Rocknclassics

“The Wall” va ser un exitós doble àlbum d’estudi de Pink Floyd, publicat el 1979, que paradoxalment va resoldre seriosos problemes econòmics de la banda britànica i alhora va suposar el principi del final d’un dels grans grups de rock de tots els temps. “The wall”, considerat un dels discos de rock més influents de tots els temps, va arribar al més alt de les llistes d’èxit en molts països, i ha venut més de 33 milions de còpies fins ara.

Avui ens fixarem en dos discos també dobles que ens porten una visió diferent d’aquest famós treball. D’una banda, “Is there anybody out there? The Wall live 1980-1981”, que com descriu perfectament el títol és un recull de les poques actuacions en directe que Pink Floyd va fer en la gira de presentació d’aquest disc, que es va publicar l’any 2000. La majoria d’aquestes gravacions es van realitzar a l’Earls Court de Londres, uns concerts únics en els quals es construïa un mur davant dels components del grup, que al final de l’espectacle queia en ple escenari. Segons les cròniques de l’època, la gira de The Wall es fa acabar abans d’hora degut a l’elevat cost de producció de l’espectacle.

D’altra banda, us portem una edició molt especial de The Wall, que es va publicar el 2011. A més del doble disc remasteritzat, s’hi inclouen dos discos més amb el subtítol “The Wall Work in Progress”, que senzillament és això, versions demo i primeres mescles de totes les cançons del disc, on s’hi poden trobar temes descartats a l’edició final del disc i moltes més curiositats que us convidem a descobrir amb nosaltres en els propers minuts.

Amb aquest programa, el Rock'n'Clàssics se'n va de vacances! Mentrestant us proposem escoltar el programa "L'Hemeroteca de la Ràdio", us podeu subscriure al podcast aquí: https://www.ivoox.com/s_p2_1070149_1.html

No sé si a aquestes alçades és necessari que faci una introducció a l’immortal Bob Dylan… Potser només donant quatre dades, us podeu imaginar l’enorme importància d’aquest influent personatge dins del món de la música.

Bob Dylan, nascut a l’estat de Minesota fa 80 anys, és un músic, compositor, cantant i poeta nordamericà que ha publicat més d’una quarantena de discos de música folk i rock, dels que n’ha venut molts milions de còpies. A més de ser una de les figures més influents i respectades de la música popular nord-americana i mundial, ha guanyat nombrosos premis, com per exemple el Nobel de Literatura, 12 Grammys, un premi de l’Acadèmcia del Cine i un Globus d’Or.

En un o dos programes és impossible fer una síntesi del seu abundant catàleg musical. Per aquest motiu, en el programa d’avui ens centrarem en alguns dels discos de Bob Dylan publicats en els últims 25 anys. En concret, us porto una selecció de discos d’estudi nous molt interessants: “Time out of mind” (1997), “Love and theft” (2001), i “Together through life” (2009). Per últim, destacarem alguns dels temes inèdits i versions alternatives de temes clàssics de la seva discografia, que s’han inclòs dins d’una sèrie de treballs que Dylan ha anat explotant en els darrers anys, sota el títol de “The Basement Tapes” i “No direction home”.

Aquest és el repàs que vam fer a la discografia dels Beatles la temporada 2012-2013 a Ràdio Sant Cugat. Llavors feia 3 anys que s'havia reeditat tota la seva discografia oficial remasteritzada, en una caixa de luxe on a més d'un so espectacular (era la primera remasterització feta amb la qualitat que els seus discos es mereixen) hi apareixien fotos inèdites dels quatre de Liverpool.

https://youtu.be/ClUWPVfGVXs

Continuem el nostre particular repàs als èxits de 1995, avui tercera entrega!

Escoltem temes de Queen, Ja T'Ho Diré (amb qui per cert vaig coincidir als estudis de Ràdio Rubí on em van regalar una còpia del seu LP "Moviments Salvatges"), Jamiroquai, Lenny Kravitz, Cherry Coke, Clawfinger, Rolling Stones, Sensitive World, Paul Carrack, Massive Attack, Héroes del Silencio...

Aquest és el repàs que vam fer a la discografia dels Beatles la temporada 2012-2013 a Ràdio Sant Cugat. Llavors feia 3 anys que s'havia reeditat tota la seva discografia oficial remasteritzada, en una caixa de luxe on a més d'un so espectacular (era la primera remasterització feta amb la qualitat que els seus discos es mereixen) hi apareixien fotos inèdites dels quatre de Liverpool.

