Salaris irrisoris, feines en negre, períodes de prova que no se superen, contractes temporals que no esdevenen mai fixos, hores extra pagades com a ordinàries, falsos autònoms, acomiadaments improcedents, horaris partits indignes, pràctiques no remunerades, ritmes de treball frenètics… I així podríem continuar hores. La precarietat laboral és un dels problemes estructurals enquistats als Països Catalans. Estic segur que la majoria dels nostres oients n’han patit en algun moment de la seva vida. Nosaltres també. Treballar ja no és sinònim de poder guanyar-se la vida dignament, sinó que en gran part dels casos, sobretot entre els més joves, el treball assalariat és sinònim de males condicions laborals i, de retruc, d’una vida marcada per la pobresa.

“Oh, és que la gent d’ara no vol treballar”, diu el teu pare boomer jugant al Candy Crush mentre la teva mare posa una rentadora que ell encara no sap com funciona per rentar els seus calçotets bruts. Doncs no, el que passa és que les condicions són tan esclavistes que cada cop menys gent està disposada a acceptar-les. La realitat és que el model econòmic i social del nostre país basat en el turisme i el sector serveis, impulsat des de la Puta Espanya, però també pels partits sobiranistes, juntament amb la legislació i inspecció laboral lamentable que tenim, ens empobreix com a nació i com a classe.

D’això parlem avui, de precarietat en el seu sentit més ampli. Què és ser classe treballadora? Quines són les causes de l’escassetat que pateix una gran part de la nostra població? Existeix la classe mitjana? Quins sectors dels assalariats són els més empobrits? Quina responsabilitat té l’esquerra en tot plegat? Com podem canviar el nostre model econòmic?

Preguntes, masses preguntes que avui intentarem respondre amb l’ajuda d’un convidat que, com sempre, és de luxe. Avui ens acompanya el Jordi Hurtado del Baix Llobregat, perquè tot i que s’acosti a la cinquantena, sembla que tingui 30 anys. Vidal Aragonès és advocat laboralista, és a dir, dels bons, té un cognom com a nom i va ser diputat de la CUP durant tres anys. Però no només és advocat, també és marxista revolucionari, és docent i també escriptor d’uns quants llibres, entre els quals "Pobretariat", de Tigre de Paper, del qual parlarem avui. Vingut des de Cornellà, creieu-me si us dic que està molt infravalorat si el comparem amb altres figures conegudes de la ciutat com Jordi Évole o Joan Tardà.

A més, avui l’Iñaki ens porta una guia per sobreviure a la precarietat i el Marc tornarà a treure el CD del Chiringo Mix amb els hits de l’estiu dedicats a la precarietat.

Les parts:

0:00 - Intro

7:43 - La precarietat als Països Catalans

1:07:03 - Preguntes ràpides

1:30:33 - El Tomb

1:42:08 - La secció de l'Iñaki

1:54:35 - La secció del Marc

2:08:36 - Comiat

Segueix el pòdcast que es passa de frenada a totes les plataformes!