com a ciutadà se sent atret a la fi per l'activitat política, serà en defensa de les seves terres o dels seus mercats o del treball dels seus fills. Per al pagès el coneixement nascut de l'experiència val més que la teoria especulativa.

La societat romana, però especialment la nobilitas, creia fermament en una sèrie de valors, que estructuraven tant la vida político-militar com la social, establint una sèrie de requisits o valors que tot bon patrici havia de dominar per tant honrar el llegat dels seus avantpassats com per forjar-se un futur per ell mateix. Es tractava, doncs, d’un grup social i polític que es definia per principis hereditaris col•lectius, però també pels mèrits i les virtuts individuals que permetien als seus membres accedir a les magistratures curuls

En l'època del segon triumvirat romà, Hortènsia, filla del cèlebre orador Hortensi, es va distingir per la seva valentia i eloqüència. Quan els triumvirs van imposar un nou impost als ciutadans romans més rics, incloent les dones, Hortènsia va prendre la iniciativa de defensar els drets de les dones. Amb coratge, es va presentar davant els triumvirs i va argumentar que les dones, que no participaven en els assumptes públics ni en les decisions que portaven a la guerra, no haurien de ser obligades a pagar impostos per finançar conflictes que no havien contribuït a crear. La seva intervenció va ser tan persuasiva que els triumvirs van reduir el nombre de dones afectades per l'impost, reconeixent així la força del seu raonament i la justícia de la seva causa.

Aníbal Barca, va iniciar la seva campanya contra Roma amb la presa de Sagunt. Aquesta acció va ser un acte de provocació directa contra Roma.

Després de consolidar el seu control sobre la península Ibèrica, Aníbal va decidir portar la guerra directament al territori romà. Per aconseguir-ho, va emprendre una de les marxes més èpiques de la història militar: la travessia dels Pirineus i el pas pels Alps. Aquesta ruta era extremadament perillosa i exigent, tant per les condicions climàtiques com per la resistència de les tribus locals.

Aníbal va demostrar una gran capacitat de lideratge i resiliència durant aquesta travessia. Va aconseguir mantenir la cohesió del seu exèrcit, format per soldats cartaginesos, mercenaris i elefants de guerra, malgrat les dificultats del terreny i els atacs constants. La seva habilitat per motivar les tropes i superar obstacles va ser crucial per al seu èxit.

Benvinguts a aquesta xerrada sobre la dona romana en edat de casar-se. L’àudio és en directe des de la sal d’actes de l'institut de l’Ebre de Tortosa.

És important abordar aquest tema amb una perspectiva històrica rigorosa sense projectar les nostres valors i expectatives modernes sobre el passat. En lloc d'això, intentarem comprendre les dinàmiques socials i culturals de l'època, respectant la complexitat i la diversitat de les experiències de les dones romanes. La vida de les dones romanes estava profundament influenciada per les tradicions, les normes socials i les expectatives familiars. Explorarem diversos aspectes de la vida de les dones romanes en edat de casar-se. Aquestes dones van viure en una època tan diferent però, al mateix temps, connectada amb la nostra pròpia història.