El misteri oníric de “Loom” el nou single d’Olafu Arnalds en col·laboració amb la banda británica Bonovo. Alguna cosa similar a transitar dins la boire d’un somni minimalista.

Rendim homenatge a Trent Reznor i Nine Inch Nails en motiu del seu recent ingrés al Rock’n’Roll Hall of Fame 2020.

El primer disc de The Doors, editat el 4 de gener de 1967, comença amb 'Break on through (to the other side)' i acaba amb 'The End'. Entremig, altres clàssics com 'Soul kitchen', 'Alabama song (Whisky bar)', 'Light my fire' i 'Back door man'. En total, tres quarts d'hora per a un dels debuts més devotament rebuts i un dels treballs més exuberantment enaltits de tots els temps.

Presentam “Shiver”, el nou single en solitari de Jónsi que ens serveix d’inici per aprofundir dins las evocadores sonoritats de la música sorgida d’islandia amb Sigur Ros, Ólafur Arnalds, Múm, Samaris i Bjork. Atmosferes etèries, misterioses i envolvents.

Especial audició comentada de l’inmens álbum “Grace" de Jeff Buckley, una de les obres Mestres de la década dels 90 i un dels debuts més enlluernadors de tots els temps

Manuel Astur (Sama de Grau, Astúries, 1980) creu, com el mestre Yao-Sham, que el gran secret de l'existència "és que no hi ha secret" i sosté que la societat líquida en què sobrevivim ens vol entretinguts, "distrets". Enamorat d'Itàlia, aquest país ple del que els escriptors de haikus consideren "el sentiment bàsic de la poesia: la trista i dolça consciència sobtada de l'efímer de la nostra vida", Astur, avui viu Logronyo, on llegeix i medita en un estudi convertit en una mena de cel•la de monjo, envoltat d'amulets a manera de brúixoles que marquen el camí, i on es delecta amb obres mestres com Amarcord de Fellini, els assaigs fílmics d'Agnès Varda o La Gran Bellesa de Sorrentino, la banda sonora de la qual ens servirá per acompañar el programa d’avui.

The Beat Generation va significar una de les revoltes literàries primordials del segle XX. La insistència de Kerouac que "Beat" significava "beatífic" a banda, les implicacions musicals del nom són innegables, ja que el joc de paraules improvisat i fluït dels escriptors -el que Ginsberg va batejar com a "prosòdia espontània del bop" - es fa ressò de les innovacions radicals de Charlie Parker i Dizzy Gillespie. El conjunt també mostra la influència de Beats en músics que van des de Lambert, Hendricks i Ross fins a Perry Como i Tom Waits, al mateix temps que abraça esperits afins com Ken Nordine, Lord Buckley i Lenny Bruce.

Estrenam la reçent nova cançó instrumental de Eddie Vedder, "Cartography", com a part del Sub Pop Singles Club (inclosa a la banda sonora del documental de Robert F. Kennedy Return to Mount Kennedy ). Seguim amb les versions que Vedder i Cornell han fet dels Beatles. recuperam el clàssic de Soundgarden "Black Hole Sun" en mans de Norah Jones. Acabam amb Thom Yorke i la seva nova cançó "Plasticine Figures" i dues versions acústiques de Radiohead.

Escoltam veus dins el nostre cap. Mantenim dialegs interns amb nosaltres mateixos. Tots vivim el nostre petit espai d’esquizofrènia.

The Beat Generation va significar una de les revoltes literàries primordials del segle XX. La insistència de Kerouac que "Beat" significava "beatífic" a banda, les implicacions musicals del nom són innegables, ja que el joc de paraules improvisat i fluït dels escriptors -el que Ginsberg va batejar com a "prosòdia espontània del bop" - es fa ressò de les innovacions radicals de Charlie Parker i Dizzy Gillespie. El conjunt també mostra la influència de Beats en músics que van des de Lambert, Hendricks i Ross fins a Perry Como i Tom Waits, al mateix temps que abraça esperits afins com Ken Nordine, Lord Buckley i Lenny Bruce.