Memòria i Patrimoni (La República Santboiana)

Seguiment, en directe, des de:

http://museusantboi.blogspot.com.es/2017/01/sant-boi-memorial-1936-1945.html

Un projecte -en desenvolupament-, començat fa escases setmanes, de recuperació i sistematització de dades de les víctimes "mortals", relacionades amb Sant Boi, de la:

- Repressió política, incontrolada, a la zona republicana .

- Guerra: morts al front, per ferides, malalties i altres circumstàncies associades com ara execucions de desertors. També recollim els casos què, en el seu dia, foren categoritzats com "desaparicions", tot i què, en algun cas, tenim constància que finalment varen aparèixer vius, en camps de concentració, presons o a l'exili.

- Repressió institucional franquista (execucions al "Camp de la Bóta", després de judicis sumaríssims i posterior enterrament al "Fossar de la Pedrera", a Montjuïc).

- Morts en camps de concentració "nazis", víctimes de la deportació d'exiliats -sobretot- a França.

- Morts en combat, a la IIª Guerra Mundial.

A dia d'avui, i com a balanç provisional, estem parlant ja de 131 casos documentats.

Fora del projecte queden, de forma expressa, les víctimes dels psiquiàtrics santboians què, pràcticament, van veure exterminada la seva població "d'internats i internades", per la concatenació de les seves problemàtiques de salut, amb les penalitats alimentàries i assistencials que s'incrementaren, geomètricament, en paral·lel a l'allargament del conflicte bèl·lic.

La principal font informativa és la pròpia documentació conservada a l'ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL DE SANT BOI DE LLOBREGAT i que havia estat treballada per mi, a la cerca d'informació sobre individus concrets, arrel de consultes informatives privades, però en cap cas d'una manera sistemàtica.

Documentació municipal a consultar:

- Llibres d’actes

- Padrons

- Correspondència (especialment els llibres de registre)

- Cementiri

- Serveis Militars (Lleves, mobilització de guerra, reallistament franquista...)

- Comissió Municipal de Depuració

- Expedients d'Orfandat

- Altres (incloent bibliografia i d'altres fonts secundàries).

Amb la informació recollida hem generat unes fitxes "simples" que incorporen:

- Un camp "Nominal".

- Un camp "d'imatge" (quan ens ha esta possible).

- Un camp de dades biogràfiques i documentals.

Cal dir que les fitxes són breus, no estem en condicions, ni podem, ni ho pretenem, de fer grans "biografies". I és què, aquells personatges més significatius, ja han rebut -al llarg del temps- un tractament més acurat. Però de moltes de les persones afectades, totes d'igual interès per nosaltres, en sabem poca cosa. A més, és un projecte superador de debats polítics, incloent el màxim de gent, amb independència de la seva adscripció ideològica i de la seva causística personal.

Ara bé, una peculiaritat "metodològica" d'aquest projecte és el fet què, en paral·lel al seu desenvolupament, la informació recollida es va penjant al bloc què -de forma conjunta- mantenim l'AHM i el Museu de Sant Boi, un fet que permet veure com van creixent les fitxes indexades, com es van depurant les dades, com s'incorporen referències a les fonts documentals i com, poc a poc, anem afegint imatges de les persones afectades, quan ens ha estat possible localitzar-ne.

Aquesta voluntat de transparència, cerca establir el diàleg amb les famílies afectades (tot i que molts casos ja els hem atès aquests darrers anys), per tal de millorar la quantitat i la qualitat de la informació recollida. I és què, més enllà del seu volum ingent, la documentació "de guerra" presenta diverses problemàtiques, especialment per la seva dispersió i fragilitat -sobretot- dels darrers mesos de guerra per al bàndol republicà, i contenint errades i/o omissions més o menys significatives, conseqüència del desballestament de les estructures d'Estat i de la constant mobilitat en la retirada republicana, ja entrats en l'any 1939.

Carles Serret i Bernús

Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat

Amb la Revolució de Setembre de 1868, i amb l'arribada al govern municipal de forces progressistes, es manifesta la utilitat que seria per a la població, la instal·lació de fanals, de petroli, als carrers i places de la vila que es trobaven absolutament mancats d'enllumenat.

L'abril de 1869 ja estaven col·locats els fanals als carrers i places públiques, gestionats pels "serenos". Aquests, quan no havien passat ni quinze dies, protestarien contra la prestació d'aquell nou servei i forçaren la creació de la plaça de "fanaler". El 1879 es féu càrrec del servei l'iniciador d'una nissaga de "lampistes": Ramon Boadella, per la quantitat de 450 ptes. Sabem què, el 1880, existien 42 fanals de petroli, i es feia patent la necessitat d'instal·lar més punts de llum, en paral·lel a l'aparició de noves urbanitzacions i carrers a la vila. A partir del 1883, les subhastes del subministrament de petroli, a més de contemplar l'enllumenat públic, reflecteixen les necessitats d'abastament de la "Casa Capitular", o sigui, de l'Ajuntament.

Ara farem un salt, quantitatiu i qualitatiu, de 10 anys, quan l'enginyer de camins i mestre d'obres, Aleix Parés i Valls (construí dos edificis tan significatius com el Casal Parroquial i l'ermita de Sant Ramon), va construir una planta productora d'energia elèctrica, en uns terrenys de la Rambla de Sant Boi. Sabem que el servei va entrar en funcionament per la Festa Major de 1894, amb l'encesa de quatre arcs voltaics i d'un potent reflector a l'església).

Pocs anys més tard, més o menys amb el canvi de segle, es va produir l'eclosió d'aquest servei i des de diversos punts de la vila es va demanar una ampliació del mateix. Cal dir què, en tractar-se d'una iniciativa empresarial, per tant privada, desconeixem -malauradament- la repercussió d'aquest tema en el vessant més privat.

Deu anys més tard, cap el 1905, l'enllumenat va passar a dependre de la "Compañía Mercantil Colectiva de Energia Eléctrica Parés, Pato i Pi", que tenia les seves oficines al carrer de Lluís Castells, números 55-57 i la planta productora a la veïna població de Santa Coloma de Cervelló, aprofitant un salt d'aigua del riu, a l'alçada de "Can Gibert"

L'any següent, 1906, es va produir un conflicte sobre aquest arrendament, amb connotacions polítiques pel mig, i es va rescindir el contracte. Mentre se solucionava el tema l'enllumenat públic va substituir-se, provisionalment, amb llums portàtils de gas acetilè.

