Llibres, píxels i valors

Un còmic molt intel·ligent i divertit que versa sobre la sororitat, l'empoderament, el bullying i la grassofòbia. Parlem de Les 3 Reines una novel·la gràfica de Magali Le Huche, basada en la novel·la de Clémentine Beauvais que va guanyar el Premi al Millor Còmic Juvenil del Festival Internacional d'Angoulême 2024. El trobeu editat en català i en castellà a Garbuix Books i en parlem amb la seva editora, Montserrat Terrones. 

Atès el seu físic poc agraciat, la Mireille, l'Astrid i la Hakima han guanyat el concurs de botifarrons de la seva escola. Una mostra d'un concurs humiliant que fan per xarxes socials. Les tres noies descobriran que l'empatia es bàsica i li donen la volta a un tema cru amb intel·ligència i creativitat. Marxen amb bicicleta fins al Palau de l'Elisi per participar a la Festa Nacional del 14 de juliol. El que no 'esperaven les tres noies és que el seu viatge atrauria l'atenció dels mitjans de comunicació i es faran famoses. Les tres Reines segueix la road trip entre maldecaps, discussions, riures i examen de consciència. 

Les tres Reines és una novel·la gràfica que no cau mai en el bonisme de "el que compta de veritat és la bellesa interior". Dosis de positivitat i una venjança feminista vitaminada. Un còmic que ens fa reflexionar sobre la pressió estètica, l'odi al propi cos, el hate a les xarxes socials i l'empatia que converteix les víctimes en dones empoderades que maduren durant el seu viatge. Humor intel·ligent i crítica àcida. La Mireille, l'Astrid i la Hakima tot i ser molt diferents es donaran suport mutu i practicaran la sororitat i l'enginy per donar-li la volta a l'assetjament i crítiques que pateixen a l'escola.

En aquesta odissea vital aniran acompanyades pel germà gran de la Hakima, Khader, un soldat que va perdre les cames en una operació militar i se sent culpable per no haver pogut salvar els seus companys. Tots tenen un dilema que intentaran resoldre a la recepció de l'Elisi que es fa el 14 de juliol en motiu de la Festa Nacional de França. 

Un llibre que és una mirada retrospectiva a tot allò que ha marcat i ha convertit en fotògraf a Francesc Fàbregas. Mirades dels 70. Fotografies d'una època parteix del moment en què ell es considerava amateur, quan encara no tenia una mirada professional. Una passió primigènia, sense encàrrec previ i quan la fotografia analògica i el blanc i negre eren especials. Un viatge, un redescobriment a partir del seu arxiu personal amb imatges inèdites. La inspiració per crear el llibre sorgeix de l'exposició Amateur que va fer al 2019 on mostrava els seus inicis. Un viatge de nostàlgia, orgull i alegria.

Fotografies que són memòria d'uns anys excepcionals, des de la seva vinculació amb la muntanya, el servei militar a la Caserna de Lepanto o les fortes riuades del Baix LLobregat als anys 70. Un moment on treballava al Setmanari del Baix Llobregat, ja desaparegut, i es dedicava a caçar històries. Ho feia amb cert desvergonyiment, sense por, allunyant-se dels poders. La democràcia encara no havia entrat als ajuntaments i el franquisme sobrevolava la vida de molts, sobretot gent modesta que reivindicava els serveis bàsics. Els nens gitanos de Sant Cosme, els darrers pagesos de Can Nyepa, els campistes de la Ballena Alegre, abocadors incontrolats o barraques. Francesc Fàbregas buscava la llibertat en aquestes fotorafies.

Les seves fotografies marcaven la diferència, no calia saber qui signava les fotos perquè la seva marca personal apostava per la definició, el contrast i sobretot l'habilitat per captar el moment i la qualitat de la foto. Històries de reivindicació, contra el franquisme, amb ànsies de llibertat i obertura, també manifestacions. A totes s'hi veu un enfocament documentalista. També hi descobrim el Canet Cançó i el Canet Rock fets encara sota la dictadura de Franco i sense el permís del govern.

La fotografia comporta un diàleg intern constant, un moviment ple de sensibilitat que permet colpejar i despertar records i emocions. També hi ha un apartat de l'etern retorn a casa amb els viatges que va fer a Amsterdam, París o Londres als 70 escapant de la grisor que hi havia al país. Un redescobriment de l'arxiu personal i recuperar moments que mig segle després continuen tenint una gran força expressiva com les que va fer a Ovidi Montllor, Lluís Llach, Pau Riba o Maria del Mar Bonet. 

