Drammàtiques venim enfadades

Estem fartes de la precarietat, vivim autoexplotades, treballem tot el temps...

Per cert, però, em queden encara 7€ i heu vist aquell local nou? Necessito un brunch allà si o si

M'han dit que tenen uns bloody mary impressionants

Merda! I nosaltres sense pensar a pagar el lloguer...

Crispetes , llauna d'un €, que som precàries , i play, dramàtiques ✨ ‍♂️

Ai, dramàtiques...

A qui no li agrada mirar-se en un mirall i agradar-se, fer-se LA selfie?

Aquell notar que et miren el dia que has triat un outfit que saps que és perfecte?✨

A qui no li agrada un elogi? Un m'ha encantat això que has dit... quan saps que el teu argument és imbatible?

Estimar-se no només està bé, és necessari.♥️

Però la gent narcisista pot arribar a xuclar-nos la sang, l'energia, tot... (tot? )

Aquesta setmana sortim un dia tard però teníem massa a dir, i el programa s'ho mereix...

I ja sabeu, una copa , crispetes , mucho brilli brilli✨✨... i play ‍♂️

Desitjar o no desitjar, aquesta és la qüestió.

Drammàtiques, en aquest capítol es venen coses picantotes. Parlem de per què ens posa el que ens posa...

I també del perquè no ens posa el que no ens posa.

No totis desitgem ni totis desitgem de la mateixa manera. Si no quina gràcia tindria?

Desitjar de forma diferent ens dona més color, opcions, i sal a la vida

Però, és una cosa inherentment natural? O és una cosa apresa? Construïda?

Nosaltres ens trenquem el cap en aquest capítol en què tornem a posar al centre el vostre tema preferit, el sexe.

As usual my dramatics, crispetes, aperitiu, gintònic o el que vulgueu... i play ‍♂️✨

Dramàtiques, avui venim calentetes...

Avui venim a beure'ns tots els cubates que hem hagut d'aguantar mentre escoltàvem amics, o no tant...

Joves, o no tant...

Dir coses supercuquis que amagaven cunyadades de l'alçada d'un campanar.

Hi ha masclisme boomer, masclisme mil·lenial i masclisme Z, amiguis. Qui ho hauria de dir?

Nosaltres en parlem en aquest episodi sobre aquesta nova mena de masclismes del nostre estimat cisheteropatriarcat blanc.

Crispetes , gintònics i bla, bla, bla...

Premeu el play!

Totes som sexe.

El sexe ens encanta, ens flipa i ens fa frepar.

Però hem de normalitzar que de vegades no ens ve tan de gust.

I no ha de per què ser el centre de la nostra vida.

Avui tanqueu la llum, que entre les risses habituals trobareu confessions a dojo o potser us puja la temperatura...

Crispetes i gintònic amb tònica gust maduixa...

I play...

Malauradament, nosaltres no som com la María del Monte.

O afortunadament.

Nosaltres no només hem hagut de sortir de l'armari sinó que ho hem fet infinitat de vegades, i hem sortit d'una bona pila d'armaris, i això ens regala un programa ben farcit de riures.

Ah, i hi ha sorpresa!

Avui tenim una amiga convidada...

Esperem que xaleu fort amb la Xeix!

Ja sabeu, dramàtiques: crispetes, gintònic... i play!

Nostàlgia

De sentir un riure boig

I sentir prop de ma boca

Com un foc el seu respir

Angoixa

De sentir-me abandonadi

I pensar que al seu costat algú

Aviat, aviat li parlarà d'amor...

Res d'això nenis...

Avui parlem de nostàlgia, de records de la nostra infància i l'adolescència i riem una mica de nosaltres mateixes!

As usual, prepareu-vos la vostra beguda alcohòlica preferida (siguem dolentis nenis) i premeu el play!

Perquè sí, perquè cal riure, oncle Vanya, cal riure...

Cleòpatra.

Joana d'Arc.

Marie Curie.

Qui voldries ser?

O potser...

Els esclaus que van fer les piràmides? O els bisbes que cremaven llibres a Florència? O els homes que han guanyat premis tota la vida invisibilitzant les dones que investigaven i descobrien? O les bruixes que cremaven?

Avui viatgem en el temps...

Avui reflexionem sobre la història...

O no.

Ja sabeu que ens dispersem sovint...

Gintònic i crispetes, poseu-vos el cinturó i agafeu-vos fort que comença el viatge.!

Com ja sabeu nosaltres diem el que pensem tal com raja...

Però avui pensem abans de parlar, per què?

Perquè, estem segures que es pot dir qualsevol cosa?

I encara més, tot el que es pensa es pot dir en veu alta?

Quins són els límits de la llibertat d'expressió o de l'humor?

És més, tenen límits la llibertat d'expressió i l'humor?

Avui no riem tant, però ens obrim més.

Avui parlem de cancel·lacions.

Poseu-vos còmodes i en comptes de gintònic i crispetes, us recomanem un drymartini amb unes olives amb un punt de picant, que venim fortes!

Pa amb tomàquet o entrepà de calamars?

Paella o truita de patates?

Barcelona o Madrid?

Aquesta és la qüestió...

O la combinació, qui diu que s'hagi de triar?

És diferent fer vida a un lloc o a un altre o és diferent viure allà on has crescut o viure a un lloc a on acabes d'arribar?

Ens encanta enfangar-nos i avui ho fem a base de bé.

Ha arribat el fred, així que us recomanem fer un cocido madileño amb galets i carn d'olla, i us poseu el programa mentre fa xup-xup.

Ah! I no oblideu la vostra beguda preferida, que no falti! Premeu play i a gaudir!