A Catalunya va desaparèixer com a reproductor a mitjans dels 80 i s'ha estat reintroduint des de principis dels 90. La població ha anat creixent i ara és un reproductor habitual a l’Urgell i la Segarra i puntualment al Segrià.

Pagès Editors, dins la seva col·lecció de còmic en català 'Doble Tinta', ha publicat recentment 'Shum. El dibuixant de les mans trencades'. És una biografia d'Alfons Vila i Franquesa, dibuixant satíric del temps de la República a més de sindicalista, anarquista, víctima accidental d'una explosió, cap de turc, pres polític i, finalment, artista a l'exili. En parlem amb el seu autor, Jaume Capdevila 'Kap', i el director de la col·lecció 'Doble Tinta', Jaume Barrull.

En aquest pòdcats coneixerem una mica més la Victoria Monique, el nom artístic de la qual és 'La Barbie Calva'. Bàsicament, a la Victoria la coneixem per dues vessants: la seua part més artística i la seua part més implicada amb la lluita pels drets del feminisme i de les persones LGTBQ+.

Intel·ligent i amb simpatia natural, explica com va viure la seua decisió de convertir-se en dona trans i anima tothom a què normalitzi i accepti qualsevol opció de gènere.

Entre el 1934 i 1935 cinc membres d'una família moren amb poc temps de diferència al municipi de la Granja d'Escarp. Tots amb símptomes de gastroenteritis aguda. Els veïns temen que sigui el començament d'una epidèmia, però aviat s'adonen que no han de patir per una malaltia. És el conegut cas de 'Les enverinadores de la Granja', que va suposar un daltabaix no només a Lleida, sinó també a la resta de l'estat. Ens ho expliquen dues granjolines que coneixen molt bé el lloc dels fets... Escolteu la segona part.

La doctora Yolanda Pérez és especialista en medicina estètica i té consulta a diferents centres de Tarragona, Barcelona i a Lleida, al Centre Vithas. En aquest pòdcast ens parla de la medicina estètica masculina. Cada cop més homes acudeixen a la consulta per millorar aspectes del seu físic. La doctora ens explicarà quins són aquests aspectes, a quina edat solen acudir i com de constants són seguint el tractament. Menció apart mereix l'explicació que ens dóna respecte als implants per combatre l'al·lopècia...

Aquest prehistòric insecte és encara força desconegut. Però entre les coses que se’n saben, destaquen els seus cants que ressonen amb força dins les galeries que excava amb gran destresa i de forma infatigable.

Més de 18.000 persones es van beneficiar l'any passat de l'acció de les Càritas Diocesanes de Lleida, Solsona i l'Urgell, que van atendre de manera directa més de 8.000 persones a través dels diversos programes que duen a terme. És una de les dades que recull la Memòria de l'entitat corresponent al 2023 i que repassem amb la secretària general de Càritas Diocesana de Lleida, Maria José Rossell.

El cós o cóssos de la cordera eren un espectable indispensable en totes les festes majors

i atreia corredors de totes les comarques. Eren unes curses a peu que s’anomenaven així

perquè el guanyador d’elles era obsequiat amb una cordera. A més de ser, sense cap dubte,

l’activitat festiva que amb més entusiasme esperava la població, van esdevenir l’origen

de l’atletisme reglat actual. A la nostres comarques ponentines tenim constància del gran èxit que tenien.

Enguany s’ha celebrat la VIII edició de l’Hort Poètic de Bellvís, un petit miracle literari que té lloc a les nostres terres i que, any rere any, té més participació. L’anima mater de l’Hort Poètic és Jaume Suau, poeta, mestre, psicopedagog, President del Centre d’Estudis i Recerca Mascançà, del Pla d’Urgell, activista cultural molt inquiet, ha guanyat nombrosos guardons i és de les persones que més en sap sobre els orígens, la història i l’evolució de l’atletisme a les nostres contrades.

Aquesta espècie apareix cada 2 anys en cada indret que s'ha certificat la presència. Però es desconeix perquè en alguns llocs ho fa els anys parells i altres en els senars.