La Renaixença

Aquí hi trobareu un resum d'informació de la tireta, la mà de morter, el detector de metalls i les sabates de claqué. També converses que hem tingut amb gent que ens ha vingut a visitar: l'Enric Gomà, la Maria Díaz (primera maquinista del Cremallera de Núria), en Kelly Isaiah i l'Albert Guinovart (compositor de grans obres com "Mar i cel"). Ens ho passem molt bé fent això. Si ho gaudiu com nosaltres, podeu buscar els capítols sencers.

Si viviu en un pis i teniu veïns a dalt, sabreu que les sabates amb una mica de taló poden ser un infern. Ara imagineu-vos que el vostre veí o veïna de dalt fa claqué i ha d'assajar a casa. Seria molt pitjor que l'infern. Dediquem el capítol a les sabates de claqué. Ens visita l'Albert Guinovart, pianista i compositor responsable d'haver creat himnes com "Mar i cel". Li hem volgut fer un homenatge. Esperem haver-ho aconseguit. Sortim a passejar amb l'Elio per l'enfonsament de la plataforma Alexander Kielland el 1980.

Si en una cosa estem tots d'acord és que estem cansats dels turistes. Molt cansats. Però si els detectors de metalls fossin legals, estaríem tots a les platges catalanes buscant el que han perdut mentre quedaven vermells com gambes prenent el sol durant 12 hores. No dediquem el capítol a cap gamba, sinó al detector de metalls. Rebem la visita d'en Kelly Isaiah, que puja al nostre escenari per interpretar "Ready" amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. Sortim a passejar amb en Hati per les protestes de la plaça de Tiananmen, a la Xina, el 1989.

Hi ha la possibilitat que abans de Crist ja hi hagués allioli, perquè a l'antic Egipte ja tenien mà de morter. Ara, no hi ha cap mena de debat possible en assegurar que el millor allioli el fem els catalans. Dediquem el capítol a la mà de morter, una eina imprescindible en qualsevol cuina catalana de veritat. Parlem amb la Maria Díaz, la primera dona maquinista del cremallera de Núria. L'únic "tren" de Catalunya que segurament anava puntual. Sortim a passejar la Kira, una gossa de Reus, pel robatori de la Pedra de Scone del 1950.

En un rànquing de mals, en quina posició posaríeu arrencar-vos una tireta després d'una anàlisi de sang? Pot ser que faci més mal treure la tireta que el mal en si que t'hagis fet? Dediquem el capítol a aquesta petita tortura: la tireta. Ens visita un escriptor i guionista que escriu llibres sobre frases que sent pel carrer: l'Enric Gomà. A "Històries per passejar el gos", sortim amb la Saga, una gossa de Sant Miquel de Balenyà, per la massacre de Múnic del 1972, en plena celebració dels Jocs Olímpics.

Ens agrada combinar objectes amb història, instruments i modernitat. En aquest resum hi trobareu dades sobre l'escalèxtric, l'harmònica, l'aixada i la corriola. També hi hem deixat converses amb en Jordi Roca, en Gerard Quintana, la Marta Marco i en Josep Solé (director de subhastes). Així podeu decidir per quin dels quatre capítols comenceu a remirar els programes d'aquesta setmana.

"Doneu-me un punt de suport i mouré el món." Això no ho hem dit nosaltres, ho va dir Arquimedes. I no és que fos l'inventor de la corriola, però ens agrada això de dir coses que inspirin, però que no embrutin les mans. La corriola serveix una mica per a això també: per no deixar-te l'esquena carregant pes. Ens visita la veu de "La Renaixença": la Marta Marco. Ja que ha vingut, la fem treballar. Sortim a passejar la Neska pel "creuer de la merda", que va salpar el 2013.

L'aixada és una eina que ens acompanya des que la humanitat va començar a cavar la terra. Tanta és la importància d'aquesta eina que alguns pagesos se'ls ha enterrat amb la seva aixada al costat. També té punts foscos: es condemnava els presos a fer milers de cops d'aixada. Rebem la visita d'un dels noms més importants de la música catalana dels últims temps: en Gerard Quintana. Puja al nostre escenari per tocar un himne. A "Històries per passejar el gos" anem amb la Boira fins al setge del castell de Rochester, el 1215.

Hi ha instruments (pocs) que tothom es veu capaç de tocar. Un és l'harmònica. Ara, si algú la toca abans que tu, difícil és que t'atreveixis a agafar-la. No hi ha cap instrument més personal que aquell on deixes les baves. Dediquem aquest capítol a l'harmònica. Ens visita en Josep Solé. Hi ha dues persones que tenen molt poder amb un martell a la mà: un jutge i un subhastador. Ell és dels segons. Sortim a passejar amb la Maia, una gossa de Folgueroles, pel bombardeig de taronges sobre Austràlia del 1942.

De petits tots hem tingut un escalèxtric. Alguns han continuat amb aquesta afició ja de grans. Alguns, fins i tot, en fan competicions. D'altres encara lluitem per aconseguir que el cotxe voli fins a l'altre costat del menjador. Dediquem el capítol a l'escalèxtric. Ens ha vingut a veure en Jordi Roca. Ha arribat carregat de regals, ha aprofitat per defensar-se de l'etiqueta de "germà boig" i ens ha descobert les postres tradicionals catalanes que estan a punt d'arribar. I sortim a passejar amb la Lola per la descoberta dels guerrers de terracota.