Mediterráneo Podcast en Valencià

El president de la Generalitat, Ximo Puig, va situar ahir en l'arribada dels fons de la UE per a la construcción postcovid (uns 140.000 milions a Espanya) i en els quasi dos bilions del pressupost comunitari fins a 2027, la gran oportunitat per a la Comunitat d'accelerar l'eixida de la crisi i aspirar a un moment modernitzador com el que va suposar l'arribada dona dels fons de cohesió europeus en els anys 80 del passat segle. Puig, que va destacar que la gran novetat de la nova etapa és que la reacció de la UE serà totalment oposada a les receptes d'austeritat de la crisi de 2008, va anunciar ahir en les Corts que les conselleries ja preparen els projectes per a optar als fons europeus. En aqueixes propostes, segons va detallar, es va tindre molt en compte a les generacions més joves i també tindrà presència important el clúster sanitari d'empreses valencianes, estratègic per al Consell, i que està cridat a crear un mercat propi i de proximitat de material sanitari que done una resposta local a un possible repunt de la pandèmia. L'oposició va reclamar més detalls i major concreció, però Puig va respondre que no pot donar-los perquè encara no es coneixen els criteris de repartiment, però sí que es va comprometre al fet que per la part valenciana hi haurà transparència i uns criteris objectius.

El president de la Generalitat, Ximo Puig, es va comprometre ahir a estudiar una solució viable per a pal•liar la situació agònica per la qual travessa el sector del bou a la província de Castelló degut la pandèmia i la falta d'ajudes, segons van manifestar representants ramaders a aquest diari. El màxim dirigent autonòmic va mantindre una trobada en el Palau de la Generalitat amb el president de l'Associació de Ramaders de Bous al Carrer de la Comunitat, Daniel Machancoses; el secretari general de la Unió Llauradors i Ramaders, Carles Peris, i el president de AVA-Asaja, Cristóbal Aguado, els qui li van entregar un document amb els principals punts reivindicatius, entre els quals es troba la petició de subvencions. Els dirigents ramaders van qualificar de «positiva i satisfactòria la reunió», perquè Puig va mostrar «la seua bona voluntat i predisposició en la cerca d'una solució».

L’ alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, reestructurarà el seu equip de govern sense admetre cap ingerència dels seus socis (Compromís i Podemos), ja que les competències que deixa Rafa Simó a l'Ajuntament de la capital de la Plana, una vegada siga nomenat president de l'Autoritat Portuària, són del PSOE i quedaran distribuïdes entre els regidors del grup municipal socialista. La màxima dirigent municipal ho té clar i serà ella la que pose negre sobre blanc quines noves competències tindrà cadascun dels seus regidors després de l'eixida de Simó. El Acord de Fadrell està tancat i cada grup municipal que ho forma compta amb les seues delegacions específiques que posseeix cadascun dels regidors triats, per la qual cosa serà Marco la que decidisca com redistribueix les àrees de Simó entre els seus huit edils després de la incorporació de Mónica Barabas al grup.

El centre de dia per a persones malaltes d'alzheimer La Pineda, a Tetuan 14, reobrirà en el 2021 després de huit anys tancat. L'Ajuntament va aprovar ahir concedir l'ús, manteniment i gestió a la Fundació Alzheimer Salomé Moliner per deu anys i de manera gratuïta, per la qual cosa ara l'entitat haurà de sol•licitar la llicència d'obertura al consistori, l'homologació a la Generalitat així com concertar les places públiques amb la Conselleria de Polítiques Inclusives.

Les baralles comercials entre les potències mundials poden acabar generant damnificats inesperats. Això mateix és el que li va ocórrer a la citricultura de Castelló la passada tardor. L'empresa aeronàutica Airbus va rebre ajudes europees i la resposta dels Estats Units, en defensa dels interessos de la companyia Boeing, va ser elevar els aranzels a un ampli llistat de productes del vell continent. Entre ells, els cítrics. La barrera del 25% imposada per l'administració Trump va fer inviable la comercialització, i en la passada campanya no es va donar continuïtat a les ja habituals càrregues de clementines de la província amb destinació a l'altre costat de l'Atlàntic a través de PortCastelló. Ara, el Comité de Gestió de Cítrics recorda que l'origen d'aquest problema ha quedat resolt, i per tant insta a Madrid i Brussel•les que prenguen cartes en l'assumpte i aconseguisquen un acord per a la retirada dels aranzels.

No és la primera vegada que els cítrics pateixen les conseqüències de les discrepàncies entre nacions. Un cas notable va ser el de Rússia. La posició europea en la guerra de Crimea, l'any 2014, va fer que aquest país imposara unilateralment un veto als productes agroalimentaris que encara hui es manté. Fins a aqueix moment, les vendes al mercat rus ocupaven el podi dels països extracomunitaris.

Reforços de personal i ampliació dels edificis judicials de Castelló. Són les principals reivindicacions dels jutges degans de la província, posades de manifest en la memòria anual del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, relativa a l'any 2019 i feta pública durant els últims dies. En el cas del partit judicial de Castelló, els magistrats adverteixen de la «saturació» dels arxius i posen de manifest que, malgrat comptar amb una seu relativament nova (de l'any 2006), «ja s'ha quedat xicoteta i no hi ha lloc per a nous òrgans que es pogueren crear». Pel que respecta a les necessitats del personal, la judicatura crida a mantindre els reforços per a agilitar l'activitat dels tribunals. En el cas, per exemple, del Jutjat de Menors, el seu titular Natalia Herrero lamenta que l'òrgan «compta amb una plantilla molt curta» i adverteix que «la càrrega de treball per al personal ha augmentat de manera notable, perquè la falta d'un terç de plantilla (per diferents baixes) és molt rellevant».

