Lleida24

La novel·la "Els crims de la mel" és una obra de Pep Coll que s’ambienta al Pirineu català en els anys de la postguerra, en una societat marcada per les tensions culturals i econòmiques entre pagesos locals i gitanos itinerants. El llibre s’inspira en un cas real documentat d’un homicidi, però Coll crea una narració on la ficció i la realitat es fonen, convidant el lector a reflexionar sobre els prejudicis i la moralitat. Parlem amb el guardonat escriptor sobre aquesta història i el rerefons social -i moral- que s'hi amaga.

Es tracta d’una espècie forana que, arran de ser alliberades per qui en tenia com animal de companyia, ha posat en risc la supervivència de les tortugues aquàtiques autòctones, la d’estany i la de rierol

Parlem del llibre "De la rebotiga al carrer", escrit per Mercè Ciutat i Valero i Maria Huguet i Recasens, ens acosta a un període crucial de la història del feminisme a Lleida, del 1975 al 1989. A través de les seves pàgines, les autores tracen una crònica íntima i reivindicativa del moviment feminista a les terres de Ponent, rescatant veus, lluites i anhels d’aquelles dones que van plantar la llavor d’un canvi que ressona fins als nostres dies. En parlem amb totes dues sobre la seva motivació, els reptes, vivències personals i les emocions que han viscut en aquesta lluita.

Lleida, entre 1920 i 1922, viu un període de creixement i transformació amb una forta oposició a la pena de mort. Tot i els esforços de ciutadans, d'autoritats i d'entitats per aconseguir indults, els crims de Santa Linya, la Fuliola i altres culminen amb execucions a garrot, destacant l'impacte social i cultural de les condemnes. Aquest moviment contra la pena de mort reflecteix una societat mobilitzada, conscienciada i en plena evolució, marcant un punt d'inflexió històric per a la ciutat. Gallart ens ho explica en aquest segon pòdcast.

Josep León Mengíbar és especialista en Endocrinologia i Nutrició amb una àmplia trajectòria. Actualment treballa com a metge adjunt a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida i lidera el servei d’Endocrinologia a l’Hospital Vithas Lleida. És expert en el tractament de patologies com l’obesitat, la diabetis i els trastorns de la tiroide. En aquest pòdcasts ens explica perquè l'obesitat és una malaltia crònica i que hem de tenir cura per no patir-la durant tota la nostra vida. Com sempre, fent anar el sentit comú...

Avui parlem amb Miquel Solé, corredor d'ultrafons lleidatà, que s'ha proposat un repte solidari per al 2025: córrer cada dia de l'any per donar visibilitat a les malalties mentals. Amb una estimació de recórrer entre 6.000 i 7.000 quilòmetres, en Miquel dedicarà cada mes a una malaltia mental diferent, amb l'objectiu de conscienciar la societat sobre aquesta problemàtica. El seu objectiu no és lucratiu, és de conscienciació cap aquest tipus de malalties. I si us quedeu fins al final, sabreu que el mou una raó encara més íntima...

Parlem amb Martí Gironell, que ens presenta la seva nova novel·la, 'La muntanya del tresor', una història que combina ficció i realitat històrica amb Montserrat com a epicentre.

Com a periodista, Gironell sempre ha tingut una gran habilitat comunicativa, que trasllada tant a la seva narrativa com a la promoció de les seves obres. “Un llibre no es ven sol; cal acompanyar-lo i donar-lo a conèixer”, afirma. I això és el que fa en aquest pòdcast... després de sentir-lo estem segurs que us vindran ganes de llegir el llibre...

Juntament amb el cucut comú, són els únics ocells de la península Ibèrica que empren la reproducció parasitària. En el cas del reial, parasita els còrvids, principalment les garses. A diferència del comú, no tira fora del niu els ous o polls de l’hoste, però les seves cries fan que aquestes morin de fam.

En aquest pòdcast parlem del llibre 'Reixos, la tradició dels Reis Mags a Lleida' (Pagès Editors) i ho fem amb tres dels seus autors: Josep Ramon Ribé, Iolanda Enjuanes i Felip Gallart, tot i que també hi participen Jaume Barrull i Jordi Mestre. Un llibre coral, rigorós i ple de document gràfic, que recull la història dels nostres Reixos (l'origen de la qual es remunta al segle XIX) fins a l'actualitat, amb anècdotes, testimonis i fets inèdits que el fan únic. Los Reixos de Lleida que, afortunadament, gaudeixen, actualment, de molt bona salut...

Aquesta nova espècie de peix descrita el 2007, és un dels peixos autòctons més depredadors. S’alimenta de tota classe de macroinvertebrats. Els exemplars més grans, cada cop menys habituals, poden també consumir a més granotes i altres peixos.