Avui a La Tria setmanal portem un article de la Pilar Parcerisas que comenta una exposició de dibuixos del pintor Luis Marsans i que es pot visitar a la Fundació Vilacases.
La mostra està muntada a partir d’una trobada recent, l’article el podeu escoltar locutat per l’Isidre Sánchez i arnirà precedit d’una introducció de la veu de la mateix autora.

L’article original el podeu llegir aquí:

L'entrada Pilar Parcerisas: Comentant en Luis Marsans, Proust i Benjamin ha aparegut primer a El Temps de les Arts.

Per primera vegada a La Tria destaquem un article d’en Jaume Radigales (Un Verdi amb trempera), publicat el passat 28 d’octubre, sobre l’opera de Giuseppe Verdi «Il Trovatore» . En aquest potcast en Jaume ens fa una interessant introducció on posa en context l’obra i posteriorment podreu escoltar la lectura de l’article pel locutor Isidre Sánchez.

Des de la indigerible trama contraposada per la sublim música fins a aspectes personals de la relació de Verdi amb algun personatge, l’autor ens dóna pistes per entendre millor una de les obres més populars del mestre italià.

L’article original el podeu llegir aquí:

• Un Verdi amb trempera

L'entrada Jaume Radigales: «Il Trovatore, la trama ha passat de moda però no la música del gran Verdi» ha aparegut primer a El Temps de les Arts.

En aquest episodi torna El Vicent Artur Moreno comentant l’article que va escriure junt amb l’Alfons Llorenç «El senyor de les mosques», que ha tingut una bona acollida i pensem que mereix que tingui una mica més de volada, si més no, més que la de les mosques.

Com és característic de la Tria setmanal, després de la introducció de l’artur, podreu escoltar el text llegit pel locutor Isidre Sánchez.

L’article original el podeu llegir aquí:

• El senyor de les mosques

L'entrada La tria: Girona, València i unes mosques que les uneixen ha aparegut primer a El Temps de les Arts.

En aquest episodi torna la Conxita Oliver comentant el seu article «El petit museu més bonic del món», que, com la mateixa autora explica, «és una revisió de l’abstracció a Espanya entre els anys 1957 i 1978, en diàleg amb els corrents artístics europeus i americans d’aquest període.»

Com és característic de la Tria setmanal, després de la introducció de la Conxita, podreu escoltar el text llegit pel locutor Isidre Sánchez.

L’article original el podeu llegir aquí:

• El petit museu més bonic del món

L'entrada Conxita Oliver: «L’abstracció va donar als artistes una sensació de llibertat» ha aparegut primer a El Temps de les Arts.

La Pahissa del Marquet es un edifici apartat dels espais on normalment tenen lloc aqueses manifestacions, fonamentalment urbanes, que anomenem exposicions d’art. Allà on hi havia sustent pel bestiar ara hi ha aliment per l’esperit artístic. Una metamorfosi aconseguida gràcies a la Diputació de Barcelona i de la que l’Abel Figueras n’ha valorat el resultat mentre visitava dues exposicions al voltant de Gabriel Ferrater produïdes amb l’excusa del seu any.

Sigui a causa de l’atractiu del poeta i crític d’art, sigui per l’antigua pallissa transformada, sigui per el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, sigui per l’Abel Figueres, l’article ha estat llegit amb abundancia i es per això que li demanem a l’autor que ens extengui les seves conclusions. Després d’unes poques preguntes, podreu escoltar-ho llegit per la veu de l’Isidre Sánchez.

L’article original el podeu llegir aquí:

• Les arts, les lletres i la natura es donen cita a la Pahissa del Marquet

L'entrada Abel Figueres: «Centralitzar la cultura en uns quants llocs concrets és una idea molt restrictiva» ha aparegut primer a El Temps de les Arts.

En aquest episodi de ‘La Tria‘, llegim l’article del Ferran Vila i Riera «Lliçons d’una estrena al Liceu» que comenta críticament l’inici de la temporada d’òpera al Gran Teatre del Liceu assenyalant aspectes, a parer seu, decididament millorables.

