Avui us volem parlar d’un projecte exitós que celebra els deu anys de trajectòria. Ens referim a l’acadèmia d’Escacs Josep Oms, una escola que es va posar en marxa a Lleida fa una desena d’anys i ha celebrat aquest aniversari amb un seguit d’actes i activitats. Per parlar-nos-en, tenim amb nosaltres Josep Oms, fundador i director de l’Acadèmia i la Laura Larroca, cap d’estudis i creadora del Projecte Escacs Infantils. Coneixereu les avantatges dels escacs en tots els moments de la vida.

En la construcció del Canal d'Urgell es necessitava molt mà d'obra. Per seleccionar els treballadors no feien massa preguntes. Així no és estrany que en l'obra hi convisquessin tota mena d'individus, molts d'ells subjectes perillosos i de mala vida. En un lloc amb tanta gent jove, i molts d'ells presidiaris, no és estrany que hi sovintegés el joc, la prostitució, els robatoris, les baralles i els assassinats. Se'n podrien fer unes quantes pel·lícules, de tantes històries. El Felip ens n'explica algunes...

La miopia és un defecte visual en el qual el pacient no pot enfocar bé els objectes llunyans, però sí pot veure amb claredat els objectes propers.És un dels problemes refractius més freqüents. Sol aparèixer a partir dels cinc anys i segueix augmentant fins estabilitzar-se al voltant dels vint anys. Un diagnòstic a temps és essencial. L'optometrista de Vithas, Ivan Zugasti, ens explica quins tractaments existeixen, actualment, per controlar-la i, moltes vegades, fer-la desaparèixer.

Gerard Quintana ens presenta la seva tercera novel·la ‘La puresa de l’engany’ que parteix d’un fet ben real que va viure l’autor fa 32 anys: conèixer l’Antoine López, un jove poeta que va fugir de Cuba i es va instal·lar a Girona. En el llibre Quintana reflexiona sobre la complexitat de la mentida, l’autoengany, l’amor, el sexe, els models masculins que estan en entredit, el pas del temps, la impostura... de la vida de tots nosaltres, en definitiva.

Té els ous i els pollets a terra, sense niu. Es manté immòbil encara que ens acostem. Quan som a tocar, surt corrent arrossegant l'ala per cridar l'atenció dels depredadors fent veure que està ferit.

En aquest pòdcast coneixerem més aspectes de la vida del reputadíssim pianista lleidatà Ricard Viñes que gairebé ningú coneix. Va tenir una vida exitosa no exempta de racons foscos. Era un geni i una excel·lent persona. Però? Sempre hi ha algun però. Lluís Herrera ens en fa un retrat aquest cop des de la vessant vital no musical, amb les aportacions de Felip Gallart. En un anterior pòdcast hem sabut de la seua vida més lligada a la música d'aquest pianista del qual, alguns lleidatans, només saben que hi té una plaça dedicada.

Té un fort cant amb gran varietat de sons. Encara que també canta durant el dia, té l'hàbit poc comú de cantar fins ben entrada la nit; cosa que el fa que sobresortir entre els altres ocells.

En la construcció del Canal d'Urgell es necessitava molt mà d'obra. Per seleccionar els treballadors no feien massa preguntes. Així no és estrany que en l'obra hi convisquessin tota mena d'individus, molts d'ells subjectes perillosos i de mala vida. En un lloc amb tanta gent jove, i molts d'ells presidiaris, no és estrany que hi sovintegés el joc, la prostitució, els robatoris, les baralles i els assassinats. Se'n podrien fer unes quantes pel·lícules, de tantes històries. El Felip ens n'explica algunes...

Les emocions són, segons els experts, una part natural i necessària de la vida humana, però de vegades poden arribar a ser aclaparadores i difícils de controlar. Saber regular les emocions ens ajuda, segons sembla, a millorar la salut mental i física i tenir millor relació amb nosaltres mateixos i amb els altres. Hi esteu d'acord? Tanmateix hi ha persones que les saben regular de manera natural i d'altres que les mostren tal com ragen. Què és millor? Com sempre, i amb el seu estil amè, Adrià Cabestany és aclareix dubtes...

En aquest pòdcast parlem amb Anna Punsoda. L’Anna és escriptora, traductora i editora. Va nèixer a Concabella el 1985 i el 2003 va marxar a estudiar a Barcelona. És periodista cultural, traductora de l’alemany, editora, i ara ha tornat amb la seua família als Plans de Sió. D’aquesta "tornada a casa" neix el seu llibre ‘La terra dura. Retorn al cor de Catalunya’, editat per Pòrtic, que ja va per la tercera edició i on explica com ha viscut aquest retorn, la vida a Barcelona i la decisió de tornar a casa, amb reflexions molt interessants.