Mediterráneo Podcast en Valencià

En els recitals d'Elvis Presley era habitual que, una vegada conclosa l'actuació, un locutor pronunciara per megafonia la frase «Elvis ha abandonat l'edifici» amb la finalitat de dissuadir als espectadors d'eixir desordenadament del local per a tractar de mantindre algun tipus de contacte amb el Rei i evitar així una algarada. Amb el temps, la frase va fer fortuna en la cultura popular estatunidenca com a manera d'al•ludir a algú la marxa de la qual d'un lloc contribueix a aplacar una situació de tensió. Alguna cosa semblança és el que s'ha pretés amb l'anunci de la mudança de Joan Carles I, que les seues lucratives i poc transparents activitats com comisionista, investigades per la justícia, han generat en els últims mesos un degoteig d'informacions que amenaçava amb sacsejar els fonaments de la institució que ell va encapçalar durant 40 anys. Conscient de la necessitat de donar una resposta a l'escàndol, la Corona va anunciar a mitjan vesprada del dilluns que el pare de Felip VI havia abandonat l'edifici per a marxar-se a viure fora d'Espanya. Però des de llavors ja no ha dit res més. I tampoc el Govern que presideix Pedro Sánchez ha volgut (o potser no ha pogut) aportar cap llum sobre una operació d'extraordinària importància

Rafa Simó és el triat per a dirigir l'Autoritat Portuària de Castelló. L'encara tinent d'alcalde del Grau i regidor d'Ordenació del Territori, Patrimoni i Contractació de l'Ajuntament de la capital de la Plana rellevarà a Francisco Toledo, que en el mes de febrer passat va ser nomenat president de Ports de l'Estat. El nomenament de Simó, que s'oficialitzarà el divendres en el pròxim ple del Consell, compta amb l'aval de Ximo Puig. El propi president de la Generalitat valenciana va comunicar la decisió a l'alcaldessa de Castelló, Amparo Marco. Va ocórrer aquest mateix dilluns durant la trobada celebrada en el Palau de la Generalitat, amb motiu de la signatura del pacte institucional per a la reconstrucció. Puig considera que Simó «és la persona ideal per a aprofundir les relacions entre la ciutat i el port», i valora el treball de l'edil en el desbloqueig del Pla General. «Ningú millor que ell ha participat en la redacció» d'aquest. A més de la seua formació, Puig destaca el seu coneixement del districte marítim i el seu arrelament al Grau de Castelló, on Simó exerceix també de tinent d'alcalde. Rafael Simó Sancho (Castelló, 24-1-1985) és llicenciat en Matemàtiques per la Universitat de València i màster d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes per la Universitat Jaume I.

La escalada de l'atur a Castelló, que no havia deixat de créixer en tot el 2020, va donar un respir al juliol, amb 3.594 aturats menys. Amb una baixada del 7,34%, és la quarta província on més ha disminuït, segons les dades del servei estatal d'ocupació, SEPE. La diferència és notable amb la mitjana de la Comunitat, amb una reducció del 4,77%, mentre que a Espanya va ser del 2,33%. Tots els sectors van restar demandants d'un lloc de treball, encara que destaquen els serveis, amb 2.119 persones menys. També es dona un rebot en el segment dels quals no tenien una ocupació anterior, que de pujar en quasi 2.000 persones al juny, degut en part per l'efecte anomenada dels assistents de platja contractats per la Generalitat, passa a retallar-se en 1.081 individus. Les xifres positives també es donen en l'apartat de contractacions, amb 18.064. L'augment respecte a juny és del 64,87%. La immensa majoria, amb 14.341, pertany als serveis. Malgrat aquests resultats, l'impacte de la crisi del coronavirus segueix patent, ja que l'augment dels aturats respecte al passat mes de juliol és del 22,16%, mentre que va haver-hi una reculada del 23,32% en les contractacions respecte a l'ocorregut fa només un any.

