La imponent edificació de la Casa Canal de Mollerussa que acull, l’igualment imponent i sorprenent, Espai Cultural dels Canals d’Urgell és l’espai que escollí el periodista i escriptor Francesc Canosa per passejar —o millor dit, navegar— a través de l’aigua del canal d’Urgell.

A través del paisatge i història del canal d’Urgell —entre l’Urgell, el Pla d’Urgell, la Noguera, les Garrigues i el Segrià— corre l’aigua però també la trajectòria professional de Francesc Canosa. On part de la seva obra literària, com Sixena, Aigua a les venes o Tu, Vallverdú també troba el seu escenari.

Tot plegat: territori, aigua, agricultura, obra literària i el mateix Canosa, conflueixen en aquesta terra. Un espai, que sembla, ara de moda, però que aguanta i sustenta el país, no només a taula sinó amb moltes altres potes de la taula.

L'entrada Una passejada per l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell amb Francesc Canosa ha aparegut primer a El Temps de les Arts.

Haig de reconèixer que avui no anem a un museu, tot i que no ens allunyem gaire de la seva idea i funció. Al cor de ciutat vella de Barcelona ens acull el Cercle Artístic de Sant Lluc. Dic “ens acull”, ja que allí ens trobem i conversem amb Josep Pedrals.

Amb el poeta, rapsode, traductor… venim a xerrar sobre una de les seves darreres facetes: la de comissari. Poc a veure amb la policia o els estaments de les forces i cossos de seguretat. Pedrals, fa poc més d’un mes, fou nomenat comissari de l’Any del Rector de Vallfogona.

Entre classes de dibuix, la cafeteria, els quadres dels salons del cercle, amb Pedrals, ens aproximem a una de les figures més interessants de la literatura barroca catalana, del seu temps i, també, del nostre.

La passejada —per les dues plantes del museu un dilluns al matí i amb les sales plenes— enllaça elements com els NFT, les obres digitals, instal·lacions i videoart amb elements com la censura, els suposats límits de l’humor o el feminisme.

L'entrada Una passejada pel Cercle Artístic de Sant Lluc amb Josep Pedrals ha aparegut primer a El Temps de les Arts.

Pocs han estat els casos on un convidat a ‘La Reserva’ del Temps de les Arts ens ha demanat anar a un museu. Una d’elles, la investigadora de la Universitat Oberta de Catalunya i periodista, Marta Roqueta ens ha demanat anar a passejar al MOCO de Barcelona. Una elecció premeditada, vinculada a la presència de les obres d’art contemporani, actual, digital i instagramable que concentra l’espai del carrer Montcada.

Amb una llarga trajectòria als mitjans i al món acadèmic, Roqueta ens planteja diferents escenaris de país —presents i futurs— a més de relacionar-los amb les seves línies d’investigació i recerca acadèmica. En part exposada al seu assaig De la poma a la pantalla: Amor, sexe i desig a l’època digital (2019), on escriu sobre l’amor i el desig en el món digitalitzat.

La passejada —per les dues plantes del museu un dilluns al matí i amb les sales plenes— enllaça elements com els NFT, les obres digitals, instal·lacions i videoart amb elements com la censura, els suposats límits de l’humor o el feminisme.

L'entrada Una passejada pel Moco Museum amb Marta Roqueta ha aparegut primer a El Temps de les Arts.

 El nostre país, Catalunya, s’entén per alguns com un país petit. Aquella norma dels 6 graus de separació sovint la podem reduir a tres o menys. Amb en Quico Sallés mig país hi té una relació directa. Ja que l’altre mig són els seus lectors.

Amb un dels periodistes més coneguts, apreciats i valorats de Catalunya passegem per la Fundació Miró de Barcelona, la segona de les fundacions del geni pictòric que visitem a la Reserva. Explorant la relació i reacció del periodista té amb l’obra del pintor i l’edifici que acull el seu centre.

La conversa, com moltes en aquest pòdcast, deriva cap a l’estat actual de la ciutat de Barcelona, el país i la nostra-seva relació amb la “villa y corte”.

L'entrada Una passejada per la Fundació Miró amb Quico Sallés ha aparegut primer a El Temps de les Arts.

 Tot i que vam passejar pel Museu Frederic Marès amb Bernat Dedéu, s’ha de reconèixer que la conversa va ser enregistrada asseguts al magnífic estudi-biblioteca del museu. Un espai on encara és present l’esperit i l’obra de l’escultor i el seu temps.

Amb alguns retrats de Marès, l’esperit de la seva maleta i rodejats d’una selecta selecció d’obres de l’escultor desgranem les infinites derivades que ens pot aportar un dels millors conversadors i seductors del país, anem desgranant la seva relació amb el museu, Barcelona, Nova York, Catalunya, la música i, òbviament, el país i la seva cultura. Potes d’una mateixa taula i que el filòsof coneix i ens fa descobrir.

A aquests darrers elements —país i cultura— Dedéu hi afegeix la joventut. Una combinació que ens porta i condueix cap a l’esperança, deixar enrere o avall el victimisme. Trencar alguna cadena, buscar exemples i, sobretot, millorar el nostre himne nacional.

