Parlem d’un llibre molt especial: El guaita del nostre caminar. Un dels seus protagonistes, el que condueix la història, és un estel. El llibre és especial per diverses raons: està adreçat a nens i nenes entre 8 i 12 anys, i la seua edició és trilingüe: català, castellà i aranès.

L’autora del text és la Toñy Castillo i el de les il·lustracions, Manuel Zamora. Amb ell aprendrem la història de Lleida i de Lo Castell, la Seu Vella. Aquest llibre ha estat promogut per l'associació Amics de la Seu Vella.

Entre el 1934 i 1935 cinc membres d'una família moren amb poc temps de diferència al municipi de la Granja d'Escarp. Tots amb símptomes de gastroenteritis aguda. Els veïns temen que sigui el començament d'una epidèmia, però aviat s'adonen que no han de patir per una malaltia. És el conegut cas de 'Les enverinadores de la Granja', que va suposar un daltabaix no només a Lleida, sinó també a la resta de l'estat. Ens ho expliquen dues granjolines que coneixen molt bé el lloc dels fets... Escolteu la tercera part.

L'interès per la salut és per la majoria de les persones una motivació per canviar conductes i hàbits poc saludables, i amb mesura, contribueix a la prevenció i a la millora de la nostra qualitat de vida. Però si el nivell de preocupació o temor per patir una malaltia et porta a un pensament rumiatiu i ansiós, estaríem davant d'un problema, una situació que produeix patiment i infelicitat, i que crea la paradoxal situació que fins i tot no estant malalt la nostra qualitat de vida, justament per l'ansietat que patim, és la d'una persona malalta.

"Hem fet un llibre que vol explicar la història de la nostra llengua des del Llibre del Jutge i les Homilies d'Organyà fins als nostres dies. I a més, fa riure i engresca a parlar en català." Així resumeix Elisenda Pineda el seu primer llibre, que es titula 'La catalana llengua'. La guionista maresmenca escriu una obra basada en la vida de la Norma –imatge de la primera campanya de la Generalitat en defensa del català el 1982– i de la seva filla Cati, una adolescent que "desconeix la història de la llengua i el paper de la seva mare després de la dictadura". Tot plegat, en clau d'humor i amb les il·lustracions d'en KAP (Jaume Capdevila)

La guionista Elisenda Pineda publica el seu primer llibre, que narra la història de la llengua amb humor i defensa la importància de conservar-la: "El català ens dona identitat". "Hem fet un llibre que vol explicar la història de la nostra llengua des del Llibre Jutge i les Homilies d'Organyà fins als nostres dies. I a més, fa riure i engresca a parlar en català." Així resumeix aquesta mediàtica premianenca què trobarem en el llibre, i també perquè es va decidir a escriure'l. Escolteu el pòdcast. Riureu i aprendreu...

És l’únic empúsid que trobem als països catalans i pot arribar a fer sis mudes per assolir l'estadi adult. El color del medi on habita durant la seva última muda és el que acaba determinant la coloració de l'adult.

Juny és el mes per la visibilitat del col·lectiu LGTBIQ+ i nosaltres també ens hi sumem per donar a conèixer la realitat de les persones amb discapacitat del col·lectiu i els seus drets i llibertats. Ho fem conversant amb Gemma Deulofeu, psicòloga i sexòloga especialitzada en diversitat, a més d'assessora del grup de sexoafectivitat d'ALLEM; i amb el testimoni de la Jana, la Miriam, l'Emili i la Maria, persones amb discapacitat que pertanyen al col·lectiu LGTBIQ+.

En aquest pòdcast parlarem d'uns insectes que, sobretot a l'estiu, són molt molestos. Ens referim als mosquits i en especial al temut mosquit tigre. Ignasi Rivadulla ens donarà unes pautes de prevenció, tant a nivell individual com col·lectiu i ens explicarà com hem de protegir-nos. Els mosquits són vectors -transmissors- de moltes malalties, algunes d'elles mortals. Però cal deixar-ho clar: a casa nostra estan erradicades totalment. Cal, però, no baixar la guàrdia. Escolteu Rivadulla.

L'ocupació és una de les millors polítiques socials. Parlem sobre la tasca que fan per promoure-la des de Creu Roja Lleida amb Pedro Ubiergo, referent provincial de l'àrea d'ocupació i formació de l'entitat.

El cós o cóssos de la cordera eren un espectable indispensable en totes les festes majors i atreia corredors de totes les comarques. Eren unes curses a peu que s’anomenaven així perquè el guanyador era obsequiat amb una cordera. A més de ser, sense cap dubte, l’activitat festiva que amb més entusiasme esperava la població, van esdevenir l’origen de l’atletisme reglat actual. A la nostres comarques ponentines tenim constància del gran èxit que tenien.Aquí teniu la segona part de la trilogia.