Els conflictes en una relació no només són inevitables sinó que són necessaris perquè la parella creixi i evolucioni. En parlem amb Món Tur, experta en conflictes familiars i de parella i autora del llibre "Amor, hem de parlar" editat a Rosa dels Vents. Les discussions derivades de la convivència, les discrepàncies provocades per l'educació dels fills i les filles, en són un exemple. Però no són els únics, perquè també hi ha disputes ocasionades pels diners o per la pressió de la família. Són moments que poden derivar en bucles dels quals no sabem com sortir i aboquen a la parella a un malestar que pot acabar en una ruptura. 

Un llibre que dona eines per aprendre a aturar les discussions i saber comunicar-se amb la parella. No s'ha de voler tenir sempre la raó, sinó que cal col·laborar per trobar una sortida que sigui la millor per a tothom. Elements per afrontar i gestionar les discrepàncies i convertir-les així en una eina de millora personal i sobretot de creixement per a la parella. En els conflictes tenir una tercera personal neutral pot resultar balsàmic. Un conflicte no deixa de ser una discrepància de criteris entre dues persones o percepcions diferents sobre una realitat o una situació. Hi ha molts matisos i cal abordar d'on provenen els conflictes i sobretot no practicar els silencis perquè s'enquisten.

Es parla també d'analfabetisme emocional que ho complica tot. Hi ha un art a l'hora de discutir i cal aprendre a utilitzar el diàleg i no els crits. Trobar un camí per tenir una conversa incòmoda però de qualitat sobre els motius reals que estan provocant els problemes. Saber empatitzar i sobretot seguir unes pautes o unes instruccions que no són miraculoses però que poden ajudar. Hem de partir de la base que les parelles estan en evolució que una relació no és mai estàtica, està en moviment i això vol dir canvi i discrepàncies, i un espai de creixement conjunt. 

Es parla dels sospitosos habituals que motiven al conflicte en parella i poden ser diferents contextos vitals, la manera de ser de cadascú, el sistema familiar que els envolta, la mala comunicació, les relacions sexuals, els diners, la criança i educació dels fills propis o aliens, els o les ex, la infidelitat. Cal responsabilitat, comprensió, generositat, autoestima i esforç i sobretot tenir molt clar que la teva parella no és perfecta.

Entrevistem a la filòloga Desirée Baudel, autora del llibre Ya lo pensaré mañana, editat a Grijalbo. Una història de secrets familiars protagonitzada per una professora d'Institut, la Lola, que intenta sobreviure en una ciutat gentrificada. Mentre lluita perquè els seus alumnes trobin el seu lloc a la vida, també ha de batallar amb els seus dimonis interiors, una separació i els secrets familiars. Una novel·la sobre el present, el passat i el futur d'una dona que malgrat estar tocada, li farà front a tot el que es va trobant. 

Partim de la base que el passat té moltes preguntes sense resposta. Una novel·la que exprimeix què passa quan la vida et posa a prova. Els silencis i la incomunicació fan molt mal i la Lola, al límit de les seves forces, sempre troba un bri de resiliència que li permet anar estirant el fil de la seva família alhora que resol conflictes enquistats en els seus alumnes. Una novel·la que ens parla de no callar davant aquelles coses que ens fan mal, no hem de fingir que no existeixen i Desirée Baudel ho fa de forma molt honesta. 

Cada capítol té una estrofa d'una cançó que ens situa en un moment cronològic. Hi trobem des de Rosalía, Lola Flores, Nacha Pop, Chavela Vargas, Karol G o Nacho Vegas. Les dones són molt importants a la novel·la sobretot l'àvia de la protagonista que està perdent la memòria però que l'ajudarà a configurar el passat del seu avi. Són les protagonistes femenines les que acostumen a donar veu a les històries familiars. Per explicar el passat i obrir les finestres de l'oblit, Desirée Baudel es trasllada al protectorat espanyol de Marroc on va néixer i viure el seu avi fins a la independència. 

Un dels altres fils que trobem a Ya lo pensaré mañana és la frustració del sistema educatiu actual on l'autora explica que estem criant recipients buits, fràgils que es poden trencar davant el primer cop amb la realitat. Alhora la Lola és una seguidora de notícies de desaparicions perquè així omple la seva solitud amb altres identitats desconegudes. Sentiments de culpabilitat, inseguretat, una reflexió sobre les maternitats, les mentides, la pressió de l'entorn i l'anestèsia social. Una lluita contra l'oblit i la inconsciència.

