Memòria i Patrimoni (La República Santboiana)

Un dels temes més desconeguts de la guerra civil són les trames que es conjugaren –des de les organitzacions de dreta- per donar suport als militars alçats en armes.

A l’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi es conserva un significatiu expedient, de 1941, on alguns protagonistes van donar testimoniatge de la seva participació en la conspiració i rebel·lió.

Un expedient que conté els testimonis de personatges de gran rellevància local, en suport a un santboià que reclama llicenciar-se després de 3 anys de servei a l’exèrcit franquista, i on s’avala el seu paper de persona totalment afecta al "Glorioso Movimiento Nacional".

S’hi esmenten reunions conspiratives, des de maig de 1936, a una barraca de camp on intervingueren membres d’Acció Ciutadana, antics somatenistes, militants de les Joventuts d’Acció Catòlica i, fins i tot, un membre significat de l’estament religiós.

El 18 de juliol les JAC es concentraren armades als locals parroquials i establiren un punt de vigilància i defensa, dalt del campanar, des d’on es veia un edifici de la Rambla on hi havia els elements d’AC. Alhora, aquests estaven en contacte amb la caserna de la guàrdia civil del carrer Antoni Pujadas. Aquests punts permetien controlar els accessos a Sant Boi i la ràpida detecció de qualsevol moviment de forces opositores.

El diumenge 19 esclatà el moviment a Barcelona i militants sindicals i d’esquerres s’afegiren a les forces d’ordre i procediren a controlar els punts de la subversió. A la zona de la plaça de l’església es visqueren moments de gran tensió fins a l’endemà. Per sort no es produïren danys personals. Sí que hi hagué destrosses múltiples, l’incendi de la casa rectoral i de l’interior de l’església i la pèrdua irreversible d’objectes artístics i de nombrosa documentació històrica.

Començava, també a Sant Boi, la guerra civil.

QUAN VA DEIXAR, SANT BALDIRI, DE SER LA ÚNICA PARRÒQUIA SANTBOIANA?

A mitjans segle XVI una part del territori de l'Hospitalet, anomenat Prat dellà, juntament amb una part del terme parroquial de Sant Boi, van conformar l'embrió del que avui coneixem com El Prat de Llobregat. Tema, però, que abordarem de forma específica en un futur programa.

Avui, però, en el nostre particular viatge en el temps, ens remuntarem mig segle enrere i prendrem com a data de referència el dia 5 de juliol de 1966.

Aquest és el dia en què, GREGORIO MODREGO CASAUS (El Buste, Saragossa, 1890 - Barcelona,1972), l'arquebisbe de Barcelona (1942-1967), va signar el decret de divisió de la parròquia santboiana i l'erecció de "4" noves parròquies. Molt significatiu que ho feu gairebé a les acaballes del seu mandat, donat que l'any següent es retiraria, bastant sobrepassat per la dinàmica en la que es trobava l'església catalana post-conciliar.

Cal dir que el procés de segregació va ser producte d'una necessitat, i que fou la pròpia parròquia de Sant Baldiri qui l'impulsà per tal d'adaptar-se i poder fer front a una nova realitat demogràfica i social. En aquells moments, el titular era Mossèn Francesc Fradera Vallès qui, aquell mateix any (1966), celebraria els 50 anys de la seva primera missa i que moriria, el 1970, tancant un cicle i obrint-ne un altre a la parròquia santboiana, amb el seu relleu per Mn. Miquel Alayrach, un capellà jove, modern, que trasbalsà la vida de la parròquia.

El decret va ser publicat al "Butlletí Oficial de l'Arquebisbat de Barcelona" i reproduït, el mes de setembre, a la publicació local "VIDA SAMBOYANA". A banda de tota una sèrie de consideracions canòniques i de la justificació de la inciativa (increment de població i càrregues de feina), inclou 8 apartats.

PUNT PRIMER, el més extens, aborda la delimitació territorial de les noves parròquies.

I. PARRÒQUIA DE SANT JOSEP OBRER: Sector de "Vinyets" o "Casablanca" (cens: 12.000 fidels). Límits: Caserna militar (Riera Roja - Ronda Sant Ramon). Continua por la Ronda fins trobar l'eix del carrer de "Pablo Piñol" (avui Pi i Margall) i d'allà vers ponent, fins Sant Ramon i terme de Viladecans.

