Lletra lligada

A les xarxes socials trobem molt consells sobre com ens hem de sentir. Plantegen una vida de solucions fàcils on cada dia podem trobar un motiu per sortir endavant. L'objectiu, entre d'altres, és tapar les emocions que ens fan sentir malament, però això té un perill. Ens ho ha advertit la pedagoga Eva Bach, que porta més de 30 anys estudiant i investigant el món de les emocions. Per aquest motiu ha escrit "Disbarats emocionals. Ja n'hi ha prou!" (Plataforma Editorial). En el llibre, adverteix del caos que impera en aquest àmbit, on actualment influencers i gurús, sovint sense titulació o experiència, propaguen tot tipus de consignes i receptes, moltes vegades mancades de fonament, que distorsionen la visió de les emocions, ens impedeixen entendre-les i atendre-les sanament. També hem parlat amb ella de com acompanyar de forma saludable als nostres infants i adolescents per cuidar el seu benestar emocional i ens ha subratllat que l'adult que té menors al seu voltant té l'obligació de cuidar-se també.

Sembla que tothom pot impartir educació emocional i donar lliçons als altres sense tenir formació en aquest àmbit, així que l’Eva Bach ha decidit cridar prou. Ho fa en aquest llibre que ha titulat Disbarats emocionals. Ja n’hi ha prou!, que ha publicat amb Plataforma Editorial. L’auge de les emocions i de tot el que porta el qualificatiu d’emocional ha fet que sorgeixin models i propostes d’educació emocional, en molts casos sense que hi hagi al darrera rigor i fonaments científics, el que pot perjudicar als usuaris que decideixen seguir les seves recomanacions. Missatges que trobem a internet, del tipus "tu pots escollir el que vols sentir", "ara ho estàs passant malament, però pot ser una oportunitat per créixer" o "cada dia hi ha una oportunitat per fer feliç", busquen tapar unes emocions desagradables o doloroses que voldríem evitar, pero Bach adverteix que el més saludable és deixar-les sortir. Diu que no hi ha emocions negatives ni positives, sinó que algunes ens resulten més incòmodes de transitar i que si parlem d'infants i adolescents, convé que els ensenyem a gestionar-les. L'Eva Bach té una trajectòria de més de 30 anys com a pedagoga. És Llicenciada en Ciències de l’Educació, mestra, formadora de formadors. És mare, àvia, i porta un quart de segle estudiant, investigant i escrivint sobre emocions, criança i educació emocional. També hem conversat amb l'actor Èric Esclusa i el director teatral i dramaturg Marc Miramunt sobre l'espectacle per al públic familiar Hamelín, que es podrà veure al Jove Treatre Regina, de Barcelona, fins al 23 de març. De nou, parlem d'emocions sobre l'escenari, de la importància d'apropar les arts als infants i adolescents i de com el teatre pot trencar les pròpies limitacions.

La Consultora Internacional de Lactància Alba Padró ens parla en aquesta ocasió d'aquelles experiències que van viure les nostres mares o les nostres àvies quan elles van alletar i que nosaltres heretem, afectant la nostra manera d'afrontar la lactància o de relacionar-nos ara amb elles. Diu que és important que les contextualitzem i les entenguem. Ella mateixa es troba a la seva consulta amb mares lactants que venen acompanyades de l'àvia, per exemple, que no entén perquè ara les coses són diferents quan oferim el pit. I ens ha donat alguns consells per poder tractar aquests petits conflictes que surten quan la seva vivència xoca amb la realitat d'ara i el que ens ha demostrat la ciència. Ah, i hem aprofitat per posar un nou títol en la nostra #biblioTETA

El cervell és com un ordinador que sempre treballa i ha de saber com fer moltes coses. Si no el fem servir per aprendre coses diferents i connectades amb el món real, es tornarà mandrós, així que és important entrenar-lo des de petits per aprendre moltes coses que ens seran útils tota la vida. Ho deixa molt clar l'Anna Ramis en aquest conte que acaba de publicar: "El teu cervell és meravellós" (Bindi Books), on explica com funciona el cervell, per què és important cuidar-lo i com un ús descontrolat de les pantalles pot ser perjudicial. Conversant amb aquesta mestra i pedagoga hem après com podem ensenyar als infants a aprofitar tot el seu potencial i créixer més feliç lluny de la dependència als dispositius electrònics. I ens ha parlat de com enfortir el vincle entre fills i pares. "Donar-lis atenció fins i tot quan no la demanen. Ens reclamaran menys perquè saben que poden comptar amb nosaltres", ens ha dit.

Cultural i socialment ens costa acceptar el plor. Ho relacionem amb un signe de debilitat i ens avergonyeix, però és només la manifestació visible d'una emoció: la tristesa. L'educadora emocional Cristina Gutiérrez ens demostra amb el testimoni del David, de 7 anys, que plorar és bo. I, a més, ens ajuda a saber què fer quan veiem a un alumne o al nostre fill plorant.