Saxofon

Saxofon

By saxofonMusic
Download on the App Store

All Saxofon episodes

  • [Part1] Homage to Sonny ROLLINS (II),'Road Shows Vol.1'
    Amb aquest programa completem el nostre modest Homenatge a qui va ser el ' Colossus' del Jazz,  Sonny Rollins. 
    La seva etapa formativa, van ser en el Bop com a sideman d'alguns dels seus músics més destacats. Ben aviat, a mitjans dels 50's, va començar a liderar els seus grups amb discos ben destacats fins a finals dels 50. Entra en crisi a començaments dels 60, el Jazz ha evolucionat i el Hard Bop en el que més o menys estava emmarcat  va de baixada, noves formes i nous músics, Ornette Coleman, John Coltrane i el seu quartet clàssic, Wayne Shorter, Herbie Hancock, etc... desplacen l'interés dels aficionats i aquells vells standards ja no hi tenen cabuda, una retirada d'un parell d'anys i torna un músic amb un to més endurit, un exemple podria ser el disc 'Our Man in Jazz' en el que incorpora músics de l'òrbita de l' Ornette Coleman, com el Don Cherry o el Henry Grimes. D'aquesta dècada dels 60's tinc bons records del disc que va gravar amb el mestre Coleman Hawkins en el 'Sonny meets Hawks!' i de 'Alfie'.
    A les dècades dels 70 i 80  el Jazz va deixar d'interessar a bona part dels antics aficionats i el  públic en general s'interessa per altres músiques, sobretot el Rock, i Sonny Rollins incorporarà a la seva música elements del Funk, del R&B o del Pop. 
    A partir dels 80's Sonny Rollins es tornarà un viatger incansable, gires interminables per qualsevol part del mon, concerts multitudinaris recollits parcialment en els seus 'Road Shows', recopilacions seleccionades d'algunes de les actuacions en diferents ciutats del mon. Se n'han publicat 4 volums i en Josep ens presenta el 'Road Shows Vol.1' que selecciona actuacions que van de 1980 al 2007 en les que participen músics com el Bob Cranshaw, Christian McBride, Al Foster, Roy Haynes, Perry Wilson, Mark Soskin, Stephen Scott, Clifton Anderson... i altres.
    Acabem programa i homenatge amb una de les seves últimes gravacions d'estudi, el disc 'This is What I Do' del 2000, un Sonny Rollins en plena forma als seus 70 anys, poderós i amb la generositat bonhomia i bon humor que el va acompanyar sempre... Moltes gràcies per la teva música, SONNY !!!!!
    33 min
  • [Part2] Homage to Sonny ROLLINS (II), 'This Is What I Do'
    Amb aquest programa completem el nostre modest Homenatge a qui va ser el ' Colossus' del Jazz,  Sonny Rollins. 
    La seva etapa formativa, van ser en el Bop com a sideman d'alguns dels seus músics més destacats. Ben aviat, a mitjans dels 50's, va començar a liderar els seus grups amb discos ben destacats fins a finals dels 50. Entra en crisi a començaments dels 60, el Jazz ha evolucionat i el Hard Bop en el que més o menys estava emmarcat  va de baixada, noves formes i nous músics, Ornette Coleman, John Coltrane i el seu quartet clàssic, Wayne Shorter, Herbie Hancock, etc... desplacen l'interés dels aficionats i aquells vells standards ja no hi tenen cabuda, una retirada d'un parell d'anys i torna un músic amb un to més endurit, un exemple podria ser el disc 'Our Man in Jazz' en el que incorpora músics de l'òrbita de l' Ornette Coleman, com el Don Cherry o el Henry Grimes. D'aquesta dècada dels 60's tinc bons records del disc que va gravar amb el mestre Coleman Hawkins en el 'Sonny meets Hawks!' i de 'Alfie'.
    A les dècades dels 70 i 80  el Jazz va deixar d'interessar a bona part dels antics aficionats i el  públic en general s'interessa per altres músiques, sobretot el Rock, i Sonny Rollins incorporarà a la seva música elements del Funk, del R&B o del Pop. 