II. PARRÒQUIA DE MARIA AUXILIADORA: Sector immediat als antics hospitals Psiquiàtrics (cens: 9.000 fidels). Límits: vèrtex de "Pablo Piñol" amb la Ronda de San Ramón fins al cementiri i Camí o Riera de darrera del mateix i dels Psiquiàtrics (com el Cementeri, continuarán pertanyent a la parròquia de Sant Baldiri), baixa per darera de les cases del carrer d'Eusebi Güell i fins arribar al carrer Ebre. Continua per darrera de les cases d'aquest carrer i "Pau Piñol" i la seva prolongació vers el punt de partida.

III. PARROQUIA DE SANT PERE APÒSTOL: Sector Cooperativa (cens: 7.000 fidels). Des de la riera de Can Soler (carretera - Molí Nou), segueix fins al psiquiàtric masculí (avui PSSJD) i cementiri des d'on segueix la Ronda de Sant Ramon, fins a la intersecció amb "Pablo Piñol" i d'allà fins l'ermita, des d'on continua pels límits municipals de Sant Climent i Santa Coloma, fins tornar al punt de partida. S'hi agregaven unes petites illes de territori que estaven assignades a la parròquia del Sagrat Cor, de la Colonia Güell, al terme municipal de Santa Coloma de Cervelló.

IV. PARRÒQUIA DE NUESTRA SEÑORA DE MONTSERRAT: Sector FECSA (cens: 8.000 fidels). Des de la Riera Roja, puja pel carrer "Baleares" (avui Onze de Setembre), "Acorazado España" (Pau Claris) i per darrera de les cases del carrer Cerdanya segueix fins el carrer de la Vídua Vives i, des de darrera de les seves cases, fins arribar al "canal de la Dreta" (Molí Vell) i per la C-245 a tornar a trobar la Riera Roja.

Punt segon: específic a l'afectació que tenia sobre la parròquia del "Sagrat Cor" de la Colònia Güell.

Punt tercer: dona a les parròquies la categoria d'"Ascens", un nivell intermedi.

Punt quart: en la mesura de les possibilitats, aquestes noves parròquies estarà dotada amb la nòmima corresponent i regides per un sacerdot principal que comptarà amb l'ajut de dos coadjutors.

Punt cinquè: determina que s'habilitin espais provisionals fins que puguin edificar-se els temples definitius.

Punt sisè: Les noves parròquies regiran des del dia de presa de possessió del seu titular. Las segregacions i agregacions, tindran efecte des de l'inici de les funcions de cadascuna d'aquestes noves parròquies.

Punt setè: L'Arquebisbat disposarà, oportunament, allò que estimi convenient en relació al patrimoni actual da la parròquia de Sant Baldiri que pugui veure's afectar per les noves demarcacions. Així com del pas de deutes, si n'hi hagués, respectant les voluntats dels fundadors o donants i d'altres drets, legitímament, adquirits.

Punt vuitè: Totes aquestes parròquies formaran part de l'Arxiprestat de Llobregat.

Fou una iniciativa política unitària promoguda pel moviment internacional catòlic per la pau "Pax Christi", adherit a l’Assemblea de Catalunya.

Consistí en una caminada popular, pacífica, organitzada en diverses columnes i que va anar acompanyada de concentracions, mítings i col·loquis, durant l’estiu del 1976, arribant a més de 300 poblacions.

El seu objectiu fou difondre les reivindicacions catalanistes i democràtiques de l’Assemblea de Catalunya i extendre la reivindicació social i nacional, arreu del territori, fins a confluir, l’11 de setembre, al monestir de Poblet.

El 22 de maig, el ministro de Gobernación Manuel Fraga, va prohibir la "Marxa" què, en una arriscada acció de de desobediència ciutadana, optà per mantenir el seu programa.

Per Sant Boi va passar la columna Abat Escarré (4 i 5 d’agost), que havia sortit de Girona i patit diverses vicissituds, talment com les altres columnes. Va baixar per la Costa Brava, el Maresme i entrà al Barcelonès per Badalona. A la nostra comarca va remuntar el riu i, des de Martorell enfilaria vers el Penedès.