L'entrada Una passejada pel Museu Frederic Marès amb Bernat Dedéu ha aparegut primer a El Temps de les Arts.

Poques vegades tenim l’oportunitat de passejar per un museu quan encara està tancat. En aquest capítol de La Reserva ho hem fet amb la Leticía Asenjo pel Museu d’Art Contemporani de Barcelona, al cor del Raval.

Entre teles, videoinstal·lacions, fotografies, gravats, inflables i tota mena d’obres contemporànies, hem conegut la forma de viure i treballar d’una de les personalitats literàries més interessants del moment a Barcelona i Catalunya.

Dos termes, Barcelona i Catalunya, que van creuant-se al llarg de tota la conversa i passejada amb la biografia, formació, forma d’escriure i parlar, pensament, obra i creació de la nostra entrevistada. Una nova forma de descobrir el MACBA i la Letícia Asenjo. Dos per un.

L'entrada Una passejada pel MACBA amb Letícia Asenjo ha aparegut primer a El Temps de les Arts.

Per primera vegada a La Reserva anem a un museu acabat d’estrenar. Al mes de desembre del passat 2022, obria portes la nova exposició permanent de Belles Arts del Museu de Valls, a l’Alt Camp. Un recorregut des de Jaume Huguet a Jaume Mercadé. 

Aquests nous espais els descobrim al llarg d’una conversa amb el dissenyador gràfic, tipògraf i recopilador Edu Vidiella. Un apassionat de la història de Valls i, també, del país que inventaria, documenta i conserva el fons de Cal Coco o casa Gelambí de Valls.

Amb les seves cerques per la finca ha trobat un bon conjunt de documentació, elements gràfics, llegats familiars, fotografies —on destaquen les produccions del tercet del Banc de Valls— i un interessant fons d’elements del Valls dels segles XVI al XX. Una col·lecció que va ser exposada a la Biblioteca Popular de Valls i que ens dialoga, perfectament, amb les noves sales del museu.

L'entrada Una passejada pel Museu de Valls amb Edu Vidiella ha aparegut primer a El Temps de les Arts.

L’últim dels especials de La Reserva dedicats a visitar el Museu Nacional d’Art de Catalunya el fem amb Xavier Bach o Xavi Noriguis. Visitant el Gabinet Numismàtic de Catalunya i xerrant de xarxes socials, futbol, els diners…

No podem amagar els referents comuns -com Morgan Freeman i les seves reflexions en veu alta, o potser era Kofi Annan-, les referències a la infància i els seus records o tresors, les invitacions a altres futurs entrevistats i una medalla de Müller.

Finalment, referències als tresors -personals i comuns- una mica de Fourteen i riures ens serveixen per tancar els sis especials de La Reserva dedicats al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

L'entrada Una passejada pel Gabinet Numismàtic de Catalunya amb Xavi Noriguis ha aparegut primer a El Temps de les Arts.

El penúltim dels especials de La Reserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya és una passejada amb en Joan Safont per les sales de Renaixement i Barroc. Amb el periodista, advocat i escriptor anem desgranant les referències contemporànies que trobem a les obres i elements dels segles XVI, XVII i XVIII.

El domini del passat que mostra Safont ens fa enllaçar figures del segle XX, com Muñoz Ramonet, Cambó o Santiago Rusiñol amb artistes i creadors com Goya, Velázquez, Rubens o Zurbarán. Al mateix temps que ens enfrontem als retrats de monarques, aristòcrates, donadors i artistes, aquella gent que va existir i ens mira als ulls.

Un darrer element interessant, on Safont ens permet reflexionar al voltant del seu fet actual i passat, és la gastronomia. No a través del menjar, l’olor o el gust sinó a través de la seva representació artística en una sala dedicada a la natura morta que ens presenta el Museu Nacional d’Art de Catalunya.

L'entrada Una passejada per les sales de Renaixement i Barroc del MNAC amb Joan Safont ha aparegut primer a El Temps de les Arts.

L’art més proper al nostre temps ens ha servit de taló de fons per la conversa amb l’escriptora Laura Gost, un dels valors més joves i talentosos de les lletres catalanes.

Conversar dins d’un museu amb una escriptora —que juga amb la imaginació i les paraules dels lectors— no ens pot resultar gens estrany. Encara menys amb algú com la Laura Gost, que ens condueix pels racons de les sales i àmbits tot comentat peces, cartells, escultures, quadres i referències culturals de tota mena.

A més, la visita serveix per conèixer els diferents processos productius i creatius, segons com ho mirem, de les formes literàries que toca Gost, que van des del relat o el conte a la novel·la i els guions o obres teatrals.

Com lligam dels dos primers capítols, i cloenda d’aquest, la sala de la cúpula i la seva col·lecció d’escultures serveixen per finalitzar la passejada i començar els desens a les sales de Romànic, Gòtic i Renaixement i Barroc dels pròxims capítols.

L'entrada Una passejada per les sales de segles XIX i XX del MNAC amb Laura Gost ha aparegut primer a El Temps de les Arts.