Sembla increïble que el PP haja elevat el nivell polític de Vox fins al punt
que ara mateix els ultres tinguen la paelleta pel mànec. En la presentació de
pressupostos la consellera Ruth Merino feia un exercici de funambulisme quan
deia que s'han fet a Vox les cessions que s'han fet i que ja per a, un minut
després, recordar que queden les esmenes i que Vox és el soci prioritari. Soci
que es permet dir que Mazón no pinta fava. Que els acords no són ni amb ell ni
per ell, que ells negocien amb el PP. Deixen al president, més encara, en el
paper de titella en mans de Santiago Abascal i de pas claven en la mateixa caixa
a Núñez Feijóo que tot el que ha guanyat amb açò és poder dir que Mazón sí, però
que Pedro Sánchez no té pressupostos. El nivell surrealista al qual cau la
Comunitat Valenciana supera amb molt els temps passats -i ara no esperem al
Papa- i ens situa, amb l'excusa de la Dana (228 morts) davant un panorama de
retallada de llibertats i d'imposicions que no poden contestar-se amb,
simplement, una petició d'eleccions. Tu vols eleccions i jo que em toque la
loteria... Cal fer alguna cosa més, encara que siga un gest. S'enfonsem en el