Rodolí fer arran de meditar sobre el pas del temps i com vas notant que tot és diferent i el món al teu voltant, ja no el reconeixes igual, si ets observador

Rodolí de l'11 de març del 2023. Soc decrèpit. Ai, Déus! Oh, Déus! No sé si repapiejo o encara tinc enteniment. Ara, quan medito, observo i veig la meva decrepitud. Rebo senyals, per a mi evidents, amb relativa inquietud. Com em guanya cada dia més ràpidament l'envelliment. Ai, Déus! Oh, Déus! Té molt dia que arribarà, si visc en tota la solitud. Enmig de la humanitat, una gota entre la multitud. Em veig cada dia més estúpid i molt inútil de repent Com allò que sempre veus que li passa a l'altra gent Ai, Déus, oh, Déus Però el cos intueix millor dit sent la seva finitud I tot i posar la millor actitud va augmentant la seva magnitud És el següent pas, un cop passada la plenitud Ai, Déus, el cap intenta amb futilitat fer-se'l valent Tinc un gran neguit que a cada moment és més evident No sé si repapiejo o encara tinc enteniment Sento com en guanya cada dia més ràpidament

Rivert a la web.

Riberd a internet. Al voltant dels anys 2000, quan tot internet va començar i van aparèixer els primers blocs, jo ja vaig crear la primera pàgina web i tinc el domini de riberd.org i actualment l'he canviat també a riberd.me. Sé que em va costar moltíssim de crear i buscar documents, fotografies i tot això i, bé, ha fet molts viatges a aquesta pàgina web ha estat a Canadà, ha estat als Estats Units ha estat a Inglaterra, actualment està a Alemanya i hi ha documents que s'han tret, altres que s'han perdut pel camí i, en fi, ara intento recuperar-lo per deixar-lo a l'associació que actualment és la dels veïns de Riberts als que els vull deixar com un llegat.

Rivert a la dècada dels 90 va anar recuperant vida, literalment amb el primer naixement en moltíssimes dècades.

A la dècada del 90 el ribert va ser com un viatge de recuperació. La casa nostra es va anar reformant i recuperant, algunes altres veïns també, i també vam tenir el primer naixement de feia molts, molts anys, que va ser tot un aconteixement. Es va obrir l'església per fer el bateig i el recompte de la família i més els veïns i quatre d'allò Recordo que va ser tot un rècord Érem 58 veïns Plegats per celebrar Un bateig que feia No sabíem ni quants anys Que no es feia cap Ni que s'obria l'església I tot un aconteixement Espectacular Un gran record D'aquesta fita Amb el món De Riberta

Aquest rodolí és un petit repte on tot els versos acabant igual..

Rodolí del 9 de maig del 2023, sense novetats, i diu així. Si escolto el meu petit gran ego, estic xucat, és cert, no ho nego. No sóc cap llop, ni tampoc un borrego. Sóc un mos que pacientment m'estego, i el meu propi plor va a raig, mai l'ofego. No pidolo, ni reclamo, ni tampoc prego. Obrido amb facilitat, tot ho desmanego. Vist tan bé que a cops em pudeu El cor em trontolla i sovint es padegu Tot un plegat estossego i estossego A voltes quasi ni respiro, menuego Tinc marejos i quan camino ensopego Sóc un nyap, un desastre, sóc un xernego Sóc com Cassandra i tots els mals arreplego No em feu cas, nois i noies, avui es paternego Sóc com Cassandra i tots els mals arreplego Ni pedolo, ni reclamo, ni tampoc prego Obrido con facilidad y todo lo desmanego

Els meus primers anys amb tecnologia.

Com sabeu, soc un bicho raro. A l'època de la informàtica que jo vaig conèixer, va ser a finals dels anys 70, vaig tenir un primer ordinador amb CPM, després va ser MS-2. A l'empresa vam comprar un dels primers IBM amb un processador 80-86 i a partir d'aquí, tot amb llenguatges, bases de dades, vaig tenir un World Start amb CPM, vaig tenir de base 2 amb CPM, i després ja vaig passar amb l'MC2 a D-Base 3, D-Base 4 Personalment vaig tenir en l'època dels Spectrum jo no vaig tenir cap cosa d'aquestes sinó que vaig comprar un francès que era de la marca Oric, que només va tenir dos productes i que només he conegut el meu amic Jordi que encara si escolta algun dia això en recordarà que era el model 1 i un segon ordinador que era l'Oric 5, eren francesos En fi, continuarem amb

