Món possible

Aquest 7 d'octubre es compleixen dos anys de l'atac de Hamas a Israel, que va servir de detonant a l'última ofensiva israeliana sobre Gaza. Després de dos anys i 67 mil víctimes mortals, que l'ONU qualifica de genocidi, s'acaba de posar un pla de pau sobre la taula, dissenyat per Donald Trump en connivència amb Benjamin Netanyahu. Un pla que desperta moltes reticències, però que ha rebut l'acceptació de Hamas. Què significa tot plegat? Som a les portes de la pau definitiva? Ho analitzem amb el catedràtic emèrit d'Història Contemporània a la UE i investigador sènior del CIDOB Antoni Segura.

Acabem de començar el curs i, com sempre, tenim els docents en peu de guerra: reivindiquen millores laborals, salarials i, també, més recursos per poder fer la seva feina. Amenacen de tornar a les mobilitzacions, fins i tot a la vaga, si no atenen les seves reivindicacions, perquè -diuen- així no poden continuar. Independentment de les reivindicacions laborals del sector, com està l’Educació a casa nostra? Indicadors com l’informe PISA i altres proves competencials posen de manifest que els nostres estudiants no són, ni de bon trós, els millors d’Europa. Estem bastant a la cua. Per què?

Posem a examen el nostre sistema educatiu. Però no ens volem centrar només en el que són qüalificacions, sinó que volem anar molt més enllà, perquè està clar que els nostres nens i nenes necessiten ser formats en aptituts per a la vida, però també en actituts, com afronten aquesta vida, com a persones, com a ciutadans, amb les millors eines. Ho abordem amb el Pau Sobrerroca, mestre d’Educació Infantil i membre de la Junta gestora de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, i amb la nostra col.laboradora al “Racó de pensar” Sílvia Penón.

Ara fa 10 anys, un socorrista de Badalona es va remoure en el sofà, en veure la imatge d’un nen ofegat en una platja turca. Es va aixecar i va decidir d’anar a Lesbos, a Grècia, on arribaven molts desplaçats de la guerra de Síria, i molts morien ofegats al mar. Ell i un grup de companys, tots de forma voluntària, no s’ho van pensar gaire, o sí, però el cas és que hi van anar. Pensaven que seria una acció puntual, que els Estats detindrien aquesta sagnia, però una dècada després, i amb més de 72 mil vides salvades al mar, aquí continuen, perquè malauradament el món que habitem ha esdevingut impossible, contràriament al nom d’aquest programa, que també ens agradaria no haver de fer. Però, mentre sigui necessari, cal continuar la lluita, cadascú amb les seves armes: amb els braços oberts o amb aquest micròfon, que avui rep l'ÒSCAR CAMPS, fundador i director d’OPEN ARMS.

Comencem nova temporada a Món Possible, amb la mirada i la intenció molt posades sobre Gaza i la situació desesperada de la població palestina, en la que es considera ja l’ofensiva final israeliana. Totes les notícies que ens hi arriben parlen de mort i destrucció. Sentim el testimoni del metge valencià Raúl Incertis, que ha estat 4 mesos treballant com a voluntari en un hospital de Gaza i ha estat testimoni de l’horror que Israel està perpetrant contra els palestins. El règim de Benjamin Netanyahu continua els seus plans milimètrics per fer-se amb els territoris ocupats, que considera propis.

Comencem a veure, això sí, gestos polítics, mesures contra Israel, com les anunciades pel president Pedro Sánchez i la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von del Leyen. Les analitzem amb Alys Samson, de la Coalició Prou Complicitat amb Israel i de la Xarxa Solidària contra l’Ocupació Palestina, la RESCOP.

Paralel.lament, continuen també les iniciatives per visibilitzar el genocidi israelià i mirar de portar auxili a la població palestina, com ara la Global Sumud Flotilla.

Som ciutadans globals d’un món canviant, en contínua evolució. Si Internet va suposar una revolució a les nostres vides, estem assistint a una altra revolució, que ens fascina i ens atemoreix a parts iguals: la IA és una eina de grans possibilitats, però també una arma perillosa. Sigui com sigui, engega una nova era per a la humanitat. Comença un món nou, que ens deixa una mica a la intempèrie, buscant aixoplug. Com serà aquest nou ordre, o desordre, mundial? Serem cada cop ciutadans més controlats? Està en risc la democràcia? Ho analitzem amb Carmen Parra, autora de l'adaptació catalana del Manual per al ciutadà global.

Aquesta temporada, que acaba, a Món Possible hem dibuixat el món amb escenes quotidianes, "Petits contes perversos", sorgits de la imaginació de l'Elvira Altès. Avui ens parla d'aquests individus mirons i molestos, que envaeixen la nostra intimitat.

Aquest 2025, es compleixen 50 anys de la mort del dictador Franco, que va suposar l'inici de la transició cap a a democràcia a Espanya, després de 40 anys de dictadura. Mig segle després, encara veiem vestigis d'aquella època negra de la nostra Història recent. Ens volem fixar en un capítol molt concret: el dels camps de concentració franquistes. I ens centrem en un de ben aprop: El Cànem, al Poblenou. En parlem amb Jordi Fossas, president de l'Arxiu Històric del Poblenou.

Els episodis recents d'atacs a immigrants són la punta de l'iceberg o exemples aïllats? Responen a una estratègia deliberada? O són simplement delictes d'odi, de racisme, sense connexió entre ells? Torre Pacheco, a Múrcia, o Piera, a l'Anoia, són exemples de "cacera a l'immigrant", alimentats per grups d'extrema dreta. Però són episodis puntuals de xenofòbia o estem davant d'un problema estructural greu, que pot anar, i està anant, a més? Ho analitzem amb l'expert en Migracions Javier de Lucas, catedràtic de Filosofia del Dret a l'Institut de Drets Humans de la Universitat de València i autor del llibre "Migraciones: la política".

Un gest tan habitual i necessari com anar al metge es pot convertir en una empresa difícil per a una persona cega o amb una deficiència visual severa. Conscients d’aquestes dificulats, al centre d’Atenció Primària Sardenya, de Barcelona, s’ha posat en marxa, en col.laboració amb l'ONCE, un servei d’acompanyament personal pioner, per tal de garantir l’accessibilitat al centre de salut. Des del moment que hi arriba, la persona cega o amb poca visió l'acompanyen en tot moment en el seu recorregut per les instal.lacions. Com la Maite Bajo Lea, que pateix una discpacitat visual del 80%. Ella ha inaugurat el nou servei.

“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida”. En aquestes paraules de la Maria-Mercè Marcal, afegirem un quart do: de professió impossible. No tres, sinó quatre voltes rebel. Així és la Montse Santolino, periodista, es dedica a la comunicació en el sector de la cooperació internacional, els drets humans i l’activisme social. Ella propugna una “comunicació transformadora” i acaba de publicar un llibre, "En legítima defensa de classe", que és un recull d'articles publicats a La Directa, on parla de les crisis que ens envolten, de desigualtats, de drets vulnerats, de feminisme...., en definitiva, de la vida, de la vida de les persones. I ho fa des de la perifèria, fent d'altaveu de moltes veus silenciades.