Marta SÁNCHEZ és una excel.lent pianista i compositora madrilenya que des de fa uns anys resideix a Nova York on ha aconseguit un cert reconeixement del públic i la premsa especialitzada. Quatre discs com a lider, coneixem el "Danza Imposible" de 2014 que varem programar fa un temps i ara escoltarem el més recent "El Rayo de Sol" de l' any 2019, repeteixen Román Filiú, un excel.lent i poc conegut saxo alto, Rick Rosato al contrabaix i Daniel Dor a la bateria, s' afegirà en aquesta ocasió el sempre interessant  Chris Cheek al saxo tenor. Destacades les composicions de la ja no tan desconeguda Marta Sánchez, amb un tractament melòdic força original i una frescura i fluidessa que les fa molt disfrutables, perfecte la conducció del grup i destacats els seus integrants. RECOMANEM aquest "El Rayo de Luz"  i pensem que val la pena anar seguint l' evolució d' aquests músics.

Kenny BARRON pianista i Dave HOLLAND contrabaixista, dues llegendes i dos savis que dominen com pocs "The Art of Conversation". Kenny Barron és un músic sensitiu com pocs,  ho ha demostrat sobradament i  de manera superlativa acompanyant l' Stan Getz en la seva etapa final, Dave Holland és un autèntic lider i tampoc podem posar en dubte la seva capacitat per escoltar i dialogar amb qualsevol músic d' estils ben diversos, però és que a més és un extraordinari contrabaixista. .. Hi trobarem temes preciosos en aquest "The Art of Conversation" de 2014:  Day Dream de l' Strayhorn, In Walked Bud de Monk, Segment de Charlie Parker, ...  Una PRECIOSITAT de disc.

Marta SÁNCHEZ és una excel.lent pianista i compositora madrilenya que des de fa uns anys resideix a Nova York on ha aconseguit un cert reconeixement del públic i la premsa especialitzada. Quatre discs com a lider, coneixem el "Danza Imposible" de 2014 que varem programar fa un temps i ara escoltarem el més recent "El Rayo de Sol" de l' any 2019, repeteixen Román Filiú, un excel.lent i poc conegut saxo alto, Rick Rosato al contrabaix i Daniel Dor a la bateria, s' afegirà en aquesta ocasió el sempre interessant  Chris Cheek al saxo tenor. Destacades les composicions de la ja no tan desconeguda Marta Sánchez, amb un tractament melòdic força original i una frescura i fluidessa que les fa molt disfrutables, perfecte la conducció del grup i destacats els seus integrants. RECOMANEM aquest "El Rayo de Luz"  i pensem que val la pena anar seguint l' evolució d' aquests músics.

Kenny BARRON pianista i Dave HOLLAND contrabaixista, dues llegendes i dos savis que dominen com pocs "The Art of Conversation". Kenny Barron és un músic sensitiu com pocs,  ho ha demostrat sobradament i  de manera superlativa acompanyant l' Stan Getz en la seva etapa final, Dave Holland és un autèntic lider i tampoc podem posar en dubte la seva capacitat per escoltar i dialogar amb qualsevol músic d' estils ben diversos, però és que a més és un extraordinari contrabaixista. .. Hi trobarem temes preciosos en aquest "The Art of Conversation" de 2014:  Day Dream de l' Strayhorn, In Walked Bud de Monk, Segment de Charlie Parker, ...  Una PRECIOSITAT de disc.

