Saxofon

Saxofon

By saxofonMusic
Download on the App Store

All Saxofon episodes

  • [Part1] Ben ALLISON (Quiet Revolution) // Tomasz STANKO (Leosia)
    'Quiet Revolution' és un homenatge als trios sense piano amb els que el multiinstrumentista i compositor Jimmy Giuffre va revolucionar el jazz a mitjans dels anys 50. Tres excel·lents conversadors i músics com són el contrabaixista Ben ALLISON, Steve CARDENAS guitarra i Ted NASH saxo tenor i clarinets recreen aquella música lluminosa, fresca  i carregada d'inventiva i la retornen renovada però amb les mateixes qualitats que podem trobar a  l' extraordinari Jimmy Giuffre 3 amb els Jim Hall guitarra i Ralph Peña contrabaix l'any 1957 ... d'això fa gairebé 70 anys. Recomanació OBLIGADA d'aquest 'Quiet Revolution' i també de 'Triological´un disc més recent del mateix trio que vem programar fa uns mesos i que podeu trobar en aquest Blog.
    El trompetista Tomasz STANKO va fer algunes de les seves millors gravacions a la dècada dels 90 i una de les més destacades va ser aquest 'Leosia' el 1996. Amb el pianista Bobo Stenson, Anders Jormin contrabaix i Tony Oxley bateria faran un disc realment especial, únic; majestuosos els Stenson i Stanko, impecable el treball del contrabaixista  Anders Jormin que ha acompanyat sovint al Bobo Stenson i un Tony Oxley molt present tot i el seu minimalisme contribuint perfectament a l'atmosfera de la gravació. Una gravació impecable de ECM , espaiosa i recollint perfectament aquesta atmósfera misteriosa i onírica que pretenen els músics. . 'Leosia' és un  IMPRESCINDIBLE !!.
    29 min
  • [Part2] Ben ALLISON (Quiet Revolution) // Tomasz STANKO (Leosia)
    'Quiet Revolution' és un homenatge als trios sense piano amb els que el multiinstrumentista i compositor Jimmy Giuffre va revolucionar el jazz a mitjans dels anys 50. Tres excel·lents conversadors i músics com són el contrabaixista Ben ALLISON, Steve CARDENAS guitarra i Ted NASH saxo tenor i clarinets recreen aquella música lluminosa, fresca  i carregada d'inventiva i la retornen renovada però amb les mateixes qualitats que podem trobar a  l' extraordinari Jimmy Giuffre 3 amb els Jim Hall guitarra i Ralph Peña contrabaix l'any 1957 ... d'això fa gairebé 70 anys. Recomanació OBLIGADA d'aquest 'Quiet Revolution' i també de 'Triological´un disc més recent del mateix trio que vem programar fa uns mesos i que podeu trobar en aquest Blog.
    El trompetista Tomasz STANKO va fer algunes de les seves millors gravacions a la dècada dels 90 i una de les més destacades va ser aquest 'Leosia' el 1996. Amb el pianista Bobo Stenson, Anders Jormin contrabaix i Tony Oxley bateria faran un disc realment especial, únic; majestuosos els Stenson i Stanko, impecable el treball del contrabaixista  Anders Jormin que ha acompanyat sovint al Bobo Stenson i un Tony Oxley molt present tot i el seu minimalisme contribuint perfectament a l'atmosfera de la gravació. Una gravació impecable de ECM , espaiosa i recollint perfectament aquesta atmósfera misteriosa i onírica que pretenen els músics. . 'Leosia' és un  IMPRESCINDIBLE !!.
    30 min
  • [Part1] Ingrid JENSEN (Landings) // Manu KATCHÉ (Neighbourhood)
    ingrid JENSEN és una trompetista i compositora que ens agrada. Coneguda com a integrant de la Maria Schneider Orchestra i més recentment del grup Artemis que lidera la pianista Renee Rosnes, l'escoltem aqui en el vibrant 'Landings' publicat aquest 2026, un disc ben fresc i personal, fet .amb molt de 'carinyo'. M'ha agradat tornar a escoltar el 'Amsterdam After Dark' i que hagin convidat per l'ocasió el seu autor, el saxo tenor George Coleman, que als seus 90 anys encara conserva part del seu encant. Gary Versace tocant l'orgue , Marvin Sewell guitarra i Jon Wikan bateria s'afegeixen a la festa. Bona i desacomplexada versió també del iconic 'Ida Lupino' de la Carla Bley.