La muntanya del Puig de Benicarló té, des de fa un temps, uns habitants una miqueta singulars. Es tracta d'un grup de tres cabres hispàniques que campen a pler per la zona i que, pel que sembla, provenen de la Tinença de Benifassà. Els primers a adonar-se de la seua presència van ser els caçadors. «Creiem que van arribar fins ací perdudes, perquè mai abans havíem vist exemplars d'aqueixa espècie en la zona. Però com per ací hi ha molta horta i la muntanya és el més semblant al seu hàbitat natural, s'han aclimatat i establit al Puig», explica Antonio Peinado, president de la Societat de Caçadors Sant *Huberto. Peinado no oculta la seua preocupació per la presència d'aquests animals, a només cinc quilòmetres en línia recta de la platja. «Causen danys en les collites quan buscaran aliment i entren en el poblat iber pels murs, ocasionant el despreniment de les pedres. Però el que més inquieta és que, si són capaces d'entrar al poblat, salvant bastant altura, també poden accedir a l'autopista AP-7

L'Ajuntament d'Alcalà-Alcossebre va aprovar una declaració institucional en la qual sol•licita al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana que restablisca el 100% de les freqüències de les línies de trens de Mitjana distància entre Vinaròs i Castelló.

Cinc dones van resultar ferides ahir en una col•lisió entre dos turismes que va tindre lloc en el terme municipal de la localitat d'Orpesa. Segons fonts del Centre d'Informació i Coordinació d'Urgències (CICU), les afectades tenen entre 6 i 53 anys. Els fets van succeir al voltant de les 15.00 hores, moment en el qual el centre va rebre l'alerta de l'accident. De seguida, es van mobilitzar fins al lloc dels fets una unitat de SAMU i una de Suport Bàsic Vital. Fuentes de la Policia Local van indicar que les implicades van confirmar edats de 15, 41, 10, 6 i 53 anys, sent únicament la menor (de 10 anys) la que, pel que sembla, va resultar ferida per una «fractura de clavícula», segons va alertar el centre d'urgències al tancament d'aquesta edició. La xiqueta va ser assistida per la SAMU en l'acte.

I en la contraportada de hui es parla Joan Carles I, el rei emèrit, de plena actualitat a causa de la seua eixida d'Espanya sota l'ombra de la corrupció, va visitar la província de Castelló fins a sis ocasions durant el seu regnat. La primera d'elles va ser en 1976, quan el monarca, acompanyat per la reina Sofía, va recórrer els municipis de Nules, Borriana, Vila-real, Castelló i Morella. En la capital de la Plana, l'alcalde Vicente Pla li va entregar la vara de comandament, ja que feia setanta anys que un rei no visitava la Plana. L'últim havia sigut Alfons XIII. Tindrien de passar 16 anys perquè Joan Carles I tornara a Castelló. En 1992 va visitar la basílica de Sant Pasqual i un any després posava la primera pedra de la Universitat Jaume I (UJI) acompanyat per les principals autoritats locals i autonòmiques.

Al juny dels anys 2000 i 2001 va participar en la IV i V edició respectivament de la Regata Castelló-Costa *Azahar a bord del Brivall i va competir contra els seus fills (el príncep Felip i la infanta Cristina). Va ser en aqueixa època quan el monarca va inaugurar les actuals instal•lacions del hui Real Club Nàutic. L'última visita coneguda de Joan Carles I a la província, encara que en aquesta ocasió va ser privada, li va portar fins a Navajas, localitat del Palància.