Entrevista a Pepe Font de Mora, comissari de l'exposició Ramón Masats. El fotògraf silenciós i director de Foto Colectania. Una exposició de la que podeu gaudir fins el 25 de maig. Ramón Masats va ser un dels fotògrafs més influents de la generació espanyola dels anys '60. Tenia instint per les imatges i sobretot un enfocament radical i irònic sobre els tòpics de la cultura de la postguerra. Sempre va fotografiar amb absoluta llibertat, va participar en els moviments de renovació de la fotografia i va publicar llibres excepcionals que ja són referents de culte. El seu gran somni quan treballava a la bacallaneria de la família era convertir-se en fotògraf professional i treballar a les millors capçaleres del moment, que apostaven pel valor de la imatge. Una exposició que reuneix més de 140 imatges que abasten el primer període de creació de Ramón Masats, des dels seus inicis el 1935 fins el 1965.

És una llàstima que ell no hagi pogut veure aquesta exposició de la que hauria gaudit molt. Però la part positiva és que Pepe Font de Mora va poder treballar amb ell, amb la seva filla Sònia Masats i veure els negatius que ell va revisar i seleccionar en diversos moments de la seva vida. Un fet excepcional en els fotògrafs espanyols de l'època. També amb fotografies originals del seu arxiu i d'altres d'inèdites. Es posa en valor el seu llegat que queda ordenat perquè disparava i seleccionava el que més li agradava. Ramón Masats tenia la intuïció de captar les imatges i ser un renovador. Els textos que acompanyen les fotografies de Ramón Masats. El fotògraf silenciós són de Jaume Fuster, autor de la tesi doctoral sobre l'obra del fotògraf i que són un complement perfecte. Mestre de la mirada irònica, obtenia les imatges amb un instint pur i que va revolucionar la forma de narració visual. 

   La seva primera època és prodigiosa, un treball inèdit realitzat a Les Rambles de Barcelona el 1956. Són 15 fotografies vintage on hi ha un gust per l'abstracció i s'han restaurant mantenint el forat de la grapa al paper amb les que Masats les va agrupar. Un altre gran valor de l'exposició són les còpies que ha positivat Juan Manuel Castro Prieto. Fotografies inèdites i retrats del ballarí Antonio Gades, Charlton Heston o Luis Buñuel. A l'exposició de Foto Colectania també destaquen els seus grans projectes com Sanfermines, un dels grans llibres de la historia de la fotografia espanyola, encàrrec de l'editorial Espasa Calpe i del que es mostren imatges d'època, còpies fetes pel mateix fotògraf. Un altre dels treballs destacats és Neutral Corner, pur cinema negre sobre boxejadors en gimnasos una mica sòrdids de Madrid. Una obra mestra on empatitza amb la gent comuna, de carrer i on es barregen literatura i fotografia (textos Ignacio Aldecoa). Defuig els estereotips i l'encasellament. El títol de l'exposició ve d'una frase del fotògraf, comissari i amic de Masats, Chema Conesa qui deia que s'entestava en què el soroll mai pertorbés les seves imatges, tenia la virtud de desconnectar del soroll ambiental quan feia fotos. 

   L'exposició Ramón Masats. El fotògraf silenciós també té una secció titulada Franquisme. A les imatges de Ramón Masats no hi manca res, hi ha l'essencial, tampoc hi sobra res que destorbi el contingut de les imatges per això es va avançar al que passava creant la imatge de síntesi.

Prescripció cultural en vena. Amb l'editora i viatgera Maria Dolors Sàrries fem una volta al món per descobrir hotels vinculats a escriptors i artistes. Des d'Arthur Rimbaud, Agatha Christie o Tolstoi han creat un imaginari literari en hotels. Llocs on somniar, aventurar-se, descansar, reinventar-se o escriure: A París existeix una societat dedicada a aquests hotels i a Biarritz en teniu un dedicat a l'univers de Jules Verne. A Alexandria el Cecil Hotel va ser el lloc on Lawrence Durrell va treballar entre els anys 1941 i 1945 com agregat de premsa en l'ambaixada britànica. A Istanbul teniu el Pera Palas que es on Agatha Christie va escriure Assassinat a l'Orient Express i on la llegenda marca que a l'habitació 411 es podia resoldre el misteri de la desaparició de l'escriptora. A Nova York teniu el Chelsea Hotel, un espai on va viure la cultura bohèmia, des de Dylan Thomas, Allen Ginsberg, Tennessee Williams, Mark Twain o Arthur C. Clarke. 