Per saber-ne més, a nivell local, podeu consultar l'article inèdit de Roger Mirabent i Carles Serret, presentat al Congrés "El Baix Llobregat a debat" (encara en desenvolupament):

http://www.baixllobregatadebat.cat/wp-content/uploads/2016/04/1976-Onze-de-Setembre-2016.pdf

Aquest dijous, 23 de juny, hem dedicat el programa a parlar de la introducció de dos esports "singulars" a la nostra ciutat, Sant Boi de Llobregat.

Com va arribar el "RUGBI" (1921), essent -com és més que sabut- la nostra ciutat, bressol d'aquest esport a nivell català i estatal, fins arribar-ne a ser un dels principals trets d'identitat col·lectiva?.

Qui era En Baldiri Aleu (1893-1975)?.

D'on li va venir l'interès per aquesta disciplina esportiva?.

I com va arribar el "BEISBOL" (1971), al barri de Camps Blancs, i des d'on, poc a poc, ha anat esdevenint una altra de les disciplines d'èxit del nostre esport local.

Qui era l'Antonio Hervás Jiménez (1948-2014)?.

En quines circumstàncies va conèixer aquest esport?.

En resum, hem parlat -bàsicament- dels inicis dels dos clubs, creats amb 50 anys de diferència, i dels seus promotors, coneixent les similituds i les diferències entre els dos processos.

Per saber-ne més:

- Rugbi: http://uesantboiana.com/historia-u-e-s/

- Beisbol: http://museusantboi.blogspot.com.es/2009/01/el-beisbol-lesport-del-diamant.html

HILATURAS GOSSYPIUM, SA (CAN MASSALLERA)

El segle XX s'iniciava amb poc més de 5.000 habitants. Les bases econòmiques s'assentaven en l'agricultura. La indústria local es reduïa a una antiga tradició artesana, del teixit de lli, que va desaparèixer amb la posada en marxa de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló (1890).

El segle XX ens portarà la millora de la xarxa de comunicació: el 1904 s'inaugurava un gran pont sobre el Llobregat i, el 1912, entrava en servei el popular "carrilet".

La neutralitat espanyola a la Gran Guerra (1914-1918) permeté un important desenvolupament de la producció fabril catalana, especialment en el sector del tèxtil. A Sant Boi, entre 1918 i 1920, s'inauguren "Can Dubler" (a l'eix de la carretera de Santa Creu de Calafell) i "Cal Quirzet" (a l'antic camí de Viladecans, avui Jaume I, a tocar del barri antic).

Acabada la primera guerra mundial, un grup promotor encapçalat per Agustí Masallera Castell i Jaume Castell Molas (eren cosins) van constituir, a Barcelona, la societat anònima "Hilaturas Gossypium, SA" què, el 1921 iniciarà les obres de la planta de Sant Boi de Llobregat.

El projecte arquitectònic, signat per Francesc Berenguer, i que no va arribar a concloure's mai, pretenia edificar uns 6.400 m2 de naus (en forma d'U), a la banda nord de l'antic camí de Viladecans. El 1923 la fàbrica, dedicada sempre als filats de cotó, comptava amb 7643 fusos i donava feina a unes 100 persones.

El 1925 es construí, al N., una torre destinada a cambra d'expansió dels ventiladors dels batans i, el 1927, finí la construcció de la primera secció corresponent a la totalitat de la nau del carrer Mallorca.

El 1935 la fàbrica s'amplià en l'eix de l'actual carrer de Vídua Vives i es construia un mur de tancament del recinte industrial. Els anys de guerra, col·lectivitzada i reconvertida en indústria de guerra, continuà funcionant sense gaires trasbalsos, una circumstància que li permeté un ràpid retorn a la seva activitat habitual, l'any 1939.

Deu anys més tard, el 1949 s'edificà una central tèrmica per al subministre de fluid elèctric a la planta de filats, identificada per l'existència d'una estilitzada xemeneia. L'any següent, 1950, es construeix una caseta per a estació transformadora, encara avui existent.

La mort del senyor Massallera, l'any 1965, va coincidir en un període de grans canvis al món de la producció tèxtil amb la introducció al mercat, de forma masiva, de noves fibres sintètiques i procediments que repercutiren, de forma decisiva, sobre les envellides estructures del moviment fabril català, d'arrels tan tradicionals. Finalment, el darrer dia del mes de març de 1973, coincidint amb l'esclat de la crisi internacional del petroli, "Can Massallera", tancava les seves portes com a productora de fil de cotó.

