Llibres, píxels i valors

La Mente en Blanco, dirigit per Juan Cruz, és un documental en format conversa entre Miguel Gallardo, historietista amb una filla autista i dependent, i Marco Navas, escultor miniaturista diagnosticat d’Asperger.

Amb humor, sensibilitat i mirada pedagògica, reflexionen sobre el silenci, l’ordre, les rutines i l’enorme capacitat d’adaptació de les persones amb autisme, que aprenen a mimetitzar-se amb el món com si tornessin als seus planetes d’origen.

Disponible a Filmin i a la plataforma CaixaForum+.

Canvis, esperances i traïcions. Una sotragada entre 1976 i 2023 que farà trontollar tots els secrets amagats, que sempre hi són. El passat tornarà per retre comptes.

Jane Goodall, Fonts Wallace, Lise Meitner, Sarah Bernhardt i El Petit Príncep.

Sota el títol "She is her camera" i amb la col·laboració d' Etxepare Euskal Institutua, l' Instituto Cervantes de Nova York presenta ara una retrospectiva del treball d'Isabel Azkárate, una ocasió per recórrer algunes de les sèries més representatives d'una autora amb una obra que ha contribuït a enriquir la fotografia contemporània al País Basc i més enllà.

Isabel Azkarate (Donostia-San Sebastià, 1950) ha desenvolupat una extensa trajectòria com a fotògrafa i fotoperiodista. Al llarg de diverses dècades, ha documentat amb la càmera la vida cultural, social i política, construint un arxiu visual de gran valor.

Compromesa amb la missió de divulgar i potenciar el valor social de la fotografia documental i el fotoperiodisme, la Fundació Photographic Social Vision crea en 2019 la Beca Joana Biarnés per a Joves Fotoperiodistes en honor de la primera dona fotoperiodista d'Espanya i compleix així amb el desig de la fotògrafa de brindar el seu suport a les noves generacions de fotoperiodistes, al mateix temps que permet a la fundació retre homenatge als seus valors humans i professionals. S'acaba d'obrir el termini per presentar els treballs i optar a les diferents beques i ajuts

Un jurat d’experts de reconegut prestigi avaluarà les propostes rebudes i atorgarà 8.000 euros a l’autor/a o equip seleccionat per a dur a terme la seva recerca dins del territori espanyol.

Moltes dones representades en obres d'art però molt poques dones artistes. Però n'hi ha moltes, això és el que reivindica el còmic Història de l'Art en Femení de Marion Augustin i Sara Colaone editada per Garbuix Books i traduïda al català per Montserrat Terrones. En parlem amb l'editora i traductora que respon a les preguntes de perquè la història de l'art ha estat escrita per homes, per a homes, i ells s'han atorgat el paper protagonista. Més enllà de les icòniques Frida Kahlo i Niki de Saint Phalle, hi ha moltes creadores, sovint avantguardistes, que han contribuït a mostrar la seva genialitat.

Artistes visuals, pintores, escultores, fotògrafes, realitzadores de vídeo testimonien la nostra humanitat. Artemisia Gentileschi, Rachel Ruysch, Rosa Bonheur, Tarsila do Amaral, Lee Krasner, Dora Maar, Augusta Savage, Louise Bourgeois o Yayoi Kusama. Un llibre transversal que vol ser un vincle entre generacions, amplia el coneixement, deconstrueix estereotips i torna a les dones al seu paper essencial en la invenció de les avantguardes.

Un relat precís i complet, un còmic que mostra les artistes treballant tan a prop com sigui possible de la creació de les seves obres. Perquè tant en la història com en les arts, com més visible siguin les dones, més es reduirà la desigualtat.

Fes Lloc. Torna La Setmana. Cultura en vena.

Arrenquem la 12ena temporada amb prescripció cultural en vena. Despertem consciències adormides amb exposicions, sèries, pelis, experiències immersives i estirem del fil de dues notícies que ens remogut. Ho fem amb la nostra prescriptora cultural, Maria Dolors Sàrries, viatgera, editora i curiosa de mena.

