Lleida24

Aquest tercer pòdcast posa punt final a la trilogia dedicada al Marraco i ens retorna al seu origen, l’any 1907, quan el doctor Pere Castro i un grup d’entusiastes van donar forma a la bèstia més temuda —i estimada— de Lleida. Entre intents fallits, tempestes inoportunes i un carro fúnebre reconvertit, el Marraco neix com a símbol d’una ciutat capaç de transformar la por en festa i la llegenda en identitat. Un final de trilogia que explica per què hi ha monstres que ja formen part de la memòria col·lectiva.

En aquest pòdcast de Voluntaris parlem amb l'entitat Fundació Verge Blanca per conèixer les tasques que fa l'entitat. En aquesta ocasió, conversem amb Maria Rosa Mazarico Balaguer, directora de l'escola de l'esplai de Lleida. Ja jubilada, Mazarico ha decidit dedicar el seu temps lliure al lleure per educar els més joves en un món cada vegada més complicat.

Vivim envoltats de renúncies que es proclamen com medalles: el “0,0”, el “detox”, el “jo ja no…”. Però què diu tot això de nosaltres, com a societat? En aquest episodi conversem amb Jordi Pàmias Massana, hel·lenista i assagista, a propòsit de Les renúncies. Una qüestió de desafecció política (Arcàdia, 2026). Del món grec als càtars, del vegetarianisme a l’ortorèxia, el llibre traça una idea incòmoda: quan el projecte col·lectiu s’aprima, el cos es converteix en camp de batalla moral. I la política, en silenci de fons.

La història de Francesc Cebolla, “el Viejo”, entra en la seva fase més fosca: detenció, consell de guerra i execució. En aquest episodi resseguim una captura plena de confusions a la frontera andorrana (gener de 1950), els informes contradictoris que s’acumulen a la presó de Lleida i un procés per bandidatge i terrorisme que ja sembla escrit d’abans de començar. Hi ha un intent de fuga, una condemna a mort i un final glaçat: el garrot vil i una fossa comuna. I, al darrere, la pregunta que cou: com s’esborra una vida perquè no en quedi ni el nom?

En aquest nou pòdcast de Voluntaris, conversem amb l'entitat Down Lleida per conèixer la seva feina i ho fem amb el Pepe Rodellà, tècnic de comunicació, i la Marta Raluy, voluntària de l'entitat. Amb ells, repassem el seu dia a dia amb 31 anys d'experiència i analitzem els reptes que han d'afrontar.

Amb la Vanessa Boronat parlem d’un dels grans reptes de la comunicació digital: com gestionar una crisi a les xarxes socials. Un comentari desafortunat, una publicació mal entesa o una allau de crítiques poden posar en risc la reputació d’una marca, una empresa o fins i tot una persona. En aquest pòdcast abordem per què aquestes situacions escalen tan ràpid, quins errors cal evitar i com es pot reaccionar amb criteri, rapidesa i intel·ligència per minimitzar-ne l’impacte.

La testosterona està envoltada de mites… i d’ansietats. En aquest pòdcast conversem amb el Dr. Josep Léon, endocrinòleg i col·laborador de Lleida24, per aclarir què és realment aquesta hormona i quin paper té en la salut masculina. Parlem de l’anomenada “andropausa”, símptomes de dèficit, com es diagnostica i quan té sentit tractar-la (i amb quins riscos). I també abordem el costat fosc: anabolitzants i conseqüències. Què és alarma i què és soroll?

Abans que el Marraco fes tremolar criatures, hi va haver uns gegants renovats amb més enginy que diners. Aquest segon pòdcast d’una trilogia ens porta a la Lleida de principis del segle XX, quan el doctor Castro i una colla d’amics entusiastes van reinventar les figures que ja formaven part de l’ànima de la ciutat. Papers de caramel convertits en joies, barbes reciclades i referències artístiques insospitades expliquen com la festa popular també pot ser un acte de creativitat radical. El preludi perfecte d’una llegenda que encara havia de néixer.

Avui fem parada a l’Horta de Lleida, però sobretot en un projecte de vida: Granja Pifarré. Acaben de rebre el certificat Biosphere, un reconeixement internacional que posa en valor el seu compromís amb el turisme sostenible i l’educació ambiental. En parlem amb Joan Pifarré: què significa aquest segell, com es fa “pedagogia de la terra” en un món cada cop més urbà, i per què tallers com la conserva, la farmaciola de pagès o el laberint de panís connecten tant amb famílies i escoles. I, és clar, què somien per al futur.

Conversem amb Francesc Serés a propòsit d’El primer any, un dietari narratiu que segueix el primer any de vida del seu fill, en Juli, i el terratrèmol íntim que provoca la paternitat. Des de Graz (Àustria) —amb la Daixa i un paisatge humà ple de veïns, parcs i noms que cal aprendre— el llibre avança per mesos entre ecografies, el part, rutines mínimes i digressions que fan gran el present. I, al fons, els sorolls del temps: memòria de guerres, desarrelament, Europa i ultradreta, la culpa generacional i la pregunta de sempre: com s’explica un “per què” quan tot canvia. Un episodi sobre cuidar, escriure i intentar arrelar en un món que es mou.