La política autonòmica va culminar ahir un exercici d'unitat concretat en el Palau de la Generalitat amb la signatura de l'acord Alcem nos, document que recull 303 accions repartides en tretze eixos amb deu actuacions que determinen els objectius que han de guiar la reconstrucció econòmica i social en la Comunitat Valenciana. Els presents van destacar el valor del consens mostrat. El president de la Generalitat valenciana, el socialista Ximo Puig, va rebre en el Palau als presidents de les diputacions, als alcaldes de les quatre principals ciutats de la Comunitat (València, Alacant, Castelló i Elx), i als presidents del Fòrum de municipis d'interior i de Mancomunitats i de la Fundació Valenciana de Municipis i Províncies. L'acord va superar les sigles, amb la presència del PP (Alacant), de Compromís (alcaldia de València) i del PSPV, amb la representació castellonenca d'Amparo Marco, alcaldessa de la capital de la Plana; i José Martí, president de la Diputació. «Junts vam demostrar que no han d'haver-hi colors polítics ni diferències territorials en aquests moments», va resumir Ximo Puig.

Establir un terme mitjà entre la seguretat sanitària i l'activitat econòmica. Un objectiu que ha estat present al llarg de tota la crisi del coronavirus, i que a Castelló s'ha manifestat de forma més palesa amb els rebrots localitzats en espais d'oci i reunions familiars. El passat cap de setmana es va acordar un protocol d'actuacions per a augmentar la vigilància per part de les forces de seguretat, i en breu es convocarà una altra trobada per a acordar mesures addicionals. La Consellera de Justícia i Governació, Gabriela Bravo, reunirà alcaldes de ciutats i destinacions turístiques de la Comunitat «per a avaluar conjuntament l'evolució de la situació epidemiològica i estudiar la possibilitat d'adoptar mesures complementàries que puguen ajudar a minimitzar el risc de contagi», van esmentar des del seu departament. Bravo ja va indicar a la fi de la setmana passada que un tancament generalitzat d'aquest tipus de negocis «no acabarà amb el problema», ja que es donaria un increment de positius en reunions mancades de control, com a botellons. A més, va posar de manifest la cerca d'un «equilibri entre garantir la seguretat, sense que la pandèmia soscave l'economia de la Comunitat».

Quasi la meitat de les localitats de Castelló --un total de 58 dels 135 que conformen la província-- no han registrat cap cas de covid-19 des de l'inici de la pandèmia, segons dades de la Conselleria de Sanitat. Així, un alt percentatge d'aquests es troba a l'interior i es tracta de xicotetes localitats on cap dels seus habitants ha contret el coronavirus. A més d'aquesta dada també cal destacar que 121 localitats castellonenques no han registrat cap postiu nou en els últims sis dies. D'altra banda, i respecte a la tripulació del vaixell que romania en quarantena en el Port de Castelló, fonts de l'Autoritat Portuària van confirmar ahir a aquest diari que tots els seus ocupants van donar negatiu en els test del covid-19. D'aquesta forma, i després de finalitzar el període de temps imprencindible de la quarantena, el passat cap de setmana van descarregar la mercaderia i el diumenge, després de finalitzar acabar l'operació, va partir del Port de la capital de la Plana.

El sector de l'automoció va trencar al juliol la tendència negativa dels últims mesos i va aconseguir millorar els resultats de matriculacions respecte al mateix període de l'any anterior pel que fa a les vendes per a particulars i empreses. L'evolució en el primer dels casos va ser del 16,60%, en passar de 759 a 881 unitats. Quant a les operacions amb les companyies, l'increment va aconseguir el 39,81%, després de vendre 302 vehicles. En canvi, el segment destinat al lloguer va caure un 84,2%. L'estadística contrasta amb l'ocorregut a l'abril, en ple confinament de la població i amb el sector funcionant sota mínims, quan la caiguda va ser del 98%. Al maig, amb l'inici de la desescalada, la caiguda va ser menor, encara que va superar el 70% de descens sobre l'exercici precedent. L'associació de fabricants, Anfac, i els col•lectius de distribuïdors Faconauto i Ganvam, incideixen en què aquesta millora té com a origen el pla Renove 2020, presentat el 15 de juny. La directora de comunicació de Anfac, Noemi Navas, valora que aquestes dades «reflecteixen l'impuls tan rellevant dau pel pla», la qual cosa permet «recuperar l'activitat econòmica i l'ocupació, i avançar en la descarbonització», indica.