    I el bateria francés d'origen ivorià Manu KATCHÉ ens presentarà a la segona part del programa el disc 'Neighbourhood'. Una producció tipicament ECM, una atmósfera sofisticada i tranquila, ideal com a música d'amblent en un chillout contemplant una posta de sol. Manu KATCHÉ és conegut i molt reconegut com a sideman de figures destacades del Pop i del Rock, uns 15 discs amb el Peter Gabriel, 7 o 8 amb Sting, amb la Joni Mitchell, Dire Straits, Bee Gees, Tracy Chapman, etc..., com a titular i en un estil que barreja el Jazz amb altres músiques té uns 4 o 5 discos més. En aquest 'Neighbourhood' età molt ben acompanyat per el trompetista Tomasz Stanko i dos dels músics que l'han acompanyat sovint en el seu quartet, Marcin Wasilewski piano i el contrabaxista Slawomir Kurkiewicz. També hi és el saxo tenor Jan Garbarek en alguns temes.
    29 min
  • [Part2] Ingrid JENSEN (Landings) //Manu KATCHÉ (Neighbourhood)
    ingrid JENSEN és una trompetista i compositora que ens agrada. Coneguda com a integrant de la Maria Schneider Orchestra i més recentment del grup Artemis que lidera la pianista Renee Rosnes, l'escoltem aqui en el vibrant 'Landings' publicat aquest 2026, un disc ben fresc i personal, fet .amb molt de 'carinyo'. M'ha agradat tornar a escoltar el 'Amsterdam After Dark' i que hagin convidat per l'ocasió el seu autor, el saxo tenor George Coleman, que als seus 90 anys encara conserva part del seu encant. Gary Versace tocant l'orgue , Marvin Sewell guitarra i Jon Wikan bateria s'afegeixen a la festa. Bona i desacomplexada versió també del iconic 'Ida Lupino' de la Carla Bley.
    I el bateria francés d'origen ivorià Manu KATCHÉ ens presentarà a la segona part del programa el disc 'Neighbourhood'. Una producció tipicament ECM, una atmósfera sofisticada i tranquila, ideal com a música d'amblent en un chillout contemplant una posta de sol. Manu KATCHÉ és conegut i molt reconegut com a sideman de figures destacades del Pop i del Rock, uns 15 discs amb el Peter Gabriel, 7 o 8 amb Sting, amb la Joni Mitchell, Dire Straits, Bee Gees, Tracy Chapman, etc..., com a titular i en un estil que barreja el Jazz amb altres músiques té uns 4 o 5 discos més. En aquest 'Neighbourhood' età molt ben acompanyat per el trompetista Tomasz Stanko i dos dels músics que l'han acompanyat sovint en el seu quartet, Marcin Wasilewski piano i el contrabaxista Slawomir Kurkiewicz. També hi és el saxo tenor Jan Garbarek en alguns temes.
    30 min
  • [Part1] Charles MINGUS (Mingus, Mingus, ...) // Joe HARRIOTT (Hum Dono)
    Alguns considerem la música del contrabaixista, compositor i director d'orquestra Charles MINGUS com una evolució natural del que va fer Duke Ellington amb la seva Big Band i que com ell tenia la capacitat de fer encara millors els músics que dirigia. Aquest 'Mingus, Mingus, Mingus, Mingus, Mingus' conté part de dues gravacions que va fer el Gener i Setembre de 1963, una magnifica direccio i uns músics magnifics els Jaki Byard piano, bateries Dannie Richmond i Walter Perkins, Charlie Mariano saxo alto, Booker Ervin tenor, Eric Dolphy alto, clarinet baix i flauta, etc etc, ... sense oblidar l'excel.lent contrabaxista que va ser Charles Mingus Un disc IMPRESCINDIBLE, com bastants de la discografia d'aquell genial Charles Mingus... i no cometis l'error d`'anomenar-lo Charlie, l'emprenyava molt i tenia molt males puces....
    Joe HARRIOTT va néixer a Kingston (Jamaica) l'any 1928. Com a 'súbdit de sa Majestat' (nascut a un país membre de la Commonwealth) no tenia traves administratives per residir i treballar al Regne Unit, ell i altres músics caribenys en la mateixa situació, es van traslladar al Londres multicultural de la dècada dels 50 on el Jazz tenia ja una certa popularitat. Un Jazz encara molt dependent del BeBop que venía dels Estats Units i no és doncs estrany que la seva primera referència fos el Charlie Parker, una influència que ampliarà posteriorment amb Jackie McLean.
    'Hum Dono' és el disc que presentem de Joe Harriott, gravat el 1969 amb el guitarrista hindú Amancio D'Silva, Ian Carr fiscon, Dave Green contrabaix, Brian Spring bateria i Norma Winstone vocalista. Un disc captivador i ple d'inventiva que fusiona la cultura hindú amb el jazz i servit per un músic d'arrels caribenyes, una TROBALLA.
