Haig de reconèixer que em va sorprendre la proposta que em va fer la Mia Alsina per enregistrar l’entrevista que escolten al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. El per què? La frontera que s’ha imposat entre Història de l’Art i Arqueologia. Amb la Mia Alsina ens carreguem aquesta frontera i tracem fils, línies i trajectes entre la Tarragona d’avui i la Tàrraco de fa 2000 anys.

Els oients fidels de “La Reserva” saben que ja portem algunes entrevistes realitzades a creadors culturals fora del seu entorn natural. Ja que museus, monuments i centres patrimonials s’han convertit en el nostre estudi de podcasting. Però aquesta és la segona que realitzem a una professional de la Història de l’Art de casa nostra.

Amb la riudomenca i historiadora de l’art ens endinsem en les sales, àmbits i espais de l’exposició de síntesi del MNAT al Port de Tarragona. Descobrim la seva relació amb el museu, links amb l’actualitat i les seves peces més estimades i les més conegudes del centre.

Aquest recorregut per les peces claus del museu i la col·lecció -com el Clipeus de Júpiter, la nina d’ivori, el Negret, els bustos d’emperadors, la Medusa, l’Antínous…- Mia Alsina, l’aprofita per situar algunes peces en època contemporània, analitzar la Mediterrània, el país i el Camp de Tarragona.

Una visió general del nostre passat per pensar al present i preveure el futur des d’allò local a allò global. Del clàssic al dia i del dia al futur.

L'entrada Una passejada amb Mia Alsina pel Museu Nacional d’Art de Tarragona ha aparegut primer a El Temps de les Arts.

Amb Marina Porras Martí fem una passejada pel Museu Diocesà de Barcelona, on fins al 25 de setembre trobem l’exposició “Dones. De Renoir a Sorolla” amb la col·laboració Fundació Fran Daurel i el Museu de Montserrat.

Fins ara, a les diferents passejades que hem fet amb personalitats de la cultura catalana contemporània per diferents espais patrimonials del país mai havíem visitat una exposició temporal. Sempre hi ha una primera vegada: aquesta primera passejada l’hem dut a terme amb la crítica literària i historiadora de l’art Marina Porras Martí.

A través de les peces de l’exposició temporal del Museu Diocesà de Barcelona Dones. De Renoir a Sorolla anem desgranant la trajectòria de Maria Porras i al mateix temps descobrint algunes de les obres que formen part de la mostra.

Casas, Nonell, Canals, Llimona, Masriera, però també Guimerà, Woolf, Rodoreda, Català, Karr, Monserdà… una amalgama de firmes artístiques i literàries que anem enllaçant de quadre en quadre al llarg de les sales de l’exposició.

Acabant el recorregut reflexionant sobre l’escultura, la pintura, el nu femení, però també la cultura del país, el futur de la llengua i com serà la Catalunya que deixarem als nostres hereus.

L'entrada Una passejada pel Museu Diocesà de Barcelona amb Marina Porras ha aparegut primer a El Temps de les Arts.

Els oients de ‘La Reserva’ saben que ens apuntem a un bombardeig. Amb aquest lema —amb tot el que comporta— tornem a sortir de l’estudi per anar a la vora del mar, al port de Barcelona. On des del 9 al 18 de setembre trobem la 40a edició de la Setmana del Llibre en Català.

Amb un especial interès pel patrimoni —en el sentit més gran i ampli del terme— a La Reserva hem anat a la Setmana del Llibre en Català per conèixer quina relació té la literatura, el llibre o el món editorial amb els museus, arxius, centres patrimonials i monuments.

La primera de les tres converses la desenvolupem amb Jaume Campderrós, director de l’Editorial Efadós. Especialitzats, des de fa més de 25 anys, amb la difusió i promoció de centenars de pobles i ciutats del país a través de les col·leccions d’Abans i Desaparegut. Llibres que segur trobaríem a casa de molts dels nostres oients.

La segona, amb un pes molt més fort de la gestió patrimonial —material i immaterial— la tenim amb Jordina Boix Noguera, directora de la Fundació Jacint Verdaguer de Folgueroles. Una conversa amb un cafè on apareixen diferents elements del patrimoni literari català i europeu, sempre a través i com a fil conductor amb la figura de Mn. Cinto.

La darrera de les converses —ens va agradar tant que farem un capítol només amb ella— és amb Marina Porras Martí. Una de les personalitats creatives més interessants de la cultura catalana actual que ens aproxima la figura de Gabriel Ferrater i alguns dels actes pel proper cap de setmana de La Setmana.

L'entrada ‘La Reserva’ a la Setmana del Llibre en Català ha aparegut primer a El Temps de les Arts.

Aquesta setmana seguim amb les visites a museus amb personatges destacats de la nostra cultura. Aquesta vegada amb la poeta Alba Camarasa i Baixauli (Guadassuar, 1987) al Museu de Reus, la ciutat on viu i treballa.