    A partir dels 80's Sonny Rollins es tornarà un viatger incansable, gires interminables per qualsevol part del mon, concerts multitudinaris recollits parcialment en els seus 'Road Shows', recopilacions seleccionades d'algunes de les actuacions en diferents ciutats del mon. Se n'han publicat 4 volums i en Josep ens presenta el 'Road Shows Vol.1' que selecciona actuacions que van de 1980 al 2007 en les que participen músics com el Bob Cranshaw, Christian McBride, Al Foster, Roy Haynes, Perry Wilson, Mark Soskin, Stephen Scott, Clifton Anderson... i altres.
    Acabem programa i homenatge amb una de les seves últimes gravacions d'estudi, el disc 'This is What I Do' del 2000, un Sonny Rollins en plena forma als seus 70 anys, poderós i amb la generositat bonhomia i bon humor que el va acompanyar sempre... Moltes gràcies per la teva música, SONNY !!!!!
    24 min
  • [Part1] Homage to Sonny ROLLINS (I), 'A Night at the Village Vanguard'
    Aquest passat 25 de Maig ens va deixar una llegenda del Jazz, el saxofonista Sonny ROLLINS i com no pot ser d'altre manera li farem el nostre homenatge. Dedicarem dos programes complets a recordar la trajectòria d'un dels Grans, Grans, Grans ...de veritat, del Jazz.
    Coleman Hawkins seria la seva referència en quant a la SONORITAT, aquesta sonoritat densa i voluminosa que mantindrà al llarg de la seva carrera. ESTILISTICAMENT va créixer amb el Bop i el Bop hi és present en la seva música, però la seva exuberància el va allunyar en anys posteriors del Hard Bop més ortodoxe, ell era ...Sonny Rollins... un exhuberant improvisador que podia afegir Funk o Calipso o qualsevol altre ritme a la seva música. Comencem aquest Homenatge intentant imaginar l'enorme satisfacció dels aficionats que el van poder veure i escoltar aquell 3 de Novembre de 1957 al Village Vanguard. ' A Night at the Village Vanguard' , Sonny Rollins Wilbur Ware i Elvin Jones..Seguirem amb un altre dels seus títols més reconeguts: 'Saxophone Colossus' de 1956 amb ni més ni menys que Tommy Flanagan al piano, Doug Watkins contrabaix i el seu bateria preferit, un impressionant Max Roach.
    La propera setmana seguirem amb un 'Homage to Sonny ROLLINS (II)
    31 min
  • [Part2] Homage to Sonny ROLLINS (I), 'Saxophone Colossus'
    Aquest passat 25 de Maig ens va deixar una llegenda del Jazz, el saxofonista Sonny ROLLINS i com no pot ser d'altre manera li farem el nostre homenatge. Dedicarem dos programes complets a recordar la trajectòria d'un dels Grans, Grans, Grans ...de veritat, del Jazz.
    Coleman Hawkins seria la seva referència en quant a la SONORITAT, aquesta sonoritat densa i voluminosa que mantindrà al llarg de la seva carrera. ESTILISTICAMENT va créixer amb el Bop i el Bop hi és present en la seva música, però la seva exuberància el va allunyar en anys posteriors del Hard Bop més ortodoxe, ell era ...Sonny Rollins... un exhuberant improvisador que podia afegir Funk o Calipso o qualsevol altre ritme a la seva música. Comencem aquest Homenatge intentant imaginar l'enorme satisfacció dels aficionats que el van poder veure i escoltar aquell 3 de Novembre de 1957 al Village Vanguard. ' A Night at the Village Vanguard' , Sonny Rollins Wilbur Ware i Elvin Jones..Seguirem amb un altre dels seus títols més reconeguts: 'Saxophone Colossus' de 1956 amb ni més ni menys que Tommy Flanagan al piano, Doug Watkins contrabaix i el seu bateria preferit, un impressionant Max Roach.
    La propera setmana seguirem amb un 'Homage to Sonny ROLLINS (II)
    26 min
  • [Part1] Rosario GIULIANI, Franco D'ANDREA (Duets for Trane) // Polar Bear (Held on the Tips of Fingers)
    Bons músics el saxo alto Rosario GIULIANI i el pianista Franco D' ANDREA, bona selecció de temes que John Coltrane havia interpretat sovint i dels que fan una reinterpretació ben diferent als originals. més propera als Lee Konitz, Warne Marsh i Lennie Tristano, un altre plus el trobem en la preciosa sonoritat que Rosario Giuliani treu del alto i que em recorda al no suficientment reconegut Gary Foster, músic que m'agrada particularment. 'Duets for Trane' és el disc, publicat el 1998, que no cal dir que recomanem..