    29 min
  • [Part2] Charles MINGUS ( Mingus, Mingus, ...) // Joe HARRIOTT (Hum Dono)
    Alguns considerem la música del contrabaixista, compositor i director d'orquestra Charles MINGUS com una evolució natural del que va fer Duke Ellington amb la seva Big Band i que com ell tenia la capacitat de fer encara millors els músics que dirigia. Aquest 'Mingus, Mingus, Mingus, Mingus, Mingus' conté part de dues gravacions que va fer el Gener i Setembre de 1963, una magnifica direccio i uns músics magnifics els Jaki Byard piano, bateries Dannie Richmond i Walter Perkins, Charlie Mariano saxo alto, Booker Ervin tenor, Eric Dolphy alto, clarinet baix i flauta, etc etc, ... sense oblidar l'excel.lent contrabaxista que va ser Charles Mingus Un disc IMPRESCINDIBLE, com bastants de la discografia d'aquell genial Charles Mingus... i no cometis l'error d`'anomenar-lo Charlie, l'emprenyava molt i tenia molt males puces....
    Joe HARRIOTT va néixer a Kingston (Jamaica) l'any 1928. Com a 'súbdit de sa Majestat' (nascut a un país membre de la Commonwealth) no tenia traves administratives per residir i treballar al Regne Unit, ell i altres músics caribenys en la mateixa situació, es van traslladar al Londres multicultural de la dècada dels 50 on el Jazz tenia ja una certa popularitat. Un Jazz encara molt dependent del BeBop que venía dels Estats Units i no és doncs estrany que la seva primera referència fos el Charlie Parker, una influència que ampliarà posteriorment amb Jackie McLean.
    'Hum Dono' és el disc que presentem de Joe Harriott, gravat el 1969 amb el guitarrista hindú Amancio D'Silva, Ian Carr fiscon, Dave Green contrabaix, Brian Spring bateria i Norma Winstone vocalista. Un disc captivador i ple d'inventiva que fusiona la cultura hindú amb el jazz i servit per un músic d'arrels caribenyes, una TROBALLA.
    28 min
  • I Remember Abdullah IBRAHIM (Dollar BRAND). 'Water from an Ancient Well'
    En el programa d'avui RECORDAREM el pianista, compositor i band lider Abdullah IBRAHIM, Dollar BRAND que ens va deixar el passat 15 de Juny. l'escoltarem en dues gravacions, 'Water from an Ancient Well' de 1985, un disc central a la seva carrera en el que sintetitza bona part del seu treball anterior i projecta la seva posterior evolució. Amb el seu grup EKAYA, músics magnífics els Carlos Ward saxo alto i flauta Charles Davis barítono, Ricky Ford tenor, Dick Griffin trombó, David Williams baix i Ben Riley bateria i algunes de les seves composicions més conegudes. Melodies i ritmes folklòrics africans  amb una concepció orquestral herència d'un Duke Ellington que el va apadrinar en els seus començaments i que com ell sentia una forta atracció per  Africa que va mostrar sovint a la seva música..
    Seguirem a la segona part del programa amb el preciós 'Yaronna' de 1995, un disc de caire més intimista en el que fa un ús magistral dels silencis,  Marcus McLaurine al baix i George Johnson bateria son els responsables de l'acompanyament sensible i delicat que plana a tot el disc. En aquest disc i també en el anterior, podrem escoltar un dels seus temes més recurrent, 'Mannenberg' compost el 1974 amb el saxofonista Basil Coetzee, music amb que va treballar sovint. 'Mannenberg' va arribar a ser l' himne oficiós de la resistència Anti-Apartheid i es que .l'Abdullah Ibrahim va ser considerat un símbol de la resistència cultural sudafricana i un pont amb altres cultures. 
    Moltes gràcies per la teva música, Abdullah !
    28 min
  • I Remember Abdullah IBRAHIM (Dollar BRAND). ''Yarona'
    En el programa d'avui RECORDAREM el pianista, compositor i band lider Abdullah IBRAHIM, Dollar BRAND que ens va deixar el passat 15 de Juny. l'escoltarem en dues gravacions, 'Water from an Ancient Well' de 1985, un disc central a la seva carrera en el que sintetitza bona part del seu treball anterior i projecta la seva posterior evolució. Amb el seu grup EKAYA, músics magnífics els Carlos Ward saxo alto i flauta Charles Davis barítono, Ricky Ford tenor, Dick Griffin trombó, David Williams baix i Ben Riley bateria i algunes de les seves composicions més conegudes. Melodies i ritmes folklòrics africans  amb una concepció orquestral herència d'un Duke Ellington que el va apadrinar en els seus començaments i que com ell sentia una forta atracció per  Africa que va mostrar sovint a la seva música..