Entre els anys 1906 i 1907, trobem a l'empresa "Núñez y Cía", responsabilitzant-se d'aquest servei.

Com no hi ha mal que cent anys duri, la crisi va quedar resolta el segon semestre de 1906, amb l'adjudicació, a Baldiri Parés i Maynadé, de 5000 ptes anuals, per un període de 20 anys. Però, tres anys més tard es trencava l'acord i va establir-se un nou plec de condicions, produint-se alguns incidents que han quedat reflectits en diverses Actes Municipals (1909-1910).

A les acaballes de 1912, es va rebre una instància de la "Compañía de Riegos y Fuerza del Ebro, S.A." sol·licitant autorització per a totes les xarxes aèries a la via pública per al subministrament del fluid elèctric. Se'ls hi demanaren plànols i una memòria descriptiva per a poder efectuar la tramitació del permís. Cal dir que aquesta proposta "de pes" es feia coincidint en el temps amb un altre "avanç" local, l'arribada del "Carrilet".

Com és lògic, la companyia local no va veure bé aquest intent i s'oposaren -amb ungles i dents administratives- a les intencions d'aquells. Tenint el seu punt àlgid el mes d'abril de 1913. Finalment, el mes següent, pocs dies abans de la Festa Major, es va arribar a una entesa entre l'Ajuntament i "Riegos y Fuerza del Ebro, S.A." on consten les bases de l'acord per a la conclusió i distribució a la vila del fluid elèctric per a l'enllumenat i força motriu. La companyia local, incapaç de fer front a una competència tan sòlida, va transferir els mesos següents (gener de 1914) la concessió del servei de l'enllumenat públic, sense cap més protesta i/o objecció. Del pas del servei local a aquesta poderosa empresa es disposa de planimetria diversa i de molta documentació de caràcter tècnic.

Lògicament, el disposar de fluid elèctric, en condicions, va permetre que, el maig de 1918 es manifestés, prèvia inspecció de l'enginyer industrial Manuel Martí qui certificava que "los generadores de vapor y electromotores que en la actualidad tiene instalados en su fàbrica de este término D. César Dubler reunen todas las condiciones que se exigen en las disposiciones vigentes, por lo que procede autorizar su legal funcionamiento, acordándose así". Cal dir que l'empresa "Manufacturas Españolas Dubler, S.A." (Les Sedes), fou la primera gran fàbrica tèxtil que va implantar-se a Sant Boi i on treballaren milers de treballadors i treballadores, abans del seu tancament a mitjan de la dècada de 1970-1980.

Acabem aquest recorregut, l'any 1923, quan tenim documentada la instal·lació d'una línia elèctrica a favor d'una de les bòbiles locals.

Carles Serret i Bernús

Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat

El programa d'avui l'hem dedicat a recordar alguns episodis, força significatius, de la història (de fet dels últims 175 anys), a partir de fenòmens meteorològics.

Un tema que ens ve rodat, dintre d'aquesta onada de fred siberià, que estem vivint -per sort i per ara- sense incidències destacables.

Hem parlat de riuades, d'aiguats, de freds, de nevades i ventades que ens han acompanyat -i ho seguiran fent- en el futur, pels segles dels segles.

1842-08-24: UNA INUNDACIÓ MAI VISTA

1898-01-16/17: LA RIUADA DE SANT ANTONI

1913-09-28: AIGUATS AMB DESTROSSES AL CEMENTIRI

1915-02-21/22: LA GRAN VENTADA

1926-08-31: L'AIGUAT DE SANT RAMON

1942-04-30: LA CRESCUDA DEL LLOBREGAT VA PROVOCAR UN ACCIDENT FERROVIARI

1956-02: LES GELADES QUE AFECTAREN A TOTA EUROPA

1962-09-25: L'AIGUAT EL VALLÈS

1962-12-25: LA GRAN NEVADA DE NADAL

2005-09-07: UN TORNADO AL LLOBREGAT

2009-01-24: UNA DEVASTADORA CICLOGÈNESI EXPLOSSIVA

Carles Serret i Bernús

Arxiu Històric Municipal

Sant Boi, 19 de gener de 2017

L'Acta de la sessió plenària de l'Ajuntament de Sant Boi, corresponent al 3 de febrer de 1977, ens diu en un dels seus punts:

"Siguiendo en conocimiento de diversos asuntos el Sr. Simón da cuenta de la Campaña de prensa que recientemente se ha desatado con referencia a la existencia de un campo de tiro en el paraje de Santa Bárbara y explica que en dicho lugar efectúan prácticas de tiro la Guardia Civil y el Somatén local y comarcal, siempre bajo la direccion y control de la Guardia Civil. El Sr. Pujadas manifiesta que ha recibido del "Secretariat de la Asamblea Democrática de Sant Boi" un escrito que lee, en que se propone el desarme de unos determinados grupos. El Sr. Simón le pregunta quien firma dicho escrito. El Sr. Pujadas le contesta que nadie y en consecuencia algunos miembros de la Corporación hacer ver al Sr. Pujadas la conveniencia de que retire dicho escrito anónimo. El Sr. Simón invita, además, al Sr. Pujadas a que si desea decir algo acerca de esta particular lo diga mediante una Moción, en la próxima sesión ordinaria, que celebrará el Pleno cosa que acepta el Sr. Pujadas. [...]".

Es parla d'una "Campanya de premsa". Els mesos de gener i febrer de 1977 "tots" els diaris barcelonins es feren ressò, en diversos articles i breus, de la descoberta d'un camp de tir, suposadament "clandestí", a la zona de Santa Bàrbara del Llor, de Sant Boi de Llobregat. Les acusacions i els desmentits es creuaren durant unes setmanes. A tall d'exemple:

- TELE/EXPRES (2 gener): Mentís al desarme del Somatén. La Guardia Civil utilizaba para sus ejercicios el campo de tiro de Sant Boi. [Article sense signar. Fotos de Pere Monés].

