Llibres, píxels i valors

Conversem amb la nostra col·laboradora i prescriptora cultural, Maria Dolors Sàrries, sobre possibles opcions culturals i per això agafarem un avió perquè avui passarem per Nova York, Barcelona i París. Exposicions, museus que valen una visita o dues, propostes culturals de lectura, la reobertura de Nôtre Dame en temps rècord i recomanacions de llibres i sèries que no us podeu perdre si encara no les heu vist,

Comencem agafant un avió, un vol intercontinental i ens aturem a Nova York per descobrir el MET, el Museu Metropolità d'Art amb una riquesa artística espectacular. És més que una simple visita a un museu d'art, té 2 milions d'obres que daten de més de 5.000 anys d'antiguitat i les seves 16 hectàrees. Una de les atraccions més visitades de la ciutat i amb milions de visitants anuals. La seva popularitat i màgia té a veure en què podem contemplar un temple egipci a tamany real i exposicions d'art europeu amb Monet, Cezanne, Van Gogh o Velázquez.

De Nova York passem a Barcelona al Museu Picasso on fins a finals de març podeu gaudir de l'exposició de Montmartre a Montparnasse. Artistes Catalans a París. Una mostra comissariada per Vinyet Panyella sobre els artistes catalans que buscaven l'art i la llibertat a París a finals del s.XIX. Rusiñol, Casas, Nonell, Picasso, Sunyer, Casals, Albéniz, entre d'altres. Una exposició que transcorre entre l'Exposició Universal de 1889 i el començament de la Gran Guerra de 1914.

Amb Maria Dolors Sàrries ens desplacem de Barcelona a París per reviure la reobertura de Notre Dame després de l'incendi dramàtic de 2019. 5 anys de feina intensa, una fita titànica de la reconstrucció. Una catedral que ha sigut protagonista de la història, de l'art i de la literatura. I de París tornem a Nova York on les Festes de Lectura s'han convertit en moda. Reuneixen a milers de persones i l'experiència de Reading Rhythms ja s'ha copiat a Los Angeles, Londres i Roma. Converteixen una activitat solitària en un esdeveniment social. S'ho va inventar Ben Bradbury, un britànic que es va mudar a NY i per combatre l'aïllament va crear aquestes trobades per llegir en silenci. 

Acabem recomanat-vos un llibre, Culpes Compartides, novel·la negra de la parella de suecs Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt. La nostra prescriptora cultural també us proposa la sèrie True Love. També us recomanem si no les heu vist: Querer de Alauda Ruiz de Azúa, Yo Adicto de Javier Giner amb un Oriol Pla en estat de gràcia i Los Años Nuevos de Rodrigo Sorogoyen amb Iria del Río i Francesco Carril. Cultura i art en vena per tots vosaltres!!!

Un llibre per gaudir i per pensar. Els protagonistes són vuit herois i el format és de còmic. Il·lustrat per grans artistes del nostre país. Un crit en favor de la necessitat de garantir els drets humans fonamentals per a tothom. En parlem amb Laura Huerga, editora de Raig Verd i del segell Indòmita. Les històries de vida estan basats en fets reals. Les històries de vida que varen relatar els nois a classe de català, al Centre d'Acollida Oikia de Girona. Són nens que han viscut experiències inimaginables, que frapen, que fan pensar en com de privilegiats som. 

Un còmic que ens fa pensar que cal garantir els drets humans per a tothom sense diferències ni jerarquies perquè cap vida pot estar per damunt d'una altra. Com seríem si haguéssim nascut en la pell d'un d'aquests nois? què hauríem fet si aquesta vida ens hagués tocat a nosaltres? què podem fer perquè això deixi de passar. Tenim una tendència a la deshumanització i a la manca d'empatia. Un relat on coneixem vuit històries de por, violència, drama, tristesa, abandonament però també l'amor i l'esperança d'una vida millor. Un llibre imprescindible. Els beneficis dels drets d'autor que generi la seva banda es destinaran a diverses ONG que han escollit els nois autors del relat. 

El Centre d'Acollida Oikia va ser fundat el 2017 i és un centre d'acollida per nois d'entre 12 i 18 anys en situació de desprotecció. Oikia significa llar en grec. S'ocupen de les seves necessitats materials, físiques, psíquiques i socials. A banda de fer acolliment també vetlla per l'educació i socialització, transmeten valors, hàbits i normes per a la integració. Said, Jonathan, Mohamed, Nil, Ousman, Oussama, Tihomir o Maliky no tots són migrants però busquen una vida millor, fugir d'un país o d'una situació plena d'agulles i violència. Hi ha un missatge clar de descobrir la realitat d'aquests menors en situacions vulnerables. És el pòsit d'unes històries de vida on renuncien a la família i a les arrels, volen una vida digna, diferent, d'acomplir els seus somnis. 