Dos il·lustres veterans, el trompetista italià Enrico  RAVA i el saxo tenor Joe LOVANO que encara que nascut a Nova York la seva ascendència és siciliana, es troben el 2018 en aquest directe a un teatre de Roma i graven aquest "Roma", un disc en el que resulta evident l' empatia entre aquests dos músics i les seves arrels comunes. Giovanni Guidi és un excel.lent pianista, no cal dir el bateria Gerald Cleaver i no recordo haver escoltat el contrabaixista Dezron Douglas que també em sembla francament bo. Enrico Rava és un nen de 80 anys amb una llarga trajectòria, va començar tocant el trombó a una banda de Dixieland i desprès d' escoltar a Davis es va passar a la trompeta ... de l' ordre de 50 discs com a lider, desprès d' acompanyar a musics americans de pas per Itàlia va marxar a fer les ameriques i va tocar amb musics com el Marion Brown, Roswell Rudd, Charlie Haden, Paul Motian Carla Bley, ... també amb joves italians que començaven a despuntar com  Stefano Bollani, Roberto Gatto, Aldo Romano, Danilo Rea, Gianluca Petrella, etc ...Va debutar pel segell ECM amb qui ha treballat molt, el 1975  amb l' exitós The Pilgrim and the Stars; aquest "Roma" també es una gravacio ECM,  hem escoltat dos temes un primer de nom Secrets composició de Rava amb un marcat "accent italià" i el segon del Lovano Divine Timing més abstracta i també atractiva. RECOMANAT, sens dubte. Per cert, de Joe Lovano ja n'hem parlat sovint en aquest Blog i avui no toca. 

David S. WARE (New Jersey, 1949-2012 ) va ser un saxofonista, compositor i bandleader adorat per una immensa minoria dels aficionats al Jazz,  un músic honest que va recollir part del llegat espiritual del John Coltrane i el va fer evolucionar al llarg de la seva carrera. A començaments dels 70 es trasllada a Nova York, primeres col.laboracions amb el bateria Andrew Cyrille,  la Cecil Taylor Unit i comença la seva intensa relació amb el contrabaixista William Parker que es mantindrà fins el final de la seva carrera;  David S Ware  necessita liderar el seu propi projecte i a partir de 1978 comença a liderar els seus propis grups, és l' any 1989 quan organitza el seu quartet estable amb el pianista Matthew Shipp, contrabaixista William Parker i alternança a la bateria entre Marc Edwards ,Guillermo E Brown, Whit Dickey o Susie Ibarra, una estabilitat que es mantindrà fin el 2007 i que entre d' altres títols importants podríem destacar el mític "Godspellized" de 1996. A partir del 2007 hi ha un canvi de rumb, marxarà el pianista Matthew Shipp i entrarà el guitarrista Joe Morris, segueix naturalment William Parker al contrabaix i Warren Smith serà el bateria, aquesta és la formació del disc "Shakti" de 2009, que és el nostre disc d' avui.  Un David S. WARE sempre intens  tot i que aquí hi trobem una certa pausa i el que potser seria una mirada retrospectiva als seus treballs anteriors i  un grup de músics formidables, carregats d' energia, com sempre han estat els seus grups, fan d' aquest Shakti un disc MOLT RECOMANABLE.

Dos il·lustres veterans, el trompetista italià Enrico  RAVA i el saxo tenor Joe LOVANO que encara que nascut a Nova York la seva ascendència és siciliana, es troben el 2018 en aquest directe a un teatre de Roma i graven aquest "Roma", un disc en el que resulta evident l' empatia entre aquests dos músics i les seves arrels comunes. Giovanni Guidi és un excel.lent pianista, no cal dir el bateria Gerald Cleaver i no recordo haver escoltat el contrabaixista Dezron Douglas que també em sembla francament bo. Enrico Rava és un nen de 80 anys amb una llarga trajectòria, va començar tocant el trombó a una banda de Dixieland i desprès d' escoltar a Davis es va passar a la trompeta ... de l' ordre de 50 discs com a lider, desprès d' acompanyar a musics americans de pas per Itàlia va marxar a fer les ameriques i va tocar amb musics com el Marion Brown, Roswell Rudd, Charlie Haden, Paul Motian Carla Bley, ... també amb joves italians que començaven a despuntar com  Stefano Bollani, Roberto Gatto, Aldo Romano, Danilo Rea, Gianluca Petrella, etc ...Va debutar pel segell ECM amb qui ha treballat molt, el 1975  amb l' exitós The Pilgrim and the Stars; aquest "Roma" també es una gravacio ECM,  hem escoltat dos temes un primer de nom Secrets composició de Rava amb un marcat "accent italià" i el segon del Lovano Divine Timing més abstracta i també atractiva. RECOMANAT, sens dubte. Per cert, de Joe Lovano ja n'hem parlat sovint en aquest Blog i avui no toca. 

