Voti, voti, voti, què és el que fa que no votin? Avui hem vingut a parlar de política. I venim tard, com sempre, però la cosa bona sempre es fa esperar. Canalitzem tota la nostra energia de nenes del progrés per parlar de l’impacte de la política a la nostra vida, de cremar contenidors i del fet de votar. Bé, de votar, de no votar, d’a qui votar, del batibull mental i del cansament i pal absolut que ens fa la política. Juguem a endevinar quines promeses fa cada candidat i critiquem Barcelona. En resum: un capítol que és una radiografia del que ens passa pel cap, com sempre amb un toc d’humor. I vosaltres, voteu?

L’exploració de la sexualitat és un dels tòpics de l’adolescència, però no tothom la pot gaudir de la mateixa manera. En una etapa on definim la nostra identitat al món, les sexualitats i identitats dissidents solen seguir un ritme diferent: per falta de referents, per massa estereotips… en molts casos no és fins que es produeix un sexili que es viu plenament aquesta etapa, en el que molts anomenen una “segona adolescència”. Com a adolescents a deshora, recuperem alguns temes que vam tractar a “DESVIADES” (primera temporada) per parlar d’aquest descarrilament del ritme convencional. Reprenem, amb una perspectiva una miiiiica més adulta el descobriment personal, sexualitat i adolescència sobretot lgbt.

És la sardana inherentment menys sexi que el reggaeton? Dutxar-se al matí és de psicòpates? Què fa un costum? I què fa una tradició? En aquest episodi de La Trinae, parlem dels costums més personals, per exemple les rutines que integrem al dia a dia, però també de costums compartits, quan es converteixen en tradició. Conversem sobre reapropiar-se de la cultura, reinventar-la, fer-la arribar a tothom, modernitzar-la: perquè al final la cultura popular ha de ser, sobretot, del poble, de totes classes i edats. Des del que és personal al que és comunitari o al que és nacional, a tot hi estem acostumades.

Totes les monedes tenen dues cares, i tots els projectes artístics, també. El que es veu i el que no es veu, però també qui posa la cara i qui es queda entre bambolines, tot el que ens dona i tot el que ens treu… Al capítol d’aquesta quinzena parlem dels projectes personals, de posar cara i nom a una feina i el que això implica, de quan creació i vida personal es troben, de treballar amb amigues, de ser autoexigents i de ser people pleasers. En fi, que això de crear és tota una moguda (i una inversió de diners, ja que hi som). En parlem amb una persona que hauria de tenir la seva moneda, i que en sap de donar la cara: la Scorpio.

En el joc de la vida com la tenim muntada, arriba un punt on arribes al nivell de l’adultesa, i com a joves tendres i incertes, començar-nos a aventurar al món dels adults seriosos és tot un repte. Per què de petites semblava que els adults ho sabessin tot, i ara ens entren ganes de plorar si hem de fer una factura? Quan comencem a ser adultes “adultes” que saben les regles del joc? Com configurem la nostra identitat com a adultes sense perdre la nostra essència? Tots els adults maduren i es tornen seriosos inevitablement? Un episodi “full” reflexiu amb una quarta veu, la d’una convidada tan especial com la Carlota Flâneur, on temptegem els temes de la identitat, la maduresa i els somnis per intentar passar-nos el joc de ser adult.

Qui no ha somiat mai amb un món de fades? O millor encara, qui no s’ha imaginat mai un món més feliç? Potser amb menys treball, potser amb menys riquesa… Però, lluny de les imaginacions, construir la utopia dia a dia és tot un repte. Com trobem un balanç entre el desig per la utopia i els “problemes reals”? L’ideal és només això, un tòpic? No ens podem despendre de la sensació que no estem vivint com hauríem de viure, però tornar sempre a l’ideal utòpic com una solució a tots els problemes ens fa topar amb la realitat. Parlem de la nostra utopia, però sobretot de com congeniar aquest somni amb el dia a dia. No som sàvies, no ho tenim gens clar, però sí que tenim debat per estona. I vosaltres, sou utòpiques?

Canvis, canvis i més canvis! Avui us portem un altre capítol de PowerPoint night, on xerrem sobre tres canvis: el més recent: tenim una nova conductora a la plantilla!; el més freqüent, el que fem cada any durant unes hores, el dia de Carnaval; i el canvi més pacient: el canvi de referents de la família del Súper3, ara que no existeix, per altres personatges del panorama català. Amunt i avall, canvia el torn de paraula i canvien les emocions: sorpresa, nostàlgia, alegria…el capítol que us canviarà la religió, la perspectiva d’algunes celebrities, i els estàndars a millor disfressa de la vostra vida ;).

Quina és la solució per unificar els homes cisheteros amb les girls and gays? Nosaltres ho tenim claríssim: un partit de futbol ple de referents queer, un poti-poti que ens emocioni a totes, una mica com fa el Badbunny. Mantenim la promesa que vam fer al capítol anterior i reprenem la conversa sobre educar des de la dissidència: és la nostra responsabilitat? Hem de sacrificar el nostre temps i energia a educar els altres? Si prenem només la posició d’educadores, perdrem la susceptibilitat a ser educades? A cinc veus busquem solucions i divaguem en l'utopia de viure en harmonia girls, gays, theys i cishets per aprendre bidireccionalment. Un ménage à cinq intens, profund, i dinàmic amb les nostres amigues i convidades, Jun Komura i Martina Larrea.

Havíem sentit coses boníssimes de “La voluntad de creer”, obra de Pablo Messiez inspirada en “Ordet” de C.T. Dreyer, així que hem visitat el Teatre Lliure perquè “què millor que veure-ho per creure-s’ho”, no? En aquest capítol dissequem les nostres impressions de l’obra, i seleccionem tres temes, tres fes, de l’espectacle a partir de les quals debatre, comentar i opinar: la religió, la malaltia i l’hegemonia sistèmica. Veure i creure, com la gallina i l’ou, quin va abans de l’altre? Com es relacionen la nostra fe amb les impressions que tenim del món? Creieu-nos quan us diem que els 45 minuts de debat valen la pena, i si no, només cal que feu play per veure-ho vosaltres mateixes.

Aquesta setmana us portem el nostre segon capítol en directe! Ho fem de la mà de la Fundació Primavera Sound i amb un públic superespecial: els alumnes de 4t d’ESO de Sagrat Cor Besòs. Per això parlem d’un tema que ens tocava de prop quan teníem 16 anys: els dubtes. Per què dubtem? Com ens poden ajudar els dubtes? Per què dubtar és tan solitari? Quins dubtes hem tingut? Qui pot dubtar més tranquil·lament? Què ens ajuda a sortir del dubte? Repassem el passat, mirem el camí que vam fer a partir de 4t d’ESO, i com hi han estat presents els dubtes; i mirem cap al futur, reflexionant sobre com els dubtes ens fan avançar.