L'any 1977, les naus de "Can Massallera" allotjaren i fins el curs 1981-82, al primer centre de Formació Professional de la nostra ciutat i al qual s'afegiren, de forma progresiva, diversos serveis municipals: una escola pública, l'emisora municipal "Ràdio Sant Boi", serveis socials, tallers, un poliesportiu, etc.; en paral·lel a la desaparició de diverses dependències del recinte industrial. No va estar, però, fins a 1997 quan pogué assolir-se un important èxit amb la inauguració de les noves instal·lacions remodelades i condicionades en un projecte finançat per la multinacional Alcampo a partir d'un disseny del gabinet d'arquitectes Gelabert & Associats. Avui, l'antiga fàbrica tèxtil s'ha convertit en el Casal de Barri Vinyets Molí-Vell i en un dels grans equipaments sociocultural de la nostra ciutat.

Agustí Masallera i Castell, el promotor.

(Manlleu, Osona, 1886 - El Masnou, Maresme, 1965)

Va ser un dels promotors d’una de les grans societats de cartera tèxtils catalanes. Juntament amb el seu cosí Jaume Castell i Molas, va formar la raó social Castell i Masallera, i es va convertir en un dels primers muntadors oficials de la Societat Anònima Serra. Amb d'altres socis capitalistes va fundar Maquinària Industrial i Filatures Gossypium, assolint un elevat prestigi en el camp empresarial català. El 1921, la fàbrica i la resta de dependències es començava a construir a Sant Boi de Llobregat. L’activitat comercial es va mantenir amb molta força fins a mitjan segle, quan es va iniciar un procés d’expansió industrial, absorbint moltes altres empreses i interessant-se per les fibres sintètiques i artificials.

Artur Terré i Tornamira, l'home de fàbrica.

(Torelló, Osona, 1897 - Sant Boi, 1986)

El seu pare, director d'indústries tèxtils tant aquí com a Portugal (on residí entre 1913 i 1919), conegué els rudiments bàsics de la filatura del cotó. Retornat a Catalunya va iniciar una aventura empresarial a partir de la invenció d'una màquina per al bobinatge de rodets de fil per a les màquines de cosir domèstiques. L'any 1922 va treballar en la idea d'obrir, pel seu compte, un taller de recuperació de vehicles provinents dels excedents de la guerra europea. L'any següent, aterra a Sant Boi i es fa càrrec del taller mecànic de "Can Massallera" assumint, poc després, la direcció de l'empresa -de forma ininterrompuda- fins el 1973, data del tancament.

Al llarg d'aquests 50 anys d'activitat desenvolupà nombroses patents de millora dels procediments industrials, implementades -fins i tot- al món tèxtil nordamericà. L'any 1970, el Ministeri de Treball, li concedí la medalla d'argent al mèrit laboral.

Francesc Berenguer i Bellvehí, l'arquitecte.

(Gràcia, Barcelona, 1889-1952).

Fill de l'arquitecte reusenc Francesc Berenguer Mestres (un dels grans col·laboradors de Gaudí). Tot just llicenciat (1905-1914), va exercir d'arquitecte municipal a Santa Coloma de Cervelló i, l'any següent, passà a Sant Boi, substituïnt a Antoni Pascual Carretero, i tenint molta responsabilitat en el desenvolupament urbanístic del nostre eixample, format principalment per edificis de planta baixa més planta pis.

La seva obra es mou a cavall dels estils Modernista i Noucentista, destacant trets característics d'aquests moviments, si bé optant per la simplicitat en l'ús dels materials (pedra, maó, fusta, ceràmica i forja).

A l'Arxiu Històric Municipal conservem uns 550 projectes d'"Obres Majors" redactats per aquest arquitecte.

A banda de "Can Massallera", podem destacar:

- Torre, xalet, del carrer de Sant Pere 11 (davant de Villa Rosita).

- Casa de Josep Ferran, al carrer Miquel 49-51, de 1912 (responsable de l'ampliació de 1945).

- "Can Gratacòs", (Can Torrents - Petit Chateau), del carrer de Pi i Margall, de 1918.

- "Cal Ribera", xalet al carrer d'Eusebi Güell (gairebé a tocar de la Ronda de Sant Ramon), de 1919 (ampliat el 1950).

