Radio Occitania

Aquò fa un an que dura ! Còsta lo cantaire Jakes Aymonino, la nòstra confraira Domenja Lekuona acompanha a la votz los dos musicians e cantaires Jean-Francés e Jordan Tisnèr per una creacion titolada « Lutz en camin ». La mira : fa se crosar lo vèrb dels trobadors de l’edat mejana amb los poètas occitans d’uèi dins un environament sonòr electro-acostic. Tisnèr paire la ven interpretar lo 18 de novembre al COMDT de Tolosa e mena un master class la velha pendent tota la jornada. Avèm agafat l’artista a qualques jorns de son passatge en tèrra mondina.

Soutenez-nous sur Patreon et HelloAsso !

Nadal se sarra e se cal fatigar lo cap per d’idèas de presents. IEO Edicions, l’ostal d’edicions de l’Institut d’Estudis Occitans a benlèu una debuta de responsa a vos prepausar amb sa plega de Nadal : quatre obratges en pròsa d’autors occitans de parlars e de menas literàrias divèrsas. Sèrgi Viaule, grand devoraire de libres davant l’etèrne nos dona qualques indicas suls obratges retenguts per aquela plega.

Soutenez-nous sur Patreon et HelloAsso !

Després de més de vint anys, l’escriptor de Borriana (la Plana Baixa) Joan Garí torna a la poesia amb la publicació, dins de l’editorial Neopàtria, del llibre En un món sense normes.

En un món sense normes, amb el qual va obtindre la Flor Natural dels LXXVIII Florals de Nules, és una col·lecció de poemes d’amor: «He dit amor? / Diguem-li comunió, conjuncions / copulatives, teodicea, / epifanies». Digueu-li seducció per la joventut i la bellesa que l’acompanya, sensualitat, erotisme, cant a la vida per damunt de les normes socials establides.

Soutenez-nous sur Patreon et HelloAsso !

Fa sèt ans qu’una chorma de passionats decidiguèron d’obrir la literatura occitana a la SF, al fantastic, e a l’heroic fantasy. Aqueles genres, gaire explorats a aquel moment començan de trobar lo public mercés a de creacion acompanhada de traduccions d’òbras eissidas de la cultura geek… permetent a la lenga nòstra de parlar un lengatge novèl. En sèt ans d’existéncia, la revista en linha Diu Negre (que tira son nom del roman de SF de Joan-Frederic Brun « Lo retrach dau dieu negre » publicat en 1987) a congrelhada una produccion d’òbras literàrias inspirada de la pop culture e donèt son nom a una colleccion disponibla en cò de las Edicions per Noste. Remèsi Boy, vertadièra cavilha obrièra de Diu Negre, nos a presentada son actualitat.

Soutenez-nous sur Patreon et HelloAsso !

Crèva vertadièrament l’uòu. A l’ora que fasèm aquel subjècte, lo podcast « La Geekariá », consacrat a l’univèrs dels comics e de sos derivats a gaireben una setmana d’existéncia. Son autor, lo Lemosin Maime Caillon, devòra de comics dempuèi l’atge de cinc ans e s’empacha gaire d’agachar de sasons entièras de serias SF o fantasticas sus las divèrsas plataformas vidèos existentas… Atal nasquèt lo podcast « La Geekariá » (disponible sus la plataforma Spotify) que desgruna sos primièrs episòdis sus de serias o filmes evolucionant dins aquel univèrs particular. Mai d’explicacions amb Maime Caillon.

Soutenez-nous sur Patreon et HelloAsso !

Fa ara qualques annadas que la cantaira multilingüa Liza (basada en Provença) se lancèt dins la produccion per enfants. Aquò comencèt amb l’orset Patonet en collaboracion amb L’IEO PACA puèi se lancèt sa pròpria seria d’espectacles amb lo farfadet « Gripeton » coma personatge central. D’aquesta passa, mercés a un finançament participatiu, Liza finaliza l’album « Gripeton e Tartugueta » eissit d’un espectacle produsit amb lo concors de 10 escòlas Provençalas.

Soutenez-nous sur Patreon et HelloAsso !

Quita pas d’escriure. L’autora Eva Cassanhet es una de las mai prolificas del mercat e polivalentas, se pensam a sos scenaris (la seria Pelòt o encara Lo Banc difusada sus Òc Tele) e tanben sos escrits a destinacion del jove public dont lo recuèlh « Paraulinas » es lo darrièr avatar. Publicat ongan al mes de mai a las edicions Reclams, son autora lo vendrà presentar lo 15 de novembre a l’Ostal d’Occitania de Tolosa. Mas Eva Cassanhet acaba un projècte, n’i a totjorn un autre en cors.

Soutenez-nous sur Patreon et HelloAsso !

Fou a Villers-Cotterêts que l'any 1539 el rei Francesc I imposà la llengua francesa com a única de l'Estat Francès. I és justament en el mateix lloc on aquest 2023 es celebra la Ciutat de la llengua francesa. Les 72 llengües minoritzades són relegades a una sola sala. I entre les paraules escollides hi trobem "patois", és a dir "pas toi". Tu no, tu ets massa intel·ligent, tu parles francès.

Soutenez-nous sur Patreon et HelloAsso !

L’escriptor de Xàbia (la Marina Alta) Josep Vicent Mirallles ens  detalla en una novel·la coral, Estiu (Llibres de la Drassana), el poder dels diners, on apareixen una llarga galeria de personatges provinents de tots els continents que creuen les seues vides a la costa del sud valencià.

Soutenez-nous sur Patreon et HelloAsso !

Lo 6 d’octobre, lo secretari Federal del PÒc publiquèt una tribuna que faguèt resson… Èra consacrada a l’inauguracion venenta de la ciutat internacionala de la lenga francesa, musèu a la glòria de la lenga francesa sul site de la signatura de Villers-Cotterêts qu’instaurèt lo francés coma sola lenga a emplegar dins los actes administratius. Per el, abans de celebrar la lenga francesa (que fin-finala o merita plan) es subretot un simbèu del mesprètz afichat pel poder central per las lengas e culturas minorisadas presentas sul territòri de la Republica.

Soutenez-nous sur Patreon et HelloAsso !