El 12 de maig, el Festival Espurnes Barroques transportarà els cants sards a Salelles i, de la mà del Natxo Ramal i el Juan de la Rubia, s'uniran d'una manera única amb la seva antítesi: la música del nord, culta i pulcra de les sonates del Rosari. Una antítesi que es traslladarà als paladars de tot el públic del concert. Els espectadors de la proposta, iniciaran l'experiència degustant cervesa i pa fets com marca la tradició alemanya. I després del concert, tancaran aquest viatge amb una degustació d'oli, pa sard i vi de Fargas Fargas. Per descobrir què fa tan especial aquest celler, viatgem fins a Sant Salvador de Guardiola.

El 12 de maig, el Festival Espurnes Barroques transportarà els cants sards a Salelles i, de la mà del Natxo Ramal i el Juan de la Rubia, s'uniran d'una manera única amb la seva antítesi: la música del nord, culta i pulcra de les sonates del Rosari. Una antítesi que es traslladarà als paladars de tot el públic del concert. Els espectadors de la proposta, iniciaran l'experiència degustant cervesa i pa fets com marca la tradició alemanya. I després del concert, tancaran aquest viatge amb una degustació d'oli, pa sard i vi de Fargas Fargas. Per descobrir què fa tan especial aquest celler, viatgem fins a Sant Salvador de Guardiola.

Qui no coneix un Martí, un Àlex, un Pau o una Paula, Laia o Maria? La immensa majoria de noms són transversals i a gran part de les classes i pobles del país tenen representació. Ara bé, a Catalunya tenim uns quants tresors que es desmarquen d’aquesta tendència.

Són aquells noms que a alguns pobles i ciutats són tradició i patrimoni i són del més habituals però que quan surts d’aquelles realitats i els pronuncies més enllà de casa, tothom et mira com si haguessis dit una bestiesa…

És el cas de Claustre a Solsona, Tura a Olot, Patrocini a Cardona, Portal a Prats de Rei o Urgell a la Seu. Aquests són només alguns exemples. Un dels més especials de tots és un nom que només porten 27 persones del Bages. Segurament, no n’havíeu sentit a parlar mai. És el nom del poble on el Festival Espurnes Barroques farà el seu tercer espectacle d’enguany el 12 de maig al matí. Estem parlant de… Coaner!

Què passa quan un globus aerostàtic ja no pot volar més? Què se’n fa d’aquella tela resistent que ha viatjat tantes hores pel cel entre núvols i ocells? Flotadors, bosses, estels o iglús de vent com els que fabrica l’igualadí Jordi Enrich.

Iglús de vent com el que acollirà la primera proposta artística de l’edició del 2024 del Festival Espurnes Barroques. No us perdeu la història del Jordi ni tampoc l’experiència flotant que us proposa Espurnes per l’11 de maig a Solsona.

Per què el rosari? Segur que és la pregunta que us heu fet quan us heu assabentat que aquest objecte és l'eix central de la setena edició del Festival Espurnes Barroques. A banda de ser un dels objectes més presents a la comunitat cristiana per resar, el rosari porta de la mà un gran simbolisme, un aturar el temps a partir de la contemplació i una concepció artística de la mà dels seus resos que són un món fascinant a descobrir.

Viatja amb nosaltres fins al Museu Diocesà de Vic per formar part de la conversa que l'editor i escriptor Víctor Sunyol i el mossèn Jaume Casamitjana tenen sobre el rosari.

L'ESPURNA DE RENÉIXER | Espurnes Barroques 2024

Amb l'onzena Espurna tanquem el pòdcast de l'edició 2023 del Festival Espurnes Barroques. Acompanyats del director del Festival, el Josep Barcons, el president del Patronat, el Pere Fons, i el patró del Festival, el Jaume Badia, valorem la sisena edició d'Espurnes, parlem del naixement i l'evolució de l'Orquestra del Miracle i avancem els primers detalls de la setena edició del Festival, la de l'any vinent.

El barroc és un art de contrastos. Segurament, els que més destaquen són la lluita entre llums i ombres, els contrastos lumínics. Però també n’hi ha entre els volums i els buits, entre vida i mort, entre allò terrenal i espiritual, entre materialisme i idealisme… L’últim cap de setmana del Festival Espurnes Barroques ens porta al nord del Solsonès per jugar entre dues propostes de contrast total. En aquest episodi descobrim la més salvatge de les dues: una proposta que uneix el cançoner popular, el Prepirineu català i aus salvatges. Anem fins al Zoo dels Pirineus per descobrir aquest refugi que va crear l’Stania Kuspertova. Un conjunt d’aus rapinyaires del Zoo sobrevolaran els caps del públic del concert “A vol d’ocell”, a Canalda. Un concert on el compositor Joan Magrané inaugurarà una creació pròpia basada en el cançoner popular i els ocells. Continuem aquest viatge a l’Ateneu Barcelonès on tres patrons del festival ens ofereixen la seva visió dels contrastos de l’art barroc. I tanquem l’episodi des del Miracle amb el director del Festival, el Josep Barcons.

Totes les persones tenim diversitats. Per què pensem que unes ens fan aptes per ser ballarins, músics, directors o, simplement espectadors, però d’altres no? Com més perfils de persones participin en la creació i el consum d’art, més rica serà la cultura del nostre entorn. Aquesta és la idea que defensa la proposta de ballet francès del dia 4 de juny del Festival Espurnes Barroques. Els músics de l’Acadèmia 1750 i els ballarins de l’Institut del Teatre s’uniran amb els usuaris de l’Associació Alba per fer art plegats. Per descobrir l’Associació, l’obrador del Rosal i endinsar-nos a la proposta ens desplacem fins a Tàrrega, a l’Urgell. Continuem aquest viatge pel binomi art - diferència a l’Ateneu Barcelonès on tres patrons del festival ens ofereixen la seva visió. I tanquem l’episodi des del Miracle amb el director del Festival, el Josep Barcons.