Laura Huerga ens explica que els nois del recull transiten per espais feixucs de la seva existència i ho fan a cor obert, amb sinceritat, intentant foragitar fantasmes. Relats que comencen a Mali, Gàmbia, Marroc o Catalunya i que pateixen problemes familiars, soledat, incomprensió, estigmes o traumes soterrats. 

Un petit tresor. Premi Nacional de Literatura Nòrdica, una novel·la postmoderna, victoriana, coral i narrativament molt original. Estem parlant d'El Jardiner de Darwin, de Kristina Carlson que durant 20 anys va treballar de periodista i crítica literària. Editat en català a Nits Blanques, en parlem amb la persona que en va aconseguir els drets, Mónica Batet. Una peça d'artesania traduïda per Tània Sierra Garcia. Un llibre difícil de definir. Són les veus dels diferents habitants de Downe les que omplen de ritme poètic les pàgines d'aquesta ficció que transcorre entre els dies grisos de novembre i l'esclat floral de la primavera. 

Kristina Carlson entre de manera admirable i hàbil dins de la consciència col·lectiva d'una població anglesa de finals del s.XIX. Nosaltres, com a lectors del s.XXI assistim a converses de pub, a un club de lectura femení, a una venjança no del tot reeixida i a les especulacions o salsejos vilatans sobre Thomas Davies, el Jardiner de Darwin. Tots parlem de com s'hauria de comportar. El Jardiner de Darwin ens parla dels criteris morals i religiosos de l'època. És interessant descobrir que l'autora també és la seva pròpia agent literària. Podrem conèixer el lloc on va viure durant 40 anys el naturalista i biòleg, Charles Darwin, autor de L'Origen de les Espècies. Downe House és la casa que va comprar la Família Darwin i on va fer servir el jardí de laboratori i per a desenvolupar les seves teories. 

Poble petit, infern gran, l'avorriment, l'enveja, com veien a les dones. Al s.XIX tenir idees estava mal vist. Una comunitat força religiosa i tafanera on viu un excèntric solitari, pare de 2 fills i vidu afligit que treballa com a jardiner del famós naturalista Charles Darwin. L'eix central del text és un antiheroi. L'autora canvia amb una facilitat admirable els diferents enfocaments de les narracions dels personatges i ens mostra sobretot el poder de la consciència col·lectiva i com afecta a les persones. Es parla de la soledat, de la mort, de la contradicció entre esglèsia i ciència i es fa amb molta ironia i retranca. The Guardian va destacar que una autora finesa fos capaç d'entrar en la ment col·lectiva d'una societat anglesa del s.XIX.  

Entrevistem a l'editora de Garbuix Books, Montserrat Terrones, per parlar d'una novel·la gràfica que és un treball d'investigació periodístic de Taina Tervonen, una periodista franco finlandesa que ens parla del negoci de les fronteres tancades. Les il·lustracions són de Jeff Pourquié. Un treball que es pregunta quins són els sense papers que fan funcionar l'economia, com les fronteres d'Europa s'han traslladat al Sàhara, de les vides que es perden al Mediterrani i sobretot de a qui beneficien els recursos destinats al tancament de fronteres. És un llibre conformat a través de cinc reportatges periodístics que varen ser publicats a França i que ara podeu llegir en castellà. Periodisme gràfic i un tractament hol·lístic del fenomen migratori.

¿A quién benefician las migraciones? és un treball finalista del Premi France Info de Còmic 2024. El llibre dona veu, carn i pensament als homes i dones que abandonen els seus països d'origen i algun d'ells paguen amb la seva vida aquest exili forçós. Ho fan en interès de l'economia capitalista europea. Un treball basat en l'explotació d'homes i dones reduïts a mercaderies, a font de beneficis. Una feina de Taina Tervonen que ajuda a entendre la tremenda i implacable política de la UE sobre migracions. Descobrim com treballen els sistemes d'emergència i grups de rescat, com de difícil és deixar els sentiments a banda. Una petjada negra.

El 2014, més de 3.500 persones varen morir creuant el Mediterrani, però qui eren, cossos sense nom, ni passat, alguns engolits pel mar, altrs enterrats en tombes anònimes. Des de 2016, Itàlia intenta posar-los noms. També es parla del negoci de les màfies i trata de persones que es beneficien de transportar els migrants, sense importar molt la seva vida. Cada cos amaga una història. Hi ha una generació sencera de joves assassinada en el seu procés d'aconseguir una vida millor. Les morts en alta mar són el resultat d'una política comunitària que limita les vies d'entrada legals a Europa i que controla de forma estricta les fronteres. 

Taina Tervonen també denuncia que és una autèntica mina d'or per la indústria de defensa que crea instruments cada vegada més sofisticats per controlar les fronteres (radars, càmeres, drons, tanques o programes de control biomètric). Grans empreses com Indra o DCNS o Israel Aerospace Industries creen aquests sistemes. Segons la Organització Mundial per a les Migracions, Europa és la destinació més perillosa del món. Per cada cadàver trobat, n'hi ha 2 que mai seran recuperats. 