Al Palau Martorell de Barcelona avui s'inaugura l'exposició més completa dedicada a Fernando Botero. 110 obres de l'artista colombià, un sentit homenatge pels amants de l'art. Es pot visitar fins el 20 de juliol. Sota el títol Fernando Botero. Un mestre universal es reconeix un dels artistes més importants del s.XX. Un llegat versàtil i personal on destaca el boterisme, un corrent caracterítzat per una paleta de colors forts i vibrants i uns volums monumentals, sobretot alhora de representar els cossos femenins. També una crítica sarcàstica a la societat. Comissariada per Lina Botero, són 60 anys de la seva carrera artística amb escultures, olis, aquarel·les, sanguines, carbonets i dibuix al llapis. També dues sorpreses, la seva versió de Las Meninas de Velázquez i Homenatge a Mantegna.

La Maria Dolors Sàrries també ens explica els descobriments fets a París descobrint la pintora noruega, Harriet Backer, o l'exposició dedicada a Caillebotte. La mostra de pop-art a la Foundation Louis Vuitton i la possibilitat de fer visites guiades a llocs curiosos com la Ruta de la Gare Saint Lazare o uns Magatzems històrics que promou la web del Grand Palais.

I en plena efervescència del Festival BCNegra us proposem tres sèries lligades a escriptors o escriptores negrots que podeu veure. Shetland, una gran sèrie britànica situada a un dels llocs més remots de les Illes Britàniques. La trobeu a Filmin i les trames es vasen en les novel·les de l'escriptora britànica, Ann Cleeves. El seu protagonista és l'inspector Jimmy Pérez, les condicions de treball molt dures, en un clima complicat. També podeu endinsar-vos en el món de Bosch o Bosch Legacy basades en les novel·les de Michael Connelly. Una sèrie molt ben travada que ajuda a descobrir el sistema policial i judicial de la mega urbs de Los Angeles i també les misèries politiques. La darrera proposta és Cormoran Strike basada en les novel·les d'un autor desconegut que va resultar ser l'àlies de J.K.Rowling. Es pot veure a HBO i són set episodis on descobrim un investigador solitari que resol els casos més per ser caparrut que per la seva brillantor intel·lectual. A gaudir!

Entrevistem a l'autora vallenca Margarida Aritzeta, una escriptora prolífica que publica per primera vegada a l'Editorial Clandestina dins la col·lecció Crims.cat. Ens presenta L'Hort de les Ànimes, una trama plena de personatges foscos, una atmosfera densa i tibant on res no sembla el que és. La protagonista és Mirella Blasco, una sergent dels Mossos d'Esquadra jove i preparada però que té pocs recursos per investigar la mort d'un capellà contradictori i carregat de secrets. 

Ens situem una tòrrida matinada d'agost a Doldellops una petita ciutat del Camp de Tarragona on apareix el cadàver nu i amb signes de violència del sacerdot Bernat de Cruïlles. Mentrestant al poble tots els veïns segueixen una carrera contrarellotge per trobar un nen de 7 anys que ha desaparegut. Els successos poden estar relacionats o no entre ells. L'atmosfera és inquietant, fa un vent de ponent intens que no ajuda. Un altre personatge important de la novel·la és la majordoma Úrsula, una dona que no és aigua clara. Les mentides tenen les potes curtes i les passions no s'esborren, poden saltar en qualsevol moment. 

Tots tenen secrets. Un altre dels temes de la novel·la és l'home i el penediment, la venjança, la caritat, el passat dels personatges i els motius que els porten a amagar coses També hi ha un home gris, amic del capellà mort, en Jeroni Padrós. Una crítica a les religions que porten la violència al cor. I una llibreta verda on la sergent Mirella Blasco anota tota la investigació i els dubtes. Per què uns menors freqüenten l'Hort de les Ànimes? On eren les mares d'aquells nens? Jeroni Padrós és tèrbol? Què li falta per explicar a la majordoma? I l'església quin paper hi juga? L'Hort de les Ànimes és una novel·la de molts matisos on el pes del passat en el present és molt important.

Conversem amb una autora que ens porta per on vol. Es tracta de Joe Alexander, autora de Una mujer cualquiera vuelve a casa. 10 relats protagonitzats per dones que tenen ferides, passions i que executen a homes. El motiu, les ferides que no es veuen i que et van perforant l'ànima, aquelles que de veritat pesen en la balança de la vida i la mort. Una proposta lectora diferent, un compendi de com allò sublim, injust, irònic o nefast ens pot passar a qualsevol de nosaltres. Tots els relats estan protagonitzats per dones de diferent classe, tipologia i origen, les localitzacions són diverses i el motiu per matar passa per les passions humanes de tot tipus. 

Són dones que es prenen la justícia per la seva mà, aparentment dones convencionals que es poden convertir en víctimes o executores. No hi falta el dramatisme però tampoc un sentit de l'humor i una ironia molt ben perfilada. Un llibre destinat a lectors exigents que sàpiguen veure totes les capes que hi ha a Una mujer cualquiera vuelve a casa editada a Al Revés en castellà i a Columna en català. 