Abans de la lectura, però, al pòdcast dediquem uns minuts a entrevistar l’autor per gratar una mica més sobre aspectes com la relació entre economia i opera, el consum cultural de les classes altes, que sembla que un dia s’aixecà havent patit una metamorfosi involutiva i la pràctica del masoquisme pel mètode de comparar la societat nord-italiana i la catalana.

L’article original el podeu llegir aquí:

• Lliçons d’una estrena al Liceu

L'entrada Ferran Vila: «El que queda de la burgesia catalana practica gustos molt devaluats» ha aparegut primer a El Temps de les Arts.

En Joan de Déu Prats ens dona pistes per entendre la carrera de la Mercè de Barcelona cap al seu lideratge com a patrona de la ciutat dels prodigis. 

Des d’aquella entrevista inicial amb el rei En Jaume fins al seu paper de martell de llagostes i altres plagues comentarem el seu camí cap a l’estrellat, que, com a tot arreu passa, va deixar algú altre destronat i, segons diuen, amb ganes d’aigualir-li la festa.

Joan de Déu repassa la fundació de l’orde dels mercedaris, els estralls de la pirateria a les costes i l’evolució de la Festa Major. Finalment, us oferim en versió locutada l’article que serveix de referència a aquest pòdcast.

L’article original el podeu llegir aquí:

• La patrona de Barcelona

L'entrada Joan de Déu: «Cambó va inventar la festa major com la coneixem ara» ha aparegut primer a El Temps de les Arts.

Carles Gámez posa en context la significació de l’obra de Françoise Hardy, tot comentant el seu article «Françoise Hardy en dotze cançons imprescindibles i ja clàssiques», que ha comptat amb el favor dels nostres lectors durant els darrers dies.

Françoise Hardi va tenir com a admiradors a Mick Jagger, David Bowie o Bob Dylan, que li va escriure un poema. Al vessant de cantant punta de llança del moviment ie-ie, amb matriu francesa, es va afegir la seva qualitat d’icona de la modernitat durant els seixanta. Sis dècades després, Hardy continua seduint les noves generacions amb la seva veu i les seves cançons que no tenen data de caducitat.

L’article original el podeu llegir aquí:

• Françoise Hardy en dotze cançons imprescindibles i ja clàssiques

L'entrada Carles Gámez: «Hardy és la cantant francesa que més passions ha despertat» ha aparegut primer a El Temps de les Arts.

En aquest pòdcast comentem i tot seguit locutem l’article del Xavier Aliaga «La complexa tasca d’explicar Xirinacs des del cinema», que valora l’adaptació de la novel·la ‘Sis nits d’agost‘ de Jordi Lara al cinema per part del director Ventura Durall. L’article ha tingut molt bona acollida, segons Xavier, per l’atractiu del personatge protagonista.

En aquest episodi Xavier Aliaga lloa l’obra de l’escriptor, Premi de la Crítica dels Escriptors en Llengua Catalana, mentre valora la seva adaptació cinematogràfica posant-nos dins del context en què es va donar forma a l’article.

L’article original el podeu llegir aquí:

• La complexa tasca d’explicar Xirinacs des del cinema

L'entrada Xavier Aliaga: «Xirinacs és un personatge que desperta fascinació» ha aparegut primer a El Temps de les Arts.

En aquest episodi de ‘La Tria‘, llegim l’article del Ferran Vila i Riera «Strauss i Zweig davant l’abisme occidental» que comenta l’assaig ‘Richard Strauss, Stefan Zweig. Correspondencia (1931-1935)’ de l’editorial Acantilado.

Prèviament, entrevistem a l’autor perquè ens situï el llibre en el context de la seva època i ens ampliï la informació que ha deixat al tinter. En les seves respostes, el Ferran ens diu per què aquest no és un treball circumscrit a l’àmbit dels melòmans o als seguidors de l’obra del malaurat escriptor vienès, sinó que ens informa sobre els artistes, la seva obra i, en un pla més general, de la naturalesa humana.

L’article original el podeu llegir aquí:

• Strauss i Zweig davant l’abisme occidental

L'entrada Ferran Vila: «Aquest és un assaig involuntari sobre la naturalesa humana» ha aparegut primer a El Temps de les Arts.