Lleida24

Vallmanya combina rigor i dramatització per interpel·lar-nos. En una escena distòpica, el president Francesc Macià i Eugènia Lamarca tornen a la casa de Vallmanya, recorden els estius i el país que somiaven, i constaten com l’edifici avui s’ensorra. El contrast entre memòria i ruïna esdevé denúncia: el patrimoni es perd mentre les administracions miren cap a una altra banda. Una plataforma ciutadana n’exigeix la salvaguarda des de fa anys, però el temps juga en contra. Narrada per Rosa Peroy, amb Felip Gallart i Xus Llavero, el capítol és un crit per salvar la casa.

Vivim connectats, però vivim tranquils? En aquest episodi parlem del que passa quan les xarxes deixen de ser una eina i es converteixen en una pressió constant. Likes, notificacions, comparacions i la sensació de no desconnectar mai. Amb la Vanessa, social media manager, entrem a la cara menys visible del món digital: l’ansietat, el cansament mental i el silenci que costa tant de permetre’s. Un capítol que posa paraules a una intuïció compartida: a vegades, apagar el mòbil també és una forma de cuidar-se.

Un episodi recent viscut en un vol d’Alaska Airlines a Seattle torna a posar el focus en l’ansietat mal gestionada. Durant el desembarcament, una passatgera va obrir la sortida d’emergència i va pujar a l’ala de l’avió, empesa per una crisi d’angoixa intensa. Situacions de confinament, espera i pèrdua de control poden actuar com a detonants quan no es disposa d’eines per regular l’estrès. Adrià Cabestany ens ajuda a reconèixer els primers símptomes, comunicar el malestar i aplicar tècniques bàsiques de respiració pot evitar conductes impulsives.

Si encara no heu escoltat el primer capítol amb Leo Jové i Marc Ferrer, us recomanem recuperar-lo per entendre com els bombers van viure la Guerra Civil. En aquest segon episodi, continuem amb el Leo, que ens acosta a dos incendis aparentment anecdòtics però plens de significat, veritables miralls del seu temps. Ferrer hi afegeix una breu història dels orígens dels bombers, quan encara no ho eren com els coneixem avui. Entre flames, religió i els primers indicis del pensament científic, els incendis ens parlen i ens ajuden a llegir el passat amb ulls crítics.

En aquest episodi ens endinsem en una història singular de memòria, arqueologia i respecte: la creació del Cella Memoriae de Térmens. Un projecte pioner que dignifica les restes humanes exhumades en excavacions arqueològiques i les preserva no només com a patrimoni científic, sinó també com a llegat col·lectiu. Amb la mirada experta dels arqueòlegs que hi han treballat durant dècades, parlem de troballes, decisions ètiques i futur de la recerca, en un espai on passat i present dialoguen amb una cura poc habitual.

En un poble on tothom es coneix, els secrets no desapareixen: s’amaguen millor. Avui conversem amb Joan Biscarri Gassió, psicòleg i escriptor, que debuta en la novel·la negra amb Les falses veritats (La Campana), una intriga ambientada a Balaguer on el present i la Transició s’entrellacen fins a fer saltar les costures del relat oficial. La protagonista, la Sandra, perruquera i detectiva accidental, estira un fil que porta a les clavegueres de l’Estat, l’espionatge i la manipulació de la informació. Perquè, al final, la pregunta és aquesta: qui decideix què és veritat?

Què passa quan el món visible deixa de ser suficient per explicar el que som? En aquest episodi conversem amb Ferran Sáez, filòsof, professor i assagista, a propòsit del seu dietari De totes les coses visibles i invisibles. Passejades, lectures, música, fe, periodisme, intel·ligència artificial i aquella estranyesa persistent davant d’un món que canvia massa ràpid. Una conversa pausada sobre allò que no sempre es veu, però que ho explica gairebé tot. Escoltar també és una forma de pensar.

En aquest nou pòdcast, els alumnes d'Ilerna aborden les relacions a distància dels joves gràcies o per culpa de les noves tecnologies.

En el tercer i últim episodi, el periodista Josep Ramon Ribé analitza el judici del cas Bascuñana, la condemna de 45 anys de presó a Gilberto Chamba i les conseqüències legals i socials del cas. També s’hi aborden les ombres del sistema judicial, la futura posada en llibertat de l’assassí i les reflexions que deixa un crim que encara avui genera inquietud. Un tancament necessari per entendre l’abast real d’una tragèdia que va marcar tota una generació.

En aquest episodi de Lleida24 parlem d’intel·ligència artificial sense presses ni fum: com una eina que pot ajudar-nos a viure i treballar millor. Ho fem de la mà de Joan de Santiago, coach 4.0 i impulsor de Syncretia, un projecte que posa la tecnologia al servei de les persones. Automatitzar processos no per anar més ràpid, sinó per recuperar temps, criteri i qualitat de vida, especialment per a autònoms i petites empreses. Una conversa sobre IA amb ànima, pensada per alliberar energia i tornar a posar l’humà al centre.