    'Polar Bear' és un grup britànic de jazz experimental, creat el 2004 i que fins el 2015 van gravar un total de 6 discs. Seb Rochford és el bateria i líder, Pete Wareham i Mark Lockheart tocant el saxo tenor, Tom Herbert contrabaix i Leafcutter John responsable de l' electrònica i efectes diversos, se'ls pot considerar com a precursors d'aquest jazz britànic potent i bulliciós del segle XXI que en els darrers anys han popularitzat els Shabaka Hutchings, Nubya Garcia, Ezra Collective i altres. 'Held on the Tips of Fingers' del 2005 és el segon disc del grup i potser hi podem veure traces del jazz novaiorquès de finals dels 80 i 90´s que representaven els Lounge Lizards del John Lurie o els Jazz Passengers. A mi, m'agrada.
    29 min
  • [Part2] Rosario GIULIANI, Franco D'ANDREA (Duets for Trane) // Polar Bear (Held on the Tips of Fingers)
    Bons músics el saxo alto Rosario GIULIANI i el pianista Franco D' ANDREA, bona selecció de temes que John Coltrane havia interpretat sovint i dels que fan una reinterpretació ben diferent als originals. més propera als Lee Konitz, Warne Marsh i Lennie Tristano, un altre plus el trobem en la preciosa sonoritat que Rosario Giuliani treu del alto i que em recorda al no suficientment reconegut Gary Foster, músic que m'agrada particularment. 'Duets for Trane' és el disc, publicat el 1998, que no cal dir que recomanem..
    'Polar Bear' és un grup britànic de jazz experimental, creat el 2004 i que fins el 2015 van gravar un total de 6 discs. Seb Rochford és el bateria i líder, Pete Wareham i Mark Lockheart tocant el saxo tenor, Tom Herbert contrabaix i Leafcutter John responsable de l' electrònica i efectes diversos, se'ls pot considerar com a precursors d'aquest jazz britànic potent i bulliciós del segle XXI que en els darrers anys han popularitzat els Shabaka Hutchings, Nubya Garcia, Ezra Collective i altres. 'Held on the Tips of Fingers' del 2005 és el segon disc del grup i potser hi podem veure traces del jazz novaiorquès de finals dels 80 i 90´s que representaven els Lounge Lizards del John Lurie o els Jazz Passengers. A mi, m'agrada.
    28 min
  • [Part1] Ben ALLISON (Triological) // John COLTRANE (Live at Birdland)
    L'associació del contrabaixista Ben ALLISON, guitarra Steve Cardenas i saxofonista Ted Nash  arrenca el 2016 i aquest 'Triological' de 2026 és el cinquè disc que graven junts. La seva música té molt d'improvisada,  pero la compenetració gairebé telepàtica i la creativitat individual de cadascun d'ells permet que aquesta  flueixi amb tota llibertat i sigui plenament 'lògica', i si, la mateixa sensació de quan escoltavem els Jimmy Giuffre, Jim Hall i Ralph Peña en els seus trios sense bateria. Mot RECOMANABLE.
    'Live at Birdland' gravat l'Octubre de 1963 coincideix en el pel meu gust moment àlgid del quartet clàssic i els John COLTRANE, McCoy Tyner, Jimmy Garrison, Elvin Jones toquen com mai. En realitat només 3 dels 5 temes es van gravar en directe al Birdland, els altres 2 a l'estudi, un d'aquests dos és 'Alabama' un homenatge carregat de sentiment a les 4 nenes assassinades en un atemptat del KKK en una església  baptista d'Alabama uns mesos abans. Després vindran els 'A Love Supreme', l'inici d'una recerca espiritual del Coltrane que no pararà de créixer i  'Ascension' el juny de 1965, el punt d'inflexió que deixa ben clara la 'distància' personal i creativa del Coltrane amb el trio ... però això és un altre història.