Mà dura dels ajuntaments de la província de Castelló contra el no ús de la màscara en la via pública. Els consistoris, a través de les seues respectives àrees de seguretat, han endurit el control en aquest sentit amb la finalitat de vetlar per la salut i la seguretat de les persones enfront del covid-19, tal com ha comprovat el periòdic Mediterrani en diferents localitats castellonenques. Desenes de policies locals ixen al carrer cada dia per a certificar que els castellonencs porten posada la màscara a pesar que puguen mantindre la distància segura, indispensable des del passat 18 de juliol després de l'aprovació del decret d'obligatorietat de la Generalitat Valenciana.

No portar posada la màscara en la via pública implica una multa als infractors de 100 euros per part dels agents de la Policia Local.

Castelló, Benicàssim i Orpesa són les localitats de la província amb major nombre de multes: 211, 185 i 117 respectivament.

L’ eixida de Rafa Simó de l'equip de govern de l'Ajuntament de Castelló per a incorporar-se a l'Autoritat Portuària com a president obligarà a l'alcaldessa de la capital de la Plana, Amparo Marco, a fer «una remodelació profunda» en les competències actuals dels seus huit regidors del grup municipal del PSOE «per a continuar treballant per la ciutat i pels castellonencs», tal com va confirmar ahir la primera regidora al periòdic Mediterráneo. I així li ho va fer saber als membres del seu equip en el consistori en la reunió que va mantindre amb ells a la vesprada. La reestructuració d'Amparo Marco no afectarà, en cap cas, als seus socis de govern (Acord de Fadrell), els regidors de Compromís i Podemos, en estar pactades les àrees que ells dirigeixen amb antelació i des de l'inici d'aquest mandat.

L'alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, es va mostrar ahir «orgullosa» que Rafa Simó haja sigut designat president de PortCastelló i va assegurar que farà «una labor extraordinària al capdavant de l'Autoritat Portuària».

Mónica Barabas tornarà a ocupar l'escó de regidora a Castelló després del nomenament de Simó. Barabas, de 37 anys, ja va ostentar aquest càrrec des de febrer a maig del 2019, després que Antonio Lorenzo abandonara el seu lloc en el consistori després de ser imputat, assumint aquesta l'àrea de Gestió Municipal. En l'actualitat és assessora d'alcaldia, per la qual cosa Marco haurà de buscar a una altra persona que la substituïsca.

Millorar els resultats de juliol, encara que molt lluny del que seria habitual en aquesta època de l'any. El secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, va detallar ahir a Castelló les dades d'ocupació del passat mes i les previsions per als pròxims dies assegurant la seua confiança «a mantindre unes xifres entorn del 50% gràcies al turisme nacional». En aquest sentit, va apuntar que la demanda de visitants procedents del país «serà clau enguany, ja que la proximitat, la llibertat de moviments i la confiança estan repercutint en un major nombre de viatges interns», va concretar. Al mateix temps que va assenyalar que la reactivació dels mercats internacionals «continua depenent de la continuïtat de les rutes aèries i de les decisions preses per cada país respecte a les condicions de mobilitat».

Canvi de rumb en el projecte de rehabilitació de l'edifici dels antics jutjats de la plaça Borrull de Castelló. El president de la Generalitat, Ximo Puig, va anunciar ahir que el Govern autonòmic es farà càrrec del 100% de la reforma del «emblemàtic» immoble, que acollirà una vegada estiga remodelat els serveis socials del Consell i de l'Ajuntament, «pensant que l'important és el ciutadà», va remarcar. Encara que els acords fins hui era que el consistori havia d'abonar la major part del pressupost del nou recinte --12 milions d'euros dels 16,8 en els quals estan valorats els treballs--, la Generalitat assumirà ara la totalitat de la restauració i aportarà «14 milions més IVA» -- quasi 17 en total-- perquè la renovada infraestructura, en desús des que els jutjats es traslladaren a la Ciutat de la Justícia, fa ja 14 anys, siga una realitat.

La Generalitat injectarà 27 milions d'euros per a donar suport a la inversió en les pimes industrials. l'Executiu autonòmic ha acordat desbloquejar la partida pendent «per a l'impuls de la política industrial», de manera que posaran a la disposició de la indústria més de 30 milions d'euros per a «avançar cap a la modernització i la digitalització».

El programa d'actuació integrada (PAI) Golf Sant Gregori de Borriana suma una fita més en la seua llarga i enquistada tramitació que acosta una mica més al fet que el projecte es faça per fi realitat. L'aprovació del pla modificat és imminent, ja que han donat per finalitzada la revisió i, presumiblement, l'alcaldessa, Maria Josep Safont, signarà hui el decret que permetrà la licitació de les obres en una o dues setmanes, tal com avancen fonts de la urbanitzadora Golf Sant Gregori al periòdic Mediterráneo. L'Ajuntament ha rebut tots els documents necessaris per a poder donar el vistiplau al pas previ cara a adjudicar la construcció, però a causa d'algunes qüestions burocràtiques, que cal revisar, la ratificació oficial s'ha retardat diversos dies. L'empresa Autem va ser l'encarregada d'ajustar el planejament a la normativa en matèria de subministraments de serveis essencials. Des de la companyia promotora de la iniciativa urbanística afirmen que estan a l'espera que Safont confirme la tramitació i afigen que una vegada li ho comuniquen, procediran «a oferir els treballs en, com a molt, quinze dies».