Rocknclassics

Blur va ser una glopada d'aire fresc a principis dels 90, dins la nova onada anomenada Brit Pop. Recordem aquella època, entre d'altres coses, per la suposada rivalitat existent entre Blur i Oasis, a l'estil del que va passar entre els Rolling Stones i els Beatles, tot i que ja sabem que aquestes coses són més interessades per la premsa que interessants per als fans.

En aquest programa, emès la temporada 2012-13 a Ràdio Sant Cugat, fem un repàs a la seva història i a la seva discografia clàssica.

Aquest setembre es van commemorar els 50 anys de la publicació del disc més popular com a solista de l'ex-beatle John Lennon, "Imagine". Una perla que és una referència internacional del pacifisme, tot i que no cal oblidar que Lennon va dedicar alguns temes al seu antic company Paul McCartney, i no precisament amb gaire amor.

Sigui com sigui, escoltem els temes més destacats d'aquest disc, juntament amb altres èxits del 1971 d'artistes com Janis Joplin, Jethro Tull o Paul McCartney, entre d'altres.

El passat 24 d'agost de 2021 ens va deixar als 80 anys d'edat Charlie Watts, el mític bateria dels Rolling Stones, després d'unes complicacions derivades d'una operació relacionada amb el càncer que feia anys que patia.

Watts, membre fundador dels Stones al costat de Mick Jagger i Keith Richards, tenia un toc de bateria molt reconeixible que definia el so de la banda, junt amb els riffs de guitarra de Richards.

En aquest programa fem un repàs a alguns dels temes paradigmàtics dels Stones, des de finals dels 60 fins a l'actualitat.

Visita el blog per a més info: https://estevellopbassiner.wixsite.com/estevellop/post/rock-n-clàssics-274-homenatge-a-charlie-watts-bateria-dels-rolling-stones

Hi ha peces que t'encanten la primera vegada que les escoltes i, habitualment, encara que passin anys et recordes d'aquella primera vegada que les vas escoltar. N'hi ha d'altres que potser no et van agradar tant, però que si més no et van sorprendre.

Avui us porto una retrospectiva personal a alguns d'aquells temes que, almenys a mi, em van sorprendre positivament. Cançons d'Antònia Font, Snow Patrol, Sade, Tracy Chapman, Eddie Brickell, Massive Attack, Queen, Sau, Falco, Michael Jackson, The Riffles, Sisa & Melodrama i The Cranberries.

Qui havia de dir que tres dècades després aquest disc seria un absolut clàssic modern... El 24 de setembre de 1991 va veure la llum el segon LP d'aquesta banda de Seattle encapçalada pel malauradament desaparegut Kurt Cobain, el mesïes del grunge que va passar de ser un desconegut a un reconegut i cèl·lebre músic en qüestió de dies, junt amb Dave Grohl i Chris Novoselic.

"Nevermind", produït per Butch Vig, té memorables temes i, especialment, un so brillant que va sorprendre des del primer moment.

Amb aquest programa encetem la nova temporada del nostre programa, que enguany celebra el 10è aniversari.

Leonard Cohen va ser un poeta, novelista i cantautor canadenc que va morir el 2016, amb 82 anys d’edat. És mundialment conegut per les seves cançons, però inicialment va tenir cert èxit com a poeta. Així doncs, estem davant d’un poeta de gran talent que va decidir començar una carrera com a cantautor degut a la seva decepció per la poca repercussió de la seva tasca d’escriptor. No és d’estranyar doncs que, tot i que disposava d’una veu profunda i inconfusible, Cohen no era un bon cantant, però la fusió dels seus poemes amb la seva música van donar com a fruit uns discos molt interessants que van marcar tota una època.

La seva carrera discogràfica va ser força irregular i espaiada, amb uns anys 70 prolífics, uns 80 amb només dos discos però amb molta repercussió, i un llarg retir espiritual durant els 90 que va trencar ja en el segle XXI quan, arruinat econòmicament per una gestió fraudulenta de la seva representant artística, es va veure obligat a tornar a enregistrar discos i a fer gires. Encara que el motiu per a la seva tornada a l’activitat fos lamentable, vam tenir la sort de disfrutar d’un Cohen molt actiu, amb diversos discos i moltes gires, que afortunadament van passar en moltes ocasions pel nostre país.

L’obra de Leonard Cohen és extensa, no podrem pas comprimir-la en un sol programa, avui us portem una selecció d’alguns dels seus èxits més coneguts de totes les èpoques per a situar-nos.

A R.E.M. (o a les seves discogràfiques) sempre els hi ha agradat rellançar material ja editat, incloent novetats sempre interessants. Amb els 25 anys de la publicació del cèl·lebre "Out of Time" (Warner, 1991) es va iniciar un costum que tan de bo tinguéssin tots els nostres grups admirats: rellançar tots els seus millors discos remasteritzats i amb un munt de material inèdit. En aquest capítol us portem, a més d'aquest disc, les edicions del 25è aniversari de "Automatic for the People" (1992) i "Monster" (1994). Un autèntic luxe que, si ets fan de R.E.M. i encara no has escoltat, t'apassionarà.

Una curiositat que trobo brutal és una nova remescla feta pel mateix productor de "Monster", Scott Litt, a partir de les pistes originals d'estudi, una nova manera de veure el disc, de disfrutar amb més nitidesa de la veu de Michael Stipe, encara que això sigui en detriment de les fantàstiques guitarres de Peter Buck.

Acabem el nostre repàs als èxits de 1995 amb aquesta quarta entrega, amb temes de Prince, Blur, Scatman, Björk, Rolling Stones, Radiohead, Cypress Hill, Snow, Paul Carrack, Tears for Fears, Presidents of the United States of America, Roula, Bruce Springsteen o Annie Lennox, entre d'altres.

David Bowie és un dels personatges més universals del món de la música, un músic i compositor britànic que va morir de càncer l’any 2016 amb només 69 anys, però que va tenir una vida plena de projectes exitosos. El seu llegat és immens, i les seves influències al món musical són incomptables.

Ja us hem parlat de Bowie en diverses ocasions, però volem recuperar de nou la seva música perquè no n’hem parlat en el programa des que va traspassar, i crec que és d’aquells personatges dels que mai ens cansarem de tornar a escoltar els seus discos. En el programa d’avui intentarem fer una visió ràpida i global de tota la seva llarga discografia, bussejant pels discos de totes les seves èpoques. Començarem per una fabulosa dècada dels 70, que ens va portar èxits immortals com “Space oddity” o “Changes”. Continuarem pels 80, amb singles com “Heroes” o “Let’s dance”. I acabarem amb un petit tast a la seva música del segle XXI, amb el disc “Heathen”.

Els britànics Supertramp van oferir-nos durant la seva etapa clàssica (fins la marxa de Roger Hodgson, el 1983) uns discos excepcionals i uns temes que aguanten molt bé el pas del temps. Mai ens cansaríem d'escoltar-los! Una veritable llàstima que Hodgson no continués, perquè tan la carrera de Hodgson en solitari com la de la resta de Supertramp va ser ben irregular des d'aleshores.

Aquí teniu la segona part del repàs a la seva discografia que vàrem fer la temporada 2012-13 a Ràdio Sant Cugat.