- Grup de cases al carrer d'Anselm Clavé (entre Nord i Cardenal Vidal i Barraquer), de 1933.

- Reformes de "Cal Sílio", del carrer Major, anys 1926 i 1949.

- Ampliació del "Sindicat Agrícola" (1949), al carrer de Lluís Pascual Roca, l'edifici base és obra de l'arquitecte Antoni Pascual, 1911.

- Edifici de la "Impremta Llobregat", del carrer Vermell, any 1919 (ampliació - reforma del 1954).

- Bòbila de Jaume Llimona (desapareguda) a la confluència del carrer de Mn. Cinto Verdaguer amb el carrer Mallorca, 1931.

- Fàbrica de gasoses i habitatge (desapareguts) d'Antoni Berniola, a la Rambla Casanova 18, de l'any 1921.

La Comisió del Nomenclàtor d'Espais Públics (CNEP) de Sant Boi de Llobregat va crear-se, mitjançant un Decret d'Alcaldia (setembre de 2009), per tal de trobar un mecanisme de regularització de les propostes que anaven sortint i què, fins aleshores, no tenien un procediment reglamentat.

El darrer relleu a l'Alcaldia va significar un nou avenç i s'aprofità per definir una estructura més sòlida, més formal, avançant vers una "ORDENANÇA REGULADORA DEL PROCEDIMENT DE DENOMINACIÓ I NUMERACIÓ DE LES VIES PÚBLIQUES I ALTRES ESPAIS I EQUIPAMENTS PÚBLICS", inspirada en la pròpia experiència de la Comissió i en reglaments existents a municipis d'importància i pes demogràfic similar al nostre. Aquesta "Ordenança" fou aprovada -en primera instància- a la sessió plenària del 23 de març de 2015. Podeu accedir-hi des de:

http://seuelectronica.santboi.cat/Publi007.nsf/VistaWebTemes/5290AE5413FDB7EDC1257F3F0050FA10?OpenDocument&Clau=Omunicipals&Idioma=ca&Seu=S

Recomanant-vos que tingueu en compteu, sobretot, l'article 14, que recull els criteris tècnics amb que treballa la CNEP.

- La importància de la "Participació ciutadana".

Hem explicat com, des d'antic, ens trobem amb exemples de l'assumpció de propostes sorgides des de la ciutadania i/o societat civil. Com per exemple el cas de la "Rambla de Rafael Casanova" (1913).

Fent un salt en el temps, i situant-nos 40 anys enrere, hem recordat com, poc després de la mort del dictador, hi hagué una voluntat normalitzadora, impulsada per les organitzacions polítiques i des del "Congrés de Cultura Catalana", reforçat per l'èxit d'altres iniciatives i fets, com ara el propi "11 de setembre" de 1976. De fet, la major part de propostes que es feren en aquell moment foren recollides pel primer Ajuntament Democràtic (1979) i incorporades a la primera gran revisió (15-06 i 13-07-1979), que afectaria a prop de 50 carrers i places.

Avançant en el temps, s'esdevindrà una nova dinàmica, com és el fet d'impulsar-se, des del propi Ajuntament, iniciatives de "Participació Ciutadana" per ajudar a complementar el nomenclàtor. D'aquestes, podem destacar diverses experiències.

2002 - Procés participatiu al barri de Camps Blancs que es clourà amb l'assignació de 26 noms:

01. José Monge Cruz "Camarón de la Isla". Cantant flamenc.

02. Frederica Montseny i Mané. Política anarcosindicalista.

03. Günter Grass. Premi Nobel de literatura (1999).

04. Carmen Amaya Amaya. Bailaora.

05. José Jiménez Fernández "Tío Pepe". Líder de la comunitat gitana.

06. Paulo Freire. Pedagog.

07. Antonio Figueredo Góngora. Moviment veïnal.

08. Matilde Burgos Repiso. Religiosa.

09. Antonio Cruz García "Antonio Mairena". Cantant.

10. Ceferino Giménez Mall "Tío Pelé". Beat gitano.

11. Josep Andreu i Lasserre "Charlie Rivel". Pallasso.

12. León, Quintero i Quiroga (Antonio Quintero, Rafael de León y Arias de Saavedra, Manuel López-Quiroga Miguel). Músics i compositors.

