Lletra lligada

La cançó "Mirada estràbica", dels Xiula, parla de la riquesa de la diversitat. De reconèixer i acollir la diferència per fer aquest món cada cop més agradable per tothom, i poder oblidar-nos de les mirades que jutgen. La seva lletra ha arribat al cor de moltes famílies, que l'han volgut fer seva i hi han afegit les seves pròpies estrofes, parlant de les característiques de la seva família o del propi infant. Com diu el Rikki Arjuna, membre d'aquest grup de música familiar, aquest és un tema infinit, que a internet ha tingut milers de reproduccions, però que segueix creixent des de que la van estrenar al 2020. Ara, s'ha convertit fins i tot en un conte publicat per l'editorial Nanit, que porta el mateix nom. I de llibres i contes en sap molt la nostra prescriptora literària Laura García, que aquesta vegada ha arribat a l'estudi amb ganes de reividicar el caràcter festiu de la lectura. Diu que llegir ha d'entusiasmar als nostres fills i filles i es queixa de que de vegades a casa i a l'escola ho hem convertit en una obligació. Així que ha vingut carregada de títols per demostrar als adults quin és el poder de llegir per plaer

"No soc suficient", "Ningú m'estimarà mai", "Molesto per ser com soc", "M'ho mereixo"... són alguns dels missatges que reben i es diuen a si mateixos els infants i adolescents que pateixen la indiferència o la burla dels altres. Moltes vegades, l'assetjament escolar contra una criatura o un jove amb una discapacitat comença per un gest molt subtil, que pot ser que se'n riguin d'ell/a. Però en cap cas hem de pensar que són coses de nens... És important, com diu la psicòloga Claudia Tecglen, especialista en discapacitat, que validem les seves emocions i que potenciem el respecte a la diversitat i a la diferència

L'educadora emocional Cristina Gutiérrez ens torna a posar deures per treballar les emocions i aprendre a gestionar-les perquè als nostres fills i filles no sentin la desconfiança que sentia el protagonista d'avui del #ParaulesdeNen. Desconfiava d'ell mateix, dels seus companys i del sistema escolar.

Curiosament, quan Lorenzo Silva era petit no somiava amb poder volar com ho feia Peter Pan, però ha après a estimar el personatge a través de la mirada dels seus fills, que sí que eren uns entusiastes d'aquesta història. L'escriptor segueix compartint estones de lectura cada dia amb la seva filla petita i ens recomana a tots els pares i a totes les mares que allarguem aquest hàbit tan com puguem, fins i tot, perquè assegura que nosaltres ens enriquim molt més que no pas ells. Al conte "Mis viajes con papá" (Bruño), que acaba de publicar per a infants a partir de 3 anys, ens convida a descobrir la màgia de les històries i de mantenir desperta la curiositat

Comencem el programa conversant amb l'escriptor Lorenzo Silva sobre paternitat, sobre com podem els adults conservar la curiositat de l'infant per poder acompanyar millor als fills/es i sobre el conte que acaba de publicar: "Mis viajes con papá" (Bruño). Després ens ha visitat la Cristina Gutiérrez, que ha dedicat la seva píndola d'educació emocional a la desconfiança. El protagonista d'aquest #ParaulesdeNen és un adolescent de 15 anys que no se sentia a gust ni amb si mateix ni amb els altres. I la psicòloga Claudia Tecglen ens ha donat la seva altra mirada sobre la discapacitat.

L'educadora emocional Cristina Gutiérrez dedica el seu #ParaulesdeNen a parlar d'una emoció que està en el rerefons de la popular sèrie Adolescencia i de la qual se'n parla molt poc. Diu que intervé en les situacions d'assetjament escolar o de menyspreu que viuen molts dels infants i adolescents, i, fins i tot, és la conseqüència d'una mirada de decepció que, sovint sense voler, un pare o una mare transmet al seu fill/a. La Cristina ens ha explicat què és aquesta emoció social, per què sentir-la ens avergonyeix tant que ens fa amagar-la i per què pot tenir conseqüències greus si no s'aprèn a gestionar-la.