David S. WARE (New Jersey, 1949-2012 ) va ser un saxofonista, compositor i bandleader adorat per una immensa minoria dels aficionats al Jazz,  un músic honest que va recollir part del llegat espiritual del John Coltrane i el va fer evolucionar al llarg de la seva carrera. A començaments dels 70 es trasllada a Nova York, primeres col.laboracions amb el bateria Andrew Cyrille,  la Cecil Taylor Unit i comença la seva intensa relació amb el contrabaixista William Parker que es mantindrà fins el final de la seva carrera;  David S Ware  necessita liderar el seu propi projecte i a partir de 1978 comença a liderar els seus propis grups, és l' any 1989 quan organitza el seu quartet estable amb el pianista Matthew Shipp, contrabaixista William Parker i alternança a la bateria entre Marc Edwards ,Guillermo E Brown, Whit Dickey o Susie Ibarra, una estabilitat que es mantindrà fin el 2007 i que entre d' altres títols importants podríem destacar el mític "Godspellized" de 1996. A partir del 2007 hi ha un canvi de rumb, marxarà el pianista Matthew Shipp i entrarà el guitarrista Joe Morris, segueix naturalment William Parker al contrabaix i Warren Smith serà el bateria, aquesta és la formació del disc "Shakti" de 2009, que és el nostre disc d' avui.  Un David S. WARE sempre intens  tot i que aquí hi trobem una certa pausa i el que potser seria una mirada retrospectiva als seus treballs anteriors i  un grup de músics formidables, carregats d' energia, com sempre han estat els seus grups, fan d' aquest Shakti un disc MOLT RECOMANABLE.

S'ha publicat recentment una gravació que va fer el Charles LLOYD Quartet a Montreux l' any 1967 en la que va ser la primera edició d' aquest Festival de Jazz. Un any abans el quartet havia publicat el "supervendes" Forest Flower amb els jovenissims Keith Jarret al piano Jack de Johnette bateria i Cecil McBee contrabaix, en aquesta ocasió el contrabaixista serà Ron McClure i com no podia ser d' altre manera inclouran el tema Forest Flower en el repertori, una versió que dura més de 27 minuts  i que hem hagut de retallar en l' emissió del programa ... Un molt bon directe d'un quartet bastant exitós els anys 60. RECOMANAT.

Dave LIEBMAN és a més d'un excel.lent intèrpret dels saxo tenor, soprano i flauta un profund coneixedor de l' historia del Jazz i els seus músics , ha estudiat del dret i del revés la figura de John Coltrane del que n'és un gran admirador  i en aquest "Turnaround" el seu objecte de revisió és la música d'un altre mite, Ornette Coleman. Uns excel.lents Vic Juris, guitarrista que l'ha acompanyat en molts projectes, i els més joves Tony Marino al contrabaix i Marko Marcinko bateria. "Turnaround. The Music of Ornette Coleman" és una magnífica oportunitat de comprovar la vigència i intemporalitat de la música de l' incomprès en el seu moment Ornette Coleman. RECOMANAT.[

S'ha publicat recentment una gravació que va fer el Charles LLOYD Quartet a Montreux l' any 1967 en la que va ser la primera edició d' aquest Festival de Jazz. Un any abans el quartet havia publicat el "supervendes" Forest Flower amb els jovenissims Keith Jarret al piano Jack de Johnette bateria i Cecil McBee contrabaix, en aquesta ocasió el contrabaixista serà Ron McClure i com no podia ser d' altre manera inclouran el tema Forest Flower en el repertori, una versió que dura més de 27 minuts  i que hem hagut de retallar en l' emissió del programa ... Un molt bon directe d'un quartet bastant exitós els anys 60. RECOMANAT.

Dave LIEBMAN és a més d'un excel.lent intèrpret dels saxo tenor, soprano i flauta un profund coneixedor de l' historia del Jazz i els seus músics , ha estudiat del dret i del revés la figura de John Coltrane del que n'és un gran admirador  i en aquest "Turnaround" el seu objecte de revisió és la música d'un altre mite, Ornette Coleman. Uns excel.lents Vic Juris, guitarrista que l'ha acompanyat en molts projectes, i els més joves Tony Marino al contrabaix i Marko Marcinko bateria. "Turnaround. The Music of Ornette Coleman" és una magnífica oportunitat de comprovar la vigència i intemporalitat de la música de l' incomprès en el seu moment Ornette Coleman. RECOMANAT.