Marxem al Guggenheim de Bilbao per parlar del muntatge de Barbara Kruger: Another Day. Another Night. La primera retrospectiva complerta a Espanya de l'artista nord americana que ha seduït al públic durant més de 5 dècades. Una obra atrevida que incita a la reflexió, utilitza el poder de les imatges i les paraules per qüestionar estructures que configuren les nostres vides. Ens interpel·la sobre la identitat, el desig, la veritat i el control. S'inspira en les estratègies visuals de la publicitat per reivindicar el pensament crític.

Si esteu orfes de contingut audiovisual us proposem la peli El Club del Crim dels Dijous de Chris Columbus a Netflix. Una peli de Richar Osman que reivindica el talent d'un grup de jubilats. Prové d'un llibre que va ser número 1 a tot el món. Els protagonistes no els podem subestimar, resolen crims i ho fan amb intuïció, experiència vital i rebel·lia. El millor veure en acció Helen Mirren, Pierce Brosnan i Ben Kingsley. Si voleu una sèrie Shetland retorna a Filmin. La detectiva Tosh es trobarà amb un cos que li tocarà de prop i destaparà secrets familiars i personals de la comunitat de Shetland. Integritat, implicació emocional i les arrels de les illes.

Les xarxes poden ser molt perilloses parlem dels límits i l'ètica a partir de la mort del streamer Jean Pormanove en directe i del desmantellament dels xats de depravats del Facebook, 30.000 homes que compartien fotos i videos sexuals de les seves parelles sense el consentiment de les víctimes.

Una experiència immersiva que comença el proper 17 de setembre al Ideal de Barcelona. Un desafiament immersiu que reinventa el format a través de contraposar la vida i obra de les dues figures més influents de la història de l'Art. Leonardo da Vinci i Michelangelo. Innovació tecnològica i rigor històric on el visitant haurà de prendre partit i posicionar-se per un dels artistes. Entrades ja a la venda.

I acabarem recordant la història de Manuel de la Calva i el Dúo Dinámico. Barceloní, compositor, cantant que varen començar com a mecànics torners i varen acabar fent temes musicals per Julio Iglesias, Massiel, José Vélez, Angela Carrasco, Los Chungitos. També varen inaugurar a Espanya el fenomen fan.

Darrer programa de la onzena temporada de Llibres, Píxels i Valors amb la nostra prescriptora de capçalera, Maria Dolors Sàrries. D'entrada li fem un homenatge recordant que llegir és viure i que els llibres són la memòria del món tal com deia Emili Teixidor. També li dediquem un viatge per l'univers afectiu i creatiu del pare de Mafalda, Quino, amb el documental Quinografía que recorre la vida, l'exili i l'empremta universal de Quino. Una carta d'amor a la lucidesa entranyable de Quino i sobretot el seu ferotge sentit crític.

Amb la Maria Dolors Sàrries parlem sovint de dones a descobrir i estirem del fil de Blaise Metreweli, la primera dona que dirigirà el Servei d'Intel·ligència Britànic, el MI6, després de quasi 120 anys. Fins ara responsable de la tecnologia i innovació del MI6 es convertirà en la 18ena cap de l'organització i substituirà a Richard Moore a l'octubre de 2025. Tots recordareu a Judi Dench fent de M en les darreres pel·lícules de James Bond. Un servei que s'encarrega de recopilar informació d'intel·ligència a l'estranger per millorar la seguretat de la Gran Bretanya. Els seus objectius són frenar el terrorisme, desmantellar les activitats d'estats hostils i reforçar la ciberseguretat. Té 47 anys, és Llicenciada en Antropologia per Cambridge i té experiència en Pròxim Orient i Europa. Representa una nova generació de lideratges femenins en espais tradicionalment masculins sumant-se a grans noms a la història de la seguretat britànica.