Diu el diccionari que criança és el fet de criar un fill. I afegeix: "Durant l'època de criança, els infants necessiten moltes atencions". Les famílies ho tenim força clar i és una qüestió que descobrim de seguida, des dels primers anys de la vida de la criatura. Cal que els dediquem temps i amor. I a mida que passen els anys, veiem que també les necessitats es van transformant, però que el que no canvia és que hem d'estar molt presents. Per això al Lletra Lligada volem acompanyar-vos des de que teniu per primera vegada el vostre fill o filla a les mans fins que gairebé marxa de casa. A més, hi ha elements de la seva educació que hem de començar a treballar des de que són petits. Ens ho ha mostrat l'educadora emocional Cristina Gutiérrez, amb qui hem analitzat la popular sèrie de Netflix Adolescencia; una ficció que ens ha fet preguntar-nos si com a mares i com a pares ho estem fent bé. Si som bons pares i bones mares. Després ens ha visitat l'Alba Padró, acompanyada de la doula Núria Alsina. Hem elles hem descobert que la feina d'una doula va més enllà de l'atenció a l'embaràs i al part, i hem après moltes coses sobre els reptes de la maternitat i la paternitat.

Els gats es tornen bojos amb els bitxos i una mosca pot acabar destrossant-te la casa. Almenys així ens ho ha explicat l'escriptor i il·lustrador Enrique Carlos Martín, amb el que hem celebrat el Dia Internacional de la Literatura Infantil i Juvenil. Els seus propis gats i les seves entremaliadures li han servit d'inspiració per una nova col·lecció de contes infantils, que es diu "Gatotrastadas". És una lectura fantàstica per a nens i nenes a partir de 5 anys que comencen a interessar-se per la lectura perquè combina pàgines de còmic amb narració. I descobriran que llegir és molt divertit, sobretot quan els protagonistes de les històries són Pelusa i Pirata, dos gats amb massa idees per sol·lucionar el món...

El llibre "Viatge a la Terra de la Lluna rosa" (Amat Editorial) explica el viatge de la Gina, des de que amb 11 anys passa de la infància a la vida fèrtil. La seva autora, la llevadora i infermera Susana Sancho Esteban, va decidir escriure'l quan a la seva filla li va arribar la menarquia, la primera menstruació. Volia compartir amb ella aquesta experiència i acompanyar-la en aquesta nova etapa amb respecte i amb alegria. És una història plena de símbols i significats, i també d'explicacions senzilles sobre fisiologia. De forma amena, les joves lectores aprendran com es va transformant el seu cos, com escoltar els senyals i a la resta de la família ens ajuda a saber què fer i què dir en moltes situacions. També quan els canvis d'humor són força evidents...

Els llibres infantils i els contes són eines meravelloses per ajudar-nos a entendre el món i per acompanyar a les nostres criatures en les emocions difícils. La infermera i llevadora Susana Sancho ho va tenir clar quan a la seva filla li va arribar la menstruació per primera vegada: havia d'escriure una aventura que pogués acompanyar-la en aquest pas de la pubertat a l'adolescència, de la infància a la vida fèrtil. Volia que ella visqués aquesta nova etapa amb alegria i sentint-se respectada per a a tota la família. Per això "Viatge a la Terra de la Lluna Rosa" (Amat Editorial) és un llibre per a tots. Com diu la Susana, per a les que menstruen i per els que no. D'altra banda, també busquem en la literatura una finestra per passar-ho bé i això és al que ens conviden les trapelleries dels gats de l'Enrique Carlos Martín. Aquest escriptor i il·lustrador s'ha inspirat en els seus propis felins per crear una nova sèrie infantil: "Gatotrastadas" (RBA), ideal per als infants que comencen a interessar-se per la lectura.