Els lectors ens convertim en voyeurs, en com es produeix un gir a les vides dels personatges que els treu de la seva zona de confort i els fa actuar. Totes les víctimes són homes menors de 20 anys. Hi ha coherència o no en cadascun dels assassinats és una pregunta que queda pel lector. Una de les coses que s'apunten és que tenir talent és un regal enverinat, pots tenir talent per la creació i encara així mantenir a la gent en la desesperança. També hi ha una crítica a la literatura que et dona reputació, però la reputació no paga les factures.

Jo Alexander és escriptora i músic i la música surt en aquests relats. a Una mujer cualquiera vuelve a casa ens parla dels que viuen als marges, dels nens, els desemparats, els narcisistes, de la vergonya, del deshonor, del dolor, del fracàs i dels elements sorpresa. I per damunt de tot, d'unes dones que no suporten que les subestimin.

Conversem amb la directora del Festival Tiana Negra, Anna Maria Villalonga, dedicat enguany al gènere del terror. Des d'avui i fins diumenge la vila de Tiana viurà amb intensitat el festival de novel·la negra en català amb nous escenaris i activitats. No hi faltaran la presentació de llibres, la Cadira d'Orelles, el perquè algunes cançons són de terror i no ho sabem i un cinefòrum sobre Psicosi, la pel·lícula de terror de 1960 que encara avui és un clàssic del gènere i que va dirigir Alfred Hitchcock.

Punt de trobada entre autors, lectors i amants del gènere. Un gran aparador de la novel·la negra en català que ens permetrà descobrir les novetats editorials de Lluís Llort, autor de Demolició, guanyadora de l'Hospitalet Confidencial que per primer cop premia un original en català. També les novetats de Pere Figueras amb El Dia dels Ximples, Salvador Balcells amb l'Estafa del Segle, Culpables de Marta Alòs o L'Hort de les Ànimes de Margarida Aritzeta. 

Temps per reivindicar l'assaig amb un treball divulgatiu sobre la Col·lecció La Negra de La Magrana, Irene Solanich presentarà Matar Impunement. Una de les novetats és descobrir el rastre que el gènere fantàstic ha deixat en lletres de cançons. Poe, King o Rice són presents a temes musicals de Sting o Allan Parson Project. Un altre moment destacat serà descobrir que l'art és transversal en el gènere del terror i que tant el cinema, la literatura com el teatre n'han fet bandera. El Tiana Negra també donarà el Premi Trajectòria a la Creació i la Traducció i sabrà barrejar humor i intel·lecte al Gran Trivial del Tiana Negra. 

Diumenge una altra novetat d'aquesta 13ena edició del Tiana Negra i serà descobrir la Ruta de les Cases Encantades del municipi. Històries que fan estremir de por i un cartell amb una nineta que ens diu moltes coses. Un festival militant i combatiu amb la defensa de la llengua.

Entrevistem a l'escriptor Jordi Catalán amb una casa victoriana, Villa Elvira que es converteix en l'epicentre d'alguns successos que no tenen cap lògica. Sembla que la casa estigui maleïda. Un thriller intens que arrenca amb un virulent incendi que deixa cinc víctimes i un sol testimoni. Es tracta de l'Alma, una nena de 5 anys que té les claus per estirar del fil de tots els enigmes que envolten la casa i els seus habitants. Una localització que ja ha sigut escenari de fets tràgics en el passat. Una ficció on es barregen l'odi, la venjança i els secrets de la majoria de personatges.

Partim de la base del que es capaç d'arribar a fer un pare per salvar la seva filla. Una novel·la addictiva, amb moments de gran tensió, que ens deixen enganxats i ens interpel·len fins al final. El seu autor, Jordi Catalán ha treballat molt la part de l'incendi, la investigació dels assassinats i sobretot la part psicològica i psiquiàtrica dels personatges. Una bona investigació per explicar els fets amb rigor. Semblen una cosa però en són una altra, humans amb moltes arestes. La trama és com un gran Cluedo, on l'escriptor manipula al lector en tot moment. 

Es parla de famílies burgeses, de persones que han passat una crisi econòmica i personal, d'herències no ben resoltes, del que la economia incideix en el comportament dels diferents personatges. Alguns d'ells viuen sota una tapadora i recuperen les ganes de viure per protegir allò que més s'estimen. El foc és un element transformador dins de la història, per bé i per mal, perquè destrueix vides però també ajuda a treure a la llum els secrets més foscos de la família.