Molts dels nostres oients ja els coneixereu, o haureu sentit a parlar del seu centre, Montserrat Òptics. Hem volgut que ens acompanyés perquè dins del món de la salut visual i auditiva, el Marc -acompanyat del seu equip- té una manera molt personal de dur a terme la seua feina: “Som una òptica propera, innovadora, amb una mentalitat oberta i enfocada cap a les teràpies, prioritzant sempre el benestar de la persona. Tractem a cada usuari de forma individual, adaptant-nos a les seves necessitats i exigències.” En parlem amb ell:

Molt sovint es parla de les persones amb tendències suïcides que han acabat morint. Fem anàlisi de com ha pogut passar, les causes, si s’hagués pogut evitar i aquestes discussions son necessàries. Però hi ha uns grans oblidats: ens referim a les persones properes a la persona que ha mort. Els seus familiars i amics hauran de fer front a la seva pèrdua i, per tant, els espera un dol molt complicat. Aquests familiars i amics són els supervivents del suïcidi. En parlem amb la psiquiatra María Irigoyen:

Aquesta és de les mallerengues que menys es veuen del país. I és que a diferència d'altres que trobem en parcs i jardins, aquesta viu en boscos humits.

Pagès editors ha publicat un llibre que, tant en el contingut com en la forma és impressionant. El seu títol és 'Estacions de Lleida, Quadern de viatge', un recorregut per les cinc línies ferroviàries de la demarcació de Lleida, però no només. Amb més de setanta il·lustracions originals i un ampli treball de documentació, Estacions de Lleida immortalitza la història del ferrocarril a les nostres terres. El seu autor és una persona coneguda i reconeguda a Lleida. Ens referim al dibuixant i il·lustrador Marçal Abella. Escolteu-lo:

Aquest invertebrat es troba des de fa dècades en una situació de gran fragilitat arran d'una malaltia que li ha transmès una altra espècie invasora, el cranc americà.

Aquí teniu el segon dels dos crims que ens explica Jaume Vall Borda. Són successos on no hi manquen personatges malvats, cobdiciosos, sanguinaris, sense cap principi ètic. Sentiureu un altre relat violent, assassinats a sang freda i violacions, en un context històric on la violència sempre és a flor de pell i la gent sempre duu una arma. Acompanyat de Felip Gallart, Vall Borda ha novel·lat molts d'aquests crims. Però la base és certa. Aquí teniu la segona història: l'esborronadora història de 'Lo Carreteret':

En aquest pòdcast ens ocupem d’un tema del qual tothom en parla, moltes i molts el reivindiquen, però sovint al seu entorn hi ha certa confusió: ens referim a l’ús del llenguatge inclusiu. Es possible parlar i escriure de manera inclusiva i sense discriminació de gènere sense perdre agilitat ni capacitat comunicativa? I tant que ho és. Però per fer-ho, cal conèixer les eines adequades. Ens les explica la Cristina Rodríguez Orgaz que és filòloga, comunicadora audiovisual i actriu, i que, entre altres coses, treballa al Centre Dolors Piera, de la UdL. Escoltem-la:

La Convenció Internacional de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat consta de 50 articles que fan referència a drets que els països han de complir, que ens detallarà l'Assumpta Fortuny, coordinadora de la Federació ALLEM. I sobre un d'aquests drets, el de participació en la cultura, l'oci i l'esport, en conversem amb Sílvia Solé, dibuixant i actriu de la companyia de teatre La Màxima de la Fundació Privada ILERSIS; Jaume Belló, coordinador de la companyia de teatre La Màxima; Sofia Criado, validadora del Projecte d'accessibilitat 'Fem-ho Fàcil' de la Fundació ASPROS, i Alba Fernández i l'Albert Ros, participants del projecte 'Connexions artístiques' de l'Associació ALBA.

En aquest pòdcast parlem d’una afecció que ens resultarà molt familiar, sobretot si teniu fills petits, que sovint és molt dolorosa i que s’ha de tractar: ens referim a l'otitis. Ho farem amb la doctora Pilar Riu. La Pilar és pediatra i ens va parlar de bronquiolitis i afectacions respiratòries en nens, en un anterior pòdcast que us recomanem recuperar a la web.

Les otitis poden aparèixer durant tot l'any, malgrat que les associem a èpoques de fred; però també hi ha l'otitis "de piscina". Sabeu què és? Escolteu el pòdcast:

La xarxa d'Escoles Bressol Municipals de Lleida té el seu origen l'any 1976 a Pardinyes, amb una entitat creada per l'associació de veïns, una iniciativa que s'estendria progressivament a altres zones. L'any 1982 passen a dependre de la Federació d'Associacions de Veïns i el 1985 l'Ajuntament de Lleida n'assumeix la gestió i el personal. Des de llavors, la xarxa s'ha anat ampliant fins a les 16 EBM actuals. Nosaltres obrim les portes d'una d'elles, la de Balàfia.