Us recomanem un parell de sèries per degustar amb calma a l'estiu. Department Q és una sèrie de Netflix de 9 capítols que adapta de manera lliure els llibres de Jussi Adler-Olsen. Ho fa de la mà del responsable de Gambito de Dama, Scott Frank, mostran les peripècies de detectius dedicats a investigar casos freds, aquells que porten anys sense resoldre's. Transcorre a Edimburg amb Carl Mork un policia tocat pels traumes, que és arrogant, irritant, insuportable i maleducat. També us recomanem a Max, la primera temporada de The Pitt, protagonitzada, produïda i guionitzada per Noah Wyle que es torna a vestir amb la bata de metge 16 anys després d'Urgencias. Interpreta a un veterà cap de servei d'un hospital de trauma de Pittsburgh. 15 hores intenses de guàrdia a Urgències. Una crítica al sistema de salut dels EUA, rodada en temps real, amb crítiques al consum de fentanil, tirotejos massius, persones sense llar o el tractament de la salut mental.

També us proposem dos llibres. Pierre Lemaitre i el seu El Mirall de les nostres penes que tanca trilogia i ens situa el 1940 a París, la prèvia de la invasió de l'exèrcit nazi. Petits fils narratius que demostren el seu mestratge en una novel·la amb majúscules, pròpia dels grans narradors de tots els temps. Recrea amb ironia, crueltat i saviesa, l'èxode de França durant l'ocupació nazi. I al juliol podreu gaudir del llibre pòstum de Joan Didion, Apuntes para John, on podeu descobrir una obra inèdita trobada després de la mort de l'autora nord americana en un moble arxivador del seu escriptori. És el diari on Didion descriu les sessions amb el seu psiquiatra. Oberta, vulnerable i una autora en lluita contra les emocions més intenses.

Acabem fent un homenatge a Brian Wilson, ànima i compositor prioritari The Beach Boys. El llegendari vocalista i cofundador de la banda no va tenir una vida fàcil. Una ànima fràgil que va canviar per sempre la història de la música popular. Va portar la cançó de pop de 3 minuts al seu cim. Un creador superdotat per a les harmonies amb produccions que eren sofisticades i complexes sense semblar-ho. Va tenir un pare tirànic que va ser el primer mànager de la banda, va patir crisis i problemes de salut mental greus.

Entrevista a l'escriptora i editora, Antònia Carré-Pons que ja ens va fer petar de riure amb jubilades i vells que portaven mala llet. És l'editora de Cal Carré, una editorial artesana que havia estat una carnisseria familiar i ara és una editorial. Antònia Carré-Pons torna a excel·lir amb una mena d'auca del Senyor Esteve protagonitzada per dues germanes, la Rateta i la Sió que conviuen en una cansaladeria en què tres generacions aboquen les seves vides. Els homes esquarteren porcs i es xopen els davantals de sang, mentre les dones regnen com les matriarques de la botiga. Una novel·la que ens parla de la família, la malaltia, els records d'infantesa i adolescència i de com la Rateta i la Sió malgrat ser germanes s'assemblen com un ou a una castanya.

La Rateta aconseguirà trencar amb el que s'esperava d'ella, entrarà a la universitat i es convertirà en una medievalista de renom, mentre la seva germana Sió es quedarà a la botiga familiar. Quan els fils de la vida semblen separar-les sense remei, la sang les trena de nou: la germana petita, la Sió, està a punt de morir de la mateixa malaltia que ha superat la gran i que afecta a les dones de la família. L'encant de La gran família és l'emoció, els sentiments no expressats, els records familiars i les motxilles que tots carreguem. Antònia Carré-Pons no fa cap concessió al sentimentalisme però aconsegueix explicar la malaltia d'una manera molt realista.

Es parla dels valors que la família ha transmès i que no es comprenen fins l'adultesa com l'amabilitat, l'austeritat, la confiança, la constància, la fidelitat, l'honradesa, la solidaritat i el realisme. La novel·la "La gran família" està dividida en tres parts, la de la infantesa amb capítols molt curts recordant els flaixos de quan recordem un moment on es parla de la carnisseria, els porcs, la sang i dues germanes que es baralles però s'estimen. La 2a part és la de l'adultesa amb un salt de 40 anys on cadascuna de les germanes, la Rateta i la Sió han escollit el seu lloc al món. Hi ha una separació física i emocional i a la 3a part és la malaltia que tornarà a unir a les dues germanes i a recordar què les uneix.

