Perquè hi hagi inicis, calen finals.

La música és un element essencial en el procés evolutiu del creixement i l’aprenentatge. És un art vital per articular emocions, projectes.

Poder estudiar-la, gaudir-la i compartir-la des de petits és un privilegi majúscul que seria totalment impensable sense les escoles de música.

Un regal que ve de la mà d’aquells professors i músics que, des de sotabosc, fora dels focus i els aplaudiments, transmeten la passió, estima i coneixement per un art i un estil de vida als infants i joves de pobles i ciutats d’arreu del país.

Per reflexionar sobre la importància de les escoles de música podrem gaudir de la trobada entre la Núria Rial, soprano mundialment reconeguda, i la Núria Checa i la Mercè Font, que van ser professores seves a l’Escola de Música de Sant Joan de Vilatorrada.

“Mai no he estat llaminer. Però, quan és acompanyat d’una conversa agradable, l’aroma flonja que desprèn una tassa calenta de xocolata és capaç de despertar-me les ganes de viure”. Això ho escrivia Josep Pla.

En canvi, la poetessa Bàrbara Mesquida descriu la xocolata així: “És la millor llepolia, dels deus del menjar. Se’t fondrà a la boca, al cor arribarà. Serà l’amant dolça que ens abraçarà. Serà l’aventura que més goig deixà. També l’enyorança”

La xocolata és un motor que desperta sentiments, com l’art. Per això, Espurnes Barroques ens oferirà com a colofó del concert al Paranimf de Cervera la degustació de la xocolata de Casa Dalmases, una empresa de la Segarra que a partir de l’artesania i la inclusió social, crea uns sabors molt especials.

El 1571, a Lepant, 200 galeres cristianes s'enfronten a 260 de l'imperi otomà i vencen la batalla. Els dominics, els monjos que acompanyen les tropes hispanes, tenen clar el motiu de la victòria: la intercessió de la Mare de Déu del Roser.

En tornar, comencen a predicar per tot arreu la grandesa de la verge del Roser, amb la batalla de Lepant com a gran exemple del seu poder. Aquesta tasca arrela amb molta força i el missatge s’estén com la pólvora. Al cap d’uns anys, no hi ha ni una sola parroquia de tot Catalunya que no tingui o bé un altar o una confraria dedicada a la mare de Déu del Roser.

En aquest nou episodi de l'Espurna viatgem fins a l’est de la Noguera, en concret anem a Ponts, el poble que acollirà la primera part de les sonates del Rosari de la Lina Tur, el 8 juny, i també un dels que manté un retaule del roser canònic com pocs. Allà ens hi esperen el cantant Lo Pau de Ponts i la patrona del Festival i doctora en història de l’art, Maria Garganté.

El 2023, ara fa un any, el Festival Espurnes Barroques va ser còmplice d’un miracle. En un indret únic, al centre del barroc català, al Santuari del Miracle, hi va néixer l’Orquestra del Miracle. Una orquestra barroca d’alt nivell, amb un equip de músics joves i talentosos que treballen en règim de convivència i amb vocació internacional, que té com a seu un municipi de només 300 habitants. Celebrem aquest primer aniversari conversant amb el seu director, el Juan de la Rubia.

Estigueu atents. En aquest episodi us parlarem d’una proposta que només podreu viure un cop a la vida. Un concert on els músics, tal com diuen ells, tocaran mirant-vos als ulls i al cor. Un concert que fusiona els cants a veus catalans, goigs recuperats i els misteris de glòria del Roser.

Quedeu-vos a l'Espurna per descobrir el Rosari a la catalana, la proposta que el Festival Espurnes Barroques ha preparat pel 2 de juny a Matamargó. Ens la presenten el violinista Joel Bardolet i el director i coordinador de Tornaveus, Jaume Ayats.

El territori barroc està ple de joies. Una d’elles és l’hostal de Pinós. Està ubicat al cor de Catalunya i va néixer el setembre de 1524. L’hostal de Pinós va obrir en un encreuament de camins clau, en un lloc de pas. Al mig de la carretera que, antigament, unia Andorra amb València.

L'art és una eina amb un gran potencial per trencar estigmes i incloure tothom. Com més perfils tingui la creació, interpretació i consum d'art, més integrador, complet i ric serà. Així com també seran més rics, complets i integrats aquests artistes.

Un convent sempre ha estat un espai d'unió, pensament, reflexió, espiritualitat... El convent que hi havia a la colònia tèxtil de Cal Rosal (al Berguedà) va tancar les portes l'any 1991. Poc després de tancar, un grup d'artistes van decidir que aquell espai es convertiria un indret creatiu. El Konvent, ara s'anomena així, És un laboratori experimental a nivell personal i artístic on hi conflueixen projectes de tota mena. Especialment, aquells que no tenen cabuda en el marc institucional i aquells arrelats al territori. Tot plegat, amb l'antic convent de monges de finals del segle 19 com a escenari de fons. Agafem la maleta i anem fins al Konvent de la mà del Pep Espelt, el seu fundador, i la Carla Rovirosa, violoncelista de Il Dolce Conforto, el conjunt que ens farà vibrar el 19 de maig a la tarda al concert que hi ha programat Espurnes Barroques.

En el contrast hi ha la riquesa. Aquesta és una de les màximes de l’art i la vida. Com també ho és d’Espurnes Barroques, que sempre busca crear propostes artístiques úniques mesclant dos móns que, a priori, semblen antagònics.

El diumenge 19 de maig al matí, a Correà, al Berguedà, ajuntarà i jugarà amb les diferències i punts en comú de dos universos molt allunyats. El Festival programa un concert únic que fusionarà la música culta del nord, els misteris de dolor de Biber amb el flamenc popular, vocal i passional del sud de l’Estat. Una proposta artística de la mà de Chicuelo, Joaquín el Duende, Jacobo Sánchez, Marta Ramírez i Marina Cabello que passejarà pel barroc pur, pel flamenc més clàssic però que també ens farà viatjar pels dos móns a la vegada.