Conversem amb l'entrenador de futbol català Martí Cifuentes que ens acompanya des d'Estocolm, la capital de Suècia. Ell viu i treballa allà com a tècnic del Hammarby, l'equip amb més seguidors de tota Escandinàvia, situat al cèntric i cosmopolita barri de Södermalm. Cifuentes, que va començar la seva trajectòria professional al Sabadell i ha entrenat altres equips catalans com el Sant Andreu o l'Hospitalet, te ja una àmplia experiència fora de les nostres fronteres, especialment als paisos nòrdics perquè ha entrenat a Dinamarca i Noruega a més de Suècia, on viu actualment. Amb ell fem un recorregut per diferents ciutats i coneixem la realitat futbolística d'altres cultures.

Conversem amb el campió del món d'ultra trail català Pau Capell que ens presenta el seu llibre " Lluita pel que vols i estima el que tens". Capell, tres cops campió del món i guanyador al 2019 de l'Ultra Trail de Montblanc, considerada la meca de les curses de llarga distància, ens ensenya al llibre el seu costat més personal. En Pau recull al llibre, escrit amb un to íntim i sincer, els moments més especials que ha viscut com a corredor professional amb el seu entorn més proper i explica cóm ha superat situacions límit viscudes a les curses i a la vida. El corredor català ha volgut plasmar a les pàgines de la seva primera obra escrita el que porten a dins els esportistes professionals i poder,així, aprofundir més en el que són que no pas en el que fan. Pau Capell va practicar diferents esports des de nen i era futbolista quan una greu lesió el va dur a la muntanya per recuperar-se i allà s'hi va quedar i va trobar el seu camí.

Conversem amb el gimnasta català Joel Plata, nascut a Viladecans, que el passat mes d'agost va guanyar la medalla de plata de barra fixa al Campionat d'Europa de gimnàstica artística de Munic. D'aquesta forma Joel es va convertir en el quart català en guanyar una medalla europea després de Joaquim Blume, Andreu Vivó i Gervasio Deferr. Conversem amb ell dies després que es convertís també en el líder de la selecció espanyola que va aconseguir la sisena posició per equips al Mundial que es va disputar a Liverpool a principis d'aquest mes. El català, que ja va ser olímpic a Tòquio, està completant un gran any als seus 24 anys competint amb els millors gimnastes del món. Amb ell parlem sobre la seva trajectòria, les seves ganes de superar-se sempre i el seu pròxim gran repte, assolir la classificació amb l'equip espanyol pels Jocs de París 2024.

Ens visita la periodista Olga Viza que recentment ha rebut el premi "Ofici de periodista" del Col·legi de Periodistes de Catalunya com a homenatge als seus més de 40 anys de trajectòria professional. Viza va començar la seva carrera com a periodista esportiva a TVE quan només tenia 19 anys i estava estudiant a la Universitat Autònoma de Barcelona. A partir d'aleshores ha cobert tota mena d'esdeveniments esportius de gran nivell, com Jocs Olímpics i Mundials de futbol, entre d'altres. L'esport va ser la seva escola i sempre l'ha acompanyat, però Olga Viza ha destacat per una carrera professional versàtil on també ha dirigit i presentat informatius, com el del migdia d'Antena 3 TV durant deu exitosos anys, i diversos programes en diferents mitjans, entre ells RNE on actualment col·labora a "Las tardes de RNE" de Carles Mesa. Amb ella repassem la seva trajectòria i compartim vivències i experiències del periodisme.

Ens visita l'ex jugador del Barça que va jugar al primer equip blaugrana als anys 70, Ramon Alfonseda. Als seus 73 anys i després de gaiberè 20 de President de l'Agrupació Barça Jugadors, Alfonseda deixa el càrrec, tot i que continuarà lligat a l'Associació de veterans. Durant els seus 20 anys al capdavant de l'Associació, Alfonseda i el seu equip han professionalitzat l'entitat, li han donat als jugadors i ex jugadors el protagonisme, han introduit també a les jugadores dels equips femenins, començant per les pioneres i s'han centrat en el màxim objectiu de l'Agrupació: ajudar els i les jugadores després de la seva retirada amb formació i assesorament per una nova vida personal i laboral. La vinculació amb una donació econòmica dels jugadors dels pimers equips de futbol i la tasca social i solidària de l'Associació han estat també signes d'identitat en aquests 20 anys de presidència de Ramon Alfonseda.