Amb un inici especial, en una de les reserves del Museu de Reus, iniciem un recorregut que combina la descoberta d’espais, obres patrimonials, recursos educatius i referències a l’obra de la poeta, la seva trajectòria i la nostra llengua.

Davant d’un calvari gòtic, que formava part de la col·lecció del notari Pedrol Rius, o dels bustos dels pintors Fortuny, Tapiró o Galofre —tots reusencs— desgranem la trajectòria, premis i obra de Camarasa. Afegint la seva visió professional i personal a la interpretació proposada d’algunes peces del Museu de Reus.

Sobre el pivot de Reus, la seva gent i la seva forma de ser, transitem per l’exposició “Coses de Reus”. A més de reflexionar sobre la llengua, el sud, el sud del sud i la tradició o la festa. Pals de paller de la cultura del sud, de la cultura del Camp de Tarragona.

L'entrada Una passejada pel Museu de Reus amb l’Alba Camarasa ha aparegut primer a El Temps de les Arts.

Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà – Baixa Segarra) viu la seva Festa Major el diumenge següent al 15 d’agost – diada de l’Assumpció de la Mare de Déu-. Amb diferents participants en la festa volem conèixer la seva cultura popular, la seva història i les tradicions d’aquesta i altres poblacions de la comarca. A més de descobrir com passar d’un model caduc de festa a la revolució que suposà la revifada de la Minerva.

A les 18 hores del 21 d’agost, comença a la plaça d’avall o plaça de l’església la cercavila o processó de la Festa Major de Santa Coloma de Queralt. Integrada pels diables –amb la representació dels Versots– la invitada de la Víbria de Tarragona, els gegants de la Vila i l’Esbart Dansaire Alt Gaià.

Per saber millor com, quan i on viuen les colomines i els colomins els seus dies grans, la tradició, la contemporaneïtat i el futur de la festa conversem amb Pol Pastor de l’Associació la Minerva de Santa Coloma de Queralt. Una entitat que ha proposat una sacsejada al programa clàssic de la festa major. Amb una mirada moderna i cap al futur han recuperat elements tradicionals -amb alguna exclusiva inclosa-.

A mig seguici, trobem a Xavier Lozano, de l’Espluga de Francolí. Periodista que coneix a fons la cultura popular de la comarca i que ens desgrana alguns dels elements de la Festa Major de l’Espluga de Francolí, les seves característiques –passades, presents i futures– a més de celebrar la festa.

Finalment, amb Silvestre Palà –president de l’Associació Cultural Baixa Segarra– repassem –i escoltem– algunes de les músiques, tonades i anècdotes de la Festa Major de Santa Coloma de Queralt d’abans i ara.

L'entrada Com repensar una Festa Major: el cas de Santa Coloma de Queralt ha aparegut primer a El Temps de les Arts.

A “La Reserva” ens agrada el patrimoni, de tota mena. En aquest capítol conversem, o xerrem, amb Tónia Coll (pregonera d’aquest any de la Festa Major de Ferreries) i Joan Pons Pons sobre la seva relació amb la població, l’illa, el mar i el món.

A través d’una comunicació telemàtica, amb les seves anades i vingudes, conversem amb la pintora, doctora en Belles Arts i pregonera de les Festes de Ferreries 2020+2, Tónia Coll i l’escriptor i filòleg Joan Pons Pons, tots dos amb arrels a l’illa i la població.

Xerrem de l’aïllament, volgut o no, de la població, les seves cases, les seves gents, Semblancat, Josep Pla… Una conversa on analitzem els punts globals i singulars d’una terra que aspira a gestionar un turisme de masses que la transforma i canvia constantment.

La darrera part de l’entrevista vol ser una celebració de les Festes Major de Menorca, destacant alguns elements típics de la festa a Ferreries, tot i que també aquells que la fan comuna amb les altres.

Acabem la conversa amb un dels elements típics de la cultura popular de Ferreries, l’illa, el conjunt d’illes i totes les terres de parla catalana: la glossa i les jotes. Amb una interpretació per part de Joan Moll, Marc Barceló, Zes Coll, Maria Marques, Jaume Janer.

L'entrada Ferreries, la seva gent i la seva festa ha aparegut primer a El Temps de les Arts.

 Amb en Genís Poch descobrim algunes de les propostes culturals, patrimonials i històriques més destacades de Pineda de Mar (Maresme) vinculades a figures del seu passat més proper i llunyà.

Començarem amb un recorregut entre Pineda de Mar i Hortsavinyà. Una visita que destaca la seva geologia, biologia i conjunt paisatgístic natural. A més de sumar-hi el trajecte pel camí de les Costes i la presència de Joan Coromines i les seves excursions. 

La conversa, entre Joaquím Maresme -de cal Tresó- i Genís Poch, versa sobre la biografia d’en Coromines però també la seva relació amb la població, l’entorn, el patrimoni i el paisatge del Maresme. 

