Quiquiriquic

Hi havia una vegada un grup d'adolescents idiotes que van decidir quedar a cinc anys vista perquè patates. I ho van aconseguir? I tant que ho van aconseguir! I van una foto? I tant que van fer una foto! I aquesta foto podria ser la foto que il·lustra l'episodi? PER DESCOMPTAT QUE ÉS AQUESTA FOTO, QUE HO GUARDO TOT, JO!

Alguna vegada us han dit malament el nom? Us passa habitualment? Perquè a mi sí. I això que no tinc un nom taaaaan taaaaan taaaaaan difícil. Però mira, coses. Confusions mentals de la penya, que jo què sé què li passa pel putíssim cap. En fi, ja ho veieu. Coses. Us passa, a vosaltres? Perquè m'interessa especialment saber-ho.

Taronges, taronges

Llimones, llimones

per a un amic

que avui no fa nones.

Suposo que això seria la invitació a passar una nit llarga i sortir de la friendzone, però si ho llegíssim en una altra llengua seria una d'aquelles dedicatòries d'agenda escoltar que fan tant de cringe (angúnia en català correcte). Avui parlem d'aquesta merda, sí.

El vostre matinal de confiança no falla. Contra vent i marea. Plogui o nevi. Faci sol o ens hagi atonyinat el cosí de Zumosol. Som aquí.

Bàsicament vinc a plorar molt fort. Poca cosa més.

L'episodi d'avui és una bofetada de realitat. Us n'adonareu què ràpid passa el temps i com canvien les coses. La càpsula del temps gravada el 19 d'abril ens recorda com estàvem i vaticina com estem avui. Hem encertat? Hi ha res de cert en tot plegat? Ah, i algunes oients flipants s'autoenvien missatges al seu jo del futur. O sigui d'avui. Perquè EL FUTUR ÉS ARA.

Us heu plantejat mai com hauria de sonar una alarma d'incendis? I creieu que aquesta alarma podria ser ni més ni menys que la Castanyera? Doncs avui treurem l'entrallat d'aquestes dues preguntes que mai, absolutament mai, us havíeu fet. I potser us plantejareu començar-vos a fer preguntes estúpides més sovint. Ah, sí. Batalletes d'en Grancar.

AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA

Sí, avui el programa gira al voltant d'un peu trencat. Ai quina pena, ai pobret, ai quines coses, ara no podrà beure cervesa... Doncs mira, haver estudiat. Què vols que et digui? També visitem Kuressaare i fem una mica el de sempre. Fins i tot ens truca un sonat, per variar. Ah, i una cosa: #Saludos a loputozirak

No us agrada el canvi horari? De debò que no? Si fins i tot té un punt romàntic. Que es faci fosc abans ens ajuda a poder veure la posta de Sol. O no, perquè estem tancats a la feina i no ens n'adonem que es fa fosc, casumdena puto capitalisme salvatge que ens oprimeix. Ni del canvi horari podem gaudir tranquils ja. Puto black friday.