Món possible

Enguany es commemoren 600 anys de presència romaní al nostre país i s'han organitzat diferents actes de celebració i, a la vegada, de reivindicació de la inclusió plena del Poble Gitano, que encara pateix discriminació i estigma.

El Parlament de Catalunya aprovava recentment la creació d'una comissió que haurà d'elaborar un Pacte Català contra l'Antigitanisme. Una iniciativa que comptava amb el vots de Socialistes i Comuns, que són els grups que han tirat endavant la proposta, i també amb els vots a favor d'Esquerra i Junts. Només hi va votar en contra Vox, mentre que PP i Aliança Catalana s'hi van abstenir.

L'objectiu del Pacte és aconseguir la igualtat en drets i oportunitats per a tothom. En parlem amb la diputada Susana Martínez Heredia, la primera dona gitana en arribar al Parlament. La diputada socialista ha impulsat la iniciativa juntament amb el diputat dels Comuns Andrés Garcia Berrio, també gitano.

Hi ha una pandèmia silenciosa que ens assetja en aquest segle XXI. Es diu “burnout” o síndrome del treballador cremat. És ja una malaltia reconeguda per l’OMS, però sembla que encara no se li dona la importància que té realment. El 40% dels professionals sanitaris pateixen aquest desgast professional, segons un informe del sindicat UGT. Càrrega de treball excesiva i manca de reconeixement laboral i salarial en són algunes de les causes i provoquen problemes de salut física i mental. Però aquesta síndrome del treballador cremat no afecta només aquest col.lectiu, sinó que es dona a molts altres àmbits i professions. L’estrès és el principal problema de salut entre la població treballadora, afecta més de la meitat dels treballadors, però no s’acostuma a diagnosticar.

Per què ens cremem i, sobre tot, podem evitar-ho? Com? En parlem avui, amb el Dr. Carlos Cenalmor, autor del llibre "El síndrome de burnout", a la nostra secció “La vida bona”, amb la Teresa Farell.

Aquest cap de setmana se celebra l'Oxfam Intermon Trailwalker, una cursa per terres gironines per recaptar fons per lluitar contra el canvi climàtic a poblacions vulnerables d'Àfrica i l'Amèrica Llatina. Hi participen més de dos-cents equips i ja han aconseguit superar el repte solidari fixat.

En parlem amb Itxaso Ferreres, coordinadora de l'Oxfam Intermon Trailwalker, que arriba a la catorzena edició a Catalunya.

La resposta al moment que estem vivint són les armes? Està justificat un augment del pressupost militar?  Hi ha perill real de guerra contra Europa? No es tractava de buscar la pau?  O ens estan ficant la por al cos per justificar l’augment de la despesa armamentística?

Preguntes que traslladem a Jordi Calvo, Doctor en Pau, Conflictes i Desenvolupament, expert en Economia de la Defensa, Comerç d’Armes i Desarmament, coordinador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau i professor de Relacions Internacionals, Seguretat i Pau.

També des de la Literatura es pot construir un altre món possible: reescriure el món. I això és el que intentem fer amb l’escriptora, periodista i investigadora en Comunicació i Gènere Elvira Altès. Ens proposa “Petits contes perversos”, amb els quals dirigeix una mirada crítica, en ocasions àcida, al món que ens envolta, des de petites anècdotes a històries més grans. Totes reflecteixen petits o grans tocs de malignitat, de perversitat, a combatre si volem construir un altre MP.

Aquests dies, estem reflexionant molt sobre el que vam viure ara fa cinc anys. Una pandèmia que ens va canviar la vida, d’un dia per a un altre; que ens va fer pensar que tot aniria bé, que en sortiríem més forts i millors. 5 anys després, el balanç no és, però, tan bucòlic: n’hem aprés molt, sí, però no hem après totes les lliçons. Hi parem atenció al nostre espai "Món savi" amb la Teresa Farell, amb un dels científics que ens van acompanyar en aquells dies fatídics: l'epidemiòleg Daniel López-Acuña, a qui tantes vegades vam recòrrer durant tot el període àlgid de la pandèmia, i amb qui descobrim la seva faceta de poeta.