13. Maria Santpere i Hernáez. Actriu còmica.

14. Rosa Sensat i Vilà. Mestra i pedagoga.

15. Maria Sklodowska "Marie Curie". Premi Nobel de física en 1903 i de química en 1911.

16. Dolores Ibárruri "La Passionária". Isadora lbárruri Gómez. Política i sindicalista comunista.

17. Miguel de Molina. Cantant.

18. Carlos Cano. Cantautor.

19. Antonio Pueyo Barbero. Moviment veinal.

20. Jaume Vilà i Llopart. Sacerdot i mestre.

21. "Teresa de Calcuta". Agnes Gonxha Bojaxhiu. Missionera.

22. Francesc "Quico" Sabaté i Llopart. Guerriller anarquista.

23. Antonio Macho Gutiérrez. Moviment veïnal.

24. Plaça dels Kalós. Gitanos.

25. Lluís Sahún Plana. Metge.

26. Ernest Lluch i Martín. Doctor en Ciencies Económiques. Historiador. Polític.

2005 - Procés participatiu al barri de Ciutat Cooperativa - Molí Nou que es clourà amb l'assignació de 10 noms:

01. Juli Verne. Escriptor.

02. Mohandas Karamchand Gandhi. Mahatma “Gandhi”. Advocat i pacifista.

03. Rafael Alberti. Escriptor.

04. Antonio Lara. Mestre d'escola.

05. Les Cultures.

06. Ernesto “Che” Guevara. Metge i revolucionari.

07. Mariana Pineda. Màrtir de la causa liberal.

08. José Borrás Medina. Sindicalista. Militant de la LCR. Impulsor de "SOS Racisme" a Sant Boi.

09. Pi, plaça del.

10. Cireres, carrer de les.

Al barri de Casablanca (des del 2004), hi ha hagut nombroses peticions sorgides del barri i que s'han materialitzat en incorporacions, a tall d'exemple, com les de:

2004-06-21: Manuel Vázquez Montalbán. Escriptor i periodista.

2009-02-23: Carrer del Cinema (al polígon Joan Parellada).

2015-03-23: Plaça de Pedro Torón Duimovich. Lídel veïnal.

Uns processos que continuen doncs, com ja sabeu, ara mateix està en tràmit el canvi de nom del "CEIP Maria Fernández Lara" que ja ha rebut el vist-i-plau de la CNEP i només li resta l'aprovació al Ple, en allò que afecta a les nostres atribucions i la denominació de "Plaça de la República" què, sorgida d'una plataforma local i amb el recolzament del Plenari, va ser tramesa la CNEP per tal que trobés un espai adequat i confirmés la idoneïtat de la proposta.

Hem parlat dels molins a la vall baixa del Llobregat. Amb evidències a Molins de Rei (nom i escut municipal), Sant Vicenç dels Horts (Molí dels Frares, escut municipal), Santa Coloma de Cervelló (molí, al riu, excavat el 1994) i, com no dels molins de Sant Boi.

Al segle XVIII, per la documentació del castell de Sant Boi, sabem de les dificultats que acompanyaren la construcció d'un molí, del "Molí Nou". Sabem que va estar arrendat per Josep Roca (veí de Molins de Rei), qui havia obtingut l'autorització per a la reedificació d'un antic molí que havia estat construit per Joan de Cardona al segle XVI i que un canvi de llit del riu havia inutilitzat. Aquest molí es veié obligat a deixar les seves activitats com a conseqüència de les obres de construcció del Canal de la Dreta del Llobregat (aproximadament el 1855).

Els orígens del barri:

1890: Entrada en funcionament de la "Colònia Güell".

1905: Pla de noves alineacions i eixample, de l'arquitecte Antoni Pascual Carretero.

1924-01-02: "Proyecto de urbanización de una tierra situada en el Molí Nou a instancia de Dª Matilde Rodés". Signat per l'arquitecte Antoni Pascual Carretero.

1926-06-28: "Urbanización de unos terrenos situados en el paraje Molí Nou" (actuals carrers de Joan Margall, Ramon Llull i Joan Burgada), promoguda per Àngela Guasch Vendrell i Pere Capdevila Rodés.

1932-02-15: "Projecte d'urbanització dels terrenys propietat de Àngela Manadé Junyent", al carrer de l'Aviador Franco (avui Joan Burgada) promogut per Esteve Carbonell (de Cal Nés del carrer de Sant Pere).

