La Maria somia amb viatjar sola, però sap que no tindrà el suport dels seus pares. Entre tradició, amor i por, descobrim com les creences familiars poden convertir-se en barreres invisibles, i com les pors dels pares sovint passen als fills sense voler. Aquest episodi parla de llibertat, protecció i de viatges que no sempre comencen amb un avió, sinó amb un gest cap endins. Perquè a vegades, per créixer, cal identificar quines pors no són nostres… i atrevir-nos a deixar-les anar.

En aquest episodi coneixeràs la Teresa, una dona de noranta-quatre anys marcada per la guerra, la postguerra i tres amors que no van acabar de ser. Un relat íntim sobre la fortalesa silenciosa, les cures no correspostes i la memòria que no apareix als llibres d’història d'una nena com altres que no van créixer.

Tres motxilles invisiblesEn Yassin, en Lluc i la Kateryna tenen onze anys i una amistat que els salva.

Darrere els somriures, amaguen històries que pesen... però al pati, l’amistat els fa de refugi. Un microrelat que parla de silencis, complicitats i de la força d’estimar sense condicions.

📖 Text original d’EntreNu Escrits💛 Escolta, respira… i deixa’t portar.

Una àvia, un bikini, una neta i dues desconegudes.Aquesta és una història de cossos estimats i mirades que pesen.Una oda a la dignitat, l’autoestima i la llibertat de vestir com vulguem.📖 Els textos són originals.
💛 Escolta, respira… i deixa’t portaar.

L’Eric té 11 anys i una mirada que sap escoltar.
Cada tarda visita els avis del barri i, sense saber-ho, esdevé la millor medicina que han rebut en anys.
Un microrelat que parla de memòria, vincles i jocs que curen.

📖 Text original d’EntreNu Escrits💛 Escolta, respira… i deixa’t portar.

En aquest episodi de Microrelats a cau d’orella, descobrim la història de la Dolors i en Joaquim, una parella gran que viatja en tren amb el pes dolç d’una vida compartida.

Entre silencis plens de sentit i gestos que expliquen més que les paraules, el relat ens convida a mirar l’amor des d’un altre lloc: el del temps, la memòria i la tendresa que no s’acaba.

Una història breu… però que perdura.

📖 Text original d’EntreNu Escrits💛 Escolta, respira… i deixa’t portar.

Descobreix l’Elna: Mira per la finestra del tren i registra murmuris, pors i tendreses en un quadern gastat. Filla única, criada a França entre llibres, vinils i un pare músic, només es mostra del tot quan trepitja l’escenari. A Barcelona estudia art dramàtic i converteix els petits detalls invisibles en emoció palpable. Fora és discreta; damunt l’escenari, viu de veritat.

📖 Text original d’EntreNu Escrits💛 Escolta, respira… i deixa’t portar.

🎧 Descobreix la Martina: vint-i-dos anys, luxe sobrat però carències invisibles. Rebel sense fer soroll, aparentment passota però tan introvertida que només confia en els seus silencis. Entre targetes i cotxes, anhela la mirada tendra que només li regalava l’àvia. Un capítol que parla de murs emocionals, soledat amb privilegis i el desig profund de ser estimada de veritat.

📖 Text original d’EntreNu Escrits💛 Escolta, respira… i deixa’t portar.

Tanco els ulls i obro el quadern i des d’aquí, t’escric… o més ben dit et parlo.
Benvingut benvinguda a Microrelats a cau d’orella.

Aquest és un podcast d’instants breus. Relats curts, reflexions i textos dits en veu baixa, per arribar lent i sensecridar.
No hi trobaràs res grandiloqüent, hi trobaràs,  detalls, moments, històries que podries haver viscut tu. o potser no…potser algu conegut o estimat.

Tot va començar en un tren. En aquells trajectes diaris de camí a la feina, en què mirava algú i em preguntava: Quina historia m’inspira, aquesta persona?

A poc a poc, les paraules es van convertir en companyia, i després… en relat. En veu. En podcast. En llibre.

Hi ha qui tanca els ulls per imaginar, en canvi jo els obro quan pujo al tren. Observo en silenci i en aquest breu trajecte entre estacions, on els mòbils governen, les mirades s’esquiven i els minuts es dilueixen... jo escric.

No sempre a mà, a vegades mentalment, com si cada pensament fos una fotografia secreta que em guardo per més tard. Altres cops, el mòbil em fa de quadern, però sempre, escric amb el cor.

Aquest espai, neix d’aquests instants de persones que no conec, però que em deixen empremta, de vides que només es creuen amb la meva uns minuts, però que m’inspiren perimaginar-los una història.

No sé com es diuen, ni d’on venen, ni si tornaré a veure’ls. Però en el meu univers interior, totes tenen nom, veu i ànima.

Escriure m’ha ensenyat a mirar el món amb més compassió, i a mi mateixa amb més tendresa. M’ha fet entendre que les històries no cal que siguin reals per ser veritat.
Que a vegades, inventar la vida d’algú altre et permet reconciliar-te amb parts de la teva.

@entrenuescrits no és només un recull de relats. És un homenatge a la humanitat anónima, a la bellesa que s’amaga en un gest fugaç, a la necessitat profunda de donar sentit als silencis que ens habiten.

Aquest n’és la presentació, a cada podcast, et compartiré un microrelat com si te’l digués a cau d’orella.Petites històries amb ànima, com qui et llegeix en veu baixa per acompanyar-te una estona.
💛 Escolta, respira… i deixa’t portar. T’hi espero!