Lletra lligada

Les ganes de passar-s'ho bé dels infants i adolescents es barregen amb la dificultat de conciliar les seves llargues vacances amb les nostres. Cada estiu, ens plantegem com omplir els seus dies d'activitats que enriqueixin la seva autonomia i que, a la vegada, siguin sinònim d'aventures, amics, descobriments, disbauxa... I, a més a més, el trencaclosques es complica quan aquest nen o nena, o jove, té una discapacitat. La psicòloga Claudia Tecglen ha dedicat la seva secció a defensar el dret de tots ells a passar-s'ho bé i a poder escollir, en part, què volen fer. També ens ha proposat un munt d'activitats per a fer en família que puguin ajustar-se a les necessitats de cada fill. Perquè, en el fons, grans i petits, volem construir unes vacances plenes de records fantàstics. Per això ens ha visitat també la Laura García. La nostra prescriptora literària, a més de triar contes i llibres infantils per a totes les edats que fan gust d'estiu, ens ha parlat d'una proposta molt xula que podem fer des d'ara mateix amb tota la família. I hem acabat coneixent al Mario, de 8 anys, que ens ha mostrat com arrencar les males herbes del nostre hort interior... Ha estat el protagonista del #ParaulesDeNen d'avui, de la Cristina Gutiérrez.

L'Alba Padró, Consultora internacional de lactància i logopeda, ens ha explicat que només hi ha tres espècies mamíferes que han d'aprendre com funciona la lactància. Entre d'altres, la nostra. La resta ja venen amb la lliçó apresa als seus gens. Curiosament, els nadons sí que tenen aquest instint per mamar i,si els col·loques al cos de la mare, de seguida repten fins a trobar el pit

El Dr. Pepe Serrano, de la Societat Catalana de Pediatria, ha tornat a obrir la seva consulta al Lletra Lligada acompanyat, aquesta vegada, de la pediatra neonatòloga Laura Castells. La Dra. Castells té una llarga experiència en el seu àmbit. Com ella diu, els neonatòlegs són els petits especialsites dels infants més petits. La majoria d'ells treballen a l'hospital, on un nadó viu, durant les seves 24 hores primeres hores, experiències que probablement no viurà mai més. Hem descobert per a què serveix la prova del taló i què és aquell líquid que se'ls punxa. No és una vacuna, precisament, com pensen moltes famílies. També li hem preguntat si veuen només néixer i quin sentit té aquesta moda que hi ha ara de donar als bebès contes en blanc i negre. De què serveix? La llista de preguntes era llarga, i hem al·lucinat amb algunes respostes...

Un dia, l'equip del programa es va preguntar què experimenta un nadó durant les seves primeres 24 hores de vida. Quines proves se li fan, més enllà de la famosa prova del taló? Neixen amb els ulls oberts: hi veuen? Per què haurien de dormir amb la mare i no a dins del bressol de plàstic de l'hospital? Hem fet una llista de preguntes i hem obert la consulta amb el pediatre Pepe Serrano, que ha arribat a la ràdio acompanyat de la neonatòloga Laura Castells. Hem al·lucinat amb el que ens han explicat! I després ens ha visitat l'Alba Padró, per seguir parlant d'aquestes primeres hores de vida dels més petits. Sabíeu que la lactància és instintiva pels nadons, però no per a les mares?

L'Hugo ha descobert amb 7 anys que respirant es relaxa quan sent ràbia. Ha après de forma senzilla que en aquesta vida accelerada i ocupada que tots duem a terme hem de trobar la manera d'adonar-nos del que sentim i poder-ho regular. És el protagonista del #ParaulesDeNen de la Cristina Gutiérrez. La nostra educadora emocional ens ha compartit una tècnica per ajudar als nostres fills i filles a relaxar-se o, simplement, a llevar-se amb millor humor als matins. Vàlid per adults també! És el joc del 4-7-8

Cada vegada hi ha més famílies preocupades pel benestar dels adolescents i pels riscos dels telèfons mòbils i les xarxes. Moltes voldrien haver endarrerit el moment en el que van comprar-li el primer telèfon amb connexió internet als seus fills, però diuen que la pressió social era tan gran que van acabar cedint. D'aquesta preocupació va néixer l'associació Adolescència lliure de mòbils, un moviment creat per pares i mares a la ciutat de Barcelona i que ha anat creixent fins a arribar, fins i tot, a països com Uruguay i Londres. Ja hi ha més de mil persones adherides al Pacte de famílies, des de que fa pocs dies van obrir el seu accés online. En parlem amb una de les portaveus de l'associació, i mare de dues criatures, Tamara Fernández. També s'ha sumat a la conversa l'educadora emocional Cristina Gutiérrez, que adverteix que ja es veu els efectes d'aquesta exposició a les pantalles en infants de tres i quatre anys.

El Parrac va arribar a la casa on viuria tota la seva vida a dins d’una capsa amb un llaç. El va recollir de la gossera municipal l’Anna, quan només era un cadell. Era un gos sense pedigrí, de pelatge marró, amb algunes taques blanques escampades pel cos. Seria el gran obsequi del seu fill, el Pol, l’any que va complir 4 anys. D’això ja fa molt de temps, perquè ara ens explica la seva història a la novel·la infantil L’extraordinària vida d’un gos a les últimes. El propietari literari d'aquest gos és l'escriptor Joan Berlanga, que ha volgut parlar als infants de la importància de les petites coses de cada dia. El llibre és un cant a la vida. Amb aquesta història, publicada per La Galera, ha guanyat el Premi Folch i Torres

Sovint ens quedem tan atrapats en allò que no surt com voldríem; o en aquella petita baralla que hem tingut amb un dels fills i que ens dona la sensació de que les coses no rutllen o de que ho estem fent fatal com a mare o com a pare... o com a profe, que cal que ens esforcem ens veure el que SÍ tenim, el que SÍ fem molt bé, i la gent que tenim al voltant que ens estima i estimem. I les criatures ens donen l’oportunitat, si hi posem energia, i bon humor, de seguir aprenent i de mirar de forma diferent el que passa cada dia.

La Claudia Tecglen ho té clar: l'únic motor que no falla mai és el de l'energia de la comunitat. Per això defensa la importància d'educar en valors, de crear una xarxa de recolzament al voltant dels infants i adolescents que tenen una discapacitat, i d'ensenyar a ajudar i a demanar ajuda. Com ens diu aquesta psicòloga, ser capaç de demanar ajuda és un gest de valents. #UnaAltraMirada

Gairebé podríem dir que fer-se gran, entrar a l'edat adolescent, ens provoca vertigen tan a pares i mares com als propis fills/es. Sovint tenen, i tenim, la necessitat de posar-nos una màscara i una cuïrassa perquè els judicis dels altres no ens fereixin. Ho parlem amb la Sofía, el Mario i la Sabrina, tres adolescents de 4rt d'ESO de l'Escola Sagrat Cor - Sant Ramon, de Barcelona, que han estat escrivint, juntament amb centenars de companys, la novel·la "Tu i jo sense màscares" amb l'escriptor Àngel Burgas. Burgas ha hagut d'anar continuant la història seguint les votacions d'aquests primers lectors, que han decidit què volien que els passés als personatges, a través de la plataforma online de Fiction Express.

També ens ha quedat temps per conversar amb la psicòloga Claudia Tecglen que, com sempre, ens ha ofert una altra mirada sobre la discapacitat.