Món possible

Lluitar contra la fam i la pobresa, tot empoderant les comunitats rurals i desenvolupant sistemes d'alimentació locals i sostenibles --la sobirania alimentària i la cura del medi ambient-- a Moçambic. Això és el que fa l'ong Azada verde, que té programes d'educació, salut i desenvolupament sòcio-econòmic per a les persones i projectes per cuidar de l'ecosistema. com ara la reforestació dels boscos de Miombo. Coneixem la seva tasca i la situació al país, de la mà de l'Hugo Coll, director de l'ong, i la Isabel Palomera, mare del Guillem Sardà, que dona nom a una beca d'estudis d'educació superior per a joves que estudien a les Escolas de Paz, on recullen nens i nenes orfes.

El 27 de febrer del 1976, fa gairebé mig segle, es proclamava la República Àrab Saharauí Democràtica de la Saguía El Hamra i Río de Oro. L’embrió d’un Estat sahrauí independent, que a hores d’ara continua sense materialitzar-se, tot i les resolucions de Nacions Unides que reconeixen el dret del poble sahrauí a l’autoderminació.

El Sàhara occidental és l’últim territori per descolonitzar. Va ser colònia espanyola entre el 1884 i el 1958, en què es va convertir en la província número 53 de l’Estat espanyol. Els sahrauís eren ciutadans espanyols; tots dos pobles, totes dues cultures convivien plegades, fins que l’Estat espanyol va decidir abandonar el territori africà. El Marroc, pel nord, i Mauritània, pel sud, van ocupar el Sàhara occidental, les cases que molts van haver d’abandonar, tot fugint de la guerra, amb l’esperança de poder tornar-hi aviat. Però han passat 50 anys i l’exili continúa.

Els sahrauís es van instal.lar al desert, a la Hamada algeriana, el lloc més inhòspit del món –diuen--, sense oasis ni palmeres, només pedregals i un sol de justícia, que fa molt difícil la vida.

Mirem cap al Sàhara, amb l’ajuda d’un testimoni en primera persona del que és la vida als campaments de refugiats de Tinduf, perquè hi va nèixer: és l'Ebbaba Hameida, periodista, companya de RTVE, que acaba de publicar una novel.la, "Flores de papel", o explica la Història del Sàhara Occidental, a través de les històries de tres dones, la seva àvia, la seva mare i ella mateixa.

Es pot canviar el món des de la literatura? Per a què serveix escriure? És una necessitat? Com es pot païr l'èxit? I el fracàs? Interrogants que mirem de respondre amb l'ajuda de l'escriptora Maria Barbal, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que analitza les llums i les ombres de l'ofici d'escriptor a la seva última novel.la, "Peripècies". Aborda el món de la literatura i de l'edició, a través d'un jove escriptor, l'Anton Bellart, que aconsegueix l'èxit amb el seu primer llibre; un paral.lelisme clar amb l'autora, que va triomfar amb "Pedra de tartera".

D'aquí uns dies començarà el període d'inscripció escolar per al curs vinent. Triar l'escola a què enviarem els nostres fills és una decisió important, que moltes vegades capfica les famílies. Per això volem reflexionar sobre els criteris que hem de tenir en compte a l'hora de triar centre escolar. Ho fem al nostre espai "Racó de pensar", amb la Sílvia Penón, i amb Gisela Colell, mestra i assessora educativa.

Segons l’Enquesta de Condicions de Vida, de l’Institut Nacional d’Estadística, el percentatge de població en risc de pobresa o exclusió social a Espanya ha disminuït lleugerament, prop d’un punt, però continua superant el 25%. I hi ha un 8’3% de la població espanyola que pateix carència material i social severa. A més, hi ha un col.lectiu on la pobresa no només no baixa, sinó que augmenta. Estem parlant de la infància, el col.lectiu que més hauríem de protegir.

En parlem amb Roger Garcia, responsable de Polítiques d’Infància d’UNICEF Catalunya.

Es calcula que un 7% de la població espanyola manté una relació LAT, Living Apart Together, en anglès. És a dir, tenen una relació estable, però vivint cadascú a casa seva. Analitzem els avantatges i/o possibles inconvenients d'aquesta nova forma de relacionar-nos en parella, al nostre espai "La vida bona", amb la Teresa Farell, i amb el sociòleg Luis Ayuso, catedràtic de la Universitat de Màlaga i un dels autors de l'estudi "La gestión de la intimidad en la sociedad digital. Pareja y rupturas en la España actual".

Una missió científica, la Hypatia II, estudiarà a l’estació d’investigació sobre Mart del desert d’Utah, als Estats Units, com afecta l’Espai al cos de la dona. No és habitual tenir en compte el component de gènere a la investigació científica, ni a l’Espai ni a la Terra. Com denuncien la Doctora Blanca Coll-Vinent i la periodista Isabel Muntané, encara hi ha un biaix de gènere en Medicina. Ho denuncien al llibre "Ets una exagerada", on recullen el testimoni de pacients que s'han sentit menystingudes i de professionals que corroboren que encara se segueix un patró eminentment masculí, amb el risc conseqüent per a les dones.

El 27 de gener del 1945, fa 80 anys, era alliberat el camp de concentració nazi d’Auschwitz, on van morir un milió i mig de persones: jueus, però també antifeixistes, republicans, comunistes, maçons, testimonis de Jehovà, gitanos, homosexuals, discapacitats... Nacions Unides va establir aquest 27 de gener com el Dia en memòria de les víctimes de l’Holocaust.

L’auge de l’extrema dreta a Europa i al món ens recorda que la Història pot tornar a repetir-se. La recent cerimònia de presa de possessió del president nord-americà, Donald Trump, ha fet reobrir velles ferides: ersecució de minories, odi al que ve de fora, aporofòbia, LGTBIfòbia, negació de la bretxa de gènere, del canvi climàtic, del dret a la salut... La llista de greuges és llarga. Els objectius del nou president dels Estats Units no deixen de ser un índex d’amenaces. El món és avui una mica més inhòspit i encara pot ser-ho més.

En parlem amb Jordi Palou-Loverdos, advocat acreditat davant la Cort Penal Internacional de La Haia, mediador en conflictes com ara el de Ruanda o el de la República Democràtica del Congo, va ser president del Memorial Democràtic de la Generalitat, és vice-president de NOVACT Institut per a la No-Violència i assessor de la Síndica de Greuges en Conciliació i Mediació. Una trajectòria al servei de la mediació i la resolució pacífica dels conflictes.