- EL CORREO CATALÁN (14 gener): El Pleno contra violencia de los grupos incontrolados. [Article de Joan Lloret].

- AVUI (1 febrer): Sant Boi. Un camp de tir del sometent, denunciat. Batlle: "Si hi va més gent a tirar trets, no ho puc dir". [Article sense signar].

- EL CORREO CATALÁN (1 febrer): Sant Boi: Descubierto un campo de tiro clandestino. [Article de Joan Lloret. Es fa incidència en la presència de restes de dos centenars de caixes de cartutxos i/o bales, de fabricació espanyola].

- MUNDO DIARIO (1 febrer): En la zona de Santa Bàrbara. Campo de tiro clandestino. [Article de José Luis Caballero, amb fotografies].

- AVUI (2 febrer): Sant Boi: calen aclariments. [Article d'opinió de l'Agustí Pons].

- DIARIO DE BARCELONA (2 febrer): El Gobierno Civil desmiente que un campo de tiro de Sant Boi sea clandestino. [Breu, sense signatura].

- EL CORREO CATALÁN (2 febrer): Las fuerzas políticas piden el desarme de los somatenes. [Article sense signar].

- LA VANGUARDIA ESPAÑOLA (2 febrer): El campo de tiro de Sant Boi no es clandestino. Lo utiliza la Guardia Civil y el Somatén desde hace más de 30 años. [Breu sense signar].

- MUNDO DIARIO (2 febrer): Afirma el Gobierno Civil. La Guardia Civil practicaba en el campo de tiro. Los casquillos hallados corresponden al tipo de armamento utilizado por la Benemérita. [Article de José Luis Caballero].

- SOLIDARIDAD NACIONAL (2 febrer): Son falsas. Dos notícias que pretenden desacreditar al Somatén. Ni se retiran las armas a la Institución en Vilafranca, ni existe un campo de tiro clandestino en Sant Boi. [Article sense signar].

- DIARIO DE BARCELONA (3 febrer): Sant Boi. El tema del campo de tiro se debatirá en un Pleno. [Article de Jaume Codina].

- EL NOTICIERO UNIVERSAL (3 febrer): Por la información sobre un polígono de tiro fantasma. Indignación en la Policía Municipal de "Sant Boi". [Article sense signar].

- AVUI (5 febrer): Sant Boi: cueja el camp de tir. El ple no accepta un escrit de l'Assemblea on es demana que es desarmi el sometent. [Article sense signar].

- EL CORREO CATALÁN (5 febrer): Sant Boi: El alcalde dice que el sometent utilizaba el campo de tiro. [Article de Joan Lloret].

- LA PRENSA (24 febrer): El "Sometent" y "els escamots". Carta de J. Potau Compte.

- SOLIDARIDAD NACIONAL (24 febrer): Nadie ha denunciado el campo de tiro del Somatén. Existe una campaña para desprestigiar la institución, dice el cabo local [En aquell moment ho era José Figueras Torras, l'excalde]. [Article de Carlos A. Allepuz].

En quin context (local, nacional, estatal) va esdevenir-se aquella polèmica?. Recordem:

- "La Marxa de la Llibertat" (4 i 5 d'agost de 1976). La repressió de la mateixa va comportar la dimissió d'un regidor santboià, el doctor Josep Grases Álvarez (Ple de 2 de setembre de 1976) qui va atrevir-se a denunciar els comportaments repressius de les FOP i els seus correligionaris.

- L'Onze de Setembre, on l'extrema dreta va intentar boicotar -sense gaire èxit- una convocatòria que, per contra als seus interessos, comptava amb autorització governativa.

- La destrucció per part dels "Guerrilleros de Cristo Rey" del "Pessebre Pro-Amnistia" que el grup "ICEBERG" havia instal·lat a la Plaça de l'Ajuntament.

- La manifestació del 28 de desembre, convocada pel PSUC, de rebuig a la detenció del líder comunista "Santiago Carrillo", a Madrid, una setmana abans i que va acabar amb cinc detencions.

Fets que s'esdevingueren en moments claus de la transició. Només cal recordar la massacre de Vitoria (3 de març de 1976), els fets de Montejurra (9 de maig de 1976) i, en mig del episodi que parlem avui, la matança de cinc advocats laboralistes a Atocha, Madrid (24 de gener de 1977). Tinguem present que s'havia de desmantellar un règim, feixista, sorgit d'una cruel guerra civil i, la tasca, tot just acabava de començar.

Carles Serret i Bernús

Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat

Avui hem parlat d'aquesta representació teatral, tan arrelada al cicle nadalenc. Una representació teatral amb un argument força bàsic: la descripció, lliure, del naixement de Jesús i de com els pastors en fan l'adoració portant-li tota mena d'ofrenes a l'establia. Una història que ha anat incorporant elements modernitzadors com les figures dels dimonis que posen entrebancs a l'acció "benefactora" dels pastors.

A banda de trobar-nos a les portes de les "Festes", enguany hi ha la coincidència d'estar-se celebrant el "Centenari" del text elaborat per Josep Maria Folch i Torres.

Aquests, però no fou el primer, havent de remuntar la tradició molts segles enrera, malgrat les primeres referències documentals siguin de la Catalunya del Barroc i el primer text conservat, estigui datat el 1755, a Mataró.

A Sant Boi. Recordem què, des de 150 anys enrera, hem estat una vila amb una notable tradició musical, coral i teatral. Centrant-nos en aquest darrer, en l'art dramàtic, es poden comptar les més diverses iniciatives sorgides de tot tipus d'entitats (Ateneus, escoles, grups semiprofessionals, ...) i, sense que puguem deixar de banda, el paper jugat per diversos grups i generacions d'artistes i actrius vinculats a la parròquia de Sant Baldiri, i on disposaven d'un magnífic local per al desenvolupament de les seves activitats: El "Casal Parroquial" o "Centre Catòlic".