Per a alguns, la dècada dels 80 van ser uns anys a oblidar pel que fa a estils musicals comercials com l’anomenat Spaghetti Dance, per exemple. Però els 80 van ser molt més que tot això. Un exemple del bon fer musical d’aquells anys és el grup escocès Simple Minds, que van saber adaptar-se sempre al so del moment, però sense perdre les seves senyes d’identitat. Els de Glasgow van començar la seva carrera el 1977, i han treballat des de llavors de forma ininterrompuda, editant més d’una vintena de discos oficials.

Simple Minds són els responsables de popularitzar un nou subgènere musical, anomenat “rock èpic”. Gràcies a les seves experimentacions en música electrònica i new wave a principis dels 80 i al domini de les masses en els seus concerts de la segona meitat dels 80, els escocesos han aconseguit vendre ni més ni menys que 60 milions de còpies dels seus discos i han realitzat un gran nombre de gires mundials.

Programa emès a ràdio Sant Cugat la temporada 2012-13.

FLC és un grup nord-americà de hip-hop i rock, que també busseja per altres estils com el blues, el jazz, R&B, el punk i el funk. ELs seus membres són Huey Morgan Brian Leiser i Frank Benbini, i van néixer a la ciutat de Nova York l’any 1993, quan es van conèixer en un club de la ciutat on habitualment es celebraven concerts.

El grup aprofitava per a actuar en aquesta sala quan algun dels concerts programats es cancel·lava, i en una d’aquestes ocasions un directiu de EMI li va cridar l’atenció l’estil del grup, i va decidir fitxar-los.

Tres anys més tard, el 1996, va sortir a la llum el seu primer disc, “Come find yourself”, un llarga durada que dona molt bones sensacions i que compta amb una selecció de temes molt eclèctica i interessant. Curiosament, el primer disc i també els següents van tenir una molt bona acollida a la Grab Bretanya, país on Fun Lovin’ Criminals va aconseguir que diversos dels seus senzills fossin un gran èxit.

Jamiroquai, formació liderada per Jay Kay i formada el 1992 a Anglaterra, va crear molta expectació amb una encertada fusió basada en el funk ballable dels anys 70 i l'anomenat acid jazz. Aquesta posada al dia de ritmes oblidats en aquells moments va demostrar ser una bona idea, ja que en pocs anys es va convertir en un supervendes arreu del món. Aquí us portem una selecció dels seus primers discos. Programa emès la temporada 2011-12 a Ràdio Sant Cugat.

El cantant i guitarrista de rock nord-americà Tom Petty, nascut a Gainesville (Florida) el 1950 i malauradament desaparegut l’any 2017 a Santa Mónica (California) amb només 66 anys, ens va deixar un bon grapat de discos i molts temes que resisteixen molt bé el pas del temps, amb els que ha venut més 80 milions de discos.

La seva discografia, iniciada el 1976, és molt àmplia i podem diferenciar-la en tres grans àrees. D’una banda, compta amb 13 discos amb la seva banda The Heartbreakers, d’una altra va publicar 3 discos en solitari (tot i que la majoria d’ells compten amb diverses col·laboracions dels músics dels Heartbreakers), i per últim va formar part d’una superbanda anomenada Travelling Willburys, que comptava amb els il·lustres músics George Harrison, Jeff Lynne, Roy Orbison i Bob Dylan. Aquesta formació només va publicar dos discos, ja que Roy Orbison va morir de sobte poc després de les sessions de gravació.

The Strokes és una banda fruit de la casualitat. El seu cantant, Julian Casablancas, i el seu baixista, Nikolai Fraiture, es van fer amics en un institut de Suïssa on van estudiar-hi durant un temps. Anys després, ja de tornada a la ciutat de Nova York, es van trobar pel carrer, descobrint que vivien en el mateix lloc, un davant de l’altre. Els dos van acabar compartint apartament, i van acabar fundant un nou grup, The Strokes, l’any 1999.

Durant dos anys es van fer populars fent concerts a diverses sales de Nova York, fins que el 2001 van publicar el seu debut, “Is this it”, que va rebre molt bones crítiques amb cançons com “Last night”, amb aquesta enèrgica i divertida fusió d’indie rock, garage i post-punk que va revitalitzar l’escenari musical nord-americà del moment.

Programa emès la temporada 2010-2011.