    30 min
  • [Part2] Ben ALLISON (Triological) // John COLTRANE (Live at Birdland)
    L'associació del contrabaixista Ben ALLISON, guitarra Steve Cardenas i saxofonista Ted Nash  arrenca el 2016 i aquest 'Triological' de 2026 és el cinquè disc que graven junts. La seva música té molt d'improvisada,  pero la compenetració gairebé telepàtica i la creativitat individual de cadascun d'ells permet que aquesta  flueixi amb tota llibertat i sigui plenament 'lògica', i si, la mateixa sensació de quan escoltavem els Jimmy Giuffre, Jim Hall i Ralph Peña en els seus trios sense bateria. Mot RECOMANABLE.
    'Live at Birdland' gravat l'Octubre de 1963 coincideix en el pel meu gust moment àlgid del quartet clàssic i els John COLTRANE, McCoy Tyner, Jimmy Garrison, Elvin Jones toquen com mai. En realitat només 3 dels 5 temes es van gravar en directe al Birdland, els altres 2 a l'estudi, un d'aquests dos és 'Alabama' un homenatge carregat de sentiment a les 4 nenes assassinades en un atemptat del KKK en una església  baptista d'Alabama uns mesos abans. Després vindran els 'A Love Supreme', l'inici d'una recerca espiritual del Coltrane que no pararà de créixer i  'Ascension' el juny de 1965, el punt d'inflexió que deixa ben clara la 'distància' personal i creativa del Coltrane amb el trio ... però això és un altre història.
    33 min
  • [Part1] Bennie WALLACE (Brilliant Corners) // Marty EHRLICH (Just Before the Dawn)
    Un vell conegut el saxofonista Bennie Wallace, ens agrada i l'hem convidat sovint en aquest programa, un músic que combina la tradició del Coleman Hawkins o Ben Webster amb una modernitat que en alguns moments l'ha apropat a l'avantguarda. En aquest 'Brilliant Corners' , gravat el 1985, fa el seu particular homenatge a la música del Thelonious Monk, però deixant molt clar que ell no és el Charlie Rouse, l'alter ego del Monk, i que el pianista Yosuke Yamashita tampoc és el Monk. Molta personalitat i frescura en aquesta revisió molt fàcilment RECOMANABLE.
    Marty EHRLICH és un multiinstrumentista, saxos, clarinets i flautes, que a més és un destacat compositor. Particularment variada la seva música i això en part ve de la  seva capacitat de ser diferent en funció de l'instrument que fa servir, fàcilment comprovable en aquest 'Just Before the Dawn' de 1995 que estem escoltant amb l'acompanyament de Vincent Chancey que toca el corn francés, Mark Feldman violi, Erik Friedlander cello, Mark Helias contrabaix i un sorprenent Don Alias a la percussió, un bon disc i un excel.lent músic el Marty EHRLICH. Recomano escoltar els dos programes anteriors dedicats al James Emery, en els que hi juga un paper ben destacat.
    29 min
  • [Part2] Bennie WALLACE (Brilliant Corners) // Marty EHRLICH (Just Before the Dawn)
    Un vell conegut el saxofonista Bennie Wallace, ens agrada i l'hem convidat sovint en aquest programa, un músic que combina la tradició del Coleman Hawkins o Ben Webster amb una modernitat que en alguns moments l'ha apropat a l'avantguarda. En aquest 'Brilliant Corners' , gravat el 1985, fa el seu particular homenatge a la música del Thelonious Monk, però deixant molt clar que ell no és el Charlie Rouse, l'alter ego del Monk, i que el pianista Yosuke Yamashita tampoc és el Monk. Molta personalitat i frescura en aquesta revisió molt fàcilment RECOMANABLE.
    Marty EHRLICH és un multiinstrumentista, saxos, clarinets i flautes, que a més és un destacat compositor. Particularment variada la seva música i això en part ve de la  seva capacitat de ser diferent en funció de l'instrument que fa servir, fàcilment comprovable en aquest 'Just Before the Dawn' de 1995 que estem escoltant amb l'acompanyament de Vincent Chancey que toca el corn francés, Mark Feldman violi, Erik Friedlander cello, Mark Helias contrabaix i un sorprenent Don Alias a la percussió, un bon disc i un excel.lent músic el Marty EHRLICH. Recomano escoltar els dos programes anteriors dedicats al James Emery, en els que hi juga un paper ben destacat.
    29 min