S'ha publicat recentment una gravació que va fer el Charles LLOYD Quartet a Montreux l' any 1967 en la que va ser la primera edició d' aquest Festival de Jazz. Un any abans el quartet havia publicat el "supervendes" Forest Flower amb els jovenissims Keith Jarret al piano Jack de Johnette bateria i Cecil McBee contrabaix, en aquesta ocasió el contrabaixista serà Ron McClure i com no podia ser d' altre manera inclouran el tema Forest Flower en el repertori, una versió que dura més de 27 minuts  i que hem hagut de retallar en l' emissió del programa ... Un molt bon directe d'un quartet bastant exitós els anys 60. RECOMANAT.

Dave LIEBMAN és a més d'un excel.lent intèrpret dels saxo tenor, soprano i flauta un profund coneixedor de l' historia del Jazz i els seus músics , ha estudiat del dret i del revés la figura de John Coltrane del que n'és un gran admirador  i en aquest "Turnaround" el seu objecte de revisió és la música d'un altre mite, Ornette Coleman. Uns excel.lents Vic Juris, guitarrista que l'ha acompanyat en molts projectes, i els més joves Tony Marino al contrabaix i Marko Marcinko bateria. "Turnaround. The Music of Ornette Coleman" és una magnífica oportunitat de comprovar la vigència i intemporalitat de la música de l' incomprès en el seu moment Ornette Coleman. RECOMANAT.

A finals dels anys 50 Ornette COLEMAN era un músic trencador, genial per uns pocs i  un personatge fraudulent per la majoria dels aficionats, van haver de passar uns quants anys per assimilar la seva música i bastants més per comprovar l' influencia que ha tingut i té sobre les generacions posteriors. "The Shape of Jazz to Come" és una gravació del 58, una música que tenia poc a veure amb el Hard Bop imperant a l' època, Don Cherry a la trompeta, Charlie Haden contrabaix i Billy Higgins bateria son els músics que l' acompanyaran i és interessant constatar que composicions com Lonely Woman, Peace i d' altres, tant trencadores en el seu moment, han passat a ser standards a dia d' avui, una mostra més que evident de la capacitat evolutiva i integradora del Jazz en la seva curta historia. ESSENCIAL. 

Els SFJazz son un col.lectiu que des d'el 2004  fan trobades anuals a la ciutat de S.Francisco, allà treballaran unes setmanes preparant homenatges a figures destacades del Jazz i més ocasionalment del Pop, aquests treballs inclouen seminaris, concerts repartits per l' àrea de S.Francisco i la participació en el Festival de Jazz que anualment es celebra en aquella ciutat, En un programa de ja fa temps vam presentar l' edició que van dedicar a la música del saxofonista Joe Henderson i en el d' avui l' "estrella" és Miles Davis, la major part de músics que van participar en aquella edició repetiran en aquesta: Miguel Zenón saxo alt, David Sánchez tenor, Robin Eubanks trombó, Sean Jones trompeta, Warren Wolf vibrafon, Edward Simon piano, Matt Penman contrabaix i Obed Calvaire fan un autèntic All Star, músics tots ells de reconeguda categoria individual particularment inspirats i motivats per l' ocasió.  "Music of Miles Davis & Originals Compositions" és un pack de  2 CD's  Molt Recomanable.

A finals dels anys 50 Ornette COLEMAN era un músic trencador, genial per uns pocs i  un personatge fraudulent per la majoria dels aficionats, van haver de passar uns quants anys per assimilar la seva música i bastants més per comprovar l' influencia que ha tingut i té sobre les generacions posteriors. "The Shape of Jazz to Come" és una gravació del 58, una música que tenia poc a veure amb el Hard Bop imperant a l' època, Don Cherry a la trompeta, Charlie Haden contrabaix i Billy Higgins bateria son els músics que l' acompanyaran i és interessant constatar que composicions com Lonely Woman, Peace i d' altres, tant trencadores en el seu moment, han passat a ser standards a dia d' avui, una mostra més que evident de la capacitat evolutiva i integradora del Jazz en la seva curta historia. ESSENCIAL. 