En el nostre habitual recorregut dels divendres per la geografia catalana a través de l'esport, avui ens aturem a la localitat barcelonina de Sentmenat, al Vallès Occidental. Es tracta d'un municipi amb un passat eminentment agrícola que és palès en la gran quantitat de cases i construccions d'aquests tipus que es poden trobar en el seu teme. La població te també alguns edificis històrics com el Castellet de Guanta o l'ermita de Sant Miquel o de can Fruitós i alguns elements modernistes com el Cementiri Nou. El seu principal patrimoni és el natural, amb un 80 per cent de zona verda i dues parts molt diferenciades: la muntanya, amb boscos de pins i alzines, i el pla amb camps de conreu. I és en aquest escenari on el proper 4 de Desembre tindrà lloc la 36ª edició de la tradicional Cursa de muntanya "Pujada i Baixada a Guanta" que actualment organitza el Club Atlètic La Sansi.

Conversem amb el periodista i escriptor tarragoní Enric Pujol que ens presenta la seva darrera obra: "Nou Estadi. Cinquanta anys fent història". El llibre vol fer una mirada enrere per explicar tots els esdeveniments, les remodelacions, les millores i els partits jugats pel Nàstic durant aquest mig segle de vida. També vol aprofitar per fer un viatge al passat per conèixer els altres camps de futbol on va jugar el Nàstic de Tarragona des de la seva fundació, l'any 1914, i fer un petit repàs de l'evolució del futbol integrat en la societat civil de la ciutat. Enric Pujol és llicenciat en literatura espanyola i periodisme i va treballar durant gairebè 40 anys a RNE a Tarragona, primer com a cap d'esports, desprès de cap d'informatius i els tres darrers anys com a director. Com a eescriptor ha publicat 50 llibres, 9 d'ells dedicats al Gimnàstic de Tarragona.

Ens visiten dos gimnastes, campions del món, David Franco i Andrés Martínez, que van guanyar la medalla d'or amb l'equip espanyol al Mundial de trampolí de Sofia que es va disputar la setmana passada. Els dos gimnastes, que entrenen al CAR de Sant Cugat, es van proclamar campions del món en la modalitat de doble mini tramp, una medalla d'or històrica perquè és la primera espanyola en aquesta modalitat gimnàstica. El David i l'Andrés, tots dos de 20 anys i val·lisoletans residents al CAR, ens visiten dos dies després de tornar amb la medalla de Bulgària i ens apropen a la modalitat del doble mini tramp, força desconeguda. Tots dos tenen aspiracions olímpiques perquè, tot i que el mini tramp no és olímpic, si ho és el trampolí i tant el David com l'Andrès tenen el somni de ser a París 2024.

Aquest dimarts us acostem a un tema sovint tabú i malentès a l'esport femení d'elit, el de la maternitat. Darrerament diverses esportistes han demostrat ser mare i esportista d'elit és compatible i que es pot tornar a rendir al màxim després de l'embaràs. Són temes que es tractaran a partir del mes de gener en un cicle de conferències que organitza el Cercle de mares Qgat sobre "Maternitat i Esport". Les xerrades pretenen dona veu a les dones esportistes perquè puguin parlar de les seves experiències, vivències i circumstàncies. En parlem amb la presidenta del Cercle de Mares Qgat, Marta Salazar, l'esportista de muntanya i mare Anna Comet, una de les ponents de la primera conferència del cicle, que serà el 19 de gener, i l'assessora internacional de lactància Minerva Prado.

Conversem amb l'ex futbolista del Barça Ricardo Serna que va formar part del "Deam Team" de Johan Cruyff als anys 90 i va guanyar amb l'equip blaugrana 3 lligues i la primera Copa d'Europa del club, la de Wembleu 1992, entre d'altres títols. Serna viu a la seva ciutat natal, Sevilla, des d'on ens explica cóm és la seva vida actualment i repassem junts la seva carrera i cóm va viure un somni que tenia des de nen, vestir la samarreta blaugrana. Un cop va sortir del Barça, l'andalús va jugar al Depor, el Mallorca i el Granada abans de retirar-se el 1996. Des de llavors ha estat sempre vinculat al futbol com entrenador i com a comentarista als mitjans andalusos, i també al Barça a través de l'àrea social i, sobretot, de l'agrupació de veterans del club blaugrana.