Lleida24

El doctor Agustí Sellas Fernández. És reumatòleg i actualment, exerceix la seva professió a l’Hospital Arnau de Vilanova. La seva trajectòria professional es caracteritza per la dedicació als trastorns espondiloartrítics. En aquest pòdcast ens parla de l'artrosi, una malaltia (o potser no ho és, un malaltia?) que pateix un alt percentatge de la població i que pot arribar a ser invalidant. Parlarem de tractaments, hàbits de vida i com ajudar a prevenir-la o a revertir-la, si és que això és possible. No us perdeu la conversa.

Al pòdcast de Voluntaris d'avui parlem amb l'entitat Creu Roja Lleida per conèixer la seva feina i el seu dia a dia.

L'Associació Alba és una entitat que compta ja amb 50 anys d'història i coneguda especialment a la comarca de l'Urgell, però també a la resta de la plana. De la seva feina i trajectòria, en parlem amb Maite Trepat, directora de l'entitat.

L'historiador Joan-Ramon González acompanyat de Gallart recorda, en aquest pòdcast no exempt de fi humor, la coincidència de dues visites reials a les comarques de Lleida: la darrera, protagonitzada recentment pel rei Felip i la princesa Elionor, va coincidir amb el centenari de l'estada a Ponent d'Alfons XIII. Felip VI i la seva filla eren a l’acadèmia de sotsoficials de Talarn. Enlloc es va recordar que feia cent anys que el seu besavi i rebesavi, respectivament, el rei Alfons XIII, començava un intens viatge de tres dies per terres lleidatanes...

El llibre 'Un país de lletrats i analfabets' d'Alfred Garcia Femenia analitza com convivien l'escriptura i l'analfabetisme al País Valencià durant el pas cap a la modernitat. Explora com les classes populars es relacionaven amb la paraula escrita, fins i tot sense saber llegir ni escriure, desenvolupant estratègies per participar-hi i mantenir certa autoria. També mostra com l'elit alfabetitzada valorava l'escriptura en un temps on l'educació era un privilegi. En el món occidental tothom sap llegir i escriure, però... no hi ha analfabetisme?

Al Metabarons d'avui parlem amb Ricard Elfa, dibuixant de còmics, colorista, escriptor i, fins i tot, músic. Nascut a Sabadell l'any 1976, és autor d'una extensa obra en el món del còmic i ha estat nominat al Premi Eisner, els més importants de la indústria nord-americana del còmic, al millor artista multimèdia pel còmic 'Monet, nomade de la limière'.

En aquesta sèrie, explorarem com la IA està transformant diversos sectors, des de la salut fins a l'educació, i com aquesta revolució tecnològica ens afecta tant a nivell local com global. Per acompanyar-nos en aquesta conversa, comptem amb en Joan de Santiago, coach 4.0, que ens aportarà la seva visió i experiència en el camp de la Intel·ligència Artificial. Començarem desglossant què és exactament la IA, les seves aplicacions en la nostra vida quotidiana i les implicacions ètiques que comporta.

Lleida, entre 1920 i 1922, viu un període de creixement i transformació amb una forta oposició a la pena de mort. Tot i els esforços de ciutadans, d'autoritats i d'entitats per aconseguir indults, els crims de Santa Linya, la Fuliola i altres culminen amb execucions a garrot, destacant l'impacte social i cultural de les condemnes. Aquest moviment contra la pena de mort reflecteix una societat mobilitzada, conscienciada i en plena evolució, marcant un punt d'inflexió històric per a la ciutat. Ens ho explica en aquest tercer i darrer pòdcast.

Avui parlem d’un tema que ens toca a tots: l’ansietat i la por. Com es manifesten? Per què ens bloquegen? I, sobretot, com podem conviure-hi i transformar-les en aliades? El psicòleg Adrià Cabestany ens guia amb eines pràctiques, reflexions, exemples i recursos amb el seu estil amè, per recuperar la calma i el control. Si vols entendre’t millor i aprendre a gestionar aquests sentiments, cal escoltar-lo. Entendràs com es generen, com impacten en el nostre dia a dia i quines estratègies ens poden ajudar a gestionar-les de manera efectiva.

El cinema mut va sorgir el 1895 amb els germans Lumière i Edison. A Lleida, la primera projecció fou al Cafè París (1896), amb exhibidors ambulants i cinemes emblemàtics com el Porfoliograf o el Teatre Camps Elisis. La incorporació del so (1927) va marcar reptes tècnics i un canvi per als músics locals. Si voleu saber quines van ser les primeres pel·lícules que s'hi van projectar i conèixer anècdotes que desconeixíeu, no us perdeu aquest pòdcast on Herrera ens explica, amb la seua habitual erudició, com va anar tot (algun detall us serà familiar).