I el títol de la novel·la prové d'un quadre de René Magritte, una obra mestra de l'art surrealista amb molts símbols i metàfores. És el llibre més íntim i personal d'Antònia Carré-Pons i ens ensenya que els sentiments sovint són silenciats però els vincles existeixen, són forts i sorgeixen en el moment més inesperat. L'estil del llibre busca la senzillesa que no la simplicitat, un estil directe amb els mínims recursos literaris possibles. I sobretot que no hi ha una opció bona o dolenta amb els camins que escollim a la vida.

Conversa amb l'editora de Maeva, Mathilde Sommeregger, una editorial que celebra 40 anys de vida apostant per històries amb màgia, amb personatges que ens interpel·len i relats que ens fan viatjar, somiar i reflexionar sobre el present, el passat i el futur. Tenen dues novetats literàries que són bones lectures per l'estiu. El Libro secreto de Flora Lea, escrit per Patti Callahan Henry, és una novel·la màgica sobre el poder dels contes i la imaginació. El vincle entre dues germanes, les complicacions de l'amor i els secrets ocults en dos plànols temporals: 1939 en plena 2a Guerra Mundial i el 1960. Best seller a The New York Times i un èxit internacional publicat a 12 països.

Una altra de les novetats de Maeva és La 2a Lista de mis deseos de Grégoire Delacourt, una seqüel·la d'un èxit editorial protagonitzat per Jocelyne que mostra com després d'una experiència traumàtica, és possible ressorgir de les cendres. Parlarem també de la feina i vocació d'editar. Del que significa construir un catàleg i col·leccions amb criteri. Una tasca, a vegades, no prou reconeguda.

El Libro secreto de Flora Lea ens situa a Londres el 1939 on Hazel de 14 anys i Flora de 5 anys són evacuades de Londres a una zona rural per escapar del conflicte armat. Hazel omplirà d'històries imaginades tots els dies de la seva germana petita Flora. Un bon dia desapareixerà i Hazel arrossegarà la culpa fins a l'edat adulta. El 1960 la seva ordenada vida donarà un tomb quan cau a les seves mans mentre treballa a una llibreria de vell un llibre il·lustrat titulat "Whisperwood y el río de estrellas", unes històries màgiques que li recordaran el món imaginari que havia creat per la seva germana. Una història d'esperança i superació que recorda un fet real, l'evacuació durant el Blitz que es va anomenar Operació Flautista d'Hamelín i la relació entre Hazel i Barnaby, o la història de la Peggy Andrews. Una novel·la que explora les formes en què les relacions es transformen i s'adapten al temps i trauma.

La 2a Lista de mis deseos de Grégoire Delacourt és una reflexió plena de tendresa i ironia sobre el valor dels diners, la felicitat i les segones oportunitats. Grégoire Delacourt es va dedicar a la publicitat i no va ser fins als 50 anys que va publicar la seva primera novel·la de la que va vendre 120mil exemplars i va rebre diversos premis. Seria el 2012 quan aconsegueix rebentar el mercat gràcies a La Lista de mis Deseos amb més de 1,5 milions d'exemplars venuts, publicada a 35 països i amb una adaptació teatral i una altra cinematogràfica. Aquesta 2a part ressegueix la vida de Jocelyne que després del desengany del seu marit que es va quedar amb part del premi decideix fer una llista per donar els diners que li queden i així puguin realitzar els seus somnis. Els diners no compren ni la paciència ni qualsevol desig, la vida es capgira i els plans canvien i molta gent del teu voltant entra en una zona grisa. Un altre dels temes és la família, reconciliació entre una mare i un fill i la pèrdua. Jocelyne entra en una societat, Ganadores Anónimos, que reuneix persones que gastaran diners per una bona causa i aprenen a desprendre's d'allò supletori.