Lleida24

L'exploració de l'hidrogen com a combustible per als motors no és res nou, sinó que comença a principis del segle XIX. Miguel Ángel Cruz ens explica com funciona aquest element químic, quin és el seu desenvolupament actual com a combustible i si realment és una alternativa als combustibles fòssils.

És el més petit dels nostres estrigiformes (mussols i òlibes). A més és també l'únic autènticament migrador.

Àngel Bueso, director provincial de Creu Roja Joventut a Lleida, ens explica la tasca que fan des de la secció juvenil de Creu Roja, que aglutina tots els voluntaris menors de 30 anys que col·laboren amb l'entitat.

"La Guineu havia tingut una vida llarga i feliç, però ara estava cansada.

Va mirar el seu bosc estimat una última vegada i va jeure,

va respirar profundament i va tancar els ulls per sempre."

Un conte preciós, molt recomanat per la Mertxe París, per aprendre a gestionar el dol...

El 3 de desembre es commemora el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, una jornada per visibilitzar aquest col·lectiu i per escoltar més que mai les seves reivindicacions i necessitats. Des de la Federació ALLEM, com a membres del Dincat, enguany volen aprofitar aquesta data per reivindicar el dret a l'educació. Ens ho explica Assumpta Fortuny, coordinadora de la Federació ALLEM, i també en parlem amb alguns testimonis: la Cristina, mare del Pol, un noi de 14 anys amb una malaltia minoritària anomenada Kat6a; Marc Pujol, usuari d'ASPROS; Eva Serentill, directora de l'Escola d'Educació Especial i Ceepsir Santa Maria de l'Alba, i Eva Fernández, usuària d'aquest centre.

Sabeu què era la frenologia? A meitats del segle XIX, i de la mà de Marià Cubí, va fer fortuna aquesta "ciència" que buscava la sanació de les persones només palpant el cap. A Lleida, el Ramon Mazorra, fundador del Liceu Artístic i Literari de Lleida, l'any 1841 i de l'escola més innovadora de Lleida, l'any 1843, es va proposar aplicar els principis de la frenologia i del magnetisme animal al Centre Frenològic de Lleida. Només palpar el cap podia arribar al fons de l’ànima dels seus alumnes...

Parlem de patrimoni històric de casa nostra i de la fèrria voluntat de preservar-lo. L’església de Santa Maria de Granyena, a la Segarra, es va construir entre el 1783 i 1804. Una de les campanes que alberga és una magnífica campana de bronze, de 500 quilos de pes, que va patir una esquerda i va deixar de funcionar. Des d’aleshores no l’hem pogut sentir més.

S’ha iniciat una campanya de micromecenatge, impulsada pel campaner Ramon Torres i per la historiadora Mercè Salsench. Escoltem-los:

De rosegadors n'hi ha de molts tipus. No és el mateix un adorable hàmster de mascota que una rata de claveguera de mig quilo.

La realitat és que aquest tipus de rosegadors s'estan convertint en un problema seriós sobretot en l'àmbit urbà.

Escolteu Nacho Rivadulla, que en sap molt, ens orientarà.

Advertiment: si sou molt sensibles us avisem que el pòdcast és dur, en alguns moments...

Aquest invertebrat trasllada a molts a la infantesa, quan era habitual banyar-se a rius i séquies i sortir amb diversos d'ells enganxats a la pell.

I vet aquí el darrer pòdcast d'aquesta trilogia. Amb ell tanquem la crònica negra, negríssima, d’un període històric concret en una comarca molt concreta. Ens expliquem: en aquestes narracions us estem fent sabedors de tots els crims que Felip Gallart ha pogut recollir que succeïren durant la primera etapa de la restauració borbònica als actuals pobles del Pla d’Urgell. La historiografia oficial ha construït un relat de periode de pau. Res més lluny de la realitat: crims, sang, guerres i crueltat. A casa nostra. Escolteu...