Lleida24

En aquest nou pòdcast de Coses Nostres, els alumnes d'Ilerna continuen indagant sobre les relacions d'amistat a distància. Què suposen? Com es poden afrontar millor? Quins sacrificis s'han de fer per mantenir-les? De tot això i molt més en parlen en la segona part d'aquesta entrega.

La por té moltes formes: la de quedar-se sola, la de tornar a començar, la de mirar-se al mirall quan la vida canvia. En aquest episodi ens endinsem a A l’altra banda de la por, la nova novel·la de Marta Orriols, amb una protagonista, la Joana, que restaura art al MNAC mentre intenta recompondre’s per dins: una separació, fills que creixen i un passat que encara fa soroll. Parlem d’art i emoció, maternitat, desig, soledat i transicions vitals, amb la prosa íntima i precisa que ha convertit Orriols en una de les veus més llegides del país.

Entre coves, ermites i camins del Montsec, un nom surt de l’ombra: Francesc Cebolla, “el Viejo”. En aquest primer episodi seguim el rastre d’un grup de maquis anarquistes que, el juny de 1949, entra a Catalunya des de França i Andorra amb un objectiu temerari: atemptar contra Franco (o algun ministre) durant la inauguració del tram Balaguer–Cellers del ferrocarril transpirinenc. Atracaments fallits, una fugida tràgica i un combat amb granades prop de Taús. I una pregunta final: com s’esvaeix un atemptat abans de començar?

En aquest pòdcast parlem amb David Uclés, una de les veus més singulars de la narrativa actual: escriptor, periodista, músic, dibuixant i traductor. Parlem de 'La ciutat de les llums mortes, la seva quarta novel·la i Premi Nadal 2026, una Barcelona enfosquida per una gran apagada que es converteix en un espai estrany i magnètic, on es barregen èpoques, veus i fantasmes. Uclés desplega un mosaic coral espectacular i hi fa conviure, sense vitrines, noms com Rodoreda, Montserrat Roig, Zafón, Laforet, Lorca, Cortázar, Gaudí o Picasso. Una conversa sobre literatura, memòria i ciutat: què passa quan s’apaguen els llums… i queda el relat.

En aquest pòdcast de Voluntaris, abordem els reptes que té l'entitat Banc dels Aliments i ho fem amb la Blanca Salinas, investigoradora de l'IRBLleida i membre del consell asssessor del Banc dels Aliments i Aida Pérez Guiu, nutricionista i coordinadora de l'àrea de nutrició de l'entitat. Amb elles parlem de seguretat alimentària, menjar saludable i com podem millorar la nostra salut.

Moltes pimes i autònoms treballen sense parar… i, tot i així, tenen la sensació que no avancen. Correus, pressupostos, factures, seguiments: la roda no s’atura. En aquest episodi parlem d’automatització amb IA sense modes ni “eines miraculoses”, sinó amb criteri de negoci: per on començar, què té sentit automatitzar i com fer-ho sense perdre el control ni la identitat. Ens acompanya Joan de Santiago (Syncretia) per posar ordre a la decisió i recuperar temps… per pensar millor.

En aquest pòdcast de Voluntaris parlem amb l'Eva Pérez, responsable de voluntariat d'Afanoc Lleida, per repassar les principals línies de treball de l'entitat. Solidaritat, comprensió i ajuda a les famílies són els pilars que sustenen l'associació lleidatana, la qual treballa per facilitar la gestió dels canvis emocionals als infants malalts, com a les seves famílies. Per fer-ho, ho fan acompanyant les famílies i els centres educatius per oferir un servei integral.

Hi havia una vegada, a la Lleida de principis del segle XX, un metge capaç de fer visible l’invisible. Pere Castro, fill d’un confiter, va portar els Raigs X a una ciutat que encara mirava la ciència amb fascinació i un punt de recel. Radiòleg pioner, home compromès i personatge polièdric, va convertir el diagnòstic mèdic en espectacle de carrer i el progrés en motiu d’admiració col·lectiva. Aquesta és la primera part d’una trilogia sobre un doctor que va il·luminar cossos… i imaginacions.

Un pòdcast per recuperar una figura imprescindible de la pedagogia i el compromís polític del segle XX. A través de la vida de Dolors Piera, mestra, activista i exiliada, aquest episodi traça un recorregut vital que va de la renovació educativa republicana a l’exili forçat, sense perdre mai de vista el seu llegat. Amb la veu d’investigadors i professionals de l’arxiu, el programa reivindica la memòria d’una dona que va entendre l’educació com una eina de transformació social i democràtica.

Què passa quan una filla obre una capsa plena de cartes d’amor i descobreix que allà hi ha una novel·la sencera? En aquest episodi conversem amb Care Santos a propòsit de L’amor que passa, un llibre nascut de la correspondència real dels seus pares. Memòria, intimitat i literatura s’entrellacen en una història que parla d’atzar, de soledat i de com l’amor pot salvar —o almenys explicar— una vida. Una conversa delicada sobre escriure els pares des de l'amor, però tal com van ser: persones amb llum i alguna ombra.