Els SFJazz son un col.lectiu que des d'el 2004  fan trobades anuals a la ciutat de S.Francisco, allà treballaran unes setmanes preparant homenatges a figures destacades del Jazz i més ocasionalment del Pop, aquests treballs inclouen seminaris, concerts repartits per l' àrea de S.Francisco i la participació en el Festival de Jazz que anualment es celebra en aquella ciutat, En un programa de ja fa temps vam presentar l' edició que van dedicar a la música del saxofonista Joe Henderson i en el d' avui l' "estrella" és Miles Davis, la major part de músics que van participar en aquella edició repetiran en aquesta: Miguel Zenón saxo alt, David Sánchez tenor, Robin Eubanks trombó, Sean Jones trompeta, Warren Wolf vibrafon, Edward Simon piano, Matt Penman contrabaix i Obed Calvaire fan un autèntic All Star, músics tots ells de reconeguda categoria individual particularment inspirats i motivats per l' ocasió.  "Music of Miles Davis & Originals Compositions" és un pack de  2 CD's  Molt Recomanable.

Ens agrada el pianista Michel PETRUCCIANI (1962-1999), un músic que va contrarrestar les seves limitacions físiques amb un gran talent natural, el seu encant personal i moltes hores de treball. Va viure pocs anys, va morir el 1999 amb només 36,  però els va viure amb molta intensitat, músic professional als 15 quan el van recomanar a un Clark Terry de gira per Europa que s' havia quedat sense pianista i que va deixar impressionat. A començaments dels 80 es trasllada a Califòrnia,  allà és capaç de convèncer al saxofonista Charles Lloyd del seu retorn i gravaran i actuaran junts durant 4 anys, a partir d' aquí actuacions  al Town Hall, gravacions per Blue Note, viatjarà sovint  a França on gravarà per OWL i Dreyfus, actuarà a Montreux, al Teathre des Champs-Elysees, etc etc ... Ha compartit cartell amb músics com Wayne Shorter, Jim Hall, Freddie Hubbard, Joe Henderson, Stephane Grapelli, Eddy Louis, Dave Holland, Tony Williams i no podem oblidar el meravellós From the Soul amb Joe Lovano. Molt apreciat també a Tokyo on gravarà aquest bon directe "Trio in Tokyo" amb el contrabaixista Anthony Jackson i el bateria Steve Gadd, una magnífica oportunitat de comprovar la seva força i aquella lluminositat que el caracteritzaven, també la seva estima per la música brasilera. RECOMANAT.

Ingrid LAUBROCK i el grup Anti-House fan un jazz d' avantguarda construït a partir de composicions ben estructurades i suficientment flexibles perquè els músics tinguin plena llibertat per executar-les,  la cosa només pot funcionar si els músics son creatius, tenen bona tècnica individual i  un esperit cooperatiu ... qualitats que cobreixen sobradament els components de Anti-House. Ingrid Laubrock és una saxofonista i compositora alemanya nascuda el 1970, uns anys a Londres i el 2008 és trasllada a Nova York i és a partir d' aquí que comença a ser coneguda, una primera gravació am el segell Intackt amb el seu marit el bateria Tom Rainey, participa en el Falling River Music del compositor i multi instrumentista Anthony Braxton, allà coincideix amb la guitarrista Mary Halvorson i poc després la primera gravació de Anti-House: Ingrid Laubrock saxos, Tom Rainey bateria, Mary Halvorson guitarra, s' hi afegiran la pianista Kris Davis i el contrabaix John Hébert, això era el 2010; arribem al 2015 i al disc que estem escoltant "Roulette of the Cradle",  una música concebuda per a ser interpretada de manera "solidaria", amb músics creatius i cal destacar el paper  dels Tom Rainey i Drew Gress que  asseguren una base rítmica sobre la que les noies volaran amb llibertat. RECOMANAT sobretot per a aficionats no excessivamet conformistes.