Lletra lligada

Les vacunes protegeixen contra malalties, que poden ser molt greus, especialment en els infants. Per això a Catalunya hi ha un dels calendaris de vacunació i immunització més complets d'Espanya, ens confirma el Dr. Pepe Serrano, pediatre i coordinador del Grup de Treball de Vacunes de la Societat Catalana de Pediatria. Repassem amb ell per què està indicada també contra la grip en nens i nenes i desmentim moltes de les notícies falses que corren per internet posant en dubte la fiabilitat i l'eficàcia de les vacunes

Obrim consulta pediàtrica per desmuntar els rumors i les notícies falses que envolten les vacunes. Hem fet una llista i el Dr. Pepe Serrano, pediatre i coordinador del Grup de Treball de Vacunes de la Societat Catalana de Pediatria, respon a tots els dubtes i, a més, li preguntem de què serveix vacunar als infants. Després hem parlat amb la Dra. Marta Castany, oftalmòloga i vocal de la Societat Catalana d'Oftalmologia. Entre el 10% i el 30% de la població escolar a Espanya té problemes de visió, com la miopia o l’astigmatisme. Són dades del Ministeri de Sanitat, que també ha alertat aquesta setmana de que les xifres van augmentant, especialment quan els infants es mouen en contextos d’ús intensiu de pantalles i amb poc temps per gaudir de l’aire lliure. I hem acabat rebent una nova píndola d'educació emocional, de la mà de la Cristina Gutiérrez, al seu #ParaulesdeNen

S'ha de tenir cura de la salut oral del bebè, fins i tot abans de néixer. Ens ho ha advertit la Dra. Yndira González, odontopediatre i directora del posgrau en odontopediatria de la Societat Catalana d'Odontologia i Estomatologia, i adjunta a l'Hospital Sant Joan de Déu. Ens ha solucionat molts dubtes relacionats amb la higiene dental i hem descobert, entre d'altres qüestions, que hem d'anar amb compte perquè hi ha bebès de 9 mesos amb càries i dents de llet que triguen molt a sortir i a caure.

La creativitat l'hem d'entendre com la possibilitat del cervell infantil de generar moltes i diferents possibles solucions a un problema, i que, a més, se surtin del que és comú. D'aquesta manera, obtenim els tres grans pilars d'aquesta capacitat creativa: fluidesa, flexibilitat i originalitat. I tots els infants neixen amb aquests tres ingredients, encara que alguns poden tenir més desenvolupada una característica o una altra. A l'escola, intenten detectar-les en cada alumne, per fomentar que tingui els tres pilars. En parlarem amb la mestra i psicopedagoga Margaret Álvarez, que torna a dibuixar el seu cercle, per aconsellar-nos a les famílies, també, de quina manera potenciar la creativitat dels nostres fills i filles.

Seguim aprenent a reconèixer i a gestionar les emocions amb la Cristina Gutiérrez. La protagonista del Paraules de Nen és el testimoni real d'una nena de 7 anys que fa poc va dir: "Vull tenir un superpoder perquè la meva mare deixi el mòbil i passi més temps amb mi". I de seguida els seus companys de classe van compartir també com se sentien de vegades quan estaven amb els pares: “la meva escolta més al mòbil que a mi”, “el meu pare és pitjor, quan veu la tele sembla que desaparegui de casa”... Després ens queixem de que els nanos estan molt enganxats a les pantalles, diu l'educadora emocional i ens posa deures per evitar que altres infants es queixin del mateix.

Acostumem a dir que la creativitat és l'eina dels infants per descobrir el món, amb la que miren la realitat que els envolta i la que potencia la seva imaginació. Ens sembla imposible deslligar un nen o una nena de la capactiat de crear. Però... I si en els darrers anys hagués minvat aquest poder? I si cada cop fossin menys creatius? Què voldria dir això? Com afectaria al seu desenvolupament? Alguns experts asseguren que tenim moltes pistes al voltant per detectar-ho. Què en penseu vosaltres? Li preguntem als mestres i en parlem amb l'educadora emocional Cristina Gutiérrez. I a la segona part del programa, passem de la salut emocional a la física. Ens visita una odontopediatre per comprovar si ens rentem bé les dents.

El joc és una activitat molt seriosa. Diferents estudis, entre ells, una investigació de l'Acadèmia Americana de Pediatria, relacionen el joc amb la salut dels infants. Assenyalen, a més, que jugar millora l'estructura i el funcionament del cervell. Diuen que és una oportunitat única per promoure les habilitats socioemocionals, cognitives, lingüístiques i d'autorregulació que desenvolupen el procés d'aprenentatge i un cervell preparat per cooperar, per compartir. El problema és que els nens i les nenes cada cop juguen menys. No els donem temps per a fer-ho ni creem els espais i els materials indispensables. A més, hauríem de potenciar el joc lliure i a la natura. I, compte, perquè la Imma Marín, presidenta de l'Institut del Joc, ens adverteix que no podem obligar a jugar. També hem xerrat amb ella de la importància de que els pares i les mares tinguem una actitud lúdica per criar.

Coneixem molt poc el nostre pit; fins i tot les pròpies dones. L'Alba Padró, consultora internacional de lactància, dedica la seva secció a parlar-nos de com són els pits en néixer, de quan es produeix la diferència entre nens i nenes, els grans canvis que es produeixen en la preadolescència... "Convé conèixer el pit perquè els infants creixin sense aquests tabús que després creen inseguretats i generen mites", diu l'Alba.

El cervell canvia molt al llarg de la vida de l'infant, especialment en els tres primers anys, i durant l'adolescència. Aquests canvis fan que el cervell necessiti, per un cantó, reposar a la nit, però, per l'altra, també dedica un temps nocturn a fer una mena d'anàlisi per comprobar que tot funciona bé i realitzar les connexions oportunes. Si tenim en compte que els adolescents venen programats per estar més desperts de nit que de dia, ens adonarem que hi ha un problema per adequar les seves necessitats de son als horaris de la societat. Què podem fer, llavors? De tot plegat en parlem amb la neuropediatra María José Mas, que també ens explica com és el son dels bebès i quantes hores hauria de descansar tota la família, i per què.

Com diu la nostra convidada, dormir té "mala premsa", però ja ens ha advertit que val més presumir de dormir moltes hores que de ser noctàmbul. A més, és important dormir bé i ens explica què vol dir això en el cas dels infants i adolescents. Hem xerrat amb la neuropediatra María José Mas per trobar respostes a moltes qüestions que tenen a veure amb el son i, atenció, perquè s'ha posicionat al cantó dels adolescents: diu que no és just que els fem aixecar tan aviat. Després hem xerrat amb l'Alba Padró sobre els pits, una part del nostre cos que deconeixem bastant. Quan es comença a desenvolupar el pit? Els nens i les nenes el tenen igual en néixer? En quin moment es produeix el gran canvi?