1933-01-20: "Projecte d'urbanització del carrer de Ramón Franco" (després "Alcázar de Toledo", avui "Primer de Maig"), promogut per l'Ajuntament i que comportarà una important negociació amb la companyia dels FFCC propietària dels terrenys afectats.

1946: "Expediente relativo al proyecto de alineaciones y rasantes en la finca denominada "Viña d'en Milá" propiedad de Dª Ángela Manadé Junyent", referit als actuals carrer de "Ventura Gassol", "Primer de Maig" i "Ramon Llull".

1947: "Expediente de prolongación de la calle de San Juan de Dios hasta el camino del Llort", promogut per l'Ajuntament i que enllaça el nou barri amb el cementiri, per bé que encara es mantindrà separat del barri de Marianao fins la dècada als inicis de la dècada de 1980-1990.

La Ciutat Cooperativa:

Els anys 50 s’incrementen les edificacions dels sectors de Plaça Catalunya i Plaça de la Generalitat (antigament Calvo Sotelo), nous centres dels eixamples dissenyats per l’arquitecte Antoni Pascual. A la dècada dels anys 60 es construiran els grans polígons d'habitatges: Grups Parellada i Fènix (Casablanca), Pisos de la Muntanyeta, Camps Blancs (UVA de la OSH), l’aparició dels barris -inicialment il·legals o alegals- a muntanya i la Ciutat Cooperativa, a iniciativa de Josep M. Ciurana Fernández (Doctor en Dret, cap del Negociat del Ministeri de la Governació i secretari d'Administració Local). El 1962 publicava l'article "La Ciudad Cooperativa" on exposava les línies teòriques a seguir, des d'una vessant social, cristiana (moment paral·lel al Concili Vaticà II). Els anys següents, i amb les idees clarament desenvolupades, així com els mecanismes de finançment i gestió econòmica, i amb el suport de Càritas Diocesana de Barcelona, la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis i, de forma indirecta, del propi Ajuntament, iniciarà l'aplicació pràctica dels seus principis teòrics: “LA ClUTAT COOPERATIVA". L'estructura urbana es basa en dos plans d'ordenació: El primer correspon al polígon Ramón Llull (què és el que està adosat al Molí Nou), aprovat l'any 1963 i el segon al polígon Joan Maragall, aprovat el 1967.

PEDRO MAESE MANZANO - "PERIC"

(Màlaga, 4-07-1952 - Barcelona, 23-05-2015)

Parlar d'En "PERIC" és parlar de tot un personatge, polifacètic (escriptor, músic cantautor, dinamitzador cultural, mestre ...) que va aterrar al barri de Camps Blancs en els seus inicis, formant part d'una generació de joves molt compromesos en els més diversos àmbits.

Havia tingut una infantesa i joventut atzarosa, que va recollir l'any 1978 en el llibre autobiogràfic -de treballs en vers i en prosa-, "CAMINO EMPEDRADO" i del que hem recollit diversos episodis, en tant que magnífic retrat del Sant Boi -i de la Catalunya- d'aquells anys.

Una eina molt útil, ben bé indispensable, per conèixer la realitat de la joventut dels nostres barris perifèrics en els seus inicis (1960-1975).

Molts dels nostres oients potser el recorden per la seva vinculació al món de l'ensenyament (Mestre de Primària, d'Adults i Pedagog Social -des del 2002-). Justament, d'aquesta darrera temàtica, impartia classes a la UOC, des del 2012.

També hi haurà qui el recordi per una revista literària "Animalàndia" que va publicar, de forma trimestral i durant uns anys, amb el pseudònm de "Trobadoc de Vilaboi". I d'altres, la majoria potser, per la seva vessant artística dalt dels escenaris, com actor de teatre, cantautor i -aquests darrers 20 anys- tocant diversos instruments tradicionals i donant suport a tot tipus d'expressions de la cultura popular catalana.

Tot i les seves múltiples facetes i la seva feina de formigueta, ens va deixar en silenci, tranquil, com la literatura que a ell li interessava.

"POESIA FINAL

Aparte de lo que conté ...

también la tierra trabajé,

aunque en mi Andalucia

no fue,

pero hice de avicultor,

de oficial tornero ajustador,

emigrante vendimiador,

estudiante,

con un abogado pasante,

chupatintas administrativo,

y si Vdes. quieren no sigo

pero también poeta he sido

aunque sea por un instante."