La Intel.ligència Artificial ha irromput a les nostres vides i ens ofereix un ventall immens de possibilitats, però també molts dubtes i inquietuts. Perquè cada cop ens sentim més desprotegits, a l’intempèrie a l’hora de discernir la veritat del que és fals. Vivim en una realitat virtual, una mena de miratge, que ens fa sentir insegurs. Com educar en aquestes circumstàncies? I com podem traslladar tot això a l’aula?

En parlem al nostre "Racó de pensar" amb la Sïlvia Penón, amb Miquel Àngel Prats, professor i investigador sobre Tecnologia Educativa a la Universitat Ramon Llull i autor de diversos estudis, com ara Viure en digital. Com eduquem per al món d’avui, o 10 lliçons per a un ús ètic, saludable i responsable de les tecnologies digitals (Premi Joan Profitós d’Assaig Pedagògic). A més, ha creat una aplicació d’IA, l’EduCreator, dirigida als docents.

Ara fa 5 anys, el món assistia atònit a una situacio inèdita: el coronavirus detectat a la Xina, a Wuhan, s’estenia per tot arreu. A Europa, el país més afectat era Itàlia, el nord d’Itàlia. Però aquí havien aparegut també els primers casos. L’OMS parlava ja de “pandèmia”. Era l’11 de març del 2020.

L’endemà, la Generalitat anunciava el tancament de les escoles un dia més tard, davant la gravetat del que estava arribant i el risc de transmissió comunitària. Preocupava sobretot la Conca d’Òdena, a l’Anoia, on es va registrar el brot més important, amb l’hospital com a epicentre. I aquell 12 de març del 2020 es convertia en el primer territori confinat.

L’endemà, 13 de març, el president del Govern, Pedro Sànchez, decretava l’estat l’alarma a tot el país i, un dia més tard, entrava en vigor el confinament estatal.

El que va venir després ja ho sabem: hospitalitzacions, ucis, morts...

La vida ens va canviar d’un dia per a un altre: la majoria es van haver de confinar a casa, es va imposar el teletreball, només els serveis essencials podien sortir a treballar i, entre aquests, destacar el paper dels sanitaris. Es van haver d’afrontar a un virus desconegut i, pràcticament, sense eines. No hi havia mascaretes, no hi havia epis; hi havia molta incertesa i, per què no dir-ho, molta por.

Què ens queda de tot allò? Què en vam aprendre? I què hem oblidat? Estem preparats per a una altra possible pandèmia?

Interrogants que mirem de responder amb l’ajuda dels doctors Carmen Cabezas, que era subdirectora de Promoció de la Salut i després Secretària de Salut Pública, i Jaume Sellarès, metge de família, director d'un CAP i vice-president del Col.legi de Metges de Barcelona. Ells van viure aquella monumental crisi sanitària des del despatx i des de la consulta, donant resposta a les necessitats inèdites que s'hi van presentar. Les vacunes van representar un abans i un després en la batalla contra la Covid.

En la gestió de les nostres emocions, tant important com saber què fer és saber què NO hem de fer. Quan hem de dir PROU. Perquè tot allò que fem a contracor ens acaba passant factura a la nostra salut física i mental. Per això, al nostre espai de La Vida Bona, amb la Teresa Farell, volem aprendre a marcar límits. I ho fem amb la psicòloga Alba Cardalda, autora de "Com engegar a la merda de forma educada" i "Cómo dejar de ser tu peor enemigo".

L’ús del mòbil, o més ben dit, l’abús pot provocar problemes, especialment preocupants en una franja d’edat com és l’adolescència. El 2 de març és el Dia Mundial per al Benestar Mental dels Adolescents. Una etapa vital per a la nostra construcció personal, on els nois i les noies miren de trobar el seu lloc al món. Una etapa, doncs, fonamental, en què l'accés sense control a la tecnologia pot suposar perills per a la seva salut, física i mental. En parlem amb Francisco Villar, coordinador del programa d'atenció a la conducta suicida en el menor de l'Hospital de Sant Joan de Déu, i autor, entre d’altres, del llibre “Com les pantalles devoren els nostres fills”.