La segona part, on en Genís conversarà amb en Joan Garriga, descobrirem els elements més destacats del patrimoni i el passat de la riera de Pineda i gran part de la seva zona d’influència. 

L'entrada Paissatge Coromines ha aparegut primer a El Temps de les Arts.

Potser alguns no coneixeran el MAMT i altres potser no coneixeran en Joan Magrané. Altres coneixeran un dels dos i uns altres, els més afortunats, coneixeran el museu i el compositor.

Des de “La Reserva” volem apropar diferents realitats del món de la cultura catalans. Barrejar compositors, poetes, escriptors, músics… amb museus, monuments i centres patrimonials. El primer d’ells, el compositor de Reus, Joan Magrané Figuera, qui també forma part del jurat de Música Clàssica dels II Premis del Temps de les Arts.

Amb ell passem per algunes de les sales del Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona acompanyats d’obres de Joan Miró, Julio Antonio, Nogué Massó, Tapiró, Costa, Sala, Solé, Calvet… i repassant algunes de les seves obres, la seva formació, discografia o palmarès.

Sense sortir de l’edifici dels Museu, la conversa amb Magrané, va detallant punts importants de la seva formació, el seu corpus creatiu, la seva inspiració i la seva relació amb l’art -del passat i contemporani. Una descoberta per alguns, una troballa per altres i una reafirmació per uns pocs, els afortunats.

L'entrada Una passejada pel MAMT amb Joan Magrané ha aparegut primer a El Temps de les Arts.

Alguns diuen que els amics són la família que un tria. La veritat que conec famílies força grans, però cap de tan gran com la família que són els Amics -Fundació- del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Més de 3000 ànimes que volen, de forma lliure i desinteressada, col·laborar amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya, la seva col·lecció, les seves activitats i, sobretot, amb el patrimoni del país.

Per primera vegada, La Reserva del Temps de les Arts surt fora de l’estudi i pretén narrar, relatar i transmetre una activitat cultural en un equipament cultural. Un pòdcast diferent dels que estem acostumats, passant de la part més conversacional a l’experiencial. Amb la voluntat de cercar un to distes, com en tots els nostres espais però sense perdre la visió i atenció cap a la cultura i el patrimoni.

Així, comencem amb una visita guiada a les Reials Drassanes de Barcelona, seu actual del Museu Marítim de Barcelona, conduïda per Alba Casaramona ens hem aproximat a una de les seves activitats. Xerrant amb alguns dels membres de l’entitat descobrim històries, anècdotes o les finalitats de la fundació.

Aquesta mateixa visita, amb un selecte grup d’amics, forma part d’un programa pilot dedicat a la comunitat més jove dels Amics del Museu Nacional. Una forma diferent de fer xarxa o grup, òbviament, d’amics al voltant de la institució, però al mateix temps de la cultura.

Hi intervenen:

L'entrada Una visita amb amics ha aparegut primer a El Temps de les Arts.

Segon capítol de ‘La Reserva’, el pòdcast de patrimoni del Temps de les Arts, amb un dels perfils del món del patrimoni, les arts, els museus o els monuments i les galeries. Aquesta última és la professió, i passió, de Mònica Ramon (Barcelona, 1969) que també presideix Galeries d’Art de Catalunya.

Una de les cares visibles de la nissaga d’antiquaris i galeristes catalans propietaris d’Artur Ramon Art, la seva expertesa en el món de l’art, i especialment en el contemporani, l’han conduït a programar i comissariar algunes de les mostres més exitoses de la galeria. Fet que s’acaba demostrant amb l’anunci de la propera exposició, que s’inaugurarà al setembre.

La conversa amb Mònica Ramon no només vol presentar el seu perfil sinó aproximar-nos a l’estat actual del galerisme i col·leccionisme a Catalunya. Amb l’impacte —positiu o negatiu— que suposà la COVID-19, el relleu generacional, els gustos i també, òbviament, els processos d’internacionalització vinculats al mercat de l’art, com la presència a fires com TEFAF o Salon du Dessin. Tot això, en una ciutat com Barcelona, un país com Catalunya i les seves, respectives, condicions culturals i econòmiques.

Una dedicació, la professional, que compagina amb la presidència de Galeries d’Art de Catalunya. Entitat que agrupa a gran part de les galeries del país que en defensa els seus interessos, promou el seu coneixement i vol trencar la possible por a no entrar a aquests establiments. Sota la presidència de Ramon, l’entitat s’ha modernitzat i professionalitzat. Amb una renovació d’imatge, forma i fons extraordinària, dedicada i preparada per afrontar els reptes del galerisme del segle XXI. L’actualitat del món del galerisme i el col·leccionisme, l’estat cultural de Barcelona i el relleu en el món del comerç d’art i antiguitats centren la segona conversa de La Reserva amb Mònica Ramon.

L'entrada Mònica Ramon: «Trenquem la por a entrar a les galeries» ha aparegut primer a El Temps de les Arts.