Món possible

El Pontificat de Lleó XIV ha començat a donar les primeres passes i tothom està molt pendent de qualsevol gest i paraula del nou Papa. Haurà de conviure, si més no ara, al començament, amb tota mena de comparacions amb el seu antecessor, el Papa Francesc.

De Lleó XIV s’ha dit que serà un Papa continuista, que hauria de fer seves les carpetes que deixa obertes Bergoglio, com ara plantar cara a la pederàstia, la presència de les dones a l’Església o els col.lectius LGTBI. Sense oblidar la vessant social de l’Esglèsia, de la qual el Papa Prevost és un ferm defensor, com ha demostrat com a missioner a Llatinoamèrica.

El primer Papa nord-americà, un “Papa entre dos móns”, nascut al nord, però amb el Sud al cor. Un Papa amb arrels espanyoles, que ha fet del Perú casa seva, i hi tenia un record en el seu primer missatge com a Pontífex. Lleó XIV, el Papa que ha vingut a “posar llum a les nits fosques del món”.

Analitzem la seva figura amb Mossèn Jordi Bertomeu, de la Congregació per la Doctrina de la Fe del Vaticà i enviat especial del Papa Francesc per a missions especials, com ara la investigació dels abusos a l'Església, tasca que continuarà amb Lleó XIV.

Carlos Alberto Montaner és una de les 323 persones que van aconseguir la mort assistida a Espanya l’any 2023, en virtut de la Llei d’Eutanàsia. Tenia diagnosticada una malaltia neurodegenerativa rara: Paràl.lisi Supranuclear Progressiva, un Parkinson atípic i molt agressiu. Va voler decidir la seva mort perquè defensava una vida digna: “Antes de que se me informara de un diagnóstico más severo, llegué a la conclusión de que no permitiría que el Parkinson me arrebatara más facultades” va deixar escrit en un article pòstum, titolat “Cuando usted lea este artículo, yo estaré muerto”.

El seu últim viatge va ser un camí ple de dificultats i burocràcia mèdica, en què el va acompanyar la seva filla, Gina Montaner, que ho explica tot en un llibre, "Deséenme un buen viaje. Memorias de una despedida".

Cinc segons, només cinc segons, han posat en qüestió el sistema elèctric espanyol. Què va succeïr dilluns passat, en l’apagada més gran registrada mai a la UE, amb 60 milions de persones afectades. I, sobre tot, per què? I una altra pregunta que ens fem tots: pot tornar a repetir-se?

Interrogants que mirem de respondre amb l'enginyer elèctric José Luis Domínguez, responsable del departament de Sistemes Elèctrics de Potència de l'Institut d'Investigació en Energia de Catalunya.

La nostra convidada d’avui al nostre “Racó de pensar”, amb la Sílvia Penón, ens recorda que l’adolescència no és cap malaltia, sinó una etapa, complicada, sí, però fonamental per a la nostra formació i creixement personal. “Una oportunitat” –diu ella- “de conèixer-se”, que no hem de viure les famílies com “una maledicció ni una tortura”. Per molt que costi, de vegades.

Avui ens acostem als adolescents i ens fixem en un fenòmen delicat, que requereix la nostra atenció, de tothom: pares, docents, polítics... Parlem del Bullyng, l’assetjament, un tema encara tabú, sobre el que no podem mantenir silenci.

En els Contes del Món Possible, ens fascinen les històries de bruixes. Però no considerades com a dones dolentes i malignes, sinó com a avispades posseïdores de dons i habilitats, que no sempre han estat acceptats ni permesos. Moltes van acabar a la foguera, incompreses i condemnades sense jutjar.

El periodista Mikel Ayestaran porta dues dècades informant des del Próxim Orient. Ha estat testimoni de les últimes ofensives israelianes contra Palestina, com l'actual. Una guerra desigual, que deixa moltes històries, personals i col·lectives. Les explica en les seves cròniques diàries i les recull també a llibres com el que acaba de publicar, "Historias de Gaza". Un repàs a l'origen i la història d'un conflicte que dura anys i que no sembla tenir una solució ràpida. "El conflicte durarà tant com duri l'ocupació" diu Ayestaran, que afirma també que no es pot ser objectiu, sinó honest en aquest conflicte.

Catalunya té una llarga tradició de foment de la pau i, fruït d’aquesta tradició, l’any 2003 va aprovar la Llei de foment de la pau, que insta les institucions catalanes a treballar-hi, tan aquí com a tot arreu. Recentment, el Parlament ha aprovat l'actualització de la llei, arran de la qual es va crear el Consell Català de Foment de la Pau i l’Institut Català Internacional per la Pau, l’ICIP. També l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i altres entitats locals i supramunicipals impulsen iniciatives de foment de la pau. Tots plegats, amb el Govern de la Generalitat, impulsen el Fòrum Català per la Pau, un procés participatiu de reflexió i debat, que durarà dos anys, sota el lema “Menys violències, més justícia global”. L'objectiu és elaborar una política pública de Pau a Catalunya. En parlem amb la presidenta del Consell Català de Foment de la Pau, Gabriela Serra.

En la construcció d’un altre món possible, són fonamentals petites passes que recorren molt de camí. Idees que fan el món més habitable i més segur. És el cas d'un projecte que permet fabricar incubadores de baix cost, vitals per a moltes criatures que neixen prematures a països on no es fàcil accedir en aquesta tecnologia. L’ha ideada l’enginyer i emprenedor navarrès Pablo Sánchez Bergasa, director-fundador de l’ong Medicina Abierta al Mundo, que ha vist reconegut el seu talent i la seva dedicació amb el premi Princesa de Girona, en la categoría social. Pablo és, diu, "un somiador en gran" i una persona compromesa amb el món que l'ha tocat viure i amb la construcció d'un altre món possible.

En els nostres contes del món possible, l'Elvira Altés ens proposa un dels seus "Petits contes perversos", protagonitzat per "Un taxista tan polit". Demostra que no ens podem refiar de les aparences, perquè no és or tot el que lluu.

Quines lliçons de vida podem extreure de l'esport? Ens ensenya, per exemple, a assumir les frustracions i a gestionar tant les derrotes com les victòries. En parlem amb Raül Romeva, Doctor en Ciències de l'Educació i l'Esport i també en Relacions Internacionals. Un convençut del valor de l'esport per a la transformació social. Per això, reivindica posar-lo al centre de les polítiques públiques i donar-li la importància que es mereix com a vector per a la construcció d'un altre món possible.