Carlos Núñez Cortés presenta "Es que me pasaron muchas cosas en la vida".

Ens agrada descobrir llibres que han estat considerats dels millors de l'any segons The Wall Street Journal i això ens porta a parlar amb la responsable de l'editorial Les Hores, Maria Sempere. Amb ella parlem de dos llibres, Set Campanars de Sara Baume i En una habitació desconeguda de Damon Galgut. Dues opcions de lectura diferent i dos tresors. A Set Campanars l'escriptora irlandesa ens mostra a través d'una parella, la Bell i en Sigh, una exploració del que significa escapar-se dels camins tradicionals que la societat ens marca i què significa evolucionar en la devoció cap a una altra persona i cap el paisatge.

La Bell i en Sigh són una parella solitària que deixarà de banda la seva vida convencional i s'allunyaran dels compromisos familiars i socials. Una recerca del sentit de la vida i com encarar des d'una altra perspectiva el sentit de viure. Preseleccionada pel Goldsmiths Prize, un premi literari fundat per la Universitat de Londres que s'atorga anualment a una peça de ficció que trenca el motlle i amplia les possibilitats de la forma novel·lística. Una prosa poètica que gira al voltant del 7, un número que té a veure amb la renovació vital. Un llibre que parla de la diferència entre la família escollida i la família real. La parella protagonista trobarà un nou equilibri vital, més simple, més pausat i allunyat de la bogeria de les ciutats.

Amb Maria Sempere també parlem de la nova ficció de Damon Galgut, que va ser Premi Man Booker 2021 i Premi Llibreter 2023. A la novel·la En una habitació desconeguda ens parla de l'enyorança, el desig frustrat, la ràbia i la compassió. Una història sobre un viatger que cerca l'amor i el sentit de l'existència. El protagonista és un home solitari que fa tres viatges per Grècia, la Índia i l'Àfrica. En cadascun dels viatges el protagonista es converteix en el seguidor, l'enamorat i el guardià. Tres relats a cavall entre les memòries, la literatura de viatges i la novel·la de formació. 

Un llibre excel·lent que va ser publicat a The Paris Review. Durant cada trajecte o ruta, el fet de no tenir una destinació clara fa que el protagonista, Damon, un sud-africà deixi que l'atzar marqui el seu camí. Un dels aprenentatges d'aquestes aventures vitals és que un pot existir per si sol. I que les relacions humanes sempre són complexes i cal explorar la soledat. Els viatges no deixen de ser una metàfora de la recerca interna. L'arrelament, la solitud, el desig, les pròpies incapacitats i la necessitat de connexió amb els altres.

Conversa amb l'autora Celia Santos que acaba de publicar El País del Atardecer Dorado. Una història de ficció basada en un capítol real de la història i molt desconegut. Parlem de la Operación Marta, una estratègia del govern franquista i Austràlia per enviar dones per casar-se amb treballadors que havien arribat al país en altres expedicions. Elles desconeixien el motiu real del seu viatge a terres desconegudes, varen ser enganyades. Una operació orquestrada pel règim franquista i l'església catòlica per repoblar Austràlia. Celia Santos és una escriptora que busca donar veu a aquelles dones oblidades per la història. És la seva 4a novel·la.

Ens situem a Astúries el 1959. La protagonista, Elisa té 21 anys i la seva parella José Ramon ha marxat a Austràlia perseguint la promesa d'un futur millor. Poc després que ell marxi, Elisa s'adona que està embarassada. La família no ho accepta i anirà a Madrid amb una tieta que s'encarregarà de tenir cura del nadó. Per guanyar diners s'apuntarà a un anunci que sortia als diaris, conegut com la Operación Marta, que marxarà a treballar com a serventa en una plantació australiana, amb l'esperança també de trobar el seu estimat. Allà tot es complicarà i l'únic moment que respirarà serà quan coneixerà una cultura increïble, la dels aborígens. Una història d'amor, exili i esperança. 

El País del Atardecer Dorado ens explica també les lluites sindicals, la clandestinitat dels treballadors de les mines, i els monstres dels camps de concentració que varen fugir a Austràlia i varen canviar de nom. La idea de la terra promesa va ser una trampa perquè en el fons com passa sovint anaven a treballar en unes condicions d'esclavitud, mestresses de la llar i jornades molt llargues. El condicionant era estar-s'hi un mínim de 2 anys perquè si volien tornar abans s'havien de pagar el bitllet de tornada, impossible per elles. Com més investigui, més misteris trobarà al voltant de la plantació, dels seus patrons i la dura feina dels jornalers. Els ingredients de la novel·la El País del Atardecer Dorado són valors, esforç i esperança de la mà d'uns personatges que us tocaran la fibra sensible.