Pedro Maese

(Camino Empedrado, pàgina 103)

Avui dijous, 19 de maig, hem dedicat el programa a recordar alguns aspectes d'un acte molt específic, encastat a l'ADN de les nostres "Festes Majors", com son els "pregons" d'inici i, molt especialment, a recordar quins han estat els nostres pregoners i pregoneres (gairebé una excepció) des del 1956, tot just fa 60 anys, què és quan s'incorporaren a la nostra programació municipal, tot intentant esbrinar quina era o és la seva relació amb la nostra població.

Com a suport informatiu podeu consultar:

- Biografia de Carles Martí i Vilà (Sant Boi, 1898-1987), el nostre primer pregoner (1956): http://museusantboi.blogspot.com.es/2012/09/recordant-carles-marti-i-vila-1898-1987.html

Avui, dijous 12 de maig, hem volgut començar tot recordant i dedicant el programa a la memòria de l'amic i company DAMIÀ GRIMA LÓPEZ traspassat, ahir, de forma sobtada.

El proper 20 de maig, festivitat de Sant Baldiri, farà cent anys d'una efemèride ben bé excepcional, la extraordinària convocatòria d'uns "JOCS FLORALS" organitzats pel recentment creat Ateneu Familiar (1913), que va comptar amb la participació de destacadíssims literats modernistes i noucentistes.

Hem parlat dels orígens de l'Ateneu Familiar, sorgit d'una escissió de l'Ateneu Santboià, i dels postulats ideològics de la seva etapa inicial i, a continuació, ja ens hem centrat en els "JOCS FLORALS" i en la composició del jurat i els autors i treballs guanyadors.

- Festa de lliurament: 20 de maig de 1916, a les 4 de la tarda, al propi Ateneu Familiar.

JURAT:

President: Frederic Clascar, prevere

Secretari: Carles Martí i Vilà

Vocals: Josep Maria Folch i Torres, Josep Maria de Sagarra i Jordi Rubió i Balaguer.

PREMIS:

I - Flor natural

Treball 13 - Rondalla d'amor. Lema: Nit.

- Josep Baucells Prat (Roda de Ter, 1862 - Granollers, 1926).

II - Premi de la pàtria. Ofert pel diputat Josep Bertran i Musitu.

Treball 91 - L'endreça.

- Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 1884 - Brusel·les, 1970).

III - Premi de la Fé. Ofert per l'Il·lustríssim Baró de Güell.

Treball 40 - Oració de la vida solitària.

- Carles Riba Bracons (Barcelona, 1893-1959).

IV - Premi Ajuntament de Sant Boi.

Treball 32 - Apuntacions per a la història de Sant Boi del Llobregat.

- Alfons Ramírez i Moragas, prevere (Sant Boi, 1886 - Barcelona, 1936).

V - Premi de la Parròquia de Sant Baldiri.

Treball 38 - Càntic de Moisès. Lema: el més enllà.

- Lluís Bertran i Pijoan (La Canonja, Tarragonès, 1891 - Barcelona, 1959).

VI - Premi Manicomi de Sant Boi.

Treball 39 - A Santa Felicitat que infantà set filles martres.

- Llorenç Riber, Mossèn (Campanet, Mallorca, 1881-1958).

VII - Premi Ateneu Familiar de Sant Boi.

Treball 86 - El seu primer barret. Lema: "Nous ne vivons jamais, mais nous esperons de vivre".

- Eudald Duran i Reynals (Barcelona, 1891 - París, 1917).

VIII - Premi ofert per Lluís Rivera.

Treball 57 - Skis.

- Miquel Ferrà (Palma de Mallorca, 1885-1947).

IX - Premi Joan Almirall i Forasté.

Declarat desert

X - Premi anònim.

Treball 85 - El jove malalt. Lema: "Quan natura riu".

- Xavier Bonfill i Trias (Girona, 1888 - Sant Boi, 1939).

Com a suport informatiu podeu consultar:

- Breu història de l'Ateneu Familiar, escrit per Baldiri Déu i Priu, l'any 1964: http://www.ateneufamiliar.org/documents-pdf/historia.pdf

- Antologia de treballs premiats als Jocs Florals de 1916: http://www.facebook.com/media/set/?set=a.875756055842148.1073741855.210586289025798&type=3