    Seguirem a la segona part del programa amb el preciós 'Yaronna' de 1995, un disc de caire més intimista en el que fa un ús magistral dels silencis,  Marcus McLaurine al baix i George Johnson bateria son els responsables de l'acompanyament sensible i delicat que plana a tot el disc. En aquest disc i també en el anterior, podrem escoltar un dels seus temes més recurrent, 'Mannenberg' compost el 1974 amb el saxofonista Basil Coetzee, music amb que va treballar sovint. 'Mannenberg' va arribar a ser l' himne oficiós de la resistència Anti-Apartheid i es que .l'Abdullah Ibrahim va ser considerat un símbol de la resistència cultural sudafricana i un pont amb altres cultures. 
    Moltes gràcies per la teva música, Abdullah !
    29 min
  • [Part1] Tyrone WASHINGTON (Natural Essence) // Nels CLINE (New Monastery)
    'Natural Essence' va ser el disc debut del saxo tenor Tyrone WASHINGTON, l'any 1967. Un bon músic amb una carrera ben curta, el seu primer treball en el disc 'The Jody Grind' de l' Horace Silver, això era el 1966 i l'últim disc el va gravar el 1974, a partir d'aquí es fa ministre musulmà i desapareix de l'escena musical, tot just 4 discos com a titular i pocs més com a sideman.Natural Essence és un disc en el que participen molt bons músics, Woody Shaw trompeta, James Spaulding saxo alto i flauta, Kenny Barron piano, Reggie Workman contrabaix i Joe Chambers bateria tot i que ens oferirà poques sorpreses, és una època en la que el Hard Bop està ja en franca retirada,  la seva recta final. 
    En aquest 'New Monastery (A View Into The Music of Andrew Hill)' gravat el 2006, el guitarrista, compositor i arranjador Nels CLINE revisita la música que el pianista i compositor Andrew Hill va gravar per Blue Note de 1963 al 69, un total de 12 discos amb els que va sacsejar el Hard Bop imperant en aquell perìode,  construint un Nou Hard Bop amb unes possibilitats ritmiques i harmòniques molt ampliades.  Nels Cline és un músic molt camaleònic amb interessos musicals diversos i conegut sobretot com a membre de la banda de rock alternatiu Wilco,  aquí en clau més jazzera amb els Bobby Bradford corneta, Ben Goldberg clarinets,  Dewin Hoff contrabaix, Scott Amendola bateria, Andrea Parkins acordió elèctric i efectes diversos i l'Alex Cline germà bessó dels Nels a la percussió en un parell de temes faran una personal reinterpretació d'alguns dels temes de discos de l' Andrew Hill com Point of Departure, Judgment, Black Fire, Compulsion, etc.. Força interessant.
    25 min
  • [Part2] Tyrone WASHINGTON (Natural Essence) // Nels CLINE (New Monastery)
    'Natural Essence' va ser el disc debut del saxo tenor Tyrone WASHINGTON, l'any 1967. Un bon músic amb una carrera ben curta, el seu primer treball en el disc 'The Jody Grind' de l' Horace Silver, això era el 1966 i l'últim disc el va gravar el 1974, a partir d'aquí es fa ministre musulmà i desapareix de l'escena musical, tot just 4 discos com a titular i pocs més com a sideman.Natural Essence és un disc en el que participen molt bons músics, Woody Shaw trompeta, James Spaulding saxo alto i flauta, Kenny Barron piano, Reggie Workman contrabaix i Joe Chambers bateria tot i que ens oferirà poques sorpreses, és una època en la que el Hard Bop està ja en franca retirada,  la seva recta final. 
    En aquest 'New Monastery (A View Into The Music of Andrew Hill)' gravat el 2006, el guitarrista, compositor i arranjador Nels CLINE revisita la música que el pianista i compositor Andrew Hill va gravar per Blue Note de 1963 al 69, un total de 12 discos amb els que va sacsejar el Hard Bop imperant en aquell perìode,  construint un Nou Hard Bop amb unes possibilitats ritmiques i harmòniques molt ampliades.  Nels Cline és un músic molt camaleònic amb interessos musicals diversos i conegut sobretot com a membre de la banda de rock alternatiu Wilco,  aquí en clau més jazzera amb els Bobby Bradford corneta, Ben Goldberg clarinets,  Dewin Hoff contrabaix, Scott Amendola bateria, Andrea Parkins acordió elèctric i efectes diversos i l'Alex Cline germà bessó dels Nels a la percussió en un parell de temes faran una personal reinterpretació d'alguns dels temes de discos de l' Andrew Hill com Point of Departure, Judgment, Black Fire, Compulsion, etc.. Força interessant.
    31 min