Notes sobre Rivert en la dècada dels 80 i estigma del VIH en la comunitat LGTB

A Ribet, la dècada dels anys 80 va ser bastant tranquil·la i allò perquè hi havia molt pocs habitants i poques coses que feia, anar tirant endavant i gaudint de les etapes de festes i vacances i coses d'aquestes i dels voltants. Hi ha moltes històries més que en aquella època et vas coneixent amb la parella i et vas fent i amb la família i ajudant amb el poble que estava pràcticament en ruïnes i que esporàdicament algú venia i demanava un cop de mà en fi fent germanor i poca cosa més Per nosaltres pel que fa al món gai I vam tenir la dissort de la gran campanya del problema de l'EBIH, que va portar molts problemes i ens va portar molta feina amb el món de les llibertats dels gais i molta acusació i molt estigma, etc.

De com em va tocar la grossa de la meva vida en conèixer la meva familia política durant les trobades al poble de Rivert...

Continuant amb el tema de la meva parella i jo i el poble de Riberts, que tot va ben lligat, evidentment, he de dir que jo, quan vaig conèixer l'Albert i la seva família, vaig veure clar de seguida que m'havia tocat la loteria. Mai, mai de la vida he tingut cap mena de problema. Al revés, tot han estat somriures, bones paraules i carinyo a tort i a dret. i això que la família és molt i molt i molt nombrosa. Sempre m'he sentit a casa, des del minut zero que vam arribar allà al poble de Rivert, on ens vam conèixer amb tota la patrovia de parents, germans, nebots, saludats i d'allò. I realment per mi ha estat el meu paradís des de les hores. O sigui que continuarem parlant del tema a poc a poc.

Escrit el 25 d'abril 2023 com agraïment del bon gest de la meva veïna Teresa.

Rodolí, nomenat dues roses, del 25 d'abril del 2023. Sí, avui he trobat dues roses molt inesperades, el sostre del meu cotxe, i no eren pas oblidades. Un evident i preciós regal de bon veïnatge. És sorpresa no gaire habitual, sense cap mena d'embalatge. Rebre escalfor humana mai esbalder. Un oasi, una ocasió per repensar la nostra humanitat. Sentir un sincer agraïment i empeny la nostra solidaritat Sí, Lluís, sí Avui ha estat un moment bàgic Un senzill gest d'amabilitat Un gran pas per millorar la humanitat I si en veritat que rebre escalfa humana mai és valder Com tampoc ho és escampar a la bondat del Cordè Avui, Lluís, et toca a tu fer aquest gest primer

Explico com la revista LIB ens va posar en contacte e

un diumenge a tothom. Això és una petita nota adicional a tot el tema del poble de Riberts i com vaig conèixer el que és el meu marit, que aviat farà 50 anys. El nostre coneixement va ser amb el Tinder de l'època de l'any 78, és a dir, la revista Lip. Ell va publicar un anunci i jo el vaig contestar. A partir d'allà, doncs, la cosa va anar fent. i ara ja estem casats, evidentment que les lleis ja ens ho han permet vam fer tota la lluita de l'associació del front d'alliberament gai i sobretot la part més social del casal blanda i a partir d'allà anar lluitant, lluitant i fins ara ja aniré explicant més tonteries d'aquestes episodis que ens han fet tan feliços

Rivert es un Llogarret del Pallars Jussà, allà va néixer el meu marit Albert.

Avui us parlaré de Riberts, la meva Arcàdia, el poble on va néixer el meu marit. Un lloc que és tan increïble encara avui en dia que sembla que mentida que existeixi. Quan jo el vaig conèixer i vaig pujar allà dalt, a l'any 79, era tres habitants, una casa. La resta, com nosaltres, pujaven de tant en tant per vacances i la sembla santa i qual que més. I eren tres o quatre famílies. o sigui que no hi havia ni festa major encara avui no hi ha botigues no hi ha penaderia, no hi ha bar no hi ha només que aigua gràcies a Déu ara s'ha recuperat la població i ja us ho explicaré en un altre capítol més endavant però realment increïble no hi ha cap altre poble igual en aquest aspecte fins aviat