A partir de 1939, tot i les dificultats del moment, va viure un període d'esplendor en tant que beneficiari de l'esperit del Nacional-Catolicisme i de les activitats de caràcter familiar i moralitzant. Arribada la transició i la democràcia i, fins fa més o menys una dècada, va veure com defallien motes d'aquelles activitats que acollien un significatiu sector de la població local, pel que fa a activitats, religioses, culturals i recreatives (dels esplais al teatre, cinema, conferències, formació, Càritas, ...). Però és que l'oferta cultural, unida a la recuperació del carrer, portaven la societat per d'altres vies. A banda, hi havia el precari estat de conservació de l'envellit "Casal".

A la nostra vila, abans de la guerra civil, de l'organització dels Pastorets se n'encarregava en Lluís Mirabent, vinculat -entre d'altres activitats- a la companyia de teatre del mateix "Centre Catòlic". Actuaven a la tarda dels dies de festa nadalenca i algun diumenge fins a la Candelera.

Després de la guerra, la representació dels Pastorets es reprengué fins als anys cinquanta, sota la direcció de Josep Obiols, conegut com el "Pepito de la Candelaria".

Una darrera etapa, encara oberta, s'encetava el 1980 quan Mossèn Lluís Alonso (rector de la parròquia de Sant Baldiri entre 1978 i el 2014) va proposar al senyor Serafí Daura d'organitzar uns "Pastorets" pel Nadal d'aquell any. Aquest va acceptar, sense dubtar-ho un segon, motivat per poder reprendre una activitat teatral en la qual ell havia participat des de ben petit. I, d'aquella nova fornada, en va sorgir el "Grup Teatral Tripijoc", encara ben actiu i què, pels problemes estructurals del "Casal Parroquial", ha trobat acollida a un edifici públic emblemàtic, sortosament recuperat: "Cal Ninyo" del Carrer Major.

Seria impossible fer relació de tota la gent que ha tingut participació activa, d'una o altra manera, amb l'organització i representació d'"Els Pastorets". Però no podem deixar de fer un esment al senyor CLIMENT CASTELLVÍ I GUASCH qui, el 21 de febrer del 2013, justament a "Cal Ninyo", va rebre el reconeixement honorífic de ´"Fill Predilecte de Sant Boi", concedit per unanimitat del nostre consistori a la seva dedicació com a actor i "en reconeixement a la seva trajectòria personal i professional”. Amb 96 anys, encara era l’actor en actiu més veterà de Catalunya. Aquesta trajectòria li fou reconeguda, des de diversos medis de comunicació, pel fet que TV3 l'havia "rescatat", coincidint amb el concurs que feu per tal de trobar els millors "Pastorets" de Catalunya i li va dedicar alguna entrevista. La proposta va ser impulsada pel propi "Col·lectiu teatral Tripijoc" amb el suport de la Coral Renaixença, el Consell de Càritas Arxiprestal, l’Associació Espanyola contra el Càncer de Sant Boi, el Consell Parroquial, el Patronat Llar de Sant Josep, la Cooperativa Agrària Santboiana i l’Associació de Veïns La Unió. Nascut a Avinyonet del Penedès, va morir, a Sant Boi, el setembre del 2014, als 98 anys d'edat.

CARLES SERRET I BERNÚS

Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat

Sant Boi de Llobregat, 22 de desembre de 2016.

1947-06-06: "Ley de Sucesión". Se celebra un referèndum que segons els resultats oficials, va comptar amb la participació del 89% de l'electorat. Resultats estatals:

SÍ (93 %) - NO (4'7 %) - Blancs / Nuls (2'3 %)

1966-12-14: Ley Orgánica del Estado. Culminació del nou entramat jurídic del franquisme. Resultat estatal: 95'06 % de vots afirmatius.

Recordar la "broma popular" del que significava votar "SÍ" o "NO". Sí, que es quedés, No, que no marxés.

Resultats a Sant Boi:

- Cens: 18.607 (7.418 "transeunts", recentment arribats)

- Votants: 17.125 (92'04 %)

- Abstenció: 1.482 (7'96 %)

- Sí: 16.610 (96'99 %)

- No: 265 (1'54 %)

- Blancs/Nuls: 250 (1'45 %)

1976-12-15: Llei per a la Reforma Política. Referèndum que marca l'inici jurídic de dissolució del règim franquista. Resultats estatals: Va comptar amb una participació del 77 % del cens i obtingué un 80 % de vots a favor.

Resultats a Sant Boi:

- Cens: 37.837

- Votants: 30.212 (79'85 %)

- Abstenció: 7.625 (20'15 %)

- Sí: 27.527 (91'11 %)

- No: 925 (3'06 %)

1978-12-06: Referèndum per a la ratificació de la "Constitució Espanyola". Resultat estatal: aprovació amb el suport del 88,54% dels votants. amb una participació del 67,11 % dels electors.

Resultats a Sant Boi:

- Cens: 47.346 (pogueren votar els majors de 18 anys)

- Meses: 54 (instal·lades en tot tipus de locals)

- Votants: 31.780 (67'12 %)

- Abstenció: 15.566 (32'88 %)

- Sí: 29.681 (93'40 %)

- No: 1.024 (3'22 %)

A aquests han seguit d'altres "Referèndums", que avui no abordarem:

- 1979-10-25: Estatut d'Autonomia de Catalunya.

- 1986-03-12: Integració a l'OTAN.

- 2005-02-20: Constitució Europea.

- 2006-06-18: Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

I, més recentment, dintre del debat sobiranista d'aquesta darrera dècada, el 9 de novembre de 2014 se celebrà una "consulta no vinculant" sobre el nou estatus de Catalunya i l'encaix a l'Estat, arrel de la prohibició de celebració d'un referèndum "pactat" i què, el Govern de la Generalitat, torna a plantejar pel setembre del 2017.

CARLES SERRET I BERNÚS

Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat

Sant Boi de Llobregat, 15 de desembre de 2016.

25 ANYS DEL PESSEBRE DE LA PLAÇA DE L'AJUNTAMENT.

PESSEBRES i PESSEBRISME A SANT BOI DE LLOBREGAT.

La tradició. L'església catòlica la remunta a una data i un lloc ben concret, la nit de Nadal del 1223 a la vila italiana de Greccio on, Sant Francesc d’Assís, va reunir als veïns per tal de celebrar la "Missa del Gall". Entorn d’un pessebre, amb la figura d'un Nen Jesús, modelat per les pròpies mans del Sant, amb el bou i la mula i tots situats en una pobra gruta enmig d’un bosc, es van cantar lloances al Misteri del Naixement. Diu la llegenda què, de sobte, en el moment més solemne de la missa, aquella petita figura immòbil va adquirir vida, va somriure i va estendre els seus braços cap a Francesc. El miracle s’havia produït a la vista de tots els presents i, des d’aleshores, la fama dels “Naixements” i el seu costum es va estendre per tot el món. Des d’aquell dia, se celebra la nit de Nadal imitant la inspiració del Sant, entorn d’un humil pessebre que rep el Fill de Déu. Per aquest motiu, Joan Pau II, el 1.986, i a petició de les associacions pessebristes de tot el món, va proclamar a Sant Francesc d’Assís: Patró Universal del Pessebrisme.

La tradició popular a Catalunya. Es col·loquen les figures essencials (la Mare de Déu, l'infant Jesús, sant Josep, el bou, la mula) i totes aquelles que vulguem o puguem (adoradors -pastors i reis-, l'àngel anunciador, camperols, bugaderes, etc.) enmig d'un paisatge fet amb trossos de suro i molsa. La construcció s'iniciava el 25 de novembre (santa Caterina) i es desmuntava després del 2 de febrer (la Candelera). Menció especial requereix la incorporació popular, al segle XVIII, de la figura del "caganer". Als pessebres catalans, el caganer hi apareix mig amagat en un racó, anant de ventre a l'aire lliure i sovint amb una pipa als llavis. Vestit amb camisa blanca, pantalons foscos i barretina, el caganer és, a diferència de la resta de personatges del pessebre, reinterpretat i modificat anualment per part dels artesans especialitzats en la confecció de figures. Se'n poden veure de tota mena, i cada vegada més, que representen personatges de relleu, des de polítics fins a personatges d'animació, passant per esportistes i famosos de tota mena. Aquesta metamorfosi anual del caganer ha esdevingut, amb el temps, un reflex de l'actualitat política, econòmica i social del país i també de la resta del món.

La passió catalana pels pessebres, però, ha anat més enllà de la representació a través de figures plàstiques. El somni de poder passejar-se pel pessebre de molsa, entre boscos i rius, envoltats de penya-segats i de fogueres amb pastors i rabadans que dormen al ras, es fa realitat en nombrosos pessebres vivents que se celebren arreu del país des de mitjan segle passat.

Pessebres i pessebrisme a Sant Boi. Enguany s'acompleixen 25 des que es va recuperar, i consolidar, la tradició d'instal·lar un pessebre "monumental" a la Plaça de l'Ajuntament, per tant, ens hem de remuntar al 1991. I he esmentat la paraula "monumental" perquè aquella primera edició fou veritablement així, ocupant-se la totalitat de la plaça. Les xifres publicades en donen fe: 400 m2 de gespa, 500 m3 de sauló, 120 Tones de pedra i 3 camionades de "trucs" (còdols) de riu. El recinte incorporava un riu natural, un pont, una caseta i una gran quantitat d'arbres i plantes ornamentals. Tot amenitzat amb l'acompanyament musical i una bona il·luminació nocturna (20 focus), Aquesta realització fou feta gràcies a la col·laboració d'unes 25 empreses i establiments comercials locals, en un projecte encapçalat per l'Ajuntament i executat per les brigades d'obres municipals. La idea era dinamitzar el "Barri Antic" i la seva oferta comercial, en dates tan assenyalades i proclius a les compres "compulsives". Va tenir, però, un punt flac. Tot i publicitar-se com un dels grans pessebres i dels més atractius de Catalunya, les figures humanes (la verge, sant Josep i el nen Jesús) no eren res més que dos maniquís (de botiga de roba) i un nino. Si hagués estat un pessebre "trencador", revolucionari, post-modern, cap problema... però era una estructura tradicional, típica i tòpica i les figures "desentonaven" d'allò més... Tot i així, i com era d'esperar, va rebre la visita de desenes de milers de persones.

Amb els anys, el pessebre de la Plaça, s'ha anat modulant fins prendre unes dimensions més racionals i què, sobretot, no hipotequen la plaça des de la Puríssima fins a Reis. A destacar què, aquell punt feble de les figures principals, fou subsanat -amb gran encert- amb l'aportació feta, el 1993, des d'una experiència col·laborativa entre artistes (la Nati Comas i l'Anna Calvo) i un grup de 20 pacients de l'aleshores "Centre de Dia Benito Menni" de l'Hospital Psiquiàtric de Nostra Senyora dels Dolors (avui Complex Assistencial en Salut Mental "Benito Menni") que confeccionaren les figures de la Mare de Déu, Sant Josep, el nen Jesús i la mula i el bou, que restaren exposades entre el 13 de desembre i el 8 de gener de 1994. L'experiència tingué continuïtat, realitzant-se d'altres figures, així com la restauració o substitució d'alguna que s'havia malmès. I és que cal dir què, tot i estar en un lloc cèntric, davant per davant de la "Casa de la Vila" no va deixar de rebre atacs i actes vandàlics durant uns anys. Aquell any 1993, el "pessebre" també va incorporar diverses maquetes d'edificis significatius com l'església parroquial de Sant Baldiri, el "cargol" (la Miranda de Marianao) o el Pont del Diable de Martorell, obra del paleta i artista santboià José Rico.

L'any 1995 fou creada l'Associació de Pessebristes de Sant Boi (que ja ha superat els 20 anys de vida), i que no només s'ha dedicat a aquesta activitat a partir de les realitzacions dels seus membres i de la instal·lació d'un gran pessebre a l'església parroquial de Sant Baldiri (de visita obligada i que us recomanem), sinó que també s'ha implicat en la "Festa del Tió", "L'home dels nassos", "Els Tres Tombs" o "La capvuitada", entre d'altres festes populars.

Cal dir què, aquesta associació, recull el testimoniatge d'iniciatives molt remotes en el temps. Els anys de la postguerra s'havia reprès un "Concurs de pessebres", organitzat des del Centre Catòlic, essent l'edició de 1942, la setena. Ara bé, la guerra segur que havia aturat la iniciativa i, a manca de més dades -a hores d'ara- hem de creure que -probablement- la iniciativa es remuntés a les acaballes de la dècada 1920-1930. El concurs era visitant les instal·lacions confeccionades a les cases dels concursants. Cal dir què, iniciada la dècada de 1990, des de l'Esplai Maduixa de la Parròquia de Sant Josep Obrer (Camps Blancs - Casablanca) es feren algunes experiències similars, amb participació de gent de més enllà dels límits parroquials i on vaig tenir l'oportunitat de participar com a jurat.

Actualment, i des de alguns anys, enguany toca la 8ª edició, el barri de "Ciutat Cooperativa - Molí Nou" organitza un "pessebre vivent" als jardins del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, amb la participació de més de 200 persones i la col·laboració de nombroses entitats, de tots els barris de Sant Boi.

Amb això no hem pretès, ens resultaria impossible a dia d'avui, fer una història del pessebrisme a Sant Boi, només hem espigolat unes quantes dades i dates per donar a entendre, i divulgar, què és un tema que ve de lluny i que té molt de camí per recórrer.

El pessebre de 1976. Hem parlat dels 25 anys de recuperació dels "pessebres" a la Plaça de l'Ajuntament. Permeteu-nos fer un salt i traslladem-nos al 1976, en plena ebullició social, als anys de la transició.

El 2 de desembre el grup de "Pioners i Caravel·les" de l'Agrupament Escolta "Sant Ramon Nonat" demanava permís per fer un pessebre a la Plaça. L'Ajuntament els hi va haver de denegar davant del fet que un altre grup juvenil se'ls hi havia avançat. Concretament el grup "ICEBERG" que, havent nascut sobre la tutela de l'església (salesians), havia esdevingut Vocalia de Joves de l'AAVV de Ciutat Cooperativa - Molí Nou, per la vinculació d'alguns dels seus membres al PSUC, encara a la clandestinitat. Els joves d'ICEBERG (que tenien com a principal impulsor al Jaume Ramoneda Rabassa) havien dedicat el pessebre al tema de "l'amnistia", instal·lant-se el 23 de desembre. Una setmana més tard, la matinada del 29 de desembre, fou atacat i destrossat en una acció atribuïda a grups d'extrema dreta local que deixaren un escrit i una diana, amenaçadora, dedicada als responsables del grup. L'acció va causar molt de malestar per desenvolupar-se davant mateix de la "Casa de la Vila" i haver-se evidenciat una més que manifesta "manca d'actuació" davant dels fets.

CARLES SERRET I BERNÚS

Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat

Sant Boi de Llobregat, 1 de desembre de 2016

Ara fa 25 anys que la revista municipal "VIURE SANT BOI" ens informava que la Direcció General de Telecomunicacions de la Generalitat, havia comunicat la legalització definitiva a l'emissora municipal Ràdio Sant Boi, reconeixent-se, de dret, una situació de facto que es remuntava al 20 De maig de 1980, data en que va començar a emetre, com a emissora municipal, Ràdio Sant Boi.

1980-02-15: ACTA DE PLE (Aprovació del Patronat de Ràdio Sant Boi)

"Seguidamente, la Alcaldía-Presidencia expone que el avanzar hacía una auténtica democracia de la vida municipal tiene como uno de los elementos fundamentales el abrir unos canales de información ágiles y eficaces y valorando la influencia de un medio de comunicación tan importante como es la radiodifusión y a los efectos de poder establecer un mayor vínculo con la población, tanto en el aspecto de cubrir y potenciar el amplio aspecto de hechos y situaciones que se engloban bajo el nombre de Cultura, así como, en el de extender y ampliar al máximo la información de la vida municipal.

Propone al Pleno Municipal acuerde la creación y puesta en funcionamiento del Patronato Municipal "Radio Sant Boi", que, regido por los Estatutos que se adjuntan igualmente para su aprobación, cumpla los objetivos citados. Es aprobada la anterior Moción citada del Sr. Alcalde, como asimismo, por 18 votos a favor y el voto en contra del Sr. Baldiri Ros Prat, de Centristes de Catalunya UCD, los Estatutos del Patronato de Radio Sant Boi, cuyo articulado seguidamente se transcribe:

Estatuto del "Patronato de Radio Sant Boi"

Capítulo I. Objetivo, Naturaleza, Domicilio.

Art.º 1º.- El Patronato, "Patronato de Radio Sant Boi", creado por el Ayuntamiento de Sant Boi, de conformidad con los preceptos aplicables en la legislación vigente de Régimen Local, constituido como fundación pública, es una entidad de Derecho público que se regirá por los presentes Estatutos y por las normas del ordenamiento jurídico que resulten de aplicación.

Art.º 2º.- El Patronato tiene personalidad jurídica pública y posee plena capacidad jurídica y de acción para la consecución de sus fines, sin perjuicio de la facultad de tutela que sobre él pueda ejercer la Corporación de conformidad con los presentes Estatutos.

Art.º 3º.- Constituye la finalidad genérica del Patronato, atender, en la media que lo permitan sus recursos, las necesidades del Municipio de Sant Boi en materia de Cultura e información de todo tipo de noticias de interés local garantizando el difundir libremente, los pensamientos, ideas y opiniones, la libre creación literaria, científica y de acceso a dicho medio de los grupos sociales y políticos, independiente de su ideología.[...]"

L'Acta de Ple de l'11-04-1980: ratificació i primeres dotacions, pressupostàries i de personal. Es va consignar un pressupost per aquell any, ja començat, de 2.300.000 pta que, en l'apartat de despesa, es distribuiren de la següent manera:

- Cap. I - Personal 1.350.000 pta

- Cap. II - Manteniment 450.000 pta

- Cap. III - Material inventariables 500.000 pta

I s'acorda l'aprovació d'una plantilla que seria:

- 1 Director (José Luis Díaz Iglesias, quedant en 2n lloc Pedro Morón de la Fuente)

- 1 Cap de Programació i Redacció

- 1 Cap administratiu i de Relacions Públiques

- 2 Tècnics de control

- 4 Locutors

Així com la inclusió d'alguns col·laboradors que la Junta Consultiva proposi a l'aprovació de la Junta de Govern del P. de RSB.

I l'adquisició de material tècnic:

- Un emissor Marca Tem, sistema 7-A-6, amb elements modulars.

- Un modulador de freqüència modulada estereofònic.

- Un mòdul d'iniciació.

- Un amplificador UHF de 40 Watts.

- Un grup d'alimentació de 10 Ampers.

- Un segon grup d'alimentació de 6 Ampers.

- Un panell d'alimentació amb medidor.

- Una antena omnidireccional, de dos elements, model 7-A-32 de la marca Tem.

Tot per un import de 200.000 pta.

L'emissora començaria a emetre, ja com a municipal, des de la Festa Major d'aquell mateix any, 1980, tenint la seu a la planta superior del torreó de ponent del Palau de Marianao, on encara hi havia allotjat el Centre de Formació Professional i on, feia poc, s'havia instal·lat també la comissaria dela Policia Nacional.

Ara bé, diem com a municipal, perquè cal que's conegui que ja funcionava, amb anterioritat, de forma privada experimental. Els antecedents més remots caldria anar a buscar-los en proves fetes, a finals de la dècada de 1960-1970 i anys següents, des de l'antic Centre Social Parroquial de Sant Josep Obrer (Camps Blancs), on vivien tant el José Luis Díaz, com el Pedro Morón i on, juntament, amb d'altres, fomentaren l'afició a la radiodifusió (CB - Banda ciutadana) i després com a eina de comunicació i informació social. Anys a venir, i d'una manera més "seriosa" es reprengué la iniciativa des del domicili privat del José Luis Díaz, a tocar de l'antic "Molí Vell".

Tornant a l'article d'ara fa 25 anys, ens parla de lluita i llarg camí. A què es refereix?.

Ens remuntem al moment inicial dels Ajuntaments democràtics, l'any 1979. Pocs mesos després de celebrar-se els primers comicis municipals de la democràcia, aparegueren les primeres emissores muncipals i, ben aviat, s'hi sumaria la nostra ciutat, tot jugant un destacat paper entre els municipis que s'aplegaren, l'octubre de 1980, a Rubí, per celebrar una "I Trobada de Radios Municipals", a la que seguiria una "II", celebrada aquí mateix, a Sant Boi, amb la participació de 45 municipis. I és que s'havia de reivindicar la definició d'un marc legal, davant del buit existent en matèria reguladora i, per una altra banda, calia lluitar contra intransigències, vicis i pors, heretats del franquisme que no estava tan lluny en el temps. La batalla "legal", "reguladora", no deixava de ser una "trampa", una "excusa" per frenar la llibertat d'expressió, de comunicació, que consagra la Constitució de 1978. Lluita què, a més, no només va afectar al món de les ràdios locals, sinó també -i fins avui- al món de la Televisió. I és que l'espai ràdioelèctric és el que és i cada dia està més ocupat, per l'administració i empreses de comunicació social i telefonia i serveis diversos. En aquelles primeres trobades, la reivindicació pot resumir-se en:

- Dret d'emissió per a tots els municipis que ho demanessin.

- Petició d'un pla d'actuació radiofònic de la Conselleria de Cultura.

- Diàleg amb la Conselleria per trobar sortides tècniques i jurídiques per tal de poder emetre aquelles emissores ja existents o a punt de fer-ho.

- Definició d'una banda de freqüencia per a les radios municipals.

D'aquelles primeres trobades, més o menys informals, va sortir la idea de creació de l'EMUC (Associació d'Emissores Municipals de Catalunya) que, el juny de 1984, aprovaria estatuts i passaria a ser presidida pel nostre alcalde d'aleshores, el senyor Francesc Xavier Vila, fins la tardor de 1987. Un període d'avenços en la consolidació i, molt especialment, de la professionalització de la xarxa d'emissores. Aquell mateix any, s'aprovaven -a Madrid- les lleis orgàniques que regularien la publicitat, l'organització i el control de les emissores municipals, marc què, com es pot suposar, també va incidir en la nostra, en Ràdio Sant Boi. I, l'any següent, 1988, el govern català publicava un decret de regulació de concessions. Sant Boi presentaria, ben aviat, tota la documentació exigida i, tres anys més tard, ara en fa 25, arribava la definitiva i anhelada legalització.

Parlar del paper de RSB, comunicatiu i social, en aquests 36 anys de vida, és tant com parlar de la pròpia vida de Sant Boi, doncs tots els temes i situacions, en major o menor mesura, hi han estat representats.

CARLES SERRET I BERNÚS

Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat

Sant Boi de Llobregat, 24 de novembre de 2016

Balanç de la convocatòria d'enguany celebrada, a Viladecans, el dissabte 12 de novembre de 2016.

Les edicions anteriors han estat:

2008 - Gavà - Temàtica lliure

2009 - Begues - El camí ral, camins antics i altres temes

2010 - Viladecans - La recerca en cultura popular

2011 - Castelldefels - Recuperar el patrimoni

2012 - Sant Climent - La pagesia ahir i avui a L’Eramprunyà

2013 - Sant Boi - Territori de frontera a l’alta edat mitjana

2014 - Gavà - L’aigua, el territori i les persones

2015 - Begues - Els moviments migratoris

L'organització de l'edició d'enguany, dedica l'estudi de les "CAPELLES, ERMITES I ESGLÉSIES", ha anat a càrrec del grup "Tres Torres" de Viladecans i s'ha celebrat a "Can Amat", seu del Museu d'aquesta població germana i veïna.

Hem ponderar l'oportunitat i importància del tema escollit i explicat que els treballs s'estructuraven en:

- 6 Ponències

- 21 Comunicacions: 12 (presentacions orals) i 9 pòsters.

Havent procedit a fer un esment dels treballs, agrupant-los per municipis: Begues, Castelldefels, Gavà, Sant Climent, Viladecans i acabant amb les tres aportacions fetes des de la nostra localitat, des de Sant Boi.

- Esglésies i ermites de Sant Boi de Llobregat

* Mª Lledó Barreda i Casanova, Carles Serret i Bernús

- L’Ermita de Sant Pere de les Puelles i la seva necròpolis

* Mª Lledó Barreda i Casanova, Andrea López López

- Eremitisme a Sant Boi de Llobregat?

* Xavier Sánchez i Torres

Cal dir que els resums de tots els treballs presentats estan disponibles des del web del "CENTRE D'ESTUDIS DE GAVÀ" i des d'on són accessibles també, i de forma gratuïta, els textos finals de totes les edicions anteriors.

Resums: http://centredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/2016/10/30/ja-estan-disponibles-els-resums-de-les-contribucions-a-la-ix-trobada-de-centres-destudis-i-destudiosos-deramprunya/

Llibres de les edicions anteriors: http://centredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/trobades-deramprunya/

La jornada va acabar amb la presentació de la propera convocatòria, per la tardor de l'any vinent i que es farà a Castelldefels, amb el tema de "LES LLEGENDES. HISTÒRIA I TRADICIÓ"

CARLES SERRET I BERNÚS

Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat

Sant Boi de Llobregat, 17 de novembre de 2016

L'ENSENYAMENT, A SANT BOI, EL CURS 1966-1967.

50 ANYS DE L'ESCOLA "MODESTO AMAT"

Avui hem dedicat l'espai a fer un repàs, un balanç, de l'estat de l'educació i dels centres educatius locals, ara fa tot just 50 anys, per tant el curs 1966-1967. L'elecció del tema està justificada perquè, el 30 d'octubre de 1966, s'inaugurava, a la Muntanyeta, l'escola pública "MODESTO AMAT", com a secció de "nens". Cal dir que era un centre complementari a un de ja existent, l'escola "JOSEFA VERDÚ" què, com a secció de "nenes", ja funcionava des del curs 1960-1961. De la fusió d'aquests dos centres, en va sorgir l'antecedent del que avui és l'actual "CEIP AMAT-VERDÚ".

Recordarem què, aquests dos personatges, la senyora Josepa Verdú i Cerdà i el senyor Modest Amat i Batllori, eren matrimoni i que l'Ajuntament de l'època va recórrer a ells, per tal que col·laboressin en la construcció d'una escola pública. Ho feren d'una manera altruista, prou generosa, amb una donació de 250.000 pessetes i, a més, feren un préstec de 500.000 pessetes més, concedit en unes condicions molt favorables en matèria d'interessos i terminis. Per aquest motiu, a banda del nom de l'escola, el senyor Amat rebé el títol de "fill predilecte" de la vila, l'any 1958. L'escola no va ser una construcció "aïllada", sinó que va formar part d'un projecte força més ambiciós i reeixit, a banda de ser "emblemàtic" pel Sant Boi de la dècada de 1960-1970.

Cal remuntar-se, encara, cinc anys més enrera, o sigui anar fins al diumenge 20 de novembre de 1960 (una data ben emblemàtica pel règim franquista: se commemorava el 24è l'aniversari de la mort de José Antonio Primo de Rivera), Sant Boi rebia la visita del ministre "sense cartera" i procurador en Corts Pedro Gual Villalbí, president del Consejo de Economía Nacional i un dels màxims exponents del "desarrollismo", des de la seva participació en els plans d'estabilització (1957-1958).

El motiu de la visita fou procedir a la inauguració del grup d'habitatges socials, de "renda limitada" coneguts, popularment, com de "La Muntanyeta" o de "L'Ajuntament" i format per 200 pisos i 16 locals comercials, emmarcats pels actuals carrers Joan Miró, Mossèn Cinto Verdaguer i Fra Josep Puigdengolas i, ja dins del que avui és parc de "La Muntanyeta", l'escola "Josefa Verdú". Podem assegurar, per les cròniques de l'època i pels extensos reportatges gràfics que es feren, que per Sant Boi, aquell dia va ser una veritable festa, amb carrers engalanats i gent per tot arreu. Les autoritats, incloent el ministre, després dels actes protocol·laris i solemnes, celebrats a migdia, i on es visitaren els diversos espais, inauguració de plaques commemoratives i on es va procedir al lliurament de claus als beneficiaris dels habitatges, anaren a dinar a casa de l'alcalde d'aleshores, el senyor Jaume Ferrer Poblet, propietari del magnífic xalet "Can Gratacós", també conegut per "Can Torrents", del carrer de Pi i Margall i que, durant uns anys, va ser molt famós per haver acollit el restaurant "Le Petit Chatêau". Abans havia acollit una llar d'infants.

Tornem al 1966, i recordem què, el matí del diumenge 30 d'octubre, s'havia procedit a la inauguració del nou centre escolar, per a nens, "Modesto Amat". A l'acte, també molt ben documentat en cròniques de l'època, hi participaren més de mil persones. Cal dir que l'edifici era una còpia idèntica del de la secció "de nenes", ja existent. En l'acte, el senyor Amat, va premiar tot l'alumnat de les escoles nacionals de Sant Boi, amb l'uniforme de rigor (la bata) i la Caixa d'Estalvis del Penedès va regalar una "cartilla escolar", a cada nen, dotant-la d'una imposició inicial de 25 pessetes. Màrqueting de l'època i de tots els temps.

Cal dir que estàvem en un moment "capdal", de trencament de les estructures tradicionals econòmiques, de superació de les planificacions territorials anteriors (Pla Pascual), creixement demogràfic accelerat, etcètera... L'any 1960 érem 20.000 habitants, deu anys més tard, superàvem els 50.000.

El Grup Escolar de Nens “Modesto Amat” va començar amb un cens de:

- Pàrvuls 220

- Nens (grau elemental) 262

El Grup Escolar de Niñas “Josefa Verdu” tenia, el 1966:

- Nenes (grau elemental) 273

Fent un total, pels dos centres de 755 alumnes.

Molt poc temps després, es procediria a l'adquisició dels terrenys i a l'inici de les obres de construcció del primer Institut d'Ensenyament Secundari local, el "Joaquim Rubió i Ors", a tocar del CN "Amat-Verdú". I, en començar l'any 1968, els dos grups (nens i nenes) del CN "Cinco Rosas" a l'UVA, del mateix nom, recentment estrenada.

Carles Serret i Bernús

Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat

Sant